Estem encara en procés de rodatge d'una pel·lícula
de la qual n'hem parlat ja bastant.
Vam tenir la seva directora aquí perquè ens expliqués
com anava el rodatge. A més, un rodatge bastant singular.
Estem parlant de la pel·lícula Barcelona 1714.
La directora, Anna Maria Bufarull, d'aquí de Tarragona,
que avui no ha pogut ser amb nosaltres,
però és que ens interessa també, fins que acabi la pel·lícula,
no desvetllarem com ha quedat tot plegat.
Ara ens interessa centralitzar-nos, focalitzar l'atenció
en un dels aspectes, dels molts aspectes que conformen una pel·lícula.
parlarem del vestuari, i en aquest cas, vestits d'època.
Ens traslladem al 1714, entre d'altres gràcies a l'Olivia Garzón
i la Laura Folk. Olivia, Laura, gràcies per venir.
Bon dia. Bon dia.
A veure, anem a pams. És una pel·li que s'està filmant tot en croma.
Això vol dir amb una pantallaza oberta al darrere
i després ja s'hi afegiran als escenaris.
Per tant, jo crec que el vestuari encara, en el procés de rodatge,
té una importància més forta, no?
Perquè és l'única situació que tenen els actors,
la manera com van vestits.
Sí, de fet sí, de fet sí.
És molt particular el rodatge en croma,
sobretot pels actors, perquè s'han de traslladar
d'una altra època i han de deixar volar l'imaginació, no?
I sí, sí.
Bé, comptem amb gent bastant important, no?,
que ens assessora en aquest tema.
Sou tot un equip.
Avui ens han vingut a veure la Laura Folk,
que és cap de vestuari, junts de la Marta Calmet,
i l'Olivia Garzón, que és la modista,
la que confecciona, ella, junts amb la seva escola d'alumnes,
confeccionen el vestuari.
Com va sorgir tot plegat?
Com us vau contactar?
Com us vau conèixer?
Com es busca els encarregats del vestuari d'una pel·li?
Bé, a mi es va posar en contacte el Heiko,
que és un dels productors,
i m'ha oferit poder fer, en principi,
una miqueta el vestuari, el que és la protagonista,
i algun civil més,
i vam acceptar,
perquè així també les alumnes fan pràctiques,
veuen com funciona,
i tot era bastant interessant.
Vam dir que sí,
i a partir d'aquí,
vestits a tothom,
a nens, a nenes, a grans, a petits...
Quants vestits heu arribat a fer, Olivia?
No ho sé,
portes tu el conte, Laura?
Uns quants,
en porteu ja, sí,
entre còpies de...
Perquè també hi ha un altre modista de Barcelona,
que també l'hem de nominar,
que és la Goretti,
s'han fet còpies de vestits que ha fet la Goretti,
més els que heu fet directament d'altres,
i en porteu uns quants,
i així,
entre d'aquí.
A veure,
són complicadets,
alguns de fer,
perquè tenim molta feina,
estem treballant en teles de llana,
en ple més d'agost.
Perquè es feu una idea
de com funciona tot plegat,
la Laura i la Marta,
veja,
tot el seu equip,
dissenyen el vestuari.
Sí.
En base a què?
Què teniu en compte?
Bé,
doncs tenim en compte,
per començar,
l'assessorament de Francesc Riard,
que és un guru,
segons la història d'Hernández Cardona,
en quant a vestuari
i comportament de les persones
a la vida quotidiana, no?
O sigui,
ell us explica com anaven vestits,
com se sap històricament
que anaven vestits.
Sí, sí, sí,
perquè ell pràcticament
viu en un arxiu, no?
I consulta,
per exemple,
sortides,
entrades als hospitals
de l'època,
què portaven,
quins colors es portaven
i, per tant,
els dissenys,
el que pretén la pel·lícula
en general,
Barcelona 1714,
és seguir el rigor històric, no?
I,
en quant a disseny,
no hi ha creativitat,
en aquest sentit, no?
Perquè sabem que
en aquesta manera
i el que fem, doncs,
és jugar amb els colors
i això, no?
Seguint el caràcter
del personatge, no?
Utilitzant...
Has dit una cosa, però,
has dit...
Ens explica, no?,
aquest assessor que teniu,
com vestia la gent a l'època
i què feia,
com es comportava,
això?
És important?
Sí, és important,
per exemple,
els militars.
Els militars
normalment tenien
un caràcter així,
molt altiu, no?
Aixecaven molt la barbilla,
com anaven, no?
Com es portaven,
per exemple,
els farcells,
que eren els bolsos
de l'època, no?
Clar, clar.
Coses així,
en quant a 13,
també,
el que es feia,
el que es feia
a la vida quotidiana.
Clar,
no només és la roba,
sinó com la portaven
i això acaba determinant,
al final,
tot plegat.
Clar, sí.
Parlaves de colors,
a part del rigor històric,
del que sabem,
o se sap,
vaja,
que anaven vestits així,
i sí que us permeteu
la llicència
en el tema del color,
afegir-li un tret característic
als personatges?
Sí,
sí,
sobretot mirem una mica
amb els personatges principals,
no?,
mirem una mica
la psicologia del personatge,
no?,
el caràcter
i fem una relació
amb el color, no?
Per exemple,
la protagonista principal
tindria com a dos fases,
no?,
durant la pel·lícula,
una època més pura
i després una època
una mica més,
no transgressiva,
però potser de més maduresa,
no?,
per les circumstàncies,
no?,
perquè està vivint un setge,
vull dir que no és cap
circumstància agradable
per ningú,
i doncs amb això
intentem també
que es vegi
amb el color
de l'indumentària,
no?,
li capieu el color
desprèn de l'adjectiu
que li vulgueu,
les característiques
que els que us deuen donar,
no?,
blanc puresa,
però són les assimilacions típiques,
no?,
blanc puresa,
vermell,
passió,
tot això,
encara funciona,
funciona,
i és una cosa,
és quasi inconscient,
no?,
per la gent,
és molt curiós,
però sí,
sí,
la relació que fem
amb els colors
al final és una cosa
que hi és.
El teixit,
jo això també
el trobo important
i suposo que també
ho teniu en compte,
no?,
que els teixits
fossin com els de l'època,
com eren els teixits
el 1714.
Eren tot natural,
pensa que parlem aquí
molt més
de classes baixes,
només hi ha un personatge
de classe més alta,
i res,
doncs s'utilitzen
llanes,
cotoll,
i sí.
Molt bé,
fàcil de trobar
tot això,
els materials.
pensa que anaven
amb molts colors,
portaven colors
molt cridaners,
que és una cosa
que normalment
no ho relacionem
amb aquesta època,
potser la veiem
més marró,
així,
ocre i tal,
i portaven colors
molt cridaners,
i trobar llanes
amb colors cridaners
a part de la vermella
és complicat,
és complicat,
la veritat,
sí, sí.
La pigmentació
no ha de ser,
són llanes d'avui en dia,
no és que les hagin fet
especialment
amb una pigmentació
especial i una textura,
no?
No,
no és llana d'avui en dia,
sí.
Hi ha coses
que on no arriba
el vestuari,
arriba després
el retoc,
l'efecte,
el filtre de càmera?
Bé,
hem de tindre-ho
ja en compte,
vull dir.
Ja s'ha de partir
d'una bona base.
Sí,
s'ha de partir
d'una bona base,
els vestits,
de fet,
els hem de destrossar,
els hem de tacar,
la pobra Olivia
ara la tenim torturada.
És el que us anava a dir,
es tacen els vestits,
no?
Es tacen,
s'estripen.
El 1714
s'havien de tacar
i estripar.
Sí,
de fet,
també relacionem
aquella època
com una època
que la gent
no es rentava
i de fet
es rentava,
no anaven tan bruts,
tampoc no anaven,
sí que després
avançat el 17,
sí que ja
no hi havia
ni el temps,
no?,
d'anar a rentar
la roba,
per tant,
sí que hi ha
una degradació
així una mica
progressiva,
no?
Ara entrarem a parlar
de la confecció
que tenim l'Olivia aquí.
i ho vull parlar,
i tant,
ara entrarem.
Laura,
simplement alguna cosa,
havies treballat
alguna altra vegada
com a pel·li?
No,
no,
va ser així,
casualitat,
estar al lloc just,
al moment just,
que es diu,
i res,
considero que he tingut
molta sort
perquè m'encanta
aquest món,
sí,
sí.
Alguna qüestió
curiosa que t'hagi
fins i tot sorprès
perquè tu,
clar,
evidentment vens
del món de la confecció,
del disseny,
sí?
Sí,
sí,
bueno,
jo soc estilista,
estilista d'indumentària.
I hi ha alguna cosa
que t'hagi sorprès
de tot aquest assessorament
històric
que diguis,
ostres,
això no m'ho esperava,
això era així?
De fet,
no he tingut massa sorpresa
perquè hi havia treballat,
havia fet un treball
bastant complex
sobre l'època
i
bé,
em va sorprendre
potser una mica
que la moda
a Barcelona
fos una mica diferent
en quant a colors
i així,
això sí,
això sí,
però per la resta
més o menys
ja havia treballat
una mica diferent,
què vols dir?
És a dir,
qui marcava la moda
era França
i estava acostumada,
segurament com tots,
a veure més
el vestit
de les classes altes,
no?,
amb cedes,
brocats i tot això,
clar,
no t'arribes a imaginar tant,
és molt més difícil
trobar il·lustracions
de l'època
de classes baixes
que no,
clar,
i això
una mica sí que m'ha sorprès.
Déu-n'ho,
eh?
Apassionant.
l'Olivia Garzón
té una escola
de confecció
a Reus
i et va acabar el projecte,
et van dir,
mira,
amb els teus alumnes,
no?,
tu vas plantejar
com un treball
de classe,
de taller,
anem a confeccionar la roba,
però em sembla que
heu fet els patrons,
fins i tot.
Sí,
clar.
Com ha anat la coordinació?
Bé,
en principi jo en contacto amb Laura,
ella és la que m'hi diu,
doncs ara m'has de fer un jipó,
m'has de fer un gambeto,
m'has de fer,
bé,
el nom original,
no?,
que al començament dic,
eh?,
què m'estàs dient?
I després amb els dibuixos i tal,
doncs ja vam anar fent.
Fem el patró,
fem les mides dels actors,
en el cas que s'ha de fer així,
i bé,
després ja fem,
ens organitzem
amb les alumnes,
les que poden venir,
les que participen,
doncs mentre una talla,
l'altra va cosint,
jo els hi vaig supervisant,
no?,
i això ho has de fer així.
Moltes vegades també acabo cosint-ho jo,
o sigui,
dic, bueno,
com que anem sempre amb el temps
una miqueta just,
perquè és majoritàriament
d'una setmana per l'altra,
perquè, bueno,
hi ha molts de canvis,
hi ha molts imprevistos
quan fas la pel·lícula,
m'he donat compte d'això.
Sí, perquè...
Ara veig l'estuari també,
què pot passar?
No,
perquè depenem una mica
de la disponibilitat dels actors,
no?,
i, clar,
per exemple,
alguna seqüència,
com la setmana passada,
va ser una mica caòtica,
ens esperàvem gravar
unes seqüències,
després ho vam haver de canviar tot,
i jo truquant a l'Olivia,
no,
Olivia,
deixa això,
hem de fer això,
deixa buscar la tela,
no sé què.
Comptàveu fer una seqüència
amb un tipus de vestuari
i vau haver de fer l'altre.
Sí, sí.
Quants vestits has arribat a fer,
Olivia,
abans?
Doncs, no sé,
contaríem uns 10 o 12 ja
que portem, no?
Jo crec que més,
compten camis...
Han fet pantalons,
camises de l'època,
el jipó,
que és el corser
que portaven
en aquella època també,
el xaquetes d'home,
que són camisoles,
i gambeto encara no l'he fet,
però tinc el patró.
Què és un gambeto?
Un gambeto és com una...
És semblant a la casaca,
ho portaven a sobre la camisola,
que seria...
És que portaven moltes capes,
eh?
Moltes capes.
Homes i dones.
Els homes portaven els pantalons,
els calçons,
anaven tots amb mitges,
que eren unes mitges molt llargues,
que cobria...
Això, fins i tot les classes baixes, eh?
Sí, sí, sí.
I a més anaven vestits igual adults
que petits, d'acord?
Després podien portar
o la camisola,
que era com una jaqueta curta,
i a sobre el gambeto,
que era com una casaca,
però sense tall,
al darrere,
i si no,
els homes portaven
el pantaló o la mitja,
la jupa,
que era com una jaqueta llarga
fins sobre el ginoll,
i a sobre la casaca,
que portava aquestes obertures
al darrere per l'espasa,
i tal.
I les dones portaven una...
Les dones anaven també,
amb una camisa llarga
fins als peus,
que sortia el coll
per fora del jipó,
que era així com un corset,
n'hi havia maniga llarga,
maniga curta,
l'enago,
els enagos,
i la faldilla.
I el delantal.
I el delantal,
que sí,
era decoratiu.
Sí, sí,
no era molt bé.
Com que estic que me n'ha fet un munt.
També.
El més greu de tot això,
el més greu és que quan m'ho ensenya,
m'ho ensenya destrossat,
estripat,
tacat de sang,
dic,
ai,
senyor diumio,
què ha fet?
Però també té gràcia,
té gràcia.
Sí, moltíssima.
Moltíssima.
Tu li entregues a la labbra,
perfecte,
immaculat,
i amb tota la costura allò.
I llavors,
ella es dedica a destrossar-ho,
no?
Sí, sí.
Per donar la barça en blanc,
perquè l'has dit, no?
Jo sempre us he dit que a l'alumne,
sobretot,
les puntades,
bé,
planxadet,
ben posadet,
ho fiquem a una perxa amb bosses,
tot superbé,
i quan m'ensenya,
diu,
bé,
què ha fet?
Clar,
s'ha d'embrotar prèviament,
no?
Sí, sí, sí.
Quina és la peça més difícil de fer?
Perquè, clar,
jo m'imagino que fer el patró
tampoc ha de ser fàcil,
perquè treballes amb imatges,
no?
Amb imatges i llavors...
Bueno, model,
no?
A vegades també alguna còpia
de la Goretti i tal.
A veure,
el més complicat
són quan tenim
que forrar les peces,
que seria el jipó,
el gambeto
i la camisola
que van forrades,
forrar-les
i, bueno,
els ojals,
perquè tenen una sèrie
de moltíssims botons,
a vetir feina,
no és una cosa
que diguis que fa...
És minuciós.
Home,
això que has dit
dels molts botons
és veritat,
eh?
Si pensem en vestits,
penseu en vestits
d'aquests d'època,
no?
1714,
és veritat,
mil botons,
mil botons.
I això de forrar,
no us ho podíeu estalviar?
Bueno,
però tenim sort
perquè tinc una màquina.
Sí.
Val?
I la màquina...
Hi ha una màquina forradora
a la vida?
Sí, sí.
I n'hi ha d'aquestes
de caseres,
diguem?
No,
la meva tinc sort
que és més aviat industrial
i pim pam, pim pam,
els fem molt...
Som ràpid.
Sí,
som ràpides,
però què t'hi feia?
Que s'ha de preparar tot,
no?
És una cosa que diguis
d'aquí per demà
ja ho tinc fet,
no?
Jo quan m'he demanat
un jipó ja suo.
Sí,
ja dic mare meva.
Estàs de sort
que potser encara
no és fer cap casaca
perquè aquella peça
sí que és complicada.
Gràcies,
que maca que és.
O sigui,
de moment el jipó
és el pitjor,
de fet.
Sí,
el jipó,
sí,
el jipó és...
Sí,
perquè a més
ara queda molt ajustat
a la persona també.
Clar.
No tinc que quedar
gent solta
perquè anaven molt apretades
perquè els hi pujés
al pit,
que la Laura
no us ha dit
però portaven els mugronets
fora.
Sí,
a l'època
sí portaven
mig pit fora.
No sé per quin motiu,
però a les il·lustracions
de l'època
surten les dones
que portaven la camisa
justa per sota,
per sota del...
La classe baixa.
Sí,
sí,
però era normal
anar pel carrer així,
vull dir,
no hi havia...
Després avançat el setger
sí que es va prohibir
perquè era
com una provocació,
no?
No sé per quin motiu
portaven,
de fet,
això...
Curiós.
Veus,
ja van sortint
curioses aquestes.
Al cap?
Alguna cosa?
El cap se n'ocupa
l'Institut Calípolis,
que són genials,
s'ocupen de la caracterització,
maquillatge,
perruqueria.
Més que perruqueria,
pensava si hi havia
alguna mena de barret.
Sí,
portaven...
Els homes
sempre anaven amb tricorni,
hi havia alguna barretina,
però no és la barretina
que tenim al cap vermell
amb la cinta negra,
sinó era tota
d'un mateix color,
amb una costura.
I les dones
alguna vegada portaven
còfia,
que la portaven,
no?
D'aquestes ajustadetes
com les de la letxera,
o així com un vel
de monja,
no?
Quasi.
Sí.
Tot això,
reteniu a la ment,
perquè després,
quan la pel·lícula
per fi estigui acabada,
ho veurem,
ho recuperarem,
i pensem,
mira,
això és aquella còfia
que ens explicaven.
Una altra qüestió
que,
curiositat,
que volia saber,
hi ha hagut algun personatge
que fos difícil
de vestir,
de dir,
és que aquest personatge
sabem que ha d'anar així,
però no sabem com fer-ho,
o ni tan sols
sabem com ha d'anar.
No,
la veritat és que no.
Bé,
potser vam tindre
més aviat.
Fa poc,
que aquesta setmana
tornarem a gravar
una seqüència amb ell,
hi ha un carceller,
hi ha un carceller,
i,
bé,
seria un extra,
no?
I,
de fet,
encara,
com que anem fent vestuari
una mica
sobre les exigències
i tal,
teníem un vestuari
pensat per ell,
i va vindre
i aquest noi
era altíssim.
No us havien avisat?
Era tan alt.
Grossíssim.
Bé,
i,
bé,
allí vam haver d'improvisar,
aquell dia hi havia la Marta Calmet
i em va enviar
i va quedar autèntic,
no?
Al final se li va improvisar
una mica
de gepa
i tal,
i va quedar autèntic,
però aquell va portar,
va portar feina,
va portar feina.
Perquè no us l'esperàveu
d'aquelles dimensions.
Sí,
no ens l'esperàvem tan alt
i vam dir,
ai mare,
que aquí ni a la camisa,
ni a la camisa ni res,
però sí.
I vas tu,
Olivia,
els rodatges,
perquè suposo que
qui acaba al final
doncs ajustant
i posant aquelles agulles
perquè tot encaixi?
En principi la Laura,
perquè a mi me tinguin castigada
cosint.
És que clar.
Vale?
Llavors,
és complicat.
A quants alumnes tens tu castigats?
Bé,
uns quants,
uns quants.
Quants sou al final
per confeccionar tot això?
A veure,
a l'escola som entre 28 i 30 alumnes,
el que passa,
clar,
no tothom pot col·laborar
perquè hi ha gent que treballa
i tal,
bueno,
en principi som set o vuit.
Vale?
Sí.
I llavors,
doncs,
bueno,
tenim un grup de WhatsApp
de l'escola,
llavors jo aviso.
Per demà,
urgent.
Urgent per demà,
necessito ajuda.
I llavors,
doncs,
bueno,
venen
i donem un cop de mà.
Sí,
i allí al rodatge
jo tinc la màquina de cosir.
Si hi ha algun vestuari nou i tal
i s'ha d'arreglar alguna cosa,
doncs ho faig allí al moment.
S'amunta al moment.
I tant.
Noies,
vaja,
Olivia,
a la teva escola,
clar,
normalment feu patronatge modern,
en confecció moderna,
no?
Hi ha molta diferència
en la manera de procedir.
Sí,
es va xocar molt
el tema de l'ombro,
no?
L'ombro normalment queda recta.
En aquest cas,
queda inclinat cap a l'esquerra
de l'època de 1700.
Cap a l'esquerra?
Cap a l'esquena.
Cap a l'esquena.
Sí,
cap a l'esquena.
Fa una inclinació.
Llavors,
clar,
es va xocar molt
perquè el que fa és
aixecar-te més encara
a l'ombro,
no?
Com si t'hi baixés.
Clar,
les alumnes diuen,
ai,
però a partir d'aquí,
veient la televisió
i altres sèries,
s'afixen,
ai,
mira,
a l'ombro
com el que fem naltros,
no?
Ai,
doncs tinc ganes
que surti la pel·lícula
que vull veure,
a veure com han quedat
els nostres ratges.
Jo pensant,
ai,
mareta meva,
quan veig gent
que estan destrossats,
tacats.
La màniga també,
no?
La màniga també és...
Bé,
la màniga és una màniga
camisera
que agafa forma
però agafa molta més forma
de la que es fa avui en dia.
Té molta volada,
no?
Forma de...
Com si tinguessis
el braç aixecat,
eh?
No és...
És perquè...
Es fa amb una forma
com a rodonida,
no?
