El periódico
El periódico
El primer papa va dir prou
quan pren consciència d'aquestes pressions
que un grup vaticà exercia sobre l'altre
Tot comença aquí
Exacte
Jo estava a París
i estava esmorzant en un bistró
i la televisió que tenien amb el bistró
no tenia el so posat
i vaig veure una tira
que sortia a baix una inscripció
on es deia que el papa havia dimitit
que abans encara no parlàvem de renúncia
deia que havia dimitit
i al cap de 6 o 7 minuts
em van trucar un amic de Roma
que està al Vaticà
i em va confirmar que efectivament
que la notícia era certa
i llavors vaig pensar que era un moment històric
no solament pels creients
i vaig decidir anar cap a Roma
i em vaig passar tot el mes
el dia després de la renúncia
fins que surt el nou papa
En realitat és una crònica periodística
perquè jo
considero
soc el que sempre he sigut
un periodista
que li agraden les cròniques
que segurament les cròniques
ja no es poden fer
com ens agradaria molts
amb els diaris normals
per paper
per falta de paper
per falta d'espai
i que segurament el llibre
permet fer les cròniques
tal com s'havien fet sempre
i ara em trobo que molta gent
em diu
el teu llibre sembla
es llegeix com una novel·la
bueno és que la vida
la vida és una novel·la
i el llibre en el fons
no és això
és una crònica
de tot el que va passar
explicant coses
tinc la sort
de tindre contactes
amb el Vaticà
des de fa molt de temps
però també és un homenatge
al nostre ofici
a l'ofici d'explicar històries
perquè el periodisme
està més lluny que mai
i potser els mitjans
estan fumuts
però el periodisme
està més lluny que mai
i la gent
necessitem
que ens expliquin històries
i segurament
per raons tècniques
per raons econòmiques
ara no expliquem històries
el que expliquem
és notícies
i opinions
i a vegades
abossem potser
de parlar de coses
que no entenem
i la crònica
és això
explicar històries
De fet, vostè gaudix
de coneixements
d'aquesta realitat vaticana
i ens mostra
aquest quadre
de com va anar
aquesta història
i de fet ens explica
aquesta història
perquè és tan important
és a dir
és realment important
aquest canvi
que es produeix?
A veure, partint de la base
que el Vaticà
és un centre de poder
no l'únic
però un centre de poder
jo crec que això
afecta
no només a l'Església
sinó també
a la societat
i sobretot
a la nostra cultura
que vulguem o no
ho dic per part d'alguns
és continuacent
judeo-cristiana
jo crec que el més important
de tot el que ha passat aquí
s'ha d'atribuir
primer i principalment
a Benet XVI
és a dir
sense la renúncia d'ell
no s'hagués produït
tot el que
el que després ha vingut
perquè el que ha vingut
és més
jo crec que el nou papa
que ha caigut molt bé
sobretot
entre els periodistes
coses importants
decisives
substancials
essencials
jo crec que encara
no ha fet cap d'elles
no obstant això
dona la sensació
que ho ha canviat tot
això demostra
que realment
aquest papa
és un gran
un gran comunicador
jo vaig tindre la sort
a mi Benet XVI
és el primer papa
que m'ha interessat
perquè el considero
un gran intel·lectual
jo crec que és el primer papa
que ha interessat
fins i tot
gent atea
i
i
i que no li interessa res
de la
de la religió
no
és un home
un intel·lectual honrat
és a dir
bastant coherent
o molt coherent
amb el que diu
no
bueno
jo per això
vaig anar a Roma
perquè el personatge
m'interessava
però el dia que va sortir
el nou papa
al principi
doncs no
quan vaig veure
que apareixia el balcó
jo el conec
aquest bon home
i bueno
és una casualitat
però jo vaig conèixer
el cardenal
Bergoglio
fa uns
9 o 10 anys
a Buenos Aires
en el moment
més fumut
de l'Argentina
al Corralito
