Doncs si teniu més de 25 anys, de 40 o de 45,
ara us explicarem com podeu fer-ho per accedir a l'universitat
sense estudis previs.
És a dir, sí que uns mínims d'estudis,
però en qualsevol cas hi ha unes proves específiques.
En uns casos és per demostrar experiència laboral
en aquell camp que podeu estudiar,
en altres seria amb una prova específica
sobre la matèria que aneu a tractar
en la carrera universitària que voleu estudiar.
A tot plegat se'n parla, en parlem avui nosaltres,
perquè de fet avui hi ha una sessió informativa.
La primera avui se n'hi haurà una al Campus Catalunya,
al Salagraus, demà serà el torn de llicències a Reus.
I per parlar-ne ens acompanya la vicerrectora
d'estudiants i comunitat universitària, la Maria Berdelló.
Maria Berdelló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho he dit d'això, no?
És a dir, per 25, 40 i 45 anys.
Exactament. Aquestes són les edats, diguem-ne,
que es posen com a referència.
La de 25 ja fa temps que existeix, eh?
I tant.
No és nova, eh?
No, no, no.
Aquesta ja és, diguem-ne, de les clàssiques.
El que passa és que fa 3 anys es va aprovar un decret
on s'incorporaven les noves modalitats
que són de més 40 i més 45.
Això té alguna cosa a veure amb Bologna o no?
No, no, no.
Té, bueno, diguem-ne, jo crec que és una filosofia general
d'intentar obrir la universitat al màxim possible
i de flexibilitzar tots els recorreguts formatius
per facilitar en qualsevol moment de la vida
el que un pugui reconsiderar el que no ha fet amb anterioritat
en el moment en què se sol considerar habitual
i, per tant, incorporar-se a la universitat
en aquests moments en què decideixi, pensi, que li convé.
La relació amb Bologna és que aquestes persones faran un grau universitari.
Això sí, faran grau, que és la modalitat que hi ha ara.
En el cas de 25 anys, què cal fer per poder accedir a la universitat?
Doncs en aquest cas el que cal fer és una prova que es fa en dos dies
en què hi ha una primera part general i una segona part específica.
La general és comuna a tothom,
l'específica té a veure amb la modalitat d'estudis que volen cursar
i llavors, per tant, hi ha especialitats en funció de les branques de coneixement
a les quals vol accedir l'estudiant.
Llavors, per tant, la primera part, no només podran triar aquí,
si a casa l'única cosa que cal triar és la llengua estrangera
que trien com a examen, la resta totes són comunes.
I llavors la segona part sí que depèn de la branca que vulguin estudiar.
Requisits per accedir?
Hi ha algun requisit o simplement està preparat?
Està preparat i haver fet els 25 anys a l'any en què un s'examina.
Suposem, algú que no tingui cap estudi, res de res,
pot accedir a aquesta prova?
I tant, i tant.
Sí, sí, sí, sí.
No és un problema.
S'haurà de preparar, no?
El que acostumen a fer és preparar-se abans a una acadèmia, no?
Anar-hi durant un any, a una acadèmia, preparar-se una mica per les proves.
Perquè és una prova exigent, no?
És a dir, no és fàcil, no?
No, jo penso que no és ni...
Jo no ho concediria ni molt exigent ni molt senzilla.
Es tracta de garantir uns mínims necessaris
per poder accedir i poder seguir a la universitat.
Això, si ho féssim d'una altra manera, penso que enganyaríem a la gent
perquè llavors es trobarien a primer curs que no podrien seguir
i ens dirien, doncs, que no hem estat justos
facilitant-nos una via que llavors no és factible, no?
El de 25 és el que té més demanda?
Sí.
Claríssimament, aquesta segueix tenint...
Les nostres comarques té una demanda al voltant dels 200 persones
que s'examinen.
Llavors, per tant, això més o menys es manté en una certa regularitat.
Llavors, després d'això, els que es matriculen...
Bé, primer els que passen, que està al voltant del 50%, més o menys.
Però després, aquests, no necessàriament a millor, tots es matriculen.
Però la veritat és que aquesta s'ha mantingut més o menys en el temps
perquè ja és un clàssic.
Si no es matricula, encaduca la prova?
No, durant...
En aquests casos no caduca.
Es pot seguir present...
O sigui, matriculant un altre curs diferent
perquè tampoc no hi ha una reserva de plaça associada
sinó que simplement participen en la preinscripció aduint la prova.
Sabeu més o menys, d'aquestes 200 persones,
passa un 50%, ja dèiem, la meitat, eh?
Quines preferències tenen d'estudis?
Sí.
Cap on es acanten?
Bàsicament, hi ha una tendència molt general
que també és comú a la universitat, que per ciències socials.
Però també hi ha una part que també podríem associar amb infermeria,
bàsicament a ciències de la salut, però específicament amb infermeria.
I després també lletres.
La resta estan en una presència mínima.
Parlem d'aquesta de 40 anys.
I m'agradaria explicar per què n'hi ha una de 40 i una altra de 45.
Sí.
Per això ho podem explicar si això, eh?
Sí, no, l'edat tampoc no la sabria jo justificar
perquè tampoc nosaltres no hem entès quan el ministeri va proposar
per què era exactament.
Però la diferència bàsica és que es pot accedir a majors de 40 anys
a través, simplement, de demostrar experiència professional
en l'àmbit al qual es vol accedir.
Nosaltres llavors demanem que ens justifiquin aquesta experiència professional,
ens adueixin també formació complementària en aquest sentit,
que es pot haver fet en l'empresa o en altres llocs per iniciativa pròpia,
i també s'hi adueixen altres mèrits.
Amb aquesta documentació nosaltres fem una valoració de punts
que ja està especificada a la web i poden veure amb detall
quina és la puntuació que rep, i a partir d'aquí,
un cop vista aquesta puntuació i amb la puntuació mínima que és de 5,
nosaltres llavors passem a la segona fase que és una entrevista.
En aquesta entrevista el que fem és valorar una mica
la disposició de la persona per posar-se a estudiar a la universitat,
fer-li també una valoració, diguem-ne, justa de la feina que l'espera,
dels horaris, de l'activitat, i a partir d'aquí, diguem-ne,
en general és ben difícil que si un ha aprovat la primera fase
no aprovi la segona.
Però està clar que ha de passar per aquesta segona fase
en què nosaltres fem una entrevista personal,
fem una petita comissió on valorem aquesta actitud i disposició.
A l'hora de justificar l'experiència laboral,
suposo que demaneu la vida laboral, no?
Sí, sí, exacte.
No només portar un currículum, per dir,
no sé, 10 anys a la NASA, no?
No, no, no, cal justificar-ho, cal aduir una informació
que no sigui només de paraules, sinó que hi ha d'agir documentació
que ho suporti, no?
Aquí suposo també que una mica l'entrevista personal també, en fi,
s'intenta buscar, de comprovar en certa forma,
doncs que allò que diu en el seu currículum
o la seva vida laboral es correspon amb la realitat.
Sí, i també el fet que sigui també realista
amb la seva disponibilitat horària,
amb el que suposa, diguem-ne, el dia a dia de la feina a la universitat,
de les exigències, els requeriments que a nosaltres es trobarà,
de quins són una mica, diguem-ne, la situació
en què treballant, normalment aquestes persones estan treballant,
la majoria, altres millor, doncs per les circumstàncies
que ara són massa freqüents, estan a l'atur,
però amb una bona part encara estan treballant,
per tant han de veure com combinen bé els horaris,
perquè la exigència horària ara a la universitat
també és significativa.
És a dir, que imagino que si treballen,
deu ser persones que fan o jornada intensiva,
o de matí o de tarda, i que poden combinar, per tant,
a estudiar de matí o de tarda, complementar-ho.
Exacte, exacte.
Busquen moltes vegades això, sí, sí, sí.
Vaja, no sé, jo a les entrevistes que he pogut estar present,
perquè ens agrada també veure el dia a dia
les persones que s'interessen per aquesta via,
són casos així, que han tingut sempre la il·lusió
d'estudiar a la universitat,
que es van posar a treballar normalment molt joves,
que han tingut una vida professional intensa
i amb bona dedicació,
però que voldrien tenir els estudis normalment
que acompanyen aquesta vida professional
i que els permetria, segur, avançar en aquesta carrera.
Llavors, per tant, normalment l'entusiasme hi és,
les ganes hi són.
Llavors, potser a vegades nosaltres fem una mica el contrapès
perquè no perdem, diguem-ne,
l'interès a la primera de canvi.
S'examinen després, un cop ja són a l'intre de l'estudi de grau,
com qualsevol altre estudiant?
I tant, i tant, i tant.
És a dir, passen a ser estudiant més.
I tant, i tant.
Per nosaltres, amb això, no hi ha cap més altra de diferència.
Són exactament igual que qualsevol altre estudiant.
Llavors, aquests són els de 40, recordem-ho.
Exacte.
Teniu també quantificat, més o menys, quant són?
Sí, no.
Aquests, el darrer any, van ser quatre, exactament.
Quatre persones.
Vam començar amb una demanda d'uns 30,
el següent any em sembla que era prop de 25,
i l'any passat només quatre.
Els quatre van passar, eh?
O sigui, els quatre van tenir, se'ls va assignar una plaça.
Però la veritat, perquè en aquest cas sí que hi ha una reserva de plaça
d'un 1%, i per tant, diguem-ne, a cada un dels ensenyaments,
i per tant, pràcticament, diguem-ne, se'ls assigna.
Però aquí, jo crec que hi ha una part de valorar de manera adequada
l'experiència i veure com s'ajusta la realitat.
Per cert, si algun dels quatre està escoltant la ràdio en aquests moments
i vol trucar, que truqui, eh?
No cal saludar, perquè els són quatre.
Suposo que estan molt controlats, eh?
Sí, sí. El seguim, el seguim.
Què fan? Què estudien?
Em sembla que hi havia un parell de persones d'infermeria
i uns altres eren coses de ciència social.
Doncs dit, eh? Si esteu escoltant i volen trucar, doncs això.
Us farem una entrevista, fins i tot, eh?
Si truqueu, no passa avui, però així un altre dia, eh?
Ens passeu un telèfon i ens ho dieu.
Els de 45, i diferència entre aquests i els de 40,
perquè no es podia dir més de 40 i resolt?
No, perquè els de 45 s'assemblen més als de més 25,
perquè el que fan és que els de més 45
no adueixen en aquest sentit d'experiència professional,
sinó que passen un examen.
La primera fase de l'examen de més 25,
exactament, per ser precisos.
I després d'això, hi ha una segona fase,
que no és un examen, sinó que és una entrevista.
Llavors, és una combinació, diguem-ne, de modalitats,
però en aquest cas, diguem-ne, només tenen la fase general,
que suposa, diguem-ne, comprovació de maduresa,
o de, diguem-ne, de patituds bàsiques
per començar uns estudis universitaris.
És, per tant, com el de 25,
no cal tampoc tenir estudis previs,
sinó simplement fer una prova, superar-la
i, per tant, entrar a la universitat.
Aquests de 45 anys,
el perfil, més o menys,
o també teniu quantificat?
Sí, aquests tornen a ser menys.
Aquests tenim al voltant de 15 candidats,
i el darrer any menys, encara, també.
Però no en són molts més.
No en tinc aquesta disminució de 30 o de 25 a 4, com és?
Ha passat a tot Catalunya.
A tot Catalunya hi ha hagut una disminució significativa.
Nosaltres, com que treballem en un sistema interuniversitari constant,
sobretot en els temes d'accés,
podem valorar-ho, no només, diguem-ne, en les dades nostres,
sinó també el que passa a tot Catalunya
i ha estat significatiu el davallament.
Suposo que poden ser circumstàncies,
pot ser que hi hagués una bossa
que cobríssim els dos primers anys
i que llavors, diguem-ne, quedi un element més constant,
però no significatiu.
Des del punt de vista de la Generalitat,
que és amb qui nosaltres fem aquestes reunions
on tractem aquests temes,
no hi havia, de moment, cap explicació sobre aquest tema.
No sé, no sé si hi ha alguna altra cosa més.
No hi té a veure amb les taxes, amb augment de taxes,
no sé, n'imagino, eh?
Podria tenir una petita...
Però jo no crec que necessàriament,
no crec que fos aquest element significatiu.
I podria ser a vegades que passa
que hi ha una bossa de persones
que estan pendents que s'obrin noves vies
i que llavors, un cop cobertes,
hi hagi una petita, diguem-ne, davallada.
I llavors es torna, diguem-ne,
en una situació més o menys constant.
Penso jo, eh?
Jo m'imagino, Maria,
que aquestes persones que se'ls obren les portes
de la universitat
s'ho deuen prendre molt seriosament, no?
Ui, i tant.
Estudiar.
Ui, i tant, ui, i tant.
Els veus és això que vull dir
que a mi m'agrada poder parlar amb ells
i veure aquestes sensacions.
I la realitat és que venen amb una cara d'entusiasme
i de ganes i d'il·lusió
que no té preu, eh?
El que passa és que és això,
que també nosaltres som conscients
que els hem de fer aterrar una mica
perquè no voldríem pas que aquesta il·lusió
es trenqués a la primera de canvi, no?
En alguns casos, jo crec que la il·lusió ha estat constant
i estem veient que avancen adequadament
i, per tant, estan seguint matriculant-se.
En alguns casos, malauradament, no sempre hi ha èxit, no?
Però, bueno, això també passa amb els altres.
Tampoc això no vol dir que siguin només en aquests casos
en què no puguin continuar, no?
Però la realitat és que la il·lusió és molt forta.
Molt, molt, molt, molt.
Acostumen a agafar molts crèdits d'entrada
o, diguem-ne, s'ho prenen amb calma
i si tinc de fer sis anys o set o vuit el grau,
doncs ja ho faré.
No, fas bé de comentar-ho perquè una de les coses
que els comentem, sobretot en aquells casos
en què ens diuen que tenen un horari molt concret,
és parlar-los que existeix la possibilitat
de matrícula d'estudiant a temps parcial
i, per tant, no cal matrícula 60 crèdits
que són els habituals d'un curs acadèmic,
sinó que poden matricular-ne 30
i, a partir d'això, mesurar de manera més adequada
la seva dedicació.
Per tant, això ja existeix
i, en molts casos, ho aconsellem
perquè es trobin més còmodes
avançant i puguin combinar
de manera més adequada la seva tasca laboral
amb els estudis universitaris.
Bé, seran persones que, com deia la Marida,
faran estudis com qualsevol altre estudiant,
ni més ni menys.
Per tant, hauran de fer també proves col·lectives,
en fi, treballs col·lectius,
amb estudiants que potser tindran molta menys edat que ells,
seran joves, però suposo que no hi ha problema
amb això, s'integren ben bé,
a la rutina universitària.
Sí, com que també en altres casos
també tenim estudiants de més edat,
que també participen a les aules com els de la URB Ciutadana.
Per tant, en aquest sentit,
tampoc no és novetat.
S'incorporen sense grans dificultats,
perquè, encara que facin treballs en equip,
doncs els altres també tenen, a millor,
una vida activa i tenen també dificultats
per combinar-ho amb altres aspectes
a les quals es dediquen.
Per tant, això no és cap dificultat.
Hem donat una pincellada general,
de com seran aquestes sessions informatives,
quan les feu, com, avui una, no?, demà l'altra.
Avui, aquesta tarda a les 7,
a Campus Catalunya, a la Sala de Graus,
i demà, també a la mateixa hora,
a Campus Vallissens,
on hi ha la Facultat d'Economia i Empresa,
a Reus, a l'entrada,
a prop d'on hi ha l'hospital també.
Em semblava que valia la pena
fer una distribució
per poder acollir el màxim de gent possible,
sobretot perquè ja es coneixen les proves,
ja se saben,
però potser el fet d'explicar-ho un altre cop,
d'atendre directament les preguntes,
de veure una mica com funciona tot plegat,
facilita el que la gent s'acabi d'animar.
Per tant, en aquest sentit,
la web segueix de manera permanent la informació,
però ens agrada de quan en quan també
que aquesta informació la puguem donar
de manera més directa
i concentrada en aquests aspectes.
El termini, és a dir,
els terminis a partir d'ara, d'exàmens,
perquè entenc que aquests estudiants
s'incorporarien ja de cara
a l'any vinent.
Estem preparant...
És a dir, clar, el futur, el proper curs.
Exactament.
No passa aquest...
No, no.
No podran entrar a més curs, no?
No, no, no.
És a dir, de cara al proper.
Ara el termini,
és a dir més o menys els examens,
quan es farien o...
A veure, per començar,
per fer aquests examens s'han de matricular
i la matrícula va del 20 de febrer
al 4 de març.
Per tant, aquests són les dates significatives
perquè si passen aquests terminis
llavors hi ha problemes
perquè evidentment ja no hi ha entrant
dintre de l'estructura.
Llavors, i els examens ja estan fixats,
els de majors de 25
el 27 d'abril i el 4 de maig.
I els de majors de 45
que només fan la primera prova,
per tant, el 27 d'abril,
perquè van junts.
Els altres, normalment,
les entrevistes de més 40
se'n van sobre finals d'abril,
la segona quinzena d'abril.
Vull dir, si tenim temps per preparar-se.
I tant, i tant.
Si donen temps,
marge perquè puguin acabar de...
Vaja, d'estudiar.
Sí, sí, sí.
Perquè si són proves,
se'n fiquen d'estudiar, no?
Que no podem venir en blanc, eh?
Diguem-ne,
accepta-lo a l'experiència laboral.
Aquest és el que han de preparar
és la documentació.
Com veieu aquest any 2013, Maria?
N'hem parlat, eh?
Ja en vam parlar amb el rector
en el seu moment.
Com veieu des de dintre de la universitat
aquest any 2013?
Com serà?
Com serà?
Difícil.
Com serà complicat, no?
Difícil, difícil, difícil.
Vam començar amb grans dificultats
perquè els temes econòmics
són molt punyents
i de cara als estudiants,
evidentment,
és una etapa molt complicada
perquè les taxes
són realment molt feixugues
i, per tant,
això incideix
de manera directa
amb la continuïtat
dels estudis
d'algun d'ells,
amb la manera
en com han de focar
la seva perspectiva acadèmica,
de com han d'organitzar-se
la matrícula
per no arribar
en situacions realment complexes,
no?
o no és difícil.
Els sindicats d'estudiants
ens explicaven
l'altre dia
que hi ha hagut un augment,
un increment
que es quedeixen els estudis
per no poder pagar.
No sé si ho teniu constància d'això.
A veure,
nosaltres vam optar
per una modalitat
de pagament fraccionada
en què encara
no s'ha acabat els terminis.
Ara estem engegant
el tercer termini.
Si no ho tinc mal entès,
em sembla que som
l'única universitat
que han fet aquesta modalitat
perquè em semblava
que això ajudaria els estudiants
a fer un pagament fraccionat
en tres vegades.
Per tant,
encara no podem acabar
de elaborar
perquè ens falta
acabar el pagament
del tercer termini.
Però això em semblava
que era fonamental
perquè si no
ens trobàvem
que aquests casos
haurien estat més freqüents.
De totes maneres,
també hi ha un sistema
de beques
que cal seguir fomentant
perquè crec que encara
els falta informació
o no som capaços
de donar tota la informació
adequada
per disminuir
l'import de les taxes
a través de les beques
d'equitat
que es promou
des de la Generalitat
a través de l'increment
de taxes.
És a dir,
que hi ha beques
d'equitat
i a través d'aquestes
és on pots aconseguir
que la matrícula
baixi un percentatge important?
Exactament.
Sí,
perquè depèn
del llindar econòmic
en què un es troba,
llavors se'l situa
en aquest llindar
i això disminueix
un tant per cent
del preu de la matrícula,
de la primera matrícula.
Aquí,
sobretot ara,
entre les beques
de règim general
i en aquestes,
el que s'afavoreix
enormement
és que els estudiants
no repeteixin
indefinidament,
sinó que
cal aprovar
normalment
a la primera
de canvi
perquè si no
tot s'encareix
de manera significativa.
Ha caigut alguna més
a part de les beques Seneca
que eren les últimes
de mobilitat
a nivell del territori
que eren les últimes
que sabien,
a part de les Erasmus
que també
la dotació havia baixat,
ha caigut alguna més
o no?
De moment res més,
de moment res més
però
tampoc no,
no estem gaire
esperançats
que no hi passin
altres coses
entremig
perquè totes aquestes coses
no han estat anunciades
en previsió.
Nosaltres tenim reunions
regulars
amb el Ministeri
a nivell d'Estat
i aquestes qüestions
ens venen de sobte
com a qualsevol altra.
Per tant,
ens podem trobar
amb altres sorpreses
malauradament.
Maria Baragalló,
gràcies per acompanyar-nos.
Vícer rectora
de la Universitat
Rovira i Virgili
i Vícer rectora
d'Estudiants
i Comunitat Universitària.
En fi,
serà un any complicat
però seguireu
a peu de canó
com no pot ser
d'altra manera.
No, no, no.
Jo crec que
en aquests casos
s'ha de fer més esforç
encara perquè
tot allò
que veritablement
volem que sigui,
que sigui una universitat
en què tothom
hi podi accedir
amb equitat
i amb totes les facilitats
perquè tingui la formació superior
no de caurà
per part nostra
sinó que hi seguirem
endavant, no?
Doncs molt d'anima endavant.
Gràcies per acompanyar-nos
i fins aviat,
fins la propera.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.