Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Realment Creu Roja no ha perdut mai a l'horitzó, vull dir, té uns principis fonamentals, que és la humanitat, la imparcialitat, la neutralitat, la independència, el voluntariat, la unitat i la universalitat.
Vull dir, Creu Roja és única a tot el món, està a 187 països i realment si analitzem aquests principis veiem que no ha canviat, però a vegades s'ha de posar les tintes més en un aspecte que en un altre.
Qui truca a la porta de Creu Roja?
Bé, cada vegada gent més pròxima. Abans semblava que només trucaven gent, entre cometes, immigrants, que es trobaven aquí una mica indefensos i tal, i llavors doncs aquesta era una ajuda que es donava majoritàriament als immigrants.
Avui en dia ja no, ja truca gent molt pròxima, gent que realment té problemes, un perfil que es dona bastant, és un matrimoni relativament jove, 45 anys, dos fills, amb una hipoteca, que s'han quedat a l'atur i a poc a poc, poc a poc, poc a poc, doncs se'ls ha d'estar acabant tot.
Evidentment això és molt fumut, perquè clar, són gent que no s'havia plantejat en sa vida tindre d'anar, doncs amb una institució com Creu Roja, però bé, els moments o les situacions els porta.
Evidentment molta gent ajuda, en aquest cas els pares, ajuden a totes aquestes famílies, però clar, són pensions moltes vegades relatives i clar, a part de mantindre's el matrimoni gran,
els pares, doncs mantint els fills i els nets, doncs això és complicat.
I això també ens ho trobem quan anem a portar el menjar, que repartim 100 menjars diaris en col·laboració amb l'Ajuntament, per Tarragona,
on ens trobem que en aquell menjar que hi havia un matrimoni gran, doncs igual hi ha algun fill o algun net o tots plegats.
Vull dir, això és complicat.
No tenim més remei que intentar veure que tot això ho hem de pal·liar, però esclar, els mitjans de Creu Roja és difícil amb mitjans propis perquè no pots arribar a tots plegats.
I avui en dia el que ens preocupa més és el tema de l'impacte de la crisi a la infància i a les escoles.
Això ens impacta molt.
Un estudi, el quart estudi de vulnerabilitat, fet amb gent que nosaltres detenem, no vol dir que amb tot el sector, amb un àmpli sector,
sinó amb totes les persones que venen a buscar ajudes de Creu Roja,
ens trobem que comparteixen el dormitori amb algun adult un de cada dos nens,
que no tenen dos parets de sabates, un de cada tres nens.
No tenen llibres adequats, un de cada tres nens.
Que no disposen de material d'oci, com bicicletes, patins i tal, cinc de cada deu nens.
No tenen cap activitat de lleure, sis de cada deu nens o infants.
Que reben ajut per quedar-se al menjador, doncs tres de cada deu infants.
I famílies que necessiten el menjador escolar, però que no se'n poden pagar, és una de cada quatre famílies.
Evidentment nosaltres a Creu Roja hem intentat donar una sèrie d'ajuts,
com va ser el retorn a l'escola, el passat setembre,
es van repartir 3.138 beques a nivell de Catalunya,
tant de material, tant de llibres com d'esport.
Això era a través d'un conveni amb De Caldón i...
No ho sé, ara no me'n recordo l'entitat aquella aquí al carrer...
Carre de Gasòmetro, com s'hi diu, la llibreria?
Abacus.
Abacus.
Cooperativa Abacus.
O la cooperativa Abacus.
Llavors això es consistia en un bale on el nen retirava els llibres,
o en un bale on el nen retirava el material deportiu que realment s'havia signat en funció de...
I llavors això era perquè el nen no se sentigués d'alguna manera que li estaven fent una caritat,
que li estaven fent un ajut d'aquest tipus.
Ell anava a escollir allà dels xàndals o de les sabatilles o el que...
Evidentment no eren un snack, però bueno.
el nen ho estrenava i damunt ho havia buscat en un gran supermercat i potser els seus pares no havien passat per una vergonya, entre cometes, de dir, ostres, no t'ho podem pagar.
Es veuen amb certa forma de... no sé si desbordat seria la paraula, però ve més gent de la que poden atendre?
Sí, sí, per suposo.
Però no nosaltres, qualsevol ONG, vull dir, el Banc dels Aliments, Càritas, vull dir, tots plegats, estem desbordats.
La prova és que avui llegia, em sembla que és a Reus o no sé on, no sé quines, sí, a Reus, no sé quines institucions donaran menjar de gratis a 14 o 15 famílies o persones grans.
És que estem desbordats, vull dir, el servei social, perquè, a veure, l'ajuda que Creu Roja dona sempre és a través de serveis socials,
ve de l'Ajuntament, del Consell Comarcal, d'allà on sigui, tots plegats estem desbordats.
