És moment d'obrir la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
12 minuts passem sobre les 10 del matí.
Ens anem cap a l'espai de Tabacalera
perquè, de fet, repassen els 90 anys d'existència
de la fàbrica de tabacs de Tarragona
a través d'una mostra que es podrà visitar
fins al proper 16 de març.
La mostra va ser inaugurada aquest dimecres
per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros
i serveix per commemorar la col·locació
de la primera pedra d'aquell espai industrial
que segur que ha marcat la història de la ciutat.
Una exposició que ha estat produïda
pel Servei d'Arxiu i Documentació Municipal
amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la Tabacalera.
De fet, avui tenim representants d'un dues entitats d'una banda.
Saludem el Xavier Morato. Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
El Nicolás Marcos. Nicolás, molt bon dia.
Bon dia.
I el director de l'Arxiu, el Jordi Piqué. Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Jo ho deia ara a la presentació.
És un edifici, un espai industrial
que de fet ha marcat, i segur que és així,
la història de la ciutat.
No sé quina relació us uneix amb la tabacalera
per començar a parlar-ne.
Xavier, tu mateix.
o, Nicolás, qui vulgui, qui vulgui.
Bé, yo soy Nicolás Marcos.
Lo que nos une, principalmente, pues, soy un ex-trabajador, directamente,
y actualmente soy presidente de la asociación de Amics de la Tabacalera, que crea FASIMCA.
A què responde esta asociación?
Cuales són sus intencions, Nicolás?
Bueno, pues, una de les intencions és que quan es cerró la fábrica, el centro de Abril,
pues, siempre, bueno, como causa un cierto trauma, todos los cierres, sí,
pues, hubo una especie así de, igual que se desmanteló en la fábrica de una manera,
pues, los trabajadores también nos fuimos yendo un poquito unos por aquí, otros por allá,
y había, nos encontrábamos en la calle, bueno, porque Tarragona no es muy grande la ciudad,
y, pues, siempre te recuerdas, pues, bueno, hemos vivido como mínimo 30 años allí todos los hombres
y se han creado, pues, unos afectos, unos vínculos con la gente,
y, bueno, creemos conveniente de que no se pierda esta historia, estos afectos.
I, de fet, aquest és l'objectiu de l'exposició, també, no?,
conmemorar aquesta col·locació de la primera pedra de l'espai ja fa, doncs, 90 anys, no?
Sí, exacte.
Sí, que, Jordi.
Si em permets, clar, això va ser l'any 1923.
Primer, l'any 1922, va ser quan des de Madrid es va decidir, des del Ministeri d'Hisenda,
que es construiria a Tarragona i a Màlaga dues factories noves de la tabacalera.
En aquells moments, Tarragona es trobava amb una crisi econòmica molt important,
atès que tota la seva economia girava al voltant del port.
El port, durant la Primera Guerra Mundial, va tenir...
Era un ens econòmic importantíssim, un agent econòmic importantíssim,
perquè exportava, sobretot,
alcohol, vi, productes agrícoles, cap als països implicats en la Primera Guerra Mundial.
Quan aquest s'acaba, el port entra en crisi i entra en crisi la ciutat.
Teníem unes taxes d'atur elevadíssimes i, en aquell moment, rebre la notícia que es construiria a Tarragona la tabacalera
és comparable a les expectatives que està generant ara, per exemple, la instal·lació del Barcelona Wall a Salou.
És a dir, que semblava que una mica havia de curar tots els mals de la ciutat.
Això va ser el 23, 1923, ja es va posar la Primera Pedra,
beneï de l'acte pel cardenal Vidal i Barraquer,
fins que es van trobar, ja que hi havia la necròpolis cristiana,
i la van desplaçar una mica més avall per deixar la necròpolis cristiana vista.
Això eren una mica les expectatives, però al final,
què va significar la instal·lació d'aquesta fàbrica de tabacs a Tarragona?
Jo crec que, diguem-ne, el que tothom esperava,
les perspectives que hi havien dipositades,
les esperances que hi havia dipositades en la instal·lació de la tabacalera a Tarragona,
realment van ser visibles a partir de la dècada dels anys 50,
de la segona meitat dels 50, fins ja gairebé entrats als 80.
Aleshores sí que la fàbrica està donant,
és la que dona més treball a més personal.
Però abans, fins després de la Guerra Civil i fins a la dècada finals dels 40,
la fàbrica treballava molt, molt, molt per sota de la seva capacitat,
amb molt poc personal.
Això potser ens ho podrà explicar també el Xavier i el Nicolàs,
com funcionava tot aquest entrellat,
perquè realment va donar treball a moltíssima gent de la ciutat.
Sí, bé, com explica molt bé el Jordi,
és a partir de la dècada dels 50,
o aquest avançat dels 50,
quan entra més gent,
pensem que abans només treballàvem unes 40 persones,
majoritàriament eren dones,
i hi havia 4 o 5 mecànics,
i a partir de la dècada dels 50,
és quan entra més gent,
es posen en marxa dos tors de producció,
i la dècada màxima de fabricació,
puntera de fabricació,
està entre els anys 60 i principi dels 70,
que s'acol·loca a la primera,
és la primera fàbrica,
de les 12 que tenia de tabacalera en aquells moments a l'Estat,
Tarragona era la primera fàbrica en producció.
Bàsicament, llavors aquí s'ha fet tabac negre,
totes les games del negre,
i hi havia un taller de fàries,
que després ja es va treure,
i a finals dels 70 i totes les 80
comencem a elaborar tota la gama del tabac ros.
Llavors, la plantilla,
entre els 73 a 77,
arriba a fregar quasi les mil persones,
i a partir d'aquells anys
comença a anar davallant progressivament
la plantilla de la fàbrica.
Per quin motiu comença a davallar la plantilla,
i de fet, suposo que anys després
es decidiria el tancament de la fàbrica.
Sí, bueno, en principi, evidentment,
quan es comença a posar en marxa
tota l'elaboració és gairebé manual,
o sigui, les màquines són molt lentes,
a més a més, han d'estar alimentades,
igual pel tabac, que manualment,
i això progressivament es va substituint
durant tota la dècada dels...
dels mitjans 60-70 amb màquines
alguna cosa ja més ràpida,
semiautomàtica,
amb la qual cosa comença a eliminar
haver un excedent de mà d'obra.
Llavors, clar,
a l'any 75 s'ha de fer una reestructuració
per poder ubicar tota aquesta gent que s'obri
i les noves maquinàries, no?
Llavors, això, evidentment,
la tecnologia no se para,
segueix avançant
i això desencadena
que a la dècada dels 2000
comencem a finals dels 80,
Tabacalera comença ja a fer eros,
comença ja a tancar fàbriques,
perquè té excedent de producció.
Per què decidiu fer,
organitzar aquesta exposició?
Dèiem al principi que l'objectiu
és aquest commemorar
el 90è aniversari,
però com arriba la idea
de produir i de dur a terme aquesta exposició?
Bé, des del servei d'arxiu
ja l'any 2006,
2005-2006,
abans del tancament de la fàbrica,
ja, en certa manera,
ja ens hi vam implicar
amb la fàbrica
quan encara estava en funcionament.
Abans que tanqués, eh?
Sí, abans que tanqués.
La cosa ja ve de lluny, no?
Ve de lluny.
És a dir, nosaltres,
quan vam entrar allà per primera vegada,
ja vam veure,
encara vam veure màquines
i operaris treballant,
amb funcionament i tot això.
Aleshores,
els primers contactes que van haver
van ser per,
ja se sabia que estava previst
el tancament
al cap d'un any i mig o dos,
establir contactes
amb les persones
que havien portat fins aleshores
el grup d'empresa tabaquer,
que era l'associació
que gestionava
tota la vida social dels treballadors
fora d'aleshores de feina,
activitats culturals, esportives, etcètera,
per veure una mica
què se'n podia fer
de la seva documentació,
si podia anar cap a l'arxiu,
com així va ser.
Després també
amb els representants
dels diferents sindicats
que estaven establerts
a la tabacalera,
també van fer
tres quarts del mateix,
i amb la pròpia fàbrica.
Amb la pròpia fàbrica
perquè ens temíem
que podia passar
que es tanqués la fàbrica
i així com prenen la maquinària
també desaparegués
tot l'arxiu,
totes les fonts documentals,
és a dir,
els plànols,
documentació,
llibres,
fotografies...
Allò que recull
durant els anys de funcionament.
Clar,
tot el que recull,
el que ha significat
i aquest testimoni
de tots aquests anys
de la instal·lació
de la fàbrica a Tarragona.
Bé,
en aquell moment
es va poder fer
un conveni amb el Tadis
per aquesta insistència
i tot això
ja es va quedar aquí.
Aleshores,
des d'un bon començament
l'arxiu ha tingut
aquest lligam
amb la Tabacalera
i només cal que es va reforçar
encara més
quan les dependències
de l'arxiu
van anar a instal·lar-se
amb el magatzem número 2.
L'arxiu es va inaugurar
encara no fa un any
i ja des del primer moment
sempre es va dir
perquè era un compromís
i era un compromís lògic
i agradable
i que donava s'estilfecció
poder-lo complir
el que la primera exposició
seria sobre la Tabacalera.
Sobre la Tabacalera,
recordar i rememorar
aquesta
memòria industrial
per dir-ho d'alguna manera
perquè ho podem denominar així.
És una memòria industrial,
és una memòria social,
és una memòria de ciutat,
és la nostra història col·lectiva.
I reconèixer també
les persones
que hi van treballar,
ho deiem abans,
el Nicolás i el Xavi,
sobretot dones,
hi treballaven
a la Tabacalera?
O no?
Sí, sobre todo
el colectivo mayor
eran mujeres,
a partir de,
como ha dicho Javi Marato,
después de la reestructuración,
entraron manos de obra
de hombres,
personas,
bueno,
porque, bueno,
la nueva tecnología,
pues se necesitaban,
pues,
electricistas,
mecánicos,
gente para llevar las máquinas,
ahora igualmente
las llevan las mujeres,
pero bueno,
ahora más propicio,
incluso,
bueno,
pues,
sí,
mayoritariamente eran mujeres,
pero luego,
a partir de esa década,
entraron más hombres.
Això,
en relació
a la mà d'obra femenina,
com que hi havia
la disposició
i a totes ho sabien
quan entraven
que quan se casaven
havien d'abandonar
el lloc de treball,
clar,
implicava
que passaven
moltíssimes dones
per la fàbrica,
perquè
moltes d'elles
només van treballar
des de la majoria d'edat
fins que es van.
Una època determinada,
no?
Clar,
en canvi,
un home,
quan entrava a la fàbrica,
el més segur
era que s'hi jubilés,
no?
Però les dones no,
per tant,
hi ha un constant
traspàs
de personal femení,
la qual cosa fa
que moltíssimes dones
hagin treballat
a la terra calera.
Sí,
bueno,
i també,
en els temps antics
i igual als moderns,
el percentatge
sempre ha sigut
més elevat
en personal femení
que no pas masculí.
I jo sempre
crec
que era certat,
perquè,
o sigui,
manipular
el material,
cigarrets,
precintes,
carteres,
jo aquí he estat
18 anys
com a jefe d'equip,
m'acostava molt
i en canvi veia
les meves opereres
que tenien una habilitat,
tenien una habilitat
pasmosa,
no?
Per poder,
i és veritat,
aquesta feina,
o sigui,
aquí a Tarragona
les dones
totes volien entrar
a treballar
a Tabacalera
que era
la fàbrica puntera
i així ha sigut
i hi ha que fer
un reconeixement
perquè,
doncs,
ha sigut
les que han tirat
aquesta fàbrica
endavant.
Els homes
han entrat
en llocs
en llocs tècnics,
alguns altres
a última època
també
de peonatge,
però les que
realment feien
la producció
eren
les operàries.
que s'hi ha reconeixat
amb aquesta exposició,
parlem més concretament
de l'exposició,
Jordi,
perquè l'acte d'inauguració
es va iniciar
amb la projecció
d'un documental,
d'un reportatge,
no?,
a la pantalla exterior
dels jardins
de la Tabacalera.
Sí,
hem fet un reportatge
en el qual,
doncs,
amb col·laboració
amb TAC12
i amb l'Associació
dels Amics de la Tabacalera,
en el qual una mica
es recullen
diferents testimonis
d'edits treballadors,
historiadors,
també,
fins i tot,
l'alcalde Ballesteros
com a fill
i nebot
de treballadores,
que una mica
el que s'intenta
és explicar
d'una forma
més visual,
amb uns 15-16 minuts,
què representa
tot això
i què significa
tot això.
TAC12,
òbviament,
l'amatrà
a partir d'avui
les hores
que hi haurà
convenients
i estarà sempre penjat
al web de l'arxiu
i al web
de l'Associació
dels Amics
també s'hi podran llençar.
Ja el podrem veure
en breu,
no?,
si ahir no l'han poden veure,
aviat,
aviat,
aviat es poden.
va ser com una preestrena.
Molt bé.
Estem parlant
de la mostra,
però no hem concretat encara
què hi podrem veure
exactament
amb aquesta mostra.
És una mostra fotogràfica,
hi haurà també documentació,
què hi conté?
És una mostra,
sí,
és una mostra
principalment
molt visual,
molt visual
que proposa
un itinerari
a través
de diferents
plafons i panells
per la història
de la fàbrica.
Una mica,
doncs,
el primer àmbit
és la genesi,
els moments
en què es construeix,
que va durar
des que es decideix
la construcció
fins que es posa
en funcionament
passen 10 anys.