que llavors
a Europa
no sabíem
què era això
del Corralito
ara ja sabem
què és
què és
el que ha passat
a Xipre
i llavors
bueno
vaig anar
com a enviat especial
per fer una crònica
de tot el que estava passant
que també es va convertir
en un llibre
i me'n recordo
que companys
i gent important
de Buenos Aires
i Sant Matías
has de conèixer
el cardenal
Bergoglio
i com és a la distància
curta
el papa Francesc
a veure
quan parla
quan parla en castellà
o en argentí
escorio
la pregunta
que estic
que no fas
sona més dur
més contundent
que quan parla italià
clar
és un argentí
que parla italià
llavors es veu
una mica suau
queda més contundent
més com és ell
ell és un jesuïta
i els jesuïtes
ja saps que són
i els agrada
definir-se
els mateixos
com
no deixen de ser
homes solitaris
homes que estan
a la frontera
al margen
d'homes valents
homes decidits
aventurers
alguns
quan parla
en argentí
quan parla
espanyol
se li veu més
la seva personalitat
que és una personalitat potent
és un home molt valent
que s'ha enfrentat
sempre amb els poderosos
però
quan parlo de poderosos
parlo dels presidents
de la república
que cap d'ells
el podia veure
i que s'ha compromès
amb els pobres
i ho ha demostrat
mil vegades
no és un ingenu
com molta gent
l'altre dia
em vaig trobar
amb una monja
pel carrer
que s'havia comprat
el llibre
i em va dir
escolta
i si el papa aquest
és com diu vostè
el mataran
en dos dies
i li veiem
tranquil·la
no sé
el que li passarà
tindrà que lluitar
amb moltes coses
però
si creu que és un ingenu
és que es veu
que és un ingenu
però d'ingeno
no té res
és un home molt cerebral
és un home
metafòricament parlant
és un gran jugador
d'escacs
és a dir
que tots els moviments
que fa els té
molt ben
molt ben pensats
és un home onés
és un home que no enganya
i és un home que
bueno
que és un líder
la prova està
que
que molta gent
creu que ja han canviat coses
quan no han canviat
el que vol dir
que quan passa això
vol dir que és un home
que sap
que sap comunicar
ja ho va demostrar
quan va sortir
amb el balcó
allò de dir
Rezen por mi
que és curiós
que quan
quan es va despedir
o quan es va
bueno
ja li vaig llevar
a una entrevista
i ell em va dir
que
que està dintre de 4 o 5 dies
no me la podia donar
perquè tindria problemes
sempre que feien el PDU
que és un acte litúrgic
que se celebra el dia de la pàtria
i que presideix
el president de la república
ell tenia problemes sempre
llavors per això em va dir
escolti
vinga dentro de 4 o 5 dies
que he de fer l'entrevista
perquè ara no
no estoy por
però sí que em va permetre
que
bueno
vam estar parlant
prou de dues hores
el vaig acompanyar
amb el metro
amb el metro
a casa seva
ara tothom presumeix
que ha anat amb el metro
amb el papa
però a Buenos Aires
tothom
havia anat amb el metro
amb el cardenal Bergoglio
perquè era el seu mitjà
habitual
o els autobusos
i recordo
com una
com una cosa simpàtica
que quan ens vam despedir
bueno
d'entrada em va dir
Rezen por mi
la primera vegada
que un cardenal
o un alto príncipe
de la iglesia
em deia algo així
Rezen por mi
Digo
hombre
mejor que rezen
usted por mi
que le hagan más caso
no, no
rezen por mi
no sé què
a això no em va extrañar
que quan va sortir al balcó
va dir exactament
lo mateix
i recordo
que
bueno
en plan de broma
és evident
que no soy cap profeta
que le vaig dir
bueno
la entrevista esta
ya me la concederà
cuando sea papa
i ell va riure
y me diu
perfecto
no me olvidaré
cuando sea papa
la primera entrevista
será para usted
i ara l'he fet arribar
el llibre
amb una samarreta
de Messi
que ha sigut
notícia mundial
la samarreta
no el llibre
i
malgrat que
anem per la segona edició
i espero
que
que
cumpla
la seva palabra
no sé si se'n recordarà
de mi o no
però bueno
l'he recordat
almenys
ho va profetitzar
i aviam si
se'n recorda
i li concedeix
aquesta entrevista
de fet el llibre
comença dient
que el Vaticà
sembla un palau
de fora
però en canvi
per dins
és molt diferent
què s'hi cou a l'interior
és a dir
hi ha molts tòpics
fins i tot
entre el món periodístic
molts
jo crec que
primer
el Vaticà
és un lloc
evidentment
atractiu
i sobretot
per a nosaltres
els periodistes
això al marge
dels creients
i de la fe
a més
però degut
al secretisme
que l'Església
ha practicat
durant molts anys
que jo crec
que Joan Pau II
comença a trencar
i que Benet XVI
ho trenca
encara més
el que passa
que és un papa
jo crec que no se li ha fet justícia
i a poc a poc
es n'està veient
que ha fet moltes coses
moltes més coses
de les que
de les que la gent creu
socialment
com a apertura
degut a l'hormatisme
de l'Església
tradicional
de callar
de no dir res
és evident
que llavors
la gent ha inventat
sobretot els novel·listes
i llavors
el gènere aquest
entre cometes
Vaticano
respon més
a la imaginació
de gent
que no coneix
la realitat
del Vaticà
que la realitat
pròpia
del Vaticà
a veure
el Vaticà
com centre de poder
hi ha intrigues
hi ha gent
de tota mena
però no és tant
la cosa
no és tan
alucubrada
no és tan
maquiavèlica
com
moltíssima gent
ens fa creure
insisteixo
és un centre de poder
hi ha intrigues
com qualsevol
centre de poder
però
però segurament
no hi ha tantes
com altres centres
com altres centres de poder
que no pensem
que no pensem
que pensem
que som més
més nets
més clars
és aquest secretisme
el que ha fet
que avui
ja li sem tot
anem a coses
si tu vols
anecdòtiques
però no tant
jo me'n recordo
que quan
vaig tindre la sort
em van donar
una entrevista
amb exclusiva
el portaveu
del papa
que encara
continua sent
el portaveu
d'aquest papa
el jesuit
el Lombardi
el pare Lombardi
va ser la primera vegada
vaig tindre aquesta sort
normalment
els portaveus
només donaven
entrevistes
quan el papa
visitava
determinat país
llavors parlàvem
als periodistes
d'aquest país
i deia
unes certes vegades
el papa està
muy contento
de venir a Espanya
Espanya Madrid
Barcelona
la Sagrada Família
però a mi
em va concedir
l'entrevista
i això li agraeixo
molt
en un moment
molt delicat
per a Benet XVI
que va ser
quan
alguns islamistes
es van cabrejar
perquè van interpretar
malament
unes paraules
que ell va pronunciar
bé
em va concedir
l'entrevista
i
a l'hora de fer les fotos
jo vaig anar
amb un amici company
que és l'Agustí Carbonell
un gran fotògraf
i
ja que estem
en una ràdio
important
me'n recordo
que la decepció
que va tindre
l'Agustí Carbonell
pensant en les fotos
perquè clar
vam anar a Radio Vaticana
estàvem entrevistant
el portaveu del Papa
que a més és director
de la Ràdio Vaticana
una Ràdio Vaticana
molt influent
en tot el món
i clar
els estudis eren
els estudis
d'una emissora
de ràdio
de poble
perdut
que no responien
a la importància
de l'emissora
i l'Agustí va dir
hombre
i no tenemos otro
el despach
d'ell
era molt
molt
humil
molt
i amb això
passen moltes
estàncies
normalment
veiem unes
estàncies
luxoses
que és quan reben
les personalitats
i a més
però després
hi ha altres coses
dintre d'aquests palaus
que no responen
a la suntuositat
ni a la riquesa
encara que siguin
entòtic
vull dir que tot està
molt idealitzat
molt novel·lat
i els palausos
és una de les coses
a vegades
a l'interior dels palausos
per dintre
són cacerons
amb mobles
molt vells
però no precisament
de qualitat
és a dir
que les aparències
també n'enganyen
en el Vaticano
