Mirna Lacambra, bon dia.
Bon dia.
Qui sou els Amics de l'Òpera de Sabadell
i quina part d'implicació teniu
amb l'arribada de l'atreviat aquí a Tarragona?
A veure, els Amics de l'Òpera de Sabadell
ja fa 30 anys que funcionem,
l'any passat hem fet el nostre 30è aniversari,
produïm l'Òpera
i l'expandim per tot Catalunya,
per tots els teatres que poden rebre'ns,
que tinguin condicions per poder actuar
amb l'orquestra, amb el cor, amb els cantants,
amb tot el que portem.
Com va anar aquí amb Tarragona?
Perquè tot just és la primera òpera
que ens arriba al Teatre Tarragona.
Doncs sí, no, no, no.
Ja havíem estat en contacte
amb l'Ajuntament de Tarragona,
amb en Jordi Giramé,
i havíem fet alguna cosa en el Metropol.
Però, esclar, el teatre aquell és una monada,
però per acollir l'Òpera era...
i, vaja, completament difícil, no?
Aleshores, doncs, ho vam deixar així,
en el tambi,
les vingudes a Tarragona
del que és Òpera Catalunya,
que som els amics de l'Òpera de Sabadell, no?
I, aleshores, quan s'ha estrenat aquest teatre,
doncs, esclar,
han tingut la il·lusió
que poguéssim tornar, doncs,
a fer Òpera aquí a Tarragona.
I nosaltres estem encantadíssims,
espero que tot vagi bé,
avui han vingut ja tots els tècnics,
estan ja molt fent el muntatge,
i demà, doncs, ja farem la representació,
i la veritat és que estem entusiasmats,
com s'han entusiasmat també els tarragonins
per venir a veure l'altra viatra.
Doncs sí, perquè al final ens trobem
que fareu doble representació,
divendres i diumenge.
Exacte, sí, perquè les localitats
es van exaurir en un segon.
Molt bé.
Què heu trobat del teatre?
No sé si ja heu fet una primera presa de contacte.
No, a veure, avui han vingut els tècnics
a veure com estava.
El que està més, diguem,
sembla que hi ha una petita, diguem,
dificultat, és el Fusat.
El Fusat dels musis,
que sembla que no és prou,
però no és prou gran, diguem, no?
I espero, no sé com hi cabrem tots,
o si, no sé,
això haurà de ser l'experiència avui,
a veure què passa amb l'orquestra,
si cap tot en el Fusat,
que sembla que hi ha dificultats per això.
Perquè de quants músics estem parlant?
Bé, nosaltres anem amb més de 40 músics
i em sembla que tots no hi cabran.
Més de 40 músics, val.
Sí, uns 44 o 45 músics
i no crec que hi puguin cabre.
Quants cantants en escena?
Bé, els cantants n'hi ha,
a veure, hi ha tot més de 50 curistes,
hi ha uns 55 o 56 curistes,
i llavors hi ha tots els components principals,
diguem, els protagonistes,
que és la soprano, el tenor, el verítenor,
tots els altres segons personatges, etcètera.
Sí, una gentada són músics i cantants,
potser uns 150 i els tècnics, etcètera,
perquè es caien els tècnics també de muntatge,
els tècnics de maquillatge,
de sastraria, de pentinadores, en fi, tot.
Fas bé de dir-ho perquè,
per adonar-nos-en de la magnitud que té,
això de portar una òpera a Tarragona.
Sí, no, no, és una cosa...
Sí, és important, és important.
Clar, comentaves un detall
que potser després al públic no ho notarem,
però que vosaltres ho esteu patint.
Clar, si no podeu encabir els 40 músics al Fusà,
com us ho fareu?
No ho sé, ja ho veurem.
Perquè podeu prescindir d'una secció...
Sí, no, d'una secció no podem prescindir
perquè, diguem que cada instrument
té assignada una música, no?
El que es pot evitar,
bueno, el que es pot, diguem, reduir
és la part de corda
que tots els violins toquen la mateixa melodia
o la mateixa música,
totes les violes també
i tots els violonxels i els contrabaixos, no?
Llavors, s'haurà de reduir, potser, la corda
i això va en detriment, diguem,
de l'espectacle
perquè pot quedar una mica desequilibrat, no?
Amb el vent i la corda, no?
Tot el que són instruments de ment
i tot el que són instruments de corda.
Però intentarem solventar la qüestió
i que soni com ha de sonar.
Déu-n'hi-do, què té d'especial la traviata?
Bé, és un tema que agrada a tothom.
Ja el tema, diguem, ja
d'escena, diguem,
l'argument
ja és un argument
que agrada moltíssim a tothom
perquè és un...
la veritat és que és molt, molt semblant
a qualsevol argument
que podria passar avui en dia, no?
També.
Estem parlant d'una...
El text baix està basat en
La dama de les camèlies, no?
Sí, amb la novel·la de La dama de les camèlies, exactament.
Tot això amb el bon saber fer...
Ja el coneix, aquest argument, no?
I aleshores, doncs, això agrada.
I a més, Verdi va fer una música meravellosa,
fantàstica,
que va indagant els sentiments d'una dona
quan...
doncs, perquè en realitat
ella és una prostituta,
el que passa que és una prostituta
d'alt o d'estànding, no?
Per dir-ho d'una manera.
I aleshores, doncs, que s'enamora
i que la societat en realitat
no li deixa,
no li deixa el camp
per poder-se enamorar
d'una persona,
d'un xicot, doncs,
que en realitat té una família
d'alta al cúrnia
i no poden concebir
que es pugui casar
amb una, doncs,
prostituta, no?
Perquè l'atraviata vol dir l'estraviada.
Sí, l'estraviada.
L'estraviada.
L'estraviada és una noia que està estraviada
d'alt o estànding, per dir-ho d'una manera,
dels millors homes de París,
però en realitat, doncs, és el que és, no?
Doncs no.
Nosaltres estem, ja ho he dit abans,
que estem encantadíssims de tornar a Tarragona
i que es vulgui seguir, doncs,
amb la possibilitat
de portar totes les òperes que fem,
que nosaltres fem temporada
de tres títols cada any
i els portem...
La nostra filosofia és portar l'òpera
a casa de tothom, no?
O sigui, que tothom pugui tenir l'òpera a casa, no?
Doncs així, acomiadem Mirna la cambra
dels Amics de l'Òpera de Sabadell.
Clar, clar, clar.
Mirna, moltíssimes gràcies
i ens veiem divendres al Teat de Tarragona.
Una abraçada.
Adeu, bon dia.