Després hi ha
l'inici
de la producció
i després al final
de la màxima capacitat
que la fàbrica
tenia de producció
cap al tancament.
Hi ha fotografies,
plànols,
documentació en paper,
objectes,
paquets de tabac
i després
la joia de la corona
que és la màquina
Vilaseca
que va ser una
de les primeres màquines
que van entrar
en funcionament
a la fàbrica.
Lligava uns 40 cigarrets
per minut,
dos paquets per minut,
la qual cosa
ja es veia
que era molt lent,
que era molt primitiu,
que era una màquina
construïda a València
i que ara està exposada
aquí a l'espai
de l'exposició
i estarà
fins que probablement
hi hagi
el desitjat centre
d'interpretació
i que puguis
anar cap allà.
De seguida en parlem
perquè abans
m'agradaria preguntar-li
al Xavier
i al Nicolás
que amb els forts vincles
que han tingut
amb la tabacalera
recordar tota aquesta vida
vinculada a la fàbrica,
el trauma
que també va suposar
el tancament,
què us evoca
a aquesta exposició
quan veieu
aquestes fotografies,
quan veieu
aquestes màquines?
Bueno,
molts records,
molts records
perquè són,
en el meu cas,
són gairebé
30 anys de treball
i
hi ha moltes anècdotes,
molts disgustos,
moltes satisfaccions,
llavors el poder veure
aquesta exposició
és
reter un homenatge
a tota aquella gent
que ha passat
per aquesta fàbrica,
obrir
la fàbrica
o
la història
de la fàbrica
a la gent
de Tarragona
que no va tindre
la sort
de poder treballar
o la gent
benvinguda a Tarragona
que ha vist
un edifici
i li han sentit
parlar
que és
de la tabacalera
però que no
ha pogut
visitar-la mai,
és fer,
com diu
els nostres
estatuts,
obrir
la història
de la tabacalera
els tarragonins,
els tarragonins,
els tarragonines,
que sàpiguen
el que ha significat
la fàbrica
per Tarragona,
que els tarragonins
i tarragonins
que han treballat
d'ells
se sentin
identificats
i que les generacions
futures
tinguin
un puesto
per poder estudiar
i sàpiguen
que aquesta empresa
va ser una de les
caudals
al segle passat
i és història
viva
de Tarragona
i llavors
per mi
és una satisfacció
que s'hagi pogut fer
i vaig dir ahir
estic molt agraït
al Jordi Piqué
que va ser
un dels primers
que s'hi va posar
pum pum pum pum pum pum
i jo des del primer dia
que ell ho vaig acceptar
i hem col·laborat
molt estrictament
amb ell
buscant el d'això.
En tu caso Nicolás
que te aboca
que recuerdos
te vienen a la mente
cuando ves
la exposición?
Bueno pues
un poquito
estoy de acuerdo
con lo que ha explicado
Javier Morato
és una mezcla
de recuerdos
de vivencias
i bueno
també ha sigut
tota mi vida
el que he passat
en Tabacalera
perquè jo
entre
i era soltero
doncs
m'he casat
he tingut meus fills
i ha sigut
mi vida
en Tabacalera.
I tot ha ido
vehiculat
de alguna forma
o paral·lel
a tu vida
en Tabacalera.
Sí,
justament.
Abans
Jordi
introduïa a la conversa
un concepte
que era aquest centre
d'interpretació
això és una reivindicació
és un projecte
en quin estat ho tenim?
A veure
això és un tema
que quan vam muntar
l'associació
doncs vam dir
aquí tenim
que fer un centre
d'interpretació
necessitem tindre
un espai
on tindre
una maquinària
on tindre
on poder tindre
documentació
que té
l'arxiu municipal
que estigui
allí l'exposició
i ser un espai
de trobada
perquè la gent
pugui
entendre
el que era
Tabacalera.
Llavors això
és un repte
que li vam llançar
al nostre alcalde
el nostre alcalde
el va
el va agafar
com les coses
que s'agafen avui dia
però bueno
està així
més tan baix
nosaltres creiem
que és interessant
ho he dit
i ho torno a dir ara
hi ha moltes ciutats
dels voltants
que tenen
centres d'interpretació
de la indústria
paperera
de la indústria
d'afilats
i tot això
perquè a Tarragona
no podem tindre
el centre d'interpretació
de la tabacalera
que això
ho podríem
ampliar
amb un fòrum
industrial
de les empreses
que han assistit
aquí a Tarragona
als segles passats
que n'hi han
han sigut petites
però que no
perquè hagin sigut petites
no hagin sigut importants
i llavors crec
que aquesta història
es té
que ensenyar
a Tarragona
tenim un potencial
que no té
moltes ciutats
de l'estat
i nosaltres
el tenim que
haver
amb aquest potencial
nosaltres tenim
un potencial
històric
a banda
de tot el que és
el patrimoni
romà
i tot això
industrial
bestial
pensa que al segle XIX
les adresanes
d'aquí del port de Tarragona
no eren tan importants
com les
dalt
però
fèiem
vaixells
i ningú en parla
d'aquestes coses
i això
això és història
per això
el primer pas
creiem naltros
és el centre d'interpretació
de la tabacalera
perquè està
en l'espai físic
i perquè
és el que tenim
és el que en aquests moments
tenim més a mà
i després
un cop
això estigui en marxa
és posar-se a treballar
i buscar gent
que hagi estat implicat
en aquestes altres empreses
intentar buscar material
i intentar crear
aquest fòrum industrial
de Tarragona
sense interpretació
fòrum industrial
baixant
l'evolució lògica
d'una exposició
com aquesta
Jordi
sí
d'aquestes
sempre ho hem parlat
amb l'associació d'amics
és un primer pas
jo crec que
ahir una mica
va ser
aquella assignatura pendent
que hi havia
amb els treballadors
ahir va ser
un dia
molt emotiu
en el qual
moltíssima gent
va recuperar records
va recuperar
contactes de companys
va veure una mica
reconeguda
tota la seva vida laboral
fent un pas més enllà
l'alcalde
i fins i tot parlava
de la possibilitat
d'aixecar un monument
en record
precisament
aquests treballadors
que van passar
per la tabacalera
és un altre
d'aquests projectes
que ja veurem
què passa?
Sí
como bien dijo
ayer el alcalde
comprometido
ya nos dijo
en su día
que incluso
aparte del monumento este
que está
para hacer
cambiar
el nombre
de
de la calle
de la evasión
de la independencia
pero
no sé
buscaba un nombre
apropiado
para
quería ponerle
calle
de las
tabaqueras
o algo así
bueno
habría que buscarlo
pero bueno
todo eso está
como bien dices
en vías
de desenvolupament
i de definición
de moment
Jordi
fins al 16 de març
tenim temps
per veure
aquesta exposició
fins al 16 de març
cada matí
de 8 a 3
doncs
qualsevol persona
que vingui
serà benvinguda
i també
si algú
desitja
que es facin
visites
guiades
a col·lectives
d'escoles
d'instituts
doncs
s'atendrà
lògicament
concretem on està ubicada
recordem-ho
això és
el magatzem 2
de l'espai tabacalera
l'espai tabacalera
mira doncs
precisament
tot ha tornat a casa
finalment
exacte
tot
l'espai tabacalera
que repassa
aquests 90 anys
d'existència
de la fàbrica
de tabacs
de Tarragona
amb aquesta mostra
que es podrà visitar
com dèiem
fins al proper
16 de març
Xavier Nicolás
l'associació
Amics de la Tabacalera
continuarà treballant
per fer
o no
per intentar materialitzar
tots aquests projectes
que hem comentat
i que sembla que estan
sobre la taula
anireu definint
a poc a poc
tot això
sí
bueno
a veure
això
és el nostre
modus vivendi
és el que podem fer ara
llavors
nosaltres
lluitarem
per aconseguir
totes aquestes vites
que ens han proposat
vull dir
sabem que estem
en un temps difícil
hi ha pocs diners
però intentarem
estirar
el màxim
que es pugui
i la prova
és evident
amb pocs diners
el nostre amic Jordi
ha fotut una exposició
fantàstica
tu imagina
si haguéssim pogut
tindre més diners
el que haguéssim fet
o sigui
nosaltres
intentarem
és la nostra
subsistència
com a associació
a més
és una associació
que des del primer dia
li posem
amics de la tabaclera
perquè sigui
una associació
oberta
o sigui
no està
tancada
només
als ex-treballadors
sinó
oberta
a familiars
que hagin treballat
o a gent
simplement de Tarragona
que no ha treballat mai
però que
que s'ha estimat
exactament
i llavors
està obert
per mantindre
viu
aquest esperit
Xavier Morató
Nicolás Marcos
Jordi Piqué
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que vagi molt bé
a l'exposició
a continuar treballant
i tant de bo
ens puguem tornar a trobar
amb aquesta mateixa taula
parlant de projectes
com els que hem nominat avui
com aquest centre d'interpretació
o com aquest monument
de reconeixement
als treballadors
gràcies
gràcies
gràcies
bon dia