I després d'haver conegut intercanviocasses.com,
anem a conèixer una de les usuaries d'aquest portal d'internet,
la Maria Belina García.
Belina, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns la teva experiència.
Primer que tot, com vas conèixer Intercanviocasses?
Bueno, doncs, va ser ma filla.
Ma filla va anar al cine i va veure una pel·lícula
que intercanviaven la casa.
I va dir, això és interessant.
I llavors va pegar una mirada per internet
i va descobrir Intercanviocasses.
I llavors va dir, doncs, bueno, això mos interessa.
Perquè passa que el meu gendre és professor.
I a l'estiu, doncs, també té molt de temps.
I, bueno, doncs, vam fer un viatge o dos
i després vam dir, mama, perquè a mi m'agrada molt viatjar.
I dius, mama, tens que vindre a l'altre.
I ells vam fer un intercanvi a Dinamarca.
Uf, Déu-n'hi-do.
Doncs ara parlarem de la vostra experiència
amb aquest intercanvi a Dinamarca.
Escolta, però us agrada molt bé.
O sigui, sou d'un perfil de família viatgera.
Viatgeu molt.
Sí, molt servada.
I havíeu viatjat mai amb un sistema així?
O sempre anàveu d'hotel, de càmping?
Com anàveu, normalment?
No, a l'hotel.
O sigui, jo he estat de viatge a moltes parts del món.
Bé, no moltes, però bastantes.
Sí, sí.
I llavors m'agrada viatjar de sempre.
Però sempre amb hotels?
Sí, claro.
Claro.
I això vau trobar que era interessant pel tema econòmic, suposo, també.
Sí, sí, eh?
Ho vaig trobar molt interessant perquè dic, bueno, total, és el billet d'avió, la gasolina compartida,
perquè sempre viatjo amb amics.
I, bueno, vaig pensar que tampoc estava malament, no?
Era una manera de viatjar i que tens molt per a triar.
Així també has d'anar cap a Dinamarca, tu sola, amb ta filla, com va anar?
Vam anar, o sigui, ma filla, la meu Jandri i jo, com a primera vegada,
perquè jo descobrigués el que ells havien descobert,
vam anar a Dinamarca, a l'oest de Dinamarca,
i després vam anar a Copenhague i a un hotel me'n vam trobar en una parella d'amics.
Molt bé.
I vam visitar la zona.
Molt bé.
Escolta, i per què vau triar Dinamarca? Com vau conèixer la casa?
Penso que van ser la família de Dinamarca
la que va fer la sol·licitud de vindre a Espanya.
Era una parella jove, en un crió,
i va ser una experiència inolvidable.
Van contactar amb vosaltres i us va anar bé.
El cas és que ens vam veure per fotografia i va ser simultàniament.
Per tant, només vam poder, a la tornada de Dinamarca, a l'aeroport,
durant un minut, vam veure passar a la família i a la xiqueta,
que tornaven a casa.
Nosaltres havíem estat a casa d'ella, d'ells, 15 dies.
Molt bé.
I ells veníem, doncs, molt contents.
Així, us vau veure a l'aeroport ja quan...
Sí, sí, un minut.
Ah, que xulo.
Sí, un minut.
Clar.
Ens vam mirar, ens coneixien per les fotos,
només un minut.
Però la cara que tenien era de total felicitat.
Clar, a vegades l'experiència fa que et coneguis
amb la persona que li deixes la casa,
o a vegades no, simplement li deixes les claus en un lloc i ja està.
Clar, perquè el que passa és que nosaltres allà vam respectar tot,
estava molt mona, era una vivenda tipus xalet,
però de fusta, fabricada.
i, o sigui, estava tot a punt i, clar,
doncs, estava allí les fotografies de la família,
doncs, clar, tu entres i tractant-ho bé,
doncs, mira, i després de 15 dies,
doncs ja pràcticament com de la família.
Clar, els veus cada dia allà les fotos, no?
Sí, i t'havies comunicat molt.
Què vau fer, com vau preparar la casa abans de marxar?
O sigui, com prepares la teva casa quan l'has de deixar
per uns, en certa manera, desconeguts
que et vindran a passar 15 dies?
A veure, la costum que jo tinc
és de deixar-la neta, impecable.
I tot organitzat i molt bé.
La recollida de claus, a la del Port,
allí a Dinamarca, bueno.
El que passa és que segurament quan prepares la teva casa
doncs has de, a certes coses, no ho sé,
certes coses que consideres més privades,
potser les deixes tancades, els hi fas un espai a la...
Clar, clar, suposo.
Els hi fas un espai també amb algun armari.
Sí, claro, espai a l'armari, tot llimpio,
bé, que no tinguem res que dir.
I, bueno, en este caso van fer ells los de l'intercambi.
Però és que després, quan jo ja vaig a prendre la lliçó,
que al·lucinava, doncs vaig a estar en una neboda.
En ells vaig dir, cariños, en vatros, no,
perquè no ha d'anar a la Sagrada ni detrás.
Però, bueno, tinc una neboda, que també és viatgera,
i, bueno, doncs vam anar a Noruega, a Orlo.
Després vam estar a mitjana de Berlín.
Sí.
He fet algun intercanvi a Espanya.
i, en general, en general funcionen bé.
El que jo vaig notar és que,
quan més cap a dalt del mapa, millor va.
Millor va en quin sentit?
En el sentit de la neteja, del complir,
d'atendre, deixar tot a punt.
En el meu cas, l'experiència és cap a dalt d'Europa.
Molt bé. Alguna punt negatiu, alguna sorpresa negatiu que t'hagis trobat?
Bueno, sí, un.
Però no va ser jo, va ser ma filla.
Perquè, claro, ells van fer un intercanvi a Irlanda
en una parella de Belfast, del nord.
Sí.
I, bueno, van acordar un intercanvi que no era simultàneo.
Primer venien ells, després anava ma filla en los HOME.
una parella d'uns 40 i escaig d'anys que van vindre
i se van anar antes de la fetxa,
van dir que no els agradava la vivenda
i que no era el que havien acordat.
I, bueno, ells, ma filla i el meu gènere,
tenien ja els bitllets
i quan van anar allà, doncs, per suposat, no vam tindre intercanvi.
Van llogar un cotxe,
igual vam fer el viatge perquè tenien els bitllets.
Clar.
però vam arribar a la conclusió
que potser era una parella oportunista,
que no feia l'intercanvi simultàneo,
però que ells venien primer
i després dient que no els agradava.
I, bueno, però...
Perquè s'hi van passar alguna nit.
Sí, i van estar almenys quatre dies.
I motius no, hi havia motiu, cap.
Però penso jo que el sistema que ells utilitzaven.
Fent l'intercanvi,
després dient que no els agradava
i...
Bueno, en tot cas,
amb totes les experiències que heu tingut...
Però tampoc va ser un drama, eh?
Tampoc va ser un drama.
I amb totes les experiències que heu tingut,
doncs, mira, és una taca negra,
però que vaja damunt de moltes blanques.
Simplement has d'anar amb prudència.
En la comunicació pel correu electrònic
et vas desconeixent perquè ho prepareixen molt de temps.
Sí.
I està per allà, precisament,
en la comunicació va fallar.
Perquè van...
Els correus eren limitats, poquets, espaiats,
i això ja te feia sospitar una mica.
De fet, és una recomanació que també ens han fet, no?
Que si hem de jugar amb això de l'intercanvi de cases,
ho hem de fer amb molt de temps
per tal de poder conèixer ben bé a l'altre.
A través del temps,
doncs, tu t'adones contes de la formalitat
i la serietat per la manera que et contesten.
I, bueno, te situes en les fotos
i te situes bastant.
Molt bé.
Maria Belina, i a on...
Ara te'n vas a Madrid, és el proper?
Quins viatges tens pendents?
Sí, sí, el dia 6 de juliol.
En Amics.
Perquè jo estic separada
i viatjo, o bé en Maneboda,
que ella domina el tema de l'inglès,
o en Amics.
Si és per Espanya, en Amics.
Molt bé.
Que hi ha menys problema.
I a on t'agradaria també viatjar?
Bé, doncs ja fa dies que vaig detrás d'anar a Nàpolis, a Pompei.
Ah, que xulo!
I què, què? Has trobat? Hi ha alguna casa o no?
No, acabo de...
Tenia un matrimoni que estava a hora i mitja de Pompella,
però veig que no me contesten en les ràpides que tindrien, no?
Potser s'han pensat.
Clar.
És que aquí la comunicació per mail és vital
i és l'única detecció que tens, no?,
per dir m'enfio o no m'enfio.
Sí, claro.
En el meu cas,
jo, l'inglès l'he estudiat,
l'entenc,
parlar me costa molt,
perquè no soc una xiqueta ja,
però m'aclaro bé.
I després també utilitzo
el traductor del Google.
Sí.
I això m'ajuda
entre el que jo sé
i el traductor,
doncs bé.
I en el cas de Maneboda,
l'últim correu,
l'escriu ella
per assegurar-nos
que tot el acordat
sigui d'aquesta manera.
Molt bé, molt bé.
I si no falla.
Doncs és l'experiència més que positiva
de la Maria Avelina García,
que també has volgut explicar
amb intercanviocasses.com.
Avelina, moltíssimes gràcies
i que vagin bé tots els viatges
que tinguis programats.
Vale.
Una abraçada.
Així, espero. Gràcies.