Amb la forma del colze
com si tinguessis el braç
una mica plegat,
i es talla el patró
amb aquesta forma.
I és...
No ho és ample,
no té volada
perquè és tot molt ajustat.
El jipó
és molt ajustat en general.
Val, val, val, val, val.
La dels homes
sí que és més ampla,
que porta la gira
molt gran.
Això sí, però...
Val.
Tornarà a estar de moda
aquest tipus de vestuari
creieu?
De fet, el jipó
quan el vam tenir
confeccionat,
algunes alumnes
deixa'm el provar
i se'l van provar
i diuen
ah, doncs jo me'n faré un
perquè mira com real
s'ha lipit
i marca molt
perquè és molt ajustadet
i en realitat
és bastant còmodo, eh?
Escolteu,
i suposo que després
hi ha personatges
del tumulto, no?
Dels que fan de volto
que...
Com us ho feu?
Perquè aquests personatges
secundaris
teniu en compte
que no vagin vestits igual.
els elements són els mateixos
però...
o no passa res?
Perquè per època
ja havien d'anar vestits igual.
A veure,
quant a peces de roba
són sempre les mateixes.
Tenim roba per extres
i si no fem combinacions
del que tenim
una mica
ens hem d'arreglar, no?
Amb el que tenim.
Tenim també
alguns truquillos, no?
Que fem...
Sí.
Que fem peces
que són intercanviables
i tal
i per tant
ho intercanviem, no?
Per tant,
un mateix vestit
si no és de personatge principal
entenc que el pot aprofitar
més d'un extra, no?
Sí.
Van en rodant.
Quan s'acabi tot
què farem
amb totes aquestes peces?
Què es fa amb el vestuari?
No sé si dir de les pel·lis
però en aquest cas
què farem?
Doncs,
de fet,
no ho sé
què volen fer.
Suposo que
igual algun
d'algun personatge
jo què sé
li demanen
que el firmi
i el subhasten
o
amb algun teatre
que ho necessitin
o inclús
per exemple
participen també
els Miquelets de Catalunya
que són una organització
de recreació històrica
i ells ja porten
la seva indumentària
i fan d'extres
quan necessitem
el tema militar
perquè de fet
saben com comportar-se
saben els passos
i tal
i igual
algunes coses
poden passar amb ells
pels temes de recreacions
no ho sé
Bé,
de fet
tinc un alumne
que està bugeta
per la camisa
que tinc
a l'escola
que se'l va ficar
en concret
un actor
no diré el nom
sí,
el pots dir
el Miquel Iglesias
i ja està
bueno
és fan
number one
d'aquest actor
i penso que
aquesta era una
que es volia fer firma
per subestar
i li vaig dir
no ho diguis
a tothom
que tindrem aquí
a la porta de l'escola
amb un de nenes
era bueno
fer una altra camisola
que se la torni a posar
i ja
ja hagi el duplicat
no, a part
se l'ha posat
està suadeta
d'ell
i molt bé
i destrossada
perquè aquesta
sí que està destrossada
i et queda molt
encara ja
ara estàvem parlant
i ja m'està castigant
a la fin de setmana
aquest m'ha volia castigar
jo pensaré en tu
quan t'envii la caçaca
no sé què t'ho he dit
t'ho he dit
quan facis la caçaca
fliparàs
sí, sí
molt bé
heu trobat algun problema
de moment
a nivell de basfari
que no heu pogut resoldre
tipus l'Olivia
a mi veig l'Olivia
i la Laura
escolta Laura
molt bé que històricament
això fos així
però això no es pot fer
no, normalment
tenim recursos
som bastant competents
en aquest sentit
i no hi ha res
que no poguessin fer
au
sí, sí
bé jo vaig tenir
una mica de dificultat
en trobar un teixit
per un dels personatges
que finalment
l'he trobat
crec
espero que quan el vegi
m'agradi
però em va costar molt
trobar un brocat
per fer una casaca
molt
com el volia
perquè trobava estampats
molt contemporanis
i a l'època
eren així més aviat
bueno
eren detalls florals
molt petits
i
clar
el fantàstic món
dels estampats també
i dels broderets
sí
jo m'he trobat el cas
que els
els ojals
eren bastant grossos
i la màquina
té una mida
bueno
ja està solucionat
es fa ell
es puc fer ara
de la mida
com si es volia fer
d'un metro i mig
sí
eren més grans
que actualment
sí
perquè la mida
que hi ha actualment
hi ha una mida en concret
que la màquina
te genera
i aquesta era
molt més àmplia
però bueno
solucions
n'hem trobat
no hi ha cap problema
molt bé
i direm endavant
i tant
i tant
per la Laura
era la primera ocasió
en què treballaves
en una pel·lícula
Olivia
tu també
havies treballat mai
en una pel·li?
no
no és el primer cop
de fet
quan s'ha de posar en contacte
amb el Haiku
el primer que vaig pensar
vaig dir
és una molt bona experiència
tant per mi
com per les alumnes
i bueno
no hem de deixar
perdre l'oportunitat
en aquestes coses
és molt interessant
i molt
ha sigut molt bona idea
vaja
penso
haver acceptat
aquest projecte
sí
jo també
jo
mira
a part que va sortir
va sortir tot
no sé si jo t'ho he dit
tot per casualitat
una mica
perquè va ser
vaig veure un article
a Facebook
que estaven fent el càsting
per buscant actors
i tal
i vaig dir
ostres
que això està molt bé
potser encara no tenen
vestuari cobert
potser no tenen estilista
i tal
i doncs vaig contactar
i és que va ser
al moment
a la mateixa nit
em contesta l'Anna
que de fet ens tenim
agregades al Facebook
així per seguiment
i res
va ser
al cap de dos dies
ens vam veure
per parlar del tema
i ja comença
clar
per mi va ser al·lucinant
perquè just al juny
vaig acabar els estudis
i començar fent una pel·lícula
que una mica
el món del cinema
l'havia deixat així
com de
m'agradava molt a mi
però
clar
normalment
les productores
i tal
ja tenen l'equip artístic
i tècnic
format
i tal
i per tant
és bastant complicat
i això
va ser tot
genial
és la gràcia
que acabarà sent
i treballeu moltíssima gent
perquè hem parlat abans
d'accessors històrics
moltíssima gent
que no estava al darrere
però no deixa de ser
en aquest cas
una pel·li
com una mica
feta a casa
amb
tota gent que ho fa
més o menys
per amor a l'art
i amb tota la voluntat
clar
això si parléssim
d'un rodatge
doncs
molt gran
segurament ja seria
impossible
clar
en principi
ells ja feia temps
que tenien aquest
projecte al cap
però clar
pensa que fer-ho
a part de que no hi ha
el financiament
avui en dia
fer una pel·lícula així
sense fer-ho en croma
comporta molts gastos
perquè per exemple
posar 200 persones
a Montjuïc
vestides d'època
és que és un dineral
però un dineral
i després van estudiar
com es podia fer i tal
i d'aquesta manera
van veure que podia ser factible
clar
tots els que hi participem
són gent jove
amb ganes
i és xulo
és xulo veure l'equip
això comporta
que totes les amistats
tota la gent que es coneix
que saben que estem participant
hi ha un grupet
que sempre t'estigui preguntant
i com va la pel·lícula
sí
hi ha un cert
inclús
les veïnes
jo tinc el local
i clientes
ai per què no posis el trage aquí
que el volem veure
no
s'ha
s'ha
volen informar
no
de com va la cosa
hi ha un seguiment
de molta gent també darrere
curiositat
fiqui-li com vulguis
val
però
hi ha molta gent
que comporta darrere
penso que
quan inaugurin la pel·lícula
i l'estrenin
por lo menos
amplirem alguna sort
tots al cine
tots al cine
aquell dia
molt bé
data d'estrena
ni idea
no encara
a l'11
esperem
l'11 de setembre
esperem
esperem que estigui
tot preparat
tot a punt
pel vestuari
que no quedi
sí
esperant de vestir-los
tots vestits
tots vestits
doncs sí
que has estat un plaer
parlar d'aquest aspecte
que normalment
no tenim ocasió
de fer-ho
i mira
ens ha vingut rodat
a mi m'ha fet molta il·lusió
Olivia Garzones
la modista
qui ha confeccionat
els vestits
des de la seva escola
des del seu taller de confecció
els vestits
d'aquesta pel·li
de 1714
gràcies Olivia
per venir
gràcies Núria
i la Laura Folk
junt amb la Marta Calmet
són qui s'encarreguen
de la fase prèvia
del cap de vestuari
moltes gràcies
moltes gràcies Núria