Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'acide obert!
파!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, tant, del tot, del tot. Us t'explico.
Mira, cada dia que arribes a l'arxiu, que vens a investigar, vens amb una idea, vols descobrir un fet,
el que passa és que la documentació és tan rica, tan poderosa,
que t'obliga, quasi bé, a descobrir coses noves que no tenies previstes.
Vens amb la idea d'estudiar, jo em dedico al barroc, per exemple, a l'art barroc,
i vinc amb la idea de treballar algun artista, de descobrir algun fet que va passar,
a la catedral, gràcies a aquestes actes que ja tenim digitalitzades,
i immediatament la documentació et pot aportar qualsevol fet,
clar, te revela alguna idea nova, alguna descoberta que no hi pensaves
i que realment, immediatament, t'obliga a connectar i veure el passat
d'una manera totalment diferent a com el veies.
De fet, te l'eixample, te'l fa més gran, te'l fa més substanciós,
i t'obliga, com molt bé ha dit el Manel, a obrir els ulls, a mirar el futur,
a mirar el passat d'una manera que no podies ni pensar
i que t'obliga a fer-te més gran per dins
i a mirar les coses amb una perspectiva realment diferent.
Coneixem ben poc, o potser una engruna, només allò que ens ha perseguit
d'aquesta història. Aquí hi ha molts elements que intervenen,
que s'acreuen pràcticament el camí i que poden reconduir cap altres llocs
i cap altres descobertes. A nivell personal, què li ha portat aquesta investigació
d'aquestes dues dècades, amb aquests diferents fronts,
aquests diferents camins oberts?
M'ha portat, com bé us he dit, moltíssima felicitat.
I em direu, com pot ser que un arxiu t'aporti felicitat
i t'aporti bons sentiments. Doncs si fa 20 anys que vinc aquí,
que soc usuària, només trencats pels mesos d'agost que tanqueu,
que un mes o cada 15 dies o així jo sempre vinc,
vol dir que m'ha passat una cosa extraordinària a nivell personal
i a nivell de recerca o a nivell com a professora que soc.
Doncs tinc una espècie, una complicitat, una estranya amistat,
meravellosa, per cert, amb els documents.
I els documents de qualsevol arxiu, ara que estem aquí
i aquí hi ha un fons infinit, sempre són uns amics molt fidels,
sempre t'ofereixen noves idees, noves aportacions que tu no les esperes.
Igual jo vinc a investigar sobre l'església d'un més especialitzat
amb arquitectura religiosa, però a mesura que estudia una església
he de veure com es vivia en aquell poble, qui manava, qui no,
d'on sortien els diners, quins artistes arribaven allà, com hi arribaven,
per què, quins enllaços hi tenien, què duien al cap.
Clar, m'obliguen, no soc una espectadora, sinó he de saber qui eren,
què feien, per què, i sobretot una cosa que també els dic als alumnes
i que t'ofereix la documentació, no pot ser superficial.
Has de ser, has de mirar sempre molt més enllà del que t'explica la documentació,
t'obliga, sinó et quedaries només, passaries de puntetes damunt d'ella
i el que et fa és atensar-te en un tema i et pot sortir qualsevol cosa
petiteta, que no és tan petita, de la vida quotidiana d'allà on sigui.
Fa poc, buscant temes d'arquitectura, em sortia en un poble el contracte d'una dida.
Havien contractat una dida per, doncs, per un nen petit que era el fill d'un mestre de cases.
Clar, hi busco història de l'art.
Però alhora també me trobo pedreres, me trobo contractes,
me trobo persones que tenen problemes de 150.000 tipus i van aclarir-los als notaris.
Però aquests problemes són els que a vegades no es veuen a classe
i que realment són molt substanciosos.
I et parlen de coses molt, molt, molt petites, però que són aquesta microhistòria
que a vegades ens pensem que no és res, és ultrapoderosa per fer la gran història,
la història maca, la història que captiva la gent, la història que hem de saber,
la història que fa que nosaltres estiguem aquí i que vulguem saber-ne més,
que la vulguem transmetre i que puguem parlar amb una propietat
que a vegades, pel que sigui, no la usem i que aquesta documentació
te posa les bases, te posa un tronc immens d'un arbre
i d'ells sempre en trobaràs unes branques excepcionals
perquè t'ajuden a caminar, a créixer, a disfrutar.
I sobretot, clar, com a professora i com a usuària,
coneixement, cada dia és coneixement, és coses noves,
realment la documentació és molt agraïda.
Sou conscients, Neus, que encara que ho tingueu digitalitzat,
seguirà venint?
Sí, home, és que encara no està tot digitalitzat.