Això no vol dir que en un moment puntual i un fet puntual, una persona que no té res en aquell moment, doncs no se li pugui donar un gui.
Però la veritat és que el que s'intenta és repartir d'una forma equitativa i amb un coneixement de causa, cosa que no tenim,
com si tenen o poden tenir els serveis socials, és fer aquest repartiment.
O sigui, a veure, nosaltres, l'any passat, amb les 20 oficines territorials que tenim,
comptem amb 16.752 socis, que això és molt bo, perquè, malgrat el moment que estem,
sí que hi ha baixes, però hi ha moltes altes.
Amb la diferència que les baixes normalment solen ser gent gran, amb una quota més aviat reduïda.
I, en canvi, les quotes noves, doncs, són molt més altes.
Ens sembla que la quota mitjana d'aquests 16.000 està com a 70 o 80 euros, cosa que ens va molt bé.
Després també hi ha 2.663 voluntaris.
L'any 2011 vam atendre a 100.000 persones.
Això no vol dir que totes fossin del tipus alimentari, també amb formació, també amb altres tipus, però...
Parlem de Tarragona, d'emarcació Tarragona.
Província.
Província, sí, Terres de l'Èbrica amb Tarragona.
Sí, sí, sí, el que es diu la província, sí.
Llavors, bé, doncs, clar, això, veiem que tot això va augmentant.
L'any 2011, 25.000 persones de tota la província vam rebre ajudes bàsiques.
I d'aquests 100.000, 25.000 van ser ajudes bàsiques.
Quan dic ajudes bàsiques és alimentació, bolquers i ajudes econòmiques puntuals pel motiu que fos.
El reste, doncs, són altres coses, però no amb aquesta necessitat temperatòria i, d'alguna manera, estem tancant la memòria del 2012 i realment incrementarà tota aquesta gent.
Per exemple, la campanya de joguines va ser un èxit.
Vam atendre a 22.000 nens de tot Catalunya.
A veure, els programes d'aliments, doncs, tant suports d'equips socials com a aliments, doncs, 22.000 per un costat i 36.000 o quasi 36.000 per un altre, dels quals un 30% anaven molt directament cap a infants.
En fi, és...
Tot això va increixent i ara que estem fent el tancament de la memòria del 2012, i pel que veuen d'aquest any que ja portem aquests mesos de 2013, hem tocat sostre o no?
Desgraciadament no.
Vull dir, ho dic així tan radical perquè és així perquè és que no es veu que vagi.
Vull dir, clar, llavors, el problema que veiem és que, clar, la Comunitat Econòmica Europea, o sigui, la Unió Europea, doncs, no ho sé, què passarà el 2014, si l'ajuda d'aliments serà igual, serà menor, sembla que de moment s'aguanti, però ja teníem por que el 2013 ja no n'hi hagués,
perquè l'any passat ja van fer una mica de reducció perquè deien que eliminaven, com que no hi havia excedents de cap tipus, doncs ho eliminaven, i, esclar, el que arriba, a vegades no és el que tu vols.
Els ajuts de la Unió Europea, a vegades no és el que tu exactament vols.
I després tenim molts frents oberts, el Creu Roja, clar, o sigui, amb cooperació internacional, fa 15 dies es va enviar a Síria un carregament de...
de kits, d'aliment, i de bolquers, i gent, i tal.
Des de Tarragona, recolta, sí, sí.
Sí, no, bueno, Tarragona, Terrassa i l'Ajuntament de Barcelona, però vull dir, un agraïment a l'Ajuntament de Tarragona que s'hi va dar-hi,
però, esclar, és que et supera tot per tot arreu, vull dir que no saps com ho has de fer.
I, a veure, una mostra és anar a les portes de casa seva aquí, doncs, a qui tocar, doncs, a sortir de la ciutat, i es veu, doncs, en el dia a dia,
la gent que s'hi acosta, no?, a buscar, doncs, coses que són, com deia Vicenç Cabriol, bàsiques.
Sí, sí, sí, no estem... A veure, o sigui, el Departament de Formació, de cada vegada, doncs, imparteix menys cursos de formació.
No estan, per exemple, un tipus d'ajuda, doncs, hi ha una sèrie de voluntaris,
i, des d'aquí, agraeixo a tots els voluntaris de la província la seva entrega i la seva dedicació,
i, com no, a tots els col·laboradors, o sigui, els socis, per la seva aportació econòmica,
sense ells no faríem res, doncs, es dediquen a fer, no ho sé, tenim una aula d'informàtica,
que una empresa, lamentablement, no recordo el nom, va canviar tot el seu parc d'ordenadors,
i els que teníem estaven molt vells i ho estan fent.
Allà, doncs, ven gent a ensenyar, a aprendre formació bàsica i, a més a més,
a saber fer un currículum, a saber fer una carta, a saber enviar qualsevol cosa,
i això, doncs, és una abnegació de voluntaris que surten.
Vull dir, a cada zona en tenim diferents.
Aquí, els diumenges a la tarda, hi ha un equip que surt, que ens diuen els que van a visitar el Sense Sostre.
que són tots aquests indigents que hi ha al redó, indigents, vull dir que amb tot el carinyo del món.
Sí, sí, no, persones que viuen al carrer, sense Sostre.
Sí, sí, i són...
I, de bàsic, doncs, bueno, doncs, els hi porten mantes, els hi porten un caldo, els hi porten qualsevol cosa.
Evidentment, a l'estiu, doncs, és molt més fàcil que aquesta gent sobrevisquin,
però a l'hivern, doncs, doncs, dormen en caixers, dormen sota un... no ho sé, a qualsevol lloc,
i, bueno, doncs, totes aquestes coses no els hi ve del tot malament.
Cada cop ve més gent jove a demanar ajuda?
Sí, sí, sí.
Més jove, és a dir, ha saltat una mica el...
Sí, o sigui, a veure, aquí també distingirem dues coses.
Algunes, o sigui, per exemple, en una ciutat com Tarragona o Reus,
o inclús, no ho sé, Tortosa, doncs, la gent és més anònima des del punt de vista de proximitat.
En canvi, el poble, la gent sap qui ho està passant, perquè, clar, si saps què és del poble,
que ell no té fenya, que ella no té fenya i que no sé què, de què viuen.
Vull dir, i aquesta també és la labor que molts dels nostres voluntaris fan,
sense fer cap escarafall ni cap cosa a dir, escolta, anar-la a veure, vull dir, amb algú declina, no?
Vull dir, però, bueno, aquest és el seu tema, però, doncs, d'alguna manera, donar-li aquesta ajuda,
dir, no passa res, no ets l'únic, hi ha molta gent, vés als serveis socials,
si tens una necessitat, vine, que jo et donin el primer.
I després estem posant molts, no, molts diners, estem...
Les ajudes amb tot aquest tipus d'equits de suport social i d'aliments no ens arriben per tothom.
Part d'aquestes quotes d'aquests socis van a parar per comprar aliments,
o per comprar kits perquè les oficines locals o, bueno, en definitiva,
les oficines locals no tenen suficient menjar, per dir-ho d'alguna manera,
per poder donar, i llavors, doncs, bueno, compren aquests kits amb els...
Destinen part d'aquests fondos amb això que em sembla perfecte, vull dir, és com ha de ser.
Llavors, bueno, doncs intenta, doncs, si una persona té una necessitat del tipus que sigui,
i, doncs, bueno, intentar solucionar-la com de la millor manera i, bueno,
i que, sobretot, que no se senti ni marginada, ni se senti malament,
ni cregui que està fent una malifeta perquè no la fa.
Vull dir, les circumstàncies...
A mi hi ha vegades, doncs, veus allà la gent que va buscar...
Perquè, clar, els donen una espècie de bal o una carta on van a retirar el kit.
i, doncs, veus gent molt normal, veus gent molt bé,
i, clar, dius, ostres, això li podia haver passat amb un fill meu o amb un d'uns amics,
vull dir, no ho sé, no, no, és complicat.
I hi ha gent d'aquí, hi ha molta gent d'aquí.
És allò que diem de la taca d'oli, no?,
que cada cop està més estesa i que cada cop està més a prop,
és a dir, que cada cop no estem parlant de persones desconegudes
i no estem parlant potser del veí del costat o de casa nostra, vull dir que això...
A veure, jo et puc dir que algunes cares...
Bé, jo sóc una persona que en molts aspectes estic situat a Tarragona
i veus molta gent de molts tipus en molts moments i en moltes ocasions.
A mi hi ha cares que no em sonen desconegudes.
Potser no et sabria dir què diuen,
però potser podria dir que l'he vist en tal lloc o en tal altre
o col·laborant amb no sé un.
No massa, però pot ser així.
El capital humà suposo que és molt important en tot plegat, no?
És a dir que hi ha una part de la feina que és dura,
perquè les situacions del dia a dia són molt dures,
però el capital humà, el veure que es pot ajudar amb algú
quan el veritablement ho necessita, no?,
suposo que això també és molt gratificant,
i fins i tot a nivell de voluntaris, no?,
que treballen amb Creu Roja.
Home, a veure, jo et puc dir que jo sóc voluntari.
O sigui, tots els equips directius són voluntaris,
vol dir que no tenim cap sou, no tenim cap remuneració,
però vols que et digui la veritat?
Jo em sento molt agraït.
No cobro diners, però cobro en satisfaccions.
No estan, ja digues que me'n vaig a casa,
i me'n vaig amb l'estam encutgit, això també t'ho dic.
Però per un altre costat, donant-li la volta
o mirant-ho d'una altra manera, dius,
bueno, però avui he solucionat allò,
he solucionat allò, i bueno, estem contents.
No ho podