...
Joaquim Vidal, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
I bon any.
I bon any, i bon any.
Bon any, dos que el 13, el Joaquim Vidal és el vicepresident
de la Federació Catalana de Casa de Tarragona
i secretari de la Federació Nivell de Catalunya.
I de fet, el punt de partida d'avui d'aquesta conversa
són dades a nivell de Catalunya, de tot el país,
i és que la darrera temporada, a dir, 2011-2012,
es va tancar amb la captura de 32.600 exemplars de Port Sanglar.
No sé, jo, il·lustre'ns. És molt, és poc?
Sí, sí, és molt.
És molt.
Mira, Josep, es calcula que la població de Sanglar abans de Cacera,
és a dir, ronda en Catalunya els 70.000 exemplars,
i abatem aquestes quantitats, entre 30 i 32,
en un any possiblement sigui una miqueta menys,
perquè no van criar tan bé,
però, bueno, doncs és una quantitat prou important
i que nosaltres, que s'obstrem del medi natural,
menys per estalviar-nos problemes a l'agricultura
i problemes de seguretat viària.
I és que ara, justament, fora de micròfon,
em parlaves d'un accident recent, eh?
Això ha passat fa pocs dies,
a causa d'un Port Sanglar que ve a romper l'aví.
Doncs, exactament, és que els tenim molt a prop.
Els tenim per...
Se'ls pot veure per la rebessada,
en el terme municipal de Tarragona en tenim la podre...
És que els animals aquests són molt llestos,
atrevesen per allò que poden.
I, exactament, el dia 31, dia de Cap d'Any,
a les 8 i mitja, en el trajecte que hi ha de Vallmoll a la Següita,
un vehicle, se li van creuar dos sanglars grossos,
el primer va poder esquivar, el segon no,
va anar a parar aquest animal a la carretera,
sort del conductor, doncs, que només va alpatupar amb la roda,
però és que uns instants després, en el mateix trajecte,
una senyora en un tot terreny va tindre un accident.
Afortunadament, doncs, no hi va haver d'anys personals,
van ser materials, i el corresponent s'ústiu.
No són fet aïllada?
No, no, no, això, bé, això a nivell de Catalunya,
a nivell de tot l'Estat, és a dir,
aquest animal ha proliferat molt,
molt, no és molt llest,
no teme a les persones,
i, bueno, es cola per qualsevol lloc,
és a dir, a veure, estem parant inclús carreteres
a la zona de Girona,
parlo a nivell de Catalunya,
per controlar aquests animals,
perquè és que és un seriós problema.
Dius que és molt llest?
Sí, és llest, és un animal,
és un carnívor, no?, és un animal,
és un mamífer molt potent,
i que és llest, intueix quan hi ha perill
i quan no hi ha perill.
Aleshores, el cas, ja xocant,
és el que tenim, doncs, a Collserola,
que s'atreveix, ja, pràcticament,
a menjar de la mà de l'home,
és a dir, a Collserola se'ls dona menjar,
cosa que està totalment prohibit
i està molt recomanat que no es faci,
pel problema que comporta aquest animal
quan ve els mitjans humans, urbans.
Quan és habitual que rondin una ciutat,
com per exemple Tarragona,
què es pot fer?
Perquè, clar, suposo que els casols
no poden anar a disparar.
No, per descomptat, no,
i ara no.
Hi ha un servei de protecció de la natura
i després tenim el cos de gent rural,
que són pràcticament els que intercepten
quan un animal es despista
i entra en l'àmbit urbà.
Ells l'esquiven,
però, bueno, no és sorprenent
que te'n vagis cap als pallaresos
sortint de Sant Pau
i te'n cregui algun.
Busquen-les.
Afortunadament, ja no hi ha
abocadors incontrolats,
que és on aquests animals
anaven molt en el camp,
però, bueno,
senten l'olor dels contenidors,
el que tirem a les contenidors
a les urbanitzacions,
i són veritables especialistes
en volcar els contenidors
perquè puguin menjar ells
i la seva mainada.
Carai.
No, no, és un animal,
però és molt llest.
El rerefons és que,
que el bosc no està cuidat,
no troben aliment suficient, no?
Bueno, a veure,
tots els animals,
tots els animals,
la seva tassa de repoblació
està sempre en base
a la quantitat d'aliment,
i això manca,
ho porta l'aigua,
és a dir,
plou,
i anem a buscar bolets
perquè en surten,
plou i el bosc dona aliment
i els animals crien,
tant conills com tudons,
o, en aquest cas,
els sanglars.
Clar,
n'arriba un moment
que si el bosc no té aliment,
doncs baixen els conreus,
i aquí, no,
és quan ja tenen...
A veure,
els animals sempre estan en conflicte
amb els homes,
amb els humans,
perquè compartim el mateix territori.
I clar,
doncs,
per l'estómac
ens perdem també,
no?
Aquest 2013,
la campanya continua?
Sí, sí, sí.
Mira,
venim ja,
en el tema del sanglar,
si ens centrem en el tema del sanglar,
portem ja cinc campanyes,
cinc anys,
en el que Medi Ambient
ha allargat
l'època de caça,
que ja ens comença
el mes de setembre
i s'allarga
tot el mes de febrer.
Aleshores,
venen les pròrrogues
per d'anys,
i, per exemple,
a Girona
caçen tot el mes de març,
tots els dies,
tots els dies hàbils
que puguin caçar,
pel nombre que n'hi ha.
És a dir,
hem allargat
la temporada de caça
per poder combatre
i baixar la població
d'aquest ongolat.
I aquí a Tarragona,
per tant,
també,
el que caça el febrer,
no?
Sí, sí,
aquí vam començar
el mes de setembre,
les societats de caçadors
als anys preves de caça
que tinguin
i que tinguin necessitat
de fer aquest control,
lògicament,
si no tenen prou senglars,
doncs esperen
que vingui l'època,
l'apertura normal,
que és el segon
diumenge d'octubre,
però, doncs,
moltes vegades
s'han de fer actuacions
al mes de juny
i juliol
perquè es mengen
les avellanes
o les omelles.
Les actuacions
que dius,
Joaquim,
no són monteries,
com les que podríem veure
a altres muntanyes
més cap a l'altre
espanyol.
No, són territoris
de Castellà de Manxa
o d'Andalusia,
no, aquí
el nostre és la batuda,
la batuda de la colla,
aquí hi ha la colla
del senglar,
és una agrupació
de caçadors
que inclús, doncs,
tenen diversos pobles,
diversos acutats,
després hi ha els gossers
i pràcticament
són petites batudes,
no són monteries.
Batudes,
es comença
la millor caçar
a les 10,
després d'haver esmorzat,
la gent es posa al lloc,
avien els gossos
i es fan
tots petits regles
on saben
que hi ha presència
d'aquests animals.
I va el gos, diguem,
fent-lo moure, diguem?
Sí, exacte,
el gos, doncs,
va buscant
amb els gossers,
van buscant,
doncs,
escorcollant
per les mates,
pels barrancs,
i els caçadors
es posen uns punts estratègics
amb l'esperança
que el senglar
vagi cap a ells
per poder-lo atrapar.
Tu, perquè l'altre dia
vaig veure
aquí el programa
que fan per la Tiller,
Jarrer i Cedar,
sí,
vaig veure una monteria
d'aquestes,
del senglar,
més a més era del senglar,
clar,
allò és diferent,
bé,
és un altre territori,
és una altra modalitat,
és similar,
és a dir,
els gossos
també els solten
en un lloc
i, doncs,
també posen
unes postures
que diuen,
nosaltres som els esperadors,
avui,
els caçadors
debidament documentats
amb les seves armilles
reflectants
davant de la seguretat
i, més o menys,
allà no hi ha una monteria
i aquí n'hi ha embatuda.
Tornant a aquests 32.600
de tot Catalunya,
teniu quantificat
quants han estat
abatuts aquí
al nostre territori?
Sí, sí, sí,
perquè del medi ambient
ens dona
tots els anys
la fulla
d'estadística
de captures.
Per exemple,
a la demarcació
de Tarragona,
a la demarcació
de Tarragona
tenim
uns 2.000,
3.000 senglars.
amb 10 anys,
amb 10 anys,
penso que fa 10 anys
enrere
en caçàvem 140,
150,
doncs amb 10 anys
la proporció
ha sigut
en augment,
no?
I, bueno,
també tenim
les dades
d'anys enrere
i, bueno,
en base a què?
Doncs en base
a l'abandonament
del bosc,
és a dir,
aquest animal
que estava
en el bosc,
abans
als boscos
se treballaven
i hi havia
els masos.
Els masos
tenien uns horts
i el mateix
propietari
del mas,
quan un animal
d'aquest
sortia del bosc
i li feia
ell mateix
ja el parava
i se'l menjava
i abandonament
de boscos,
abandonament
de masos,
el bosc està
molt brut,
ell troba
molta protecció,
ens costa
veritablement
molts esforços
d'entrar als boscos,
és a dir,
boscos intransitables
pels esberzers
i per la maranya
que hi ha,
doncs l'animal
aquest té defensa,
pensa que un senglar
pot fer tranquil·lament
30 i 40 quilòmetres
en una nit
per anar a menjar,
va menys i torna,
el senglar no és de ningú,
va on hi sembla,
i normalment està
8 o 10 dies
15 màxim en un lloc,
quan ha votat aquells recursos
o se l'ha molestat
se'n va en un altre,
és un animal que toma molt.
3.000 exemplars
en la temporada
que és anterior,
eh?
En el lloc,
en el lloc,
en el lloc,
a Tarragona i Terres de l'Ebre.
Sí,
això em mimba,
em mimba perquè està en base
a l'aliment que té,
l'aliment que té,
que troba l'animal
per criar,
és a dir,
en guany
no sortiran tants
perquè recordeu
que hem tingut
una primavera eixuta,
un estiu eixut del tot
amb incendis,
hem estat
tot el mes de setembre
pràcticament
amb Alfa 2,
Alfa 1,
moltes comarques de Tarragona
i això em mimba,
que els animals
no han criat.
En canvi,
hem tingut una tardor
molt bona
i ara,
pel que portem d'hivern,
tornem a estar.
Si no ens plou aquest dissabte,
el camp torna a estar eixut.
I a vegades,
això condiciona molt
a les poblacions d'animals.
És a dir,
en base a l'aliment,
doncs crien més o menys.
Ara pensava,
per exemple,
en els bolets
que no hi havia hagut gaires
en aquesta temporada
i en l'entrer tampoc,
va ser molt dolenta.
Bueno,
però en guany sí,
en guany,
en guany Josep,
en guany,
afortunadament,
aquelles pluges
que hi va haver a última hora
es va poder engrescar.
I perquè,
a més a més,
no baixaven les temperatures.
És,
a veure,
la casa és una collita.
La casa és una collita de tardor.
Jo no hi dic una collita
perquè anem al bosc
a treure uns animals,
uns éssers vius
perquè se serveixen per menjar.
I, clar,
les collites van
amb raó
de, a veure,
en guany ha sigut un any
terrible pel cereal.
El no ploure,
doncs,
l'or di al blat
i la vera,
doncs,
tot això també influeix
després
en la fauna silvestre.
A quin gust té
la carn de senglar?
La carn de senglar,
un estofat de senglar
et passaria
per la vedella.
És a dir,
la carn de senglar,
la cuixa,
el llom,
és fibrosa.
I, a veure,
també s'ha de saber
preparar,
no és el mateix
un senglar
de 25-30 quilos
femella
que un mascle
de 90 quilos.
És a dir,
aquí el mestre,
el mestre ja
de la cuina dels fogons,
ha de saber preparar
unes cars
que solen ser fortes.
Però, a veure,
un animal d'aquests
ha de ser uns 30 quilos
és exquícit.
A la planxa,
un filet a la planxa.
És porc,
és porc.
És porc.
És porc.
El gust és més ford,
no?
Sí, sí.
Home,
té un gustet
característic,
però, vaja,
els cuiners,
amb les seves herbes,
el seu vi ranci,
et fan un cibet,
o et fan un estofat
de senglar
amb un bon vi nostre
d'aquí,
per exemple,
del Pirat
o del camp,
de la terra,
i és un àpat fantàstic.
Com el seu parent proper,
s'aprofita tot o no?
No,
no,
no,
no,
perquè no té a veure,
no,
no,
perquè ni la pell
tampoc hi ha ni escorteis,
algú pot ser guardat adorn,
però no és,
no,
és un animal,
pràcticament no se li fa ni pernil,
es pot fer embotit,
clar,
dels més professionals,
però,
de fet,
aquest animal,
arrostit,
o estofat,
és estupent.
M'estaria imaginant,
que l'escadar,
90 quilos,
això és com topar,
no sé si com té una tarda formiga,
però gairebé,
exacte,
exacte,
és a dir,
si vas amb un cotxe
i topes amb un sengladó 90 quilos.
exacte,
per seguretat,
sempre recomanem,
des de la federació,
doncs,
respectar les senyals de trànsit,
en els punts conflictius
s'estan senyalitzant,
hi ha aquella cabreta,
hi ha aquell senyal
que ja és pas de fauna,
i anem assenyalant,
a poc a poc,
a través,
doncs,
també de demarcació de carreteres,
els punts fatídics,
no?
Aleshores,
un conductor,
a la presència d'aquest senyal,
ha de minorar la marxa,
perquè, clar,
i procurar,
si pot ser,
no esquivar ni frenar,
és a dir,
si topem l'animal,
el topem,
de manera que tenim més accidents
perquè ens sortim de la via
per esquivar-lo
o per no intentar no topar-lo
que pas amb la pròpia topada,
no?
Perquè l'animal,
clar,
trobar,
segons la velocitat,
hi trobar un animal d'aquests
de 80 o 90 quilos
és,
pràcticament,
com tu dius,
és topar en quasi,
quasi bon mur,
eh?
Tenim algun punt conflictiu
per aquí a la vora?
Bueno,
n'hi ha diversos,
és a dir,
sortim de Sant Pere i Sant Pau,
de Sant Pere i Sant Pau,
a veure,
sobretot on hi ha
les infraestructures viàries
que estan més aïllades,
clar,
quan hi ha molta carretera,
quan hi ha molt de polígono,
a l'animal li és més difícil,
no?
Perquè tampoc no és que vingui
a apropar-se a l'home expressament,
si apropa,
quan detecta menjar,
no?
Però, clar,
com que tenim tantes carreteres,
tants polígons,
hi ha molts senglars
i tomben cotxes,
a tota hora de la nit
tomben vehicles
perquè es belluguem molt,
en algun moment
no es poden topar
amb una vèstia d'aquestes,
sobretot respectar
les velocitats
i respectar,
doncs,
quan hi ha aquest senyal
com a mesura de protecció.
Ja hi ha corredors biològics
que es fan servir,
no?
Habitualment.
Exacte, ja.
Bueno,
en la meia natural
allà estigui tipificat
i estigui controlat,
no, aquests corredors?
Sí,
té els corredors,
tant aeris com soterranis,
perquè la fa una travessa,
i, clar,
les pobreses
són els que els tenim
tots encaixionats.
És que t'ho anava a dir,
clar,
perquè amb les noves infraestructures,
ja sigui l'AVE,
ja sigui les autovies,
les que estan en construcció,
les que s'han fet,
es de trobar un munt
d'obstacles, no?
Els hi barrem el pas.
Els animals aquells
es belluguen totes les nens
per anar a menjar.
Ells tomben,
van investigant,
avui es queden aquí,
i, clar,
travessen molt,
i és a dir,
que a veure,
les portes de Tarragona
els tenim.
Una anècdota,
a Vallmoll,
l'any passat,
per aquestes dades,
es van caçar,
a Vallmoll està a 15 quilòmetres,
es van caçar 20 senglars,
Vallmoll,
amb tres barracs
molt forts que tenen.
Em diuen els caçadors
que van sortir
prop de 70.
És a dir,
està aquí a les portes de Tarragona,
és a dir,
i la zona aquesta,
la zona aquesta
és on més topades hi ha.
Hospitalet de l'Infant,
l'any passat,
en una setmana,
tres accidents de trànsit.
Tres accidents,
quina casualitat,
és a dir,
no és que hi hagi densitat,
però quina casualitat,
però en el terme municipal
d'Hospitalet de l'Infant,
tres topades
amb un senglar
a la mateixa setmana.
i per aquestes dades,
que és quan ells
ara comencen a bellugar-se molt,
hi ha més manca de menjar
i sobretot
perquè ja comencen
a aparellar-se.
Hi ha un moviment,
diguem-ne,
per poder procrear.
Estava pensant
que si som capaços
de llançar un contenidor
de la brossa a terra,
això vol dir
que som molt forts,
la pell també és dir
que és molt dura
i per tant
les tanques perimetrals
que hi ha a les autovies,
que hi ha a les autopistes...
Sí, sí,
intenten salvar-los.
Amb el morro,
ho intenten
i passen per sota.
Deuen excavar-lo a terra
i passen per sota.
Bé,
pensa que totes les,
parlant del tema aquest
que en dius
dels contenidors,
a Barcelona,
a la zona de Collserola,
hi han ideat
uns contenidors
antivolcatge,
aquest contenidors
està fermat a terra
amb dues barres
perquè els animals aquests
han deprès
a volcar-los
i a tirar
les escombraries
a terra.
És a dir,
com més traves
els hi posem,
però ells
també se les troba.
També n'aprenen,
eh?
I tant.
el senglar és un
de les espècies
cinegètiques
que ara està
al punt de mira,
no?
Però n'hi ha d'altres,
no?
Ah,
i el conill,
el conill,
aquí al camp de Tarragona.
Si n'hi hagués
al camp de Tarragona
de l'Ave,
que aquest dia ha sigut notícia,
fixeu-vos
pels camps
que hi ha al voltant.
Clar,
clar,
de les infraestructures
que fem els homes,
ja dic,
amb unes espècies
les perjudiquen
i les altres beneficien.
En aquest cas
és el conill,
zones de seguretat,
moviment de terra,
doncs,
són de seguretat
que no pots entrar a caçar,
hi ha mètodes,
hi ha mètodes legals
per treure aquests conills d'allà,
com és utilitzant la fura
sense escopeta.
I, bueno,
i tens dues opcions,
aquest animal el treus
i te'l menges
o te l'emportes
a un altre lloc,
no?
Però, doncs,
bueno,
clar,
els animals
espavilen,
espavilen,
espavilen,
doncs,
per poder subsistir.
Per què hi ha tant de conill?
Bueno,
en principi,
les dues malalties
greus que tenia,
la mixomatosi
i l'hemorràgia covírica,
no són tan fortes
i hi ha diversos motius,
hi ha diversos motius,
un és també
el canvi climàtic,
si no plou tant,
els caus
no s'inunden,
no s'ofeguen,
els depredadors
fan el que poden,
però tampoc hi ha
massa depredadors,
però, clar,
ni que hi hagués més depredadors,
la tassa de recuperació
del conill
és brutal,
és a dir,
en un any,
en un any
es poden,
una parella de conills
pot tindre 25 o 30 conills,
una conilla,
perquè els seus pronitors
al cap de 3 mesos
ja crien
i es va reproduint,
no?
Si no hi ha malalties,
si es caça poc,
si els ajudem,
perquè amb tota aquesta transformació
del camp que hem fet,
per ells són motius
de 3 estrelles
i, clar,
hi ha uns caos
i per sota terra,
veus,
tot l'exemple que m'has posat,
moviment de terra
al costat de l'AVE,
però també ho van fer
ensudir a les autopistes,
les autopistes
amb aquells moviments de terra
i pedra sobre pedra,
dificultat pels predadors
per poder entrar els caos,
ells per dintre
és un animal que va de nit,
per tant,
pràcticament de dia
costa de trobar,
perquè de dia
normalment s'amaga
i el conill té això,
tenia les malalties aquestes
que no són tan severes
i cria molt.
Per què?
El depredador per excel·lència
del conill quin és?
La guineu?
Bueno, la guineu
i tots els rapinyaires.
Els surigers,
els rapinyaires,
el falcó,
els àguiles,
el guarrat,
tot, clar, clar.
I aquests també estan
en hores baixes, no?
Bueno.
Bueno, la guineu no sé com està.
Bueno, no,
la guineu es manté,
la guineu també,
la guineu,
no, mira,
la guineu t'explicaré
perquè jo sóc un forofo
d'aquest carnívor
i, bueno,
me l'estimo molt,
tot i que el casso,
per descomptat.
La guineu,
jo crec que sí,
el dia que s'acabi la humanitat,
s'acabarem primer nosaltres
que ella.
És a dir,
a la guineu
li hem fet de tot
per esgotar-la
i pensa que viu
al Pol Nord,
viu a l'Àfrica,
és un animal,
és un depredador,
un carnívor
i a Catalunya
s'encaixen
entre 6.000 i 7.000
però la població
sabem que també està
entre l'ordre
dels 70.000.
La guineu
té un problema
pobre
que és que té,
hi ha una malaltia
que l'afecta molt
que és la sarna
que la pot arribar a matar
però com que menja de tot
i viu en qualsevol
hàbitat
la guineu és,
recorda el que et dic,
el dia que s'acabi
la humanitat
anirem junts,
la guineu i nosaltres.
M'allà si m'és que no ho podrem veure.
No,
home,
no.
No, clar.
Bueno,
una miqueta de broma,
va bé.
També són molt intel·ligents,
no les guineus.
Molt, molt,
és molt llest.
Estàs parlant de l'intel·ligència
del sanglar.
És un cànid molt llest,
descendent del llop
i el llop
està a la cúspide
d'animals intel·ligents.
Jo estic segur
que alguns fillers
no entendran això
que has dit ara fa una...
No sé si no ho...
A veure,
les persones que no ho entenguin
que potser no podran concebre
que puguis dir
que estimes una espècie
i que el mateix
la...
Sí,
bueno, mira,
sí, mira,
Josep,
la primera part de la societat
veu la caça
com un problema
i la caça és una solució.
És una solució
pel sanglar,
és una solució
pel conill,
el tudor...
És una solució
per la guineu.
La guineu
és un animal
salvatge
que no hi ha cap control sanitari.
La guineu
es pot complicar la vida,
els humans,
perquè la guineu
transmet la ràbia.
La guineu
és el resorbori
de la ràbia
que està
dels pigineus
cap allà.
I el resorbori
de la ràbia
està a Marroc
i la té el gos.
Per això hi ha uns controls
en les fronteres
de no passar els animals.
Doncs la guineu
té un control.
Durant molts anys
caça en guineus
i se les analitza
per fora
i per dins
per controlar
perquè això
es podia destacar.
Afortunadament
hi ha molta incidència,
es vacuna molt els gossos,
que és el que s'ha de fer
per poder...
Però veure,
doncs la guineu
sí,
me l'estimo,
jo m'estimo tots els animals
i sóc caçó d'oci,
els caço
i m'es menjo.
És així,
així m'ho van ensenyar
els meus pares,
els meus avis i així té que ser.
I ja dic,
i avui per avui
la caça és una solució,
no un problema
com veu alguna part
de la societat.
Te podíem parlar
de la davallada,
la davallada important.
Amb 20 anys
a Catalunya
s'han tret
60.000,
menys 60.000
llicències de caça.
És a dir,
que la davallada
és tot lo rural,
està una miqueta
així en tono
no despectiu,
però el bosc,
el bosc
l'hauríem de disfrutar.
En el bosc
anem,
l'emprotem
i el cremem.
i el camp
per les de la ciutat
a vegades
és allò,
allò va és aquell pagès,
aquell pagès que ens dóna menjar.
He estat parlant
amb les escoles
de capacitació agrària
i hi ha una tímida
ascensió
de nois
que estudien
el tema
del sector agroalimentari.
A veure,
els ordinadors
no se'n donen de menjar,
la informàtica
ens ajuda,
però no,
el menjar
el traiem del camp
i en el camp
s'ha de cuidar
i al camp
hi ha que haver caça
i hi ha que haver ocells,
hi ha que haver animals protegits,
hi ha que haver de tot,
però algú l'ha de cuidar,
no el cuidem.
També hi ha hagut una davallada
de caçadors
en el nivell de Tarragona,
no sé si per la crisi...
Sí, sí, sí.
Bé, la crisi,
més que la crisi,
la crisi pot ser
que un caçador
sigui soci
de dos o tres barats
i només sigui d'un,
però no,
perquè la tendència
no hi ha renovació.
En canvi,
sí que
haig de dir
que hi ha
una tímida
i honrosa
per nosaltres
pels caçadors
augment
de dones caçadores.
És a dir,
ens afalaga
que al nostre sector
que hi haguin dames,
és a dir,
puixen dames,
sobretot en la caça del Senglar,
però també en la caça petita
que és conell i perdiu
i que ens hi diem
benvingudes.
Doncs mira,
sou gaires ara
de la marcació
caçadors?
A Tarragona,
a Tarragona
podem parlar
d'uns...
Entre el camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
es treuen unes 20.000 licències.
20.000?
20.000
entre les dues
entre les dues
de la marcació
perquè hem de separar
Terres de l'Ebre
que té la seva administració.
Però bé,
és un degoteig constant.
No hi ha
no hi ha formació
i no hi ha
pel camp
en general
i aquesta afició
o et ve dels pares
és molt difícil
si hi ha algun jove
que s'incorpora després
per algun amic,
no?
Però la caça
s'ha de,
Josep,
s'ha de viure.
Has de vindre un dia
a caçar.
Clar,
jo no caçarem res
però viuràs la caça.
Viuràs des que surt el sol,
els preparatius,
l'hora de l'esmorzar,
aquella imatge
d'aquella
perdiu
o aquell àguila
que et passa
per damunt del cap
o que s'ha escapat
un conill
i els gossos
amb Python,
s'ha de viure,
s'ha de viure.
No et creguis
el que et diguin.
No és una afició
que ve
perquè t'ho han dit
i t'ho han explicat.
S'ha de viure
passar el camp
calor,
fred,
s'ha de viure
i t'ha d'agradar
el medi natural.
Naturalment.
Jo aquí, Miral,
gràcies per acompanyar-nos
un dia més
en aquest 2013
i ja anirem parlant,
anirem fent balanç.
A vosaltres,
a tu, Josep.
I recordi-ne
la recomanació,
si veuen un senglar
no aprovin d'esquivar-lo
a la cartera,
sinó...
És millor topar.
És millor topar
i minorar la marxa
del que es pugui.
Sobretot respectar
aquell senyal,
perquè això vol dir
que per allà
tenim antecedents
de qui creuen,
creuen els animals.
Jo aquí, Miral,
gràcies i bon any,
insistim,
que vagi molt bé aquest 2013.
A vosaltres,
un plaer.