Una part, no? Seguirà venint, eh?
Sí.
Tantes dècades com pugui.
Vaig venir, si em permeteu l'anècdota,
recordo aquest arxiu, quan era, almenys jo,
des de l'època d'estudiant, el veia com un lloc,
havies de pujar a l'apartalte, apartat,
un lloc que recordo que vaig demanar documentació,
no sabia ni el que demanava, no sabia què em podia oferir,
i aquesta mancança meva, que era enorme,
no vol dir que l'hagi superat encara.
Recordo que era un lloc que em va cridar molt, molt l'atenció.
Jo havia de tornar, i havia de tornar,
i mira, han passat els anys, les dècades,
i mai en saps prou.
La documentació sempre t'adona la mà
i t'acompanya cap allà on ella vol.
Esclar que jo, per exemple, si dic,
tinc un dubte, busco els tècnics,
no tindràs mai cap problema,
sempre t'acompanya, sempre tens un suport meravellós,
i si tinc un dubte d'aquests profuns, molt profuns, molt profuns,
me'n vaig directament a mossèn Manel
i t'ha buscat o t'atreu aquell document que no saps pas que existia,
fa poc em va buscar com era un manuscrit del 1629
de com era, com s'realitzava, com es portava a terme
la benedicció d'una església en aquella època.
Clar, em dirà, ostres, què m'estàs dient?
Doncs jo he après moltíssim.
Hi ha fets que no te'ls expliquen a les universitats,
que te'ls ensenya la documentació
i fa que cada cop en vulguis sapiguer més
i te donen unes dades,
però és que aquelles dades te resulten insuficients.
Senyal que vol dir que vas molt ben encaminada.
I llavors comences a preguntar a tothom, als tècnics,
què heu trobat això?
Què heu trobat aquesta documentació?
Que creieu que a l'arxiu capitular puc trobar
la cosa més rara del món?
I a vegades te la troben a sobre.
I si no, consultes i preguntes.
Hi ha algun imprès? Hi ha algun manuscrit?
Hi ha la biblioteca d'aquí de l'arxiu?
Què fem?
Clar, és com un caminar continu.
Perquè l'arxiu no és només això,
és que també m'hauria d'explicar-ho,
no és només el lloc on som ara, l'arxiu.
Teniu diferents equipaments, no?
Podríem dir com es distribueixen,
com estan distribuïts.
A veure, avui ens trobem a la seu
de l'arxiu Històric de Tarragona.
L'arxiu Capitular té una altra seu,
que és d'Internetres de la Catedral,
encara que ara,
amb motiu de la catalogació
i de la digitalització,
estem traspassant els fons
aquí.
I, a banda d'això,
hi ha també la biblioteca
del seminari,
que suposo que inaugurarem
el setembre o l'octubre vinent,
amb 130.000 volums,
amb un fons antic molt important.
I certament,
els tres es complementen
en molts aspectes.
Fins i tot es complementa també
el mateix Museu Diocesà,
amb fons que té
tant d'obres d'art,
algunes de les quals són les que la doctora Serra
troba
quan fa les seves investigacions,
com molta altra documentació.
Jo volia dir que
quan abans has preguntat
a la Neu
si la nostra usuària
vindria a continuar venint,
i tant que continuarà venint.
No només pel fet
que no tot està digitalitzat,
sinó perquè
els investigadors,
la gent que els agrada,
l'experiència,
i veig que aquí té una nota
que ho ha posat,
l'experiència
de tocar paper,
de sentir paper,
de la textura,
de l'olor,
del document,
aquesta experiència
no l'ha aconseguit encara
donar a la xarxa.
La xarxa el que aconsegueix
és que ho tinguem
totes les hores del dia,
que arribi a tot arreu
i tot plegat,
però en el fons
el tenir entre les mans
una cosa viva,
com són els documents,
els pergamins,
els papers,
tot això,
és una experiència
que els que em coneixen
i molta de la gent jove
que ha anat passant per aquí
durant aquests anys
com a becaris
o que em participen,
per exemple,
els he dit
que és una experiència
que només la pots tenir
quan és entre les mans.
I per tant,
jo que la conec amb ella
sé que
ella continuarà venint
perquè té aquest cuquet
que és justament
això.
Tens tota la raó
que l'he de donar.
És que ara he obert aquí
la caixa dels trons
perquè és un dels dilemes
que hi ha
d'aquells que són
entre cometes detractors,
defensors de la digitalització,
que clar,
el document original,
un paper,
per exemple,
no sé,
del Mar Morg,
també s'han digitalitzat
a través de Google
i el Museu del Caire
no és el mateix tenir-los,
doctora,
tocar-los,
l'olor,
perquè és que abans
teníem les partitures,
és que aquestes partitures
fan olor,
és que fan,
aquests papers fan olor,
fan una olor particular,
que això no ho tens
amb el digital.