amb aspecte positiu
hi ha molts perquès
en el llibre
de fet
amb aquesta manera
d'escriure dia a dia
el que anava succeint
suposo que els
anirem
desengranant
llegint el llibre
però
el perquè
de la renúncia
de Ratzinger
home
si et digués
que la CET
et mentiria
jo crec que només
la sap Ratzinger
i el seu
secretari personal
quina teoria
en fa vostè
és evident
és evident
com poso
en el llibre
que hi ha un moment
és evident
que la filtració
de papers
i la decepció
del sentir-se
traït
pel majordom
no perquè fos
un personatge
important
sinó
perquè el papa
el tenia
com un fill
llavors
la traïció
sempre es formuda
perquè
a vegades
quasi sempre
confonem
el traïdor
amb l'enemic
el traïdor
sempre és un amic
o un familiar
sempre és algú
proper a teu
que a més
proper a teu
a tu
perdona
que no
que no t'ho esperes
vull dir
per això estan
és evident
que tot això
va influir
però
però no és
però
i d'això
s'ha de deduir
que no és la causa
principal
però seria
una d'elles
llavors
el que tu comentaves
al principi
això sí que m'ho van assegurar
perquè ja tinc la sort
bueno
com que ja fa anys
que vaig cap allà
tinc la fortet
de tindre fons
molt
que confien en mi
i saben que no els he traït mai
que soc un periodista lliure
amb la qual cosa
jo pregunto
jo no soc un periodista religiós
soc un periodista
lliure
independent
de cap partit polític
pregunto
si em volen respondre
em responen
i si no no
i em van assegurar
que en un moment
han terminat
dos faccions
enfrontades
dos faccions
que es donen
i insisteixen
a qualsevol centre de poder
el que passa
que amb l'església
sempre ens
sempre ens fa
fa més gràcia
vull dir
això hi ha de l'època
dels Borges
que la major part
dels Borges
és una gran legenda
vull dir
quan t'enteres
què van ser
en realitat
els Borges
no són
de bon
però bueno
no són ni de bon tros
tal com
com s'ho explica
però tot això
ha creat un
ha creat un gènere
que és el gènere
maquiavélico
vaticanista
que insisteixo
no tots són bons
els que hi ha allà
com a tots els centres
de poder
passa
però que no són tots
tan dolents
bé
aquestes dues faccions
que insisteixo
que existeixen
a tot arreu
bueno
doncs van arribar
a un moment
que van obligar
el papa a dir
basta
basta
basta
va dir aquestes tres
paraules
i que a partir d'aquí
diuen
que és l'origen
que ell es va pensar
que tenia
l'obligació
de renunciar
una renúncia
que també t'has de dir
que els que el coneixen bé
no els hi va sorprendre
perquè és un home
que s'ha emprellat
per llibre
jo crec que
se li ha tatxat
d'inquisitor
quan no ho era
ell ocupava
el lloc aquest
que antigament
havia sigut
la inquisició
simplement
perquè
no formava part
de la cúria
és a dir
ell sempre ha sigut
un intel·lectual
i que no ha volgut
líos
i que el que li ha agradat
amb ell
és pensar
escriure
i explicar coses
difícils
però explicades
d'una manera fàcil
perquè fossin
intel·ligibles
per molta gent
la raó
per la que ell
accepta
anar al Vaticà
i accepta
aquest lloc
és perquè sap
que no depèn
de la cúria
però el que passa
clar
que estàvem
amb el que era
antigament
al tribunal
de la inquisició
però això demostra
que ell sempre ha sigut
un personatge
independent
que mai
s'entés
amb la cúria
la cúria
que
com saps molt bé
allà al Vaticà
li diuen
el muro de goma
és a dir
que per molt
que ho intentis
i la cúria
que
ni Joan Pau II
es va atrever
a tocar
ni tampoc
benetxeja
i jo crec
que aquest sí
que hi ha començat
a donar
senyals
que sí
que la canviarà
és a dir
que tot i que
fins ara
potser no hi ha hagut
canvis substancials
tot i que vostè deia
que la gent
ja comença a pensar
que sí
que s'han canviat coses
aquest nou papa
canviarà alguna cosa
o el més estructural
es mantindrà
jo crec que sí
jo crec que
per exemple
el fet d'anomenar
un consell assessor
format per cardenals
de tots els continents
és a dir
que ja
ha desitalianitzat
en la part de la cúria
jo crec que
és el gran
és més congès
ja
jo crec que
és una declaració
de principis
tot el més
és més anecdòtic
vull dir
les sabates negres
bueno
Joan Pau II
també portava
les sabates negres
no vermelles
els documents
que els firma
com bisbe de Roma
benetxeja
també els firmava
com bisbe de Roma
vull dir
per això és dir
que tot el més
rebre els periodistes
el primer
que rep els periodistes
és
Joan Pau II
vull dir
que jo crec
que l'únic
l'únic
l'únic fet
que demostra
que té profunditat
que té calat
i que ja explica
anuncia
el que pot passar
és l'anomenament
d'aquests cardenals
d'aquest
d'aquest consell
sobre la cúria
potser t'agradaria
s'explicava
un acudit
al Vaticà
que jo crec que és més
que un acudit
que deien que
Joan Pau II
tan bravo
tan polaco
ell
tan
aquell atleta
que va arribar
de Polònia
diuen que quan va ser
elegido papa
es va plantejar
dos reptes
canviar el món
o canviar la cúria
i després
que es va entenar
com estaven les coses
va decidir
que era més fàcil
canviar el món
que la cúria
i per això
es va decidir
de llotjar
i hi havia una frase
també que deien
que el papa
el papa viajero
el papa viajau mucho
pero no se ha atrevido
a viajar
a la cúria
és a dir
que la gran
una
de les grans
assignatures
pendents
dels
dels papes
últims
és la cúria
i jo crec
que aquest
sí que
sí que
la canviarà
Clar
amb aquestes dues postures
que també parlàvem abans
se'n parla molt
vostè que ha conegut
molts cardenals
i alguns dels quals
són amics seus
s'hi pot parlar
obertament
d'aquests temes
d'aquests temes
més espinosos
que potser fins i tot
el setge
en la institució
Jo he parlat
de tot
fins i tot
quan van haver uns assassinats
amb la guàrdia suïssa
i sempre
m'han respost
vull dir
no sé si m'han dit
la veritat
jo he preguntat
i m'han acceptat
com soc
i a més és curiós
que
ara que estem parlant
a Tarragona
el primer cardenal
que jo vaig conèixer
un cardenal
molt important
en aquell moment
el seu secretari
estava vinculat
a Reus
i a Tarragona
res és casual
i
aquell cardenal
va ser
el que em va donar
la primera lliçó
per començar
a entendre
la cosa vaticana
que ell em va dir
ell era venezolà
i ell em va dir
era
el cardenal llavors
més influent
era Castillo Lara
i Rosalillo Castillo Lara
venezolà
i la prova
és que era important
és que quan el vaix nàver
al Vaticà
la primera vegada
un dels
guàrdies suïsos
quan va passar
un coix del Vaticà
amb la matrícula
del Vaticà
que és
SCV
Estato
del Vaticà
em va dir
sabe lo que quiere decir
esta matrícula
i em vaig pensar
que no era
que anava de xiste
i digo
pues no
esto quiere decir
si Castillo
vuole
imagínese lo importante
que es el cardenal
que usted va a ver
era un cardenal
molt important
i aquest
un home molt dur
molt polèmic
fins i tot amb el Vaticà
no tothom parla d'ell
però jo crec que era
un home onès i valent
tenia les seves idees
que podies compartir o no
jo no compartia
la major part d'idees seves
però
però era un home
valent i coherent
és l'únic que es va atrevir
a enfrentar-se
amb el Hugo Chávez
que li deia
que era un paranoico
manipulador
de Simón Bolívar
i el Hugo Chávez
li deia
i usted es un satán
con sotana
bueno, pues aquel cardenal
va a ser el primer
que em va a donar
un bon consell
per anar pel Vaticà
i em va a dir
mira
deja de hablar
de cardenales progresistes
i cardenales conservadores
perquè no hi
ni cardenales progresistes
ni cardenales conservadores
doncs què hi?
dice, pues cardenales
però això és un invento
de los periodistes
que habéis decidido
que unos són conservadores
i otros són
progresistes
i la prova està
que és cert
que quan analitzes
un dels personatges
un dels cardenals
que més bé
ens agradaven
als periodistes
a tots els periodistes
era el cardenal Martini
que aquest
va tindre possibilitats
de ser
el·legit papa
perquè tenia el Parkinson
aquest
tots els periodistes
l'hem tingut
com progressista
en realitat
amb coses
pròpies
de su ministerio
de l'Església
era conservador
com tots els cardenals
han de ser
no conservador
les essències
són les essències
i sinó marco
tenia fama
de progressista
no sé si
per l'aspecte extern
que semblava
un príncipe próximo
i demés
o sigui que
aquesta és la primera
gran lliçó
que vaig veure
i curiosament
aquest cardenal
el vaig conèixer
pel seu secretari personal
que era un salacià
molt bon home
i que havia viscut
a Reus
i a Tarragona
o sigui que
d'alguna manera
en l'origen
de la meva
de la meva
arribada
arribada
l'aproximació
primera
al Vaticà
està a Tarragona
sí
com deia
res és casual
i per cert
vostè que és amic personal
de Jaume Pujol
creu que es podria fer
un pas
més per reivindicar
com fa ell
aquesta capitalitat religiosa
de Tarragona
com
com a Santiago
jo crec
és una pregunta
que a més
com diuen els polítics
l'agradezco
que m'agrada
aquesta pregunta
a més
demostra que estàs informat
jo vaig tindre la sort
d'acompanyar
amb l'arquivis
de Pujol
el viatge
que va fer
a Turquia
que és el lloc
on neix
l'església
i la paraula
cristià
i
crec que és un viatge
d'una importància
tremenda
i que no s'ha valorat
ni per part
d'alguna gent
de l'església
ni per part
dels polítics
ni tarragonins
ni
catalans
ja fins i tot
fa un any
i pic o alguna cosa així
bueno
d'això fa dos anys
vaig parlar
amb el conseller
Ferran Mascarell
i vaig dir
però escolta
no, t'has d'acord
que aquest viatge
simbòlicament
és molt important
creguis o no creguis
vull dir
perquè
a veure
això significa
el que va fer
l'arquivis de Pujol
i a més aquí
deixen que citi
l'amic
Didac Bertran
que va tenir també
molt a veure
amb aquest viatge
el que ha fet
és tender puentes
és a dir
un antecessor
de l'arquivis de Pujol
va anar a Turquia
però
a lluitar
amb les naves del papa
en la famosa batalla
de Lepanto
i ell va tancar el cercle
d'una forma simbòlica
a portar pau
on el seu antecessor
havien aportat guerra
a Turquia
això es va entendre molt
i es va valorar molt
perquè va depositar
una corona
amb el cenotafi
del creador
de la Turquia moderna
de Kamal
Kamal Atatur
que és l'home
que d'alguna manera
va posar la religió
o sigui
que va fer
que l'Estat
fos laic
llavors un arcadiso
de l'Església Catòlica
rintent un homenatge
a un home
que va decidir
que el seu país
seria laic
tenia una
una càrrega simbòlica
d'una profunditat
enorme
jo el que no
no entenc
per què no s'ha valorat
això
no entenc
per què no
per Tarragona
entra el cristianisme
es diu
que Sant Pau
diu la leyenda
de la tradició
que tenia intenció
de vindre a Hispània
però no se sap
si va arribar o no
segurament
no el van matar abans
però el que sí que és
que el cristianisme
entra per Tarragona
llavors
bueno
tender puentes
entre Turquia
significaria
una riquesa
però fins i tot
turística
és a dir
jo no estic parlant
amb gent
a part de les creències
és que seria
un motiu importantíssim
turístic
per Tarragona
per la ciutat
pels hotels
i això jo crec
que es va entendre
molt més a Turquia
i això t'ho puc assegurar
perquè bueno
jo vaig ser un dels
hi havia diversos companys més
vam anar amb 6 o 7 companys
només a part de Reus
i de Tarragona
un viatge simbòlic
que hagués tingut
que en un altre país
això hagués tingut
una transcendència
important
per moltes raons
vull dir
per una raó religiosa
que és la que perseguia
l'arcalisme sobretot
cultural
però també turística
perquè tenia
aquesta dimensió
i no ho entenc
noi
no ho entenc
vull dir
jo crec que hi ha llocs
que encara són més difícils
d'entendre
que el Vaticà i la Coria
t'ho puc assegurar
vull dir
i no sé si Tarragona
és un d'ells
no?
no sé
quan jo que tinc amics
a Tarragona i a Reus
a vegades
dic
sobretot és a Tarragona
dic
jo no sé si valoreu
la vostra ciutat
parleu molt
però jo crec que els tarragonins
no estimen la seva ciutat
Arturo
moltíssimes gràcies
ho hem de deixar aquí
arribem a les notícies de les 10
un plaer parlar amb vostè
gràcies
molt bé
una abraçada
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies