En riguros fals directe des de Tarragona Ràdio
va donar amb la nostra enviada especial a Oxford,
Marina Massagué. Bon dia.
Hola, bon dia. Va bé, va bé.
Mira, una mica passes per aigua,
però no passa res, perquè ja ens estem acostumant.
No passa res.
Bé, aquí, com que aquí, després de dues o tres setmanes
de temps frescot i passant fred a la nit,
i ha passat Tarragoiva amb maniga llarga i amb jaguetes,
cosa insòlida, que altres anys per Tarragoiva
ja anàvem suant i amb pantalons curts, aquesta vegada no,
i la primavera sembla que no acaba de fer prou calor,
però ara aquests dies fa sol.
Bé, home, això ja és important, eh?
Sí, de temperatura, jo tinc la cosa aquesta masoquista
de tenir tant la temperatura de Tarragona
com la d'Oxford al mòbil, i vaig comparant,
i durant l'hivern és molt cruel,
perquè a vegades hi ha 10 graus de diferència,
que teniu de més a Tarragona,
però aquests dies de temperatura si fa no fa, eh?
És que la diferència és que aquí tenim aquest lluixó mediterrani,
aquest blau marí del cel i tot això que ja no tens, eh?
La llum de Tarragona, que no,
almenys a l'Oxford ni als dies de sol fa una llum com la de Tarragona.
Veus, és lo maco que tenim aquí.
Això ja ho deia Rovira i Virgili,
quan estava exiliat a Perpinyà,
que quan feia un dia de sol, de sol així espectacular,
em deia dies tarragonins,
perquè hi ha un tipus de llum que només es veu a Tarragona,
i ara que soc fora ja et dic que es troba a faltar,
és veritat, hi ha un tipus de llum que només és de Tarragona.
Ho deia Rovira i Virgili, també ho deia August,
fa 2.000 anys, quan era emperador de Roma i estava a Tarragona,
també ho deia,
ho dic, oh, és que el llum de Tarragona i tot això,
ho dic perquè quan hem passat a Tarragona i ho tenim molt fresc.
Com està el teu alumnat?
Des de Sant Jordi, que no ens vèiem...
De fet, no, des de Sant Jordi,
des de fa un mes, el dia justament,
ara fa un mes que fèiem aquella videoconferència des del COC,
quines impressions van tenir els teus alumnes?
Els hi va agradar...
Sí, els hi va agradar conèixer gent, a part de mi,
que parlés català.
A més a més, també els hi va agradar l'atenció el fet, això, no?,
que fossin gent amb origen a fora, no?,
i que, doncs, tinguessin en comú amb ells,
capir-se perfils d'aprenent tan, tan diferents,
el fet de tenir en comú, no?,
que ells, des de la Universitat d'Oxford
i les teves alumnes, que venien des d'Extremadura, no?,
des de l'Àfrica, eres...
Sí, n'hi havia una que era de...
de... com es diu això?
De la Guinea Catorial.
Guinea Catorial, sí.
La Lucia, que és de Guinea,
teníem l'Anna Maria d'Andalusia
i la Sílvia Extremenya.
Això.
Veus, doncs, amb ells, clar,
li va agradar, doncs, conèixer un altre perfil d'alumne
diferent d'ells mateixos,
però que tenien, tenen això, no?,
doncs, aquest punt en comú, no?,
és que tots aprenen català.
I jo, a mi, després de l'escena, diguem,
allò com vaig pensar i fer la crònica
que vaig posar al blog,
no sé si l'heu vist o l'heu ensenat als alumnes,
se'm va acudir aquella cosa curiosa
que era que gent de diferents parts del món
que no es coneixien de res es van conèixer
i la llengua que van utilitzar per conèixer
va ser, la llengua comuna va ser el català.
I això també tenia una certa gràcia
del fet que gent de diferents parts del món
amb diferents llengües maternes
la llengua comuna per comunicar-se
i trobar-se i conèixer fos el català.
Això, doncs, també té un mèrit
i té una gràcia, no?
Sí, i això també és una de les conseqüències
dels lectorats, de les universitats
que fan català arreu del món,
que una vegada l'any es fan trobades
dels diferents alumnes
i, clar, també fa il·lusió, no?,
com a professora i com a catalana ho parlant
de veure, doncs, que, no ho sé,
una polonesa, una estoniana
i un anglès, doncs, es comuniquen en català, no?,
perquè és la llengua que tenen en comú.
Això té un mèrit.
Per cert, ja quedeu el curs.
Sí, falten dues setmanes.
Però encara esteu fent classe.
dues setmanes, sí, sí, estem fent classe
i però el que passa és que hi ha...
Ara, aquests dies, de català,
no, perquè no hi ha examen oficial final,
però d'altres signatures tenen examens
i allà, bueno, ja saps els rituals d'Oxford, no?,
que encara porten...
es fan els examens amb toga
i tot és molt formal
i van tots modats
i, clar, aquests dies pel carrer, així,
jo des dels ulls i des de fora, no?,
és divertit perquè veus tot allà...
Doncs tot alumnes amb les togas, no?, així, tot...
Per aquí la segona...
Són conseqüències del final de curs
i de català, així, ens queden dues setmanes.
Aquí de togas n'hem vist moltes la setmana passada
perquè però eren de romans,
eren els senadors, els padricis que anaven amb toga
i les altres togas que es veuen per aquí
només són les dels judicis,
per això no en veiem cap, naltros.
No hi hem d'anar, no hi hem d'anar.
Parlant d'això de les togas,
els teus alumnes fan exàmens amb toga i tot això?
Sí.
Ostres, aquí...
Els de quart, sí,
perquè ja tenen tots els exàmens,
l'últim any.
I alguns dels que vam conèixer són de segon,
però després també n'havia tingut d'altres de quart,
que ara ja no venen justament
perquè estan concentrats amb els exàmens,
perquè realment el volum de feina és espectacular.
I sí, sí, aquests van amb la toga
i tant ells com els professors que els examinen,
és tot així molt ritualitzat,
que nosaltres, clar, estem acostumats
a un altre model d'universitat.
Sí, no, bé, clar,
i en el nostre cas,
que nosaltres no som universitat,
que som centre de normalització lingüística,
precisament la setmana que ve,
aquestes alumnes que fa un mes
estaven parlant amb els teus,
la setmana que ve,
les pobres tenen l'examen final
del bàsic 3,
que és oficial,
i que si l'aproven ja tindran el títol
del nivell bàsic,
i, però vaja,
no el faran tot,
a més a més,
si continua pujant la temperatura
el faran amb xancletes
i màniga curta,
l'examen a elles.
És un altre estil,
és l'estil més tarragoní,
que ja es convé a fer.
Sí, és allò,
és propi,
fa calor,
què hem de fer?
Ja se sua prou,
de pensar en un examen,
doncs posem-nos de màniga curta
i de xancletes,
quasi,
i sandàlies i tot això.
És més relaxat.
L'any que ve repetirem o què?
Sí, home,
si vosaltres voleu,
jo, contenta.
Jo trobo que sí,
perquè a les nostres alumnes
els va agradar l'experiència.
Després,
quan m'explicaven
als de la classe,
doncs clar,
hi va haver...
De fet,
hi havia,
en principi,
hi havia de venir més gent,
però per un motiu o altre
n'hi va haver dues o tres
que havien de venir
i no van poder,
i quan els explicaven,
doncs encara els hi feia més ràbia,
diguem,
ràbia,
diguem,
simpàtica,
de dir,
ostres,
quina llàstima m'ho hauria agradat i tal.
I em van dir,
i quan ho tornarem a fer això?
Quan ho tornarem a fer?
Que ho farem una altra vegada
el mes que ve?
I jo diré,
home,
no,
el mes que ve no,
però el pròxim curs
ho tornarem a fer.
Clar,
a més a més,
jo,
el pròxim curs,
pel que sé,
és possible que pugui activar-se
un grup de nivell més avançat
i més elevat,
per tant,
els temes de conversa
podran ser més amplis.
Espero que s'activi aquest grup,
perquè això s'hauria...
Pel que hem sumat
i per les informacions
que han arribat
d'alumnes
que estan interessats
i així,
hi ha gent que ha passat
al llà de Brot
que diuen allà,
que han de passar un any
a l'estranger
i alguns l'han passat a Catalunya
i han après català
i llavors el que volen fer
l'any que ve
és perfeccionar-lo.
Per tant,
és possible que tinguem
un grup d'avançat.
No ho sé,
ja ho veurem,
potser dic
i també a vegades
porta mala sort
això d'avançar
esdeveniments,
però podria ser
que tinguéssim
un grup d'avançat
i llavors,
clar,
està bé perquè
es pot parlar
de temes més amplis.
Doncs esperem que sí
i si és així
que tens un curs avançat
podrem fer
una videoconferència
d'aquestes
potser cada trimestre
almenys amb els del grup avançat
i els del grup nou
diguem
la farem al final de curs
com aquesta vegada.
Això,
per ser Jordi
o així,
no com per fer...
Però doncs si tenim un curs
si tens tu alumnes
que fan segon curs
i que ja tenen més vocabulari
i tot això
doncs no caldrà
que esperem a final de curs
per fer la videoconferència
i en podrem fer una
cada trimestre,
per exemple.
Sí,
és una possibilitat,
de moment esperem
a veure si l'any que ve
s'activa aquest grup
i llavors ja concretarem
però si tant,
sí,
sí,
és una possibilitat.
Doncs,
bé,
avui és la nostra quasi,
no última,
però la penúltima
perquè la nostra pròxima
telefonada ja sí que serà
l'última,
serà la de comiat
de la temporada nostra
d'un quart de català,
la de treuzena de temporada,
serà això,
si no ho tinc mal calculat,
el 21 de juny.
Sí.
I tu el 21 de juny
encara estaràs allà,
no?
Sí,
jo el 21 de juny
seré allà
i bé,
justament aquell dia
seré a Londres
per unes jornades
que hi ha
de professors
de llengua estrangera
però no passa res,
sortiré un moment
de les xerrades
i mire,
potser us podré explicar
alguna novetat,
alguna cosa que hagi descobert,
algun mètode revolucionari
per ensenyar llengües.
Estupendo,
doncs Marina,
gràcies per comunicar-nos
una nova ocasió
i una abraçada
i fins d'aquí,
ara que no serà un mes
sinó que seran tres setmanes
perquè el 21 de juny
és d'aquí tres setmanes.
Ja ho tenim aquí això.
I acomiadarem el teu curs
i el nostre curs
d'un quart de català també.
Això,
això és anar ben comprant d'entrats.
Molt bé,
doncs vinga.
Molt bé.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.