Té altres funcions,
diguem-ne,
la part digital.
A mi m'encanta
la feina que han fet
d'aquest procés
de digitalització
que fa molt temps
que l'han encetat,
són pioners,
són un punt de referència,
no és perquè ara estigui aquí
sinó que realment
se'n parla fora d'aquí,
la gent li interessa molt
com s'ha fet,
com es treballa,
el que encara jo,
per la meva part,
us he de dir
que efectivament
soc de la vella escola
i m'encanta,
necessito,
tocar aquests documents.
També els hi porto
sempre que puc
als alumnes
que vinguin a descobrir
aquest lloc
tan especial
i sobretot
sempre els hi demano
traieu una miqueta de tot,
que vegin les textures,
les tipologies,
els segells,
que s'adonguin en compte
que no tot és un full
que ens puguem,
el full que et poden deixar aquí,
doncs que demanes
d'un,
no sé,
d'un municipi,
d'un poble,
d'acord,
sinó que aquí
hi ha grans petits tresors
que poden fer
que la gent
s'enamori
o descobreixi
fins i tot
el seu futur,
descobreixi
no només el fet
de venir a investigar,
sinó la Neus
doncs està fent,
està treballant
en el món
de l'arxivística,
s'està especialitzant
i molt.
Per tant,
els arxius
tenen un altre vessant,
tenen
aquesta vessant màgica,
per mi és màgica,
de transmetre,
de comunicar,
d'explicar les coses
i explicar-les
com Déu mana
i com millor
es pugui fer
i alhora
hi ha gent
que tenim,
doncs,
penso l'obligació
d'explicar als alumnes
o després també
parlar d'un altre apartat,
d'un paper
de la societat
que també el vull incidir.
Ara me centro
amb el dels alumnes.
Els alumnes
tenen també
aquesta part
potser més amagada
o menys coneguda
de descobrir
que també poden
treballar
amb un arxiu,
poden fer-lo
parlar
a través
del que fa
la Neus,
del que fa
el Joan,
d'intentar.
Estableixo,
tinc,
tota una sèrie
de documentació,
com la puc organitzar.
No és només allò
que ens ha dit
el Manel Ep,
que un plec de papers
què en fa i d'això.
No,
tot el contrari.
Tenen un ordre?
Quina temàtica
hi ha al darrere?
I una persona,
no necessàriament
tothom ha de ser investigador,
una persona
pot ser
la persona
més feliç
del món
organitzant
sistemàticament
aquesta documentació,
ajudant els investigadors.
És una professió
de futur
i molt maca.
I després també vull incidir,
com ara us acabo de dir,
que clar,
potser
pot semblar
com un espai elitista,
però justament
aquesta part
més digital
que s'està fent,
crec que tança
l'arxiu,
la documentació,
aquest món
per explorar
i explotar
des de fora d'aquí,
d'aquests murs,
no?
Des de,
estic veient
la part de la muralla romana.
No,
travessem aquesta muralla
i tenim
aquesta vessant
que la societat
no ha de tenir por
a connectar-se,
a descobrir
que a través
poden fer un...
que comencin,
per exemple,
una petita recerca,
intentar establir,
tirar enrere
la seva família
i s'adonaran
que poden anar treballant
els seus arbres genealògics,
per exemple.
I no és una feina
que ningú està obligat
a investigar,
no sé,
l'urbanisme a Tarragona
o qualsevol altre lloc.
Al contrari,
ja té l'arxiu,
té una finalitat
de tancament
a la societat
que potser la gent
no la coneix
cada cop més,
però clar,
ja els hi dones
una pauta de treball,
una ajuda
fantàstica,
és preciosa
i si hi ha algun dubte,
evidentment,
aquí sempre tenen
les portes obertes
a fer créixer
aquesta iniciativa
que a més a més
parlar d'un mateix,
parlar de la família,
de la identitat,
penso,
és molt agraïda.
Sí,
certament,
la digitalització
permet
la conservació
de la documentació
que arriba un moment
que no es pot utilitzar
de manera infinita,
però no treu
que
en casos determinats
i en especialistes
de tornar a documentació
en moments concrets
es pugui,
per una banda,
consultar
de manera directa
i que quan venen alumnes
o altres persones
puguin veure
fins i tot
tocar en determinades ocasions
la documentació.
per què?
Perquè un dels problemes
de la digitalització
és que ens podria passar
el que els passa
a molts nens
que no saben
la connexió
que hi ha entre
un ou
i una gallina.
Doncs,
ens podria passar
que
amb futures generacions
acostumats
a veure les coses
amb la pantalla
no sàpigues
en què la pantalla
es refereix.
Per això
ja vam començar
l'any passat
d'un any
i ho hem fet
oferim a les escoles
la possibilitat
de pujar a l'arxiu,
els hi fem
un petit powerpoint
i després
els hi expliquem
el que hi ha a l'arxiu
i després
tenen ocasió
de venir aquí
i tocar
i de veure
documentació original
perquè no hi hagi
aquesta desconexió
entre el que és
la imatge
i un fet real
que és
substantiu
que es toca
que s'olora
que té textura
això
certament
si més no
mentre un servidor
estigui encarregat
d'això
no hi haurà
aquesta desconexió.
Ara
amb l'ús
quotidià
sí que hi ha d'haver
una certa desconexió
i s'ha de passar
en un altre format
donat
que ha augmentat
moltíssim
la utilització
dels llibres
més que
moltes vegades
que quan van ser
generats.
Aleshores
si uns estudiants
han de fer
un estudi
de demografia
i cada any
que fan el mateix
estudi de demografia
són els mateixos llibres
que tenen dret
a fer-ho
o han de fer-ho
en un moment
que els llibres
es malmeten.
Ara
l'accés
directe
doncs evidentment
no queda
no queda
abolit
perquè és
consubstancial
amb la matèria.
Estem entre
aquests documents
els originals
que estan per aquí
darrere
i la muralla romana
que està
també aquí a tocar
com deia
la doctora Serra
i estem
a la mar de bé
no marxaríem
ja es quedaríem
aquí tot el dia.
Hem de parlar també
amb el president
de l'arqueològica
amb el Jordi Rovira
que l'anirem trucant
a veure si podem també
conversar amb ella
en aquesta recta final
perquè ens queden
pràcticament
darrere
vuit minuts
de programa
i també
voldríem parlar amb ella
amb el president
de l'arqueològica
com un dels investigadors
també dels que ve
habitualment per aquí.
Tornem a tindre
al mig
el doctora Serra
aquest feix
de documents
i és que ha sigut
posar-los aquí
el Manel Fuentes
i ja t'arriba
aquesta lletra impressa
aquest color
fins i tot
de paper antic
però paper important
que s'ha de preservar
per sempre més.
I tant
que sí
a veure
la feina que fan
jo perquè sóc una enamorada
de la textura
de tal paper
i també val a dir
que més d'una vegada
ara que tenim
aquest document
aquí al davant
pensava en una anècdota.
És que s'ha de tocar-lo
fins i tot.
No, ja pots tocar-li
ja.
Sí.
T'hi deixem.
A més és gruixut.
És un paper gruixut.
No és el paper
que fem nosaltres
ara que tothom diu
que durarà
ben poc
el nostre paper
però
aquest és...
Espec, espec
l'anècdota.
Per d'una manera
només
ara el veure
el pensava
que sapigueu
que
per exemple
jo més d'un dia
he tingut un document
al davant
ara ja no passa
perquè evidentment
se'n té una cura
sempre se n'ha tingut
una cura
potser encara
molt més
però
de passar
un document
a mesura que el vas llegint
i vas passant
els folis
anar-me quedant
tot una pàtina
de tinta
damunt
de la taula
damunt
del paper
on escrivia
marxes
amb aquella pàtina
de tinta
al damunt
clar
hi ha forma
part una mica
de...
és el llegat
que també et donen
els documents
o et donaven
el ferro
es menjava
aquest paper
tant d'aquesta qualitat
que podeu ara
veure
i tocar
suposo que
aquests 20 anys
ho coincidiu força
amb el Jordi Rovira
no?
el president de l'arqueològic
per aquí
i tant
o us sembla que el saludem
que el tenim altres
a la fil telefònic
Jordi bon dia
hola bon dia
explica'ns també
la teva experiència
aquí a l'arxiu
home l'arxiu
és el tresor
de la catedral
i també de l'arquebisbat
és el lloc
on es guarda
la memòria
el record
escrit
el record tangible
de segles i segles
d'història
i doncs
és un lloc
de referència
per tot el que fa
a la recerca
a la investigació
i també una miqueta
xafardejar
una mica
el que va ser
la Tarragona
d'altres temps
és a dir
l'església
ha tingut la sort
de ser una institució
que porta segles
de tradició
i també
ha tingut l'encert
de conservar
sempre
molt bé
els seus documents
des d'aquest punt de vista
a la catedral
hi tenim
aquest petit tresor
que és l'arxiu capitular
i a nivell
ja de diòcesi
és l'arxiu
arxiu diòcesà
el que complementa
tot aquest material
destinat
a redescobrir
la història
avui en dia
no?
