Seguim endavant per la Mare de la Càmbra de Conversa de Tarragona,
que ha acollit recentment l'acte, va ser la setmana passada,
segurament no recordaran, per tancar el 125 aniversari del que tens.
Va ser un acte que es va fer a la Diputació de Tarragona
i que, entre d'altres, van poder lliurar les claus d'or a diferents ex-presidents de la Càmbra.
Avui volem parlar-ne, també volem parlar de les missions a diferents punts de l'estranger,
un sector en què la Càmbra ja ha demostrat el seu lideratge a nivell de l'Estat
i també del Tarragona de Tapes, perquè pràcticament el tenim aquí a la cantonada.
Ens acompanya el president de la Càmbra, Albert Tavalló. Albert Mó, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem per les tapes. Les tapes ja, penso que el 25 ja les tenim aquí.
Sí, el dia 18 fem la presentació oficial, allà baix el serrallo, la confradia i el 25 s'engega.
Enguany més que mai o no?
Ho has hagut de fer allò a fila prim i basar-ho, diguéssim, amb la qualitat i, per tant, amb la mica el serrallo?
Enguany ha sigut difícil la selecció, perquè nosaltres no volíem en cap dels casos
que se'ns anés el nombre de restaurants participants, de fet són 40 restaurants els que participen,
hi havia més de 70, quasi 80 restaurants que havien demanat, s'havien presentat,
i hem tingut que fer una selecció molt acurada, que això ha obligat que alguns professionals,
que segurament haguéssim volgut fer una gran feina, doncs no han pogut participar.
Hem mirat de seleccionar les millors 40 tapes i creu-me que són espectaculars.
Enguany és un espectacle, això.
Hi haurà, diguem-ne, allò, diferents parts de la ciutat també representades, no?
Serrallo, Casca Antic, centre, no? I m'agradaria.
Tarragona té, urbanísticament, ofereix aquest divertiment, que tenim espais tan diferents i tan ben integrats a la ciutat,
i, per tant, doncs la Tarragona de Tapes el que vol significar i vol representar és això,
una zona importantíssima com és la Part Alta, amb una quantitat de restaurants molt concentrat,
sobretot, a la zona de la plaça del Rei, hi ha un carrer, no sé com se diu,
on està el Bar House...
Sant Llorent.
Sant Llorent, allà també n'hi ha 3 o 4, i després el que és la plaça de la Font,
una altra zona, que és la zona del centre de la ciutat, i el Serrallo, la part marítima.
Llavors, aquests 40 restaurants representen les 3 zones, les 3 grans àries de Tarragona.
És la tercera edició, si no...
No, no, aquesta és la cinquena edició, els dies passen molt de pressa.
No, no, és que anava a dir, estava pensant, que és un model que té tan dèxit que està copiat per altres cites, no?
Sí, sí, sí, ara mateix hi ha més de 50,
poblacions a Catalunya, que estan fent concursos d'etapes,
que per nosaltres és un goig, perquè, bé, doncs, el fet d'haver estat els iniciadors,
però en diferència, clarament, a Catalunya, d'un esdeveniment d'aquestes característiques,
doncs, l'únic que fa és estar molt orgullosos que vam tocar en aquell moment,
vam saber encertar en una iniciativa que s'ha demostrat que ha estat molt exitosa.
I al voltant nostre no hi ha cap veure com aquests dies, doncs, coincideixen,
Carreus també fan la seva ganxa de pinxo, doncs, clarament, doncs,
una reproducció del Tarragona d'Etapes, o que a Torredant Barra també tira endavant la seva iniciativa
aquest mes d'abril. Bé, suma, i no és dolent per ningú, és poc per tothom.
Parlem de l'acte del 127 aniversari. Com va anar aquest lliurement de les claus d'or
a diferents presidents de l'entitat? I el tancament, no? Va ser una mica la clausura, no?
La celebració? Bé, va anar molt bé, va anar molt bé, perquè durant aquest any
hem fet el que vam dir, que era que des de la Cambra de Comerç el que volíem celebrar
al 125 aniversari no era fer sopars glamorosos i festetes i coses d'aquestes
que no ho hem fet mai. La Cambra de Tarragona no ho ha fet mai, però menys ara,
en aquesta ocasió. I ens vam comprometre a celebrar-ho treballant més que mai.
I això és el que hem fet durant tot l'any. Hem treballat molt, hem fet, hem doblat
amb escrells el número d'actes, de jornades de bons dies a Tarragona,
d'emissions comercials. Hem fet una feina realment hiperactiva.