Tota solda
tenim aquí
tenim aquí
la doctora
Serra
que s'ho deixeu
no?
Manau Fuentes
i tant
a la Meus
el Joan Quijada
molt bé
bon dia
bon dia
que tal
bon dia Jordi
enhorabona
pel treball
de digitalització
tan generós
moltes gràcies
en el món
de fet
la vinculació
del Jordi
amb l'arxiu
tant amb el diòcesà
com el capitular
ve de lluny
veia també
de l'època
que el seu pare
el Salcigui
i havia participat
com a voluntari
amb els primers
intents
i els primers
treballs
que es van fer
a l'arxiu
que no havíem
el Salcigui
també el Salcigui
per tant
ell ja venia
de petit
el Jordi
i ara deixeu que parli
ell
per tant la seva vinculació
i amb el patrimoni
en general
ja no cal que ho digui
perquè tot Tarragona
ho coneix
per tant
Jordi
moltes gràcies
per tantes coses
ja de vosaltres
una mica
el record
de l'arxiu
és immemorial
almenys
pel que fa a mi
a nivell també personal
i això
hem estat en contacte
directe
durant molt de temps
en documentació
del nostre passat
també el que fa
aprendre
és naturalment
estimar tot això
estimar el record
de la història
de Tarragona
del nostre entorn
de les nostres comarques
a través de
com diguem
aquests
materials tangibles
aquests documents
aquests vells pergamins
i també la documentació
menor
que també tenim
molta afició
i que l'arxiu
des de sempre
també ha vingut conservant
a nivell
de petits recordatoris
d'aquest passat
que és bo
que l'estudient
que
doncs
ens hi enlinsem
per naturalment
fer una cosa
molt útil
que és no
repetir errors
del passat
i aprendre molt
també del que hi havia
de positiu
doncs
en el passat
no?
Doncs Jordi
també t'agradaria molt
que haigís pogut
participar en aquest programa especial
suposo que com a doctora Serra
seguiràs venint per aquí
no?
Encara que estigui tot digitalitzat
bueno tot no
a part digitalitzada
va molt bé
és molt còmode
tenir-ho a casa
però
com el contacte
de vegades
amb el document original
no hi ha res
no és que hagi de transmetre
cap energia especial
però el que sí que és cert
és que de vegades
és útil
tornar a trobar
el document original
perquè hi pots apreciar
alguns aspectes
que no es veuen
a la digitalització
és a dir
la gent que estudia el paper
per exemple
les filigranes
que són els dibuixets
que hi ha
impresos
en el mateix paper
no els podrien veure tan fàcilment
naturalment
per internet
per tant sempre
hi ha un últim contacte necessari
amb la documentació
Jordi Rovira
president de l'Arqueològica
també gràcies per acompanyar-nos
en aquest programa especial
i ens veiem aquí a l'arxiu
gràcies
enhorabona
una forta abraçada
doncs
ens queda res
un minut i mitja
a veure si podem localitzar
Lluís Comas
el tècnic
aquella bonica sintonia
amb la que hem obert
aquest espai
per anar acabant
per anar tancant
avui aquest programa especial
i recordeu
avui a les 7 de la tarda
sí
avui a les 7 de la tarda
a l'edifici del seminari
a l'aula de Santa Tecla
hi haurà
la presentació
de la digitalització
i catalogació
de la primera fase
de l'arxiu
capitular
i aleshores
acabarem
amb un petit
refrigeri
no ho dic perquè
s'anima la gent a venir
sinó perquè
em semblava
que el dia
s'ho valia
perquè posar
una part
de la documentació
la més antiga
a la xarxa
és pràcticament
com obrir una porta
i és un acte
doncs
jo penso
que
solemne
per tant
tots hi esteu
convidats
i convidades
Manel Fuentes
gràcies també
per obrir-nos les portes
a casa vostra
i quan vulgui tornem
doncs
ens ho anotem
i segur que trobarem
l'ocasió
gràcies
doctora Serra
gràcies també
a vosaltres
un plaer
i fins la propera
i també
a la Neusa Sánchez
i al Joan Quijada
gràcies
fins la propera
a vosaltres
ens acompanyem
adeu-siau
Joan Maria Batalla
per Tècnic
us ha parlat
Josep Ponyer
tanquem
aquest programa especial
avui des de l'arxiu
adeu-se
fins ara
adeu-siau
adeu-siau