I el que vam fer l'altre dia al Palau de la Diputació, doncs, amb un marc com és
la Diputació de Tarragona, que no deixa de ser la institució més important
que tenim a la província, doncs que la Cambra de Comerç de Tarragona, que en certa manera
també representa la capitalitat i que també representa una institució que ha defensat
els interessos durant aquests 125 anys, no només de la ciutat de Tarragona, sinó
de tota la província, de totes les comarques, doncs el millor marc per poder fer aquesta
celebració solemne i final era el Palau de la Diputació. I llavors, dintre d'aquest
acte, que va ser un acte que va durar una hora, molt discret, molt solemne, però va
anar força bé, vam aprofitar també per reconèixer la feina de dos presidents de
la Cambra de Comerç de Tarragona, que amb el seu moment i quan els va per tocar van
fer una tasca extraordinària, com és el senyor Bartomeu Ramos i el senyor
Javi Artal. I els hi vam fer entrega de la clau d'hort de la Cambra de
Comerç de Tarragona, que és la màxima distinció que a dia d'avui tenim.
Crec que l'alcalde Ballesteros va dir que propiament també tindrà un reconeixement
per la Cambra, no? Per la Cambra de Comerç.
Sí, va ser una sorpresa molt agradable que la va anunciar el dia que van fer la
presentació del llibre de la Rambla, del Comerç de la Rambla, allà al Teatre
de Tarragona, que l'alcalde va descobrir, va dir, jo ja ho sabia de manera
extraoficial, que l'Ajuntament de Tarragona havia decidit i havia aprovat a
entregar a la Cambra de Tarragona la medalla de l'or de la ciutat.
Jo crec que és d'agrair aquesta deferència i al mateix temps també no
solament agrair-ho, sinó que també reconeixer que la Cambra ha estat al
costat de la ciutat de Tarragona sempre que ha convingut, ara i sempre.
Ha canviat el paper de les Cambres, no ho sé, de fa un segle enrere, un segle i
quart avui en dia? O el paper vertebrador de les Cambres continua
en el mateix, no? El d'agutinador, d'incentivador, de...
Jo, essencialment és el mateix, durant 125 anys, pensem que la Cambra de
Comerç de Tarragona es va fer, es va fundar l'any 1887, com que ho toquen
totes les Cambres espanyoles, la major part d'elles, la que tenen més anys, són
125 anys, no hi ha cap Cambra que tingui més d'aquesta edat, però ja es va fer amb
el clar interès de defensar amb el sector que en aquell moment era el sector més
important que hi havia aquí a Tarragona, que era el sector del vi, el sector de l'autoritat
portuària, tot el que era el transport i la comercialització de vins.
L'interès i l'objectiu d'una institució d'aquestes sempre ha estat i ha d'estar
el mateix, que és defensar els interessos de les nostres empreses i dels
interessos econòmics del territori. Això només ho pot fer una institució com una
Cambra de Comerç, algú que de manera política, sense tindre cap intromissió de
cap classe, pugui defensar els interessos, en aquest cas, a dia d'avui, de la
indústria química, del turisme, del comerç, del transport, i doncs fa 100 anys
però és exactament igual. També defensaven l'interès del comerç, l'interès, potser
en aquell moment no hi havia indústria, però hi havia altres interessos econòmics.
Per tant, sempre ha estat el mateix i ha d'estar. Una cosa és que la seva
funcionalitat, la seva manera de treballar i d'actuar, es té que adequar als temps i no
pot ser una institució, una empresa o una societat fa 100 anys com ho és ara que
tenim altres eines i altres elements per poder fer la defensa diferent.
Ara feia referència a la indústria, no fa gaires minuts estava aquí Joan Maria
García Girona, hem pogut parlar abans fora de...
Un gran element, un gran professional, Joan Maria García Girona, jo tinc el plaer de
conèixer-lo i és una persona que la nostra indústria química, en bona mesura, és
una indústria exitosa gràcies a que tenim persones com ell i d'altres, grans
professionals, que són d'aquí de casa i que tenen una especial sensibilitat pel que
succeeix aquí.
Em ve a parlar, entre altres, la qüestió del tercer fil, com ho valoren des de la
cambra? Ja fa dies que es va anunciar que es licitava l'obra finalment, això
definitivament ens s'encalla? Podem tirar endavant i mirar el futur amb certa esperança?
Bé, això és un pas més, un pas més però que no deixa de ser un pas important. El fet
que nosaltres connectem la nostra indústria i el nostre port amb ample europeu i de manera
provisional amb aquest tercer fil o tercer carril com li volen dir a Madrid, és un pas
molt important i és un pas relativament factible, realitzable a curt termini i que
de ben segon no ens deixarà enrere. Ara, això no treu que des de la ciutat i des d'on
te faci falta, doncs defensem que això no s'aturi i no quedi aquí només amb una obra
provisional, sinó que finalment el corredador del Mediterrani acabi sent un fet i que les
nostres connexions, no solament de mercaderia, sinó també de persones, que també tenim una
mancança molt important aquí, doncs es millori notablement en els propers anys.
Això no treu, suposo que també estarà d'acord amb mi que per altra banda es pugui
millorar l'estació del camp, no?, de Perefort o la Secuita.
Sí, evidentment, sí, sí.
Una cosa no treu l'altra, no?
Sí, sí, és una estació que té les funcionalitats que té perquè evidentment ningú se la sent
com a seva, no?, ni els senyors de Reus, ni els senyors de la costa, ni els senyors de
d'Aragona, però vaja, és una qüestió que difícilment la podem solucionar, a no
ser que millorem les connexions de transport públic, que facin que arribar-hi a aquella
estació sigui molt més econòmic del que és ara, que poder aparcar els vehicles no
sigui la vergonya que és actualment, bé, actualment és el dia que es va fer, el
novembre del 2006, no?, els cotxes llançats allà al mig de la carretera, amb un aparcament
que et costa més a la pàrquing que poder agafar el tren per anar amb una band a
Barcelona, hi ha una sèrie de qüestions que no han sigut capaços de
nosaltres de solucionar-les, bé, no som nosaltres qui ens l'ha de solucionar, però
potser no hem sigut reivindicar-les de manera prou contundent, i que fa que
aquesta estació sigui una estació una mica borda, no?, que està allà al mig del
no-res, però bé, és la nostra estació a dia d'avui, i li hem de treure el màxim
de partit, i tot allò que sigui millorable s'haurà d'arreglar.
També caldrà posar fil a l'agulla per la 27, eh?, que també milloraria molt la
connexió, home. Sí, la ministra ja té unes estesores gegants que li vam enviar
l'any passat, perquè si un dia tenia que vindre, que li vam enviar a les
cambres de comerç d'aquí de Tarragona, per si un dia, doncs, tenia que
venir a inaugurar aquesta autovia, doncs, que no li faltessin els estesores.
Però sí, és un clàssic, no?, de les nostres infraestructures, que va avançant
d'una manera molt lent, que és l'Estimós, perquè quan passes per allà i veus aquell
descampat i tota aquella cicatriu, l'altre dia estava dalt de, allà a les
espelmes, aquell restaurant que hi ha dalt del coll, i veies la cicatriu que hi ha al
territori i la quantitat ingent de diners que s'han gastat per no res, no?,
perquè mentre allò no funcioni no serveix per res, però que ens ha traçat una
cicatriu a tot el territori i que finalment això no sigui una realitat, és allà més
llestimós.
Tornem a la ciutat, si li sembla, perquè abans hem passat així per sobre, hem fet
una pinzellada d'aquest llibre, El comerç de la Rambla de Tarragona, pas a pas, i
m'agradaria aprofundir una mica més en aquest llibre, perquè, doncs, es va fer la
presentació en un acte, doncs, que va tindre prou assistència de públic, no?, i
que va estar molt bé, perquè, a més a més, jo crec que aquí més que i més hi veu
reflectit, no?, amb aquest llibre dels comerciants de la zona.
Sí, jo crec que serà un dels llibres més venuts de llarg d'aquest Sant Jordi, l'altre
dia vam omplir el Triat de Tarragona amb quasi bé 500 persones que van assistir a
aquesta presentació.
S'ho val, perquè no és un llibre, en són dos, en són dos, eh?, el llibre del que és
la cera de l'ombra i la cera del sol, amb una part d'ells que també ocupa tots els
comerços, tota la història dels comerços que hi ha hagut des de la seva creació a
la Rambla, un per un, eh?, jo he parlat amb persones que em deien, no, és que no he
trobat això, i finalment ho trobes, no?, agafes el número d'aquella casa i et surt
tota la història comercial que hi ha hagut amb aquells baixos des del dia que es va
crear.
És una feina de xinus, la que han fet el Rafael Vidal i el Ramon Giné, que durant molts
anys havien estat recopilant tot un material que tenia que acabar sent, doncs, un fet
documental, tenia que acabar sent, es mereixia ser el que ha estat, eh?, dos llibres que
han estat molt ben acollits, que tothom s'hi veu reflectit, perquè tothom, d'una manera
o altra, tots han transitat per la Rambla, en aquesta ciutat, com dèiem l'altre dia,
la Rambla no és que sigui la nostra artària principal, la Rambla és un sentiment, és un
sentiment, perquè hi hem compartit, hem passejat, hem comprat, hem venut, hem conegut,
hem criticat, tot el que hem fet en la nostra vida, si tu ho analitzes, ho hem fet
a la Rambla, per tant, és una cosa molt pròpia i molt nostra, i d'aquesta forma no
podia ser d'altra manera, vull dir que quan presentem aquest llibre, doncs, té un èxit,
es van vendre quantitat ingent de llibres aquell dia, tothom n'aparla, i jo penso que és
una obra que, a més a més, amb el pas del temps anirà adquirint encara més valor,
perquè si aquesta gent, el Rafael i el Ramon, no s'haguessin molestat en escriure
aquesta història, segurament en pocs anys tot això s'hagués perdut.
Doncs, en Jordi, que està a la cantonada, ja ho saben, una bona
contesta. Són 30 euros, dos llibres impecables, jo crec que val la pena
regalar i comprar aquesta obra perquè s'ho mereix.
Parlava també abans, així, per sobre de les missions empresarials que fan a
diferents punts del continent africà, però també d'altres zones. Abans ho dèiem,
ja s'han fet com a referent a nivell de l'Estat en aquestes missions,
continuen, no?, i a més a més, cada cop amb més participació d'empresaristes
carragones que volen buscar fortuna a altres llocs, no?
Sí, sí. La veritat és que fa molts i molts anys que ho estem treballant,
jo cada vegada que vinc a aquest programa ho insisteixo,
però és que m'agrada molt dir-ho perquè no és allò que tots una vacil·lada
dir, mira, és que som molt bons. No, no, és que és veritat.
És que és curiós, però és veritat. A base de treballar i treballar molts i molts
anys, han fet un nitxo que és el mercat de comerç exterior especialitzat
amb Àfrica, no? No fa gaires dies vam fer una missió comercial,
em sembla que van anar a unes 12 empreses, en uns països que no hi aniríem ni de vacances,
és que ens ho paguen i no hi anem.
Siraleona, Libèria i no sé si l'altre era Sudà, un lloc així.
No sé si vam anar a 12 empreses. En aquests llocs ens paguen unes vacances
i sortim corrents. Doncs aquí vam estar amb unes empreses que van tornar molt contentes,
van fer grans contactes i això segurament en properes accions es convertirà en volumen
de negoci. Som un referent, no solament viatgen empreses tarragonines,
perquè de fet em sembla que és un 20 i escaig de percent de les nostres empreses
que són les que viatgen a nosaltres, però és igual. Nosaltres hem de donar servei
preferentment a les nostres companyies, però també amb altres empreses de la resta
de l'estat que viatgen a nosaltres. Properament, el 24 i 25 d'abril,
estarem presents en una fira que es fa a Madrid sobre comerç exterior i nosaltres
tindrem un instant com a Cambra de Comerç de Tarragona especialitzats en Àfrica
i hem fet ja molts contactes. La veritat és que és una feina que ens està
aportant una certa singularitat que avui en dia a les nostres institucions
el que requerim és això, no? És fer poques coses però fer-les ben fetes.
A Àfrica, per tant, en altres llocs, perquè no fa gaires també vam fer una jornada
dedicada al Perú, no? En aquest cas, també per anar a buscar, fer negoci al Perú.
Sí, també tenim jornades amb les que van vindre els cònsuls de Perú
i amb els màxims responsables d'aquell país. Això no vol dir que no deixen de fer altres països,
però d'una manera bastant especialitzada volem concentrar-nos en Àfrica.
No desestimem altres espais, però creiem que el món és molt gran
i que cal estar molt ben especialitzat.
I encara que no deixem davant de cap tipus de país ni ocasió que se'ns presenta
per fer comerç exterior, el que volem ser és els millors en Àfrica.
Amb això també, Sibal, pel comerç, pel petit comerç, l'especialització,
el tracte personal, el reinventar-se en certa forma.
Sí, el comerç el que ha de tindre, com qualsevol negoci,
és tindre avui més que mai molt de muscle, molta fibra.
Hem de ser molt proactius en veure, entendre, no?
Més que veure, entendre que s'han produït en els últims pocs mesos,
dos anys, uns canvis del consumidor molt importants
i que, per tant, això requereix també readaptar els nostres negocis.
I no és fàcil, però això vol dir que hem d'estar molt atents,
hem de veure què és el que es fa fora,
quines podrien ser les millors propostes
i, d'una manera, el més ràpidament possible,
adaptar-les per no perdre pistonada.
No ho tenim fàcil, no ho tenim fàcil ni el comerç,
ni l'indústria, ni el turisme, ningú ho té fàcil.
Però sí que és veritat que sorgeixen oportunitats
i que tot aquell que sap interpretar el nou consumidor que ve
ho té bastant més fàcil o no tan difícil com d'altres.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació són importants,
en tots els sentits de la vida, però també en aquest sector,
en el sector del comerç.
Bàsic, bàsic, és importantíssim.
Jo abans m'he oblidat que, quan m'apreguntaves el Tarragona de Tapes,
per exemple, no sé si és per tu,
però perquè va una mica amb aquesta línia.
Hi ha una sèrie d'elements que són aquest any molt particulars.
Un d'ells és que farem l'estapa SIMPA,
el mercat de Tarragona, el mercat central de Tarragona.
Això és una mica un exemple d'adaptació a les circumstàncies.
Durant els dies que duri la promoció del Tarragona de Tapes,
els dimens i dijous regalaran tapes.
Li diuen les tapes SIMPA.
Saps el que és un SIMPA, no?
Sí, sí.
Que tu pots imaginar, no?
Doncs durant aquells dies faran una promoció molt agressiva i molt simpàtica,
amb la que a canvi de compres la gent s'emportarà milers i milers
de tapes gratuïtes per poder descanviar els restaurants
que participen al Tarragona de Tapes.
I, per una altra banda, com a cambra també hem fet una aplicació
que presentarem el proper dia,
una aplicació per instal·lar-se amb els telèfons intel·ligents,
això que em comentaves tu, amb Androids i iPhones,
que també donarà una sèrie de funcionalitats molt divertides
amb el Tarragona de Tapes.
És un clar exemple d'adaptació a noves tecnologies.
Ho deia també perquè aquest dimecres,
aquest dimecres que fan el Bon Dia de Raona, no?
Sí, el Quim Faure.
El Quim Faure, el director general de Telefònica a Catalunya,
i parlar ara de l'STIC.
Sí, sí, sí, clar.
Doncs Quim Faure, que és una persona que,
des del seu bon començament,
ara se'n parla molt de TICs,
però que aquest home, quan començava ja a fer
de màxim responsable a Catalunya de Telefònica,
això era una cosa que, vaja,
semblava que estigués pregonant al mig del desert.
Doncs Quim Faure farà el Bon Dia a Tarragona,
el proper dia 10 d'abril,
a les 8.45, tothom està convidat.
Bon Dia a Tarragona,
que la Cambra de Comerç organitges des de fa 5 o 6 anys
i que són molt exitosos,
i que el que procurem és portar persones com aquesta,
com Quim Faure,
que ens aporti coneixement,
que ens aporti idees
i que amb l'espai d'una hora
les persones que assisteixen
surten amb un input
que li pot servir pel seu dia a dia.
Això serà, però, com dèiem,
aquest proper dia 10,
aquesta setmana, eh?
Aquesta setmana, sí.
Dimec, sí.
El mes immediat, però després d'això
serà l'etapes.
A Tarragona d'etapes
faran la presentació,
aquesta cinquena edició,
del 25 d'abril al 12 de maig,
amb 40 estaliments
i amb aquest simpe, eh?
Sí, sí, sí.
Veureu que serà molt simpàtic.
A veure, aquesta Tarragona d'etapes,
que no deixa de ser...
Podem passar d'una qüestió seriosa
com és la internacionalització
i també hem de fer coses
que ha de tocar de peu a Terres
i que estigui proper a la nostra comunitat.
Quan es va fer el Tarragona d'etapes,
i això t'ho vaig dir segur que el primer dia,
el que buscàvem era endollar optimisme,
energia positiva al carrer.
Això ho dèiem fa 5 anys.
Semblava que allò fos una recepta
o un medicament
que en un anyet o dos
ja n'haguéssim tingut prou
i que de bones ja aquesta energia
ja l'haguéssim tingut de gratis.
Però després de 5 anys
continua sent absolutament necessari,
més que mai,
que la gent surti al carrer,
que passegi,
que parli,
que disfruti
i que amb un preu molt econòmic
doncs pugui disfrutar,
en aquest cas,
d'un esdeveniment
com és el Tarragona d'etapes,
que el que farà és això,
és fer divertir la gent,
fer-los sortir al carrer
i que també un seguit
d'importants i grans restauradors
que tenim a la ciutat de Tarragona
pugui mostrar les seves habilitats
en un format tapa
que t'aviso
que en guany serà espectacular.
Doncs anirem parlant,
a mirar que s'acosti.
Albert Abelló,
gràcies per acompanyar-nos
al Matí de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé.
Fins a la propera.
Moltíssimes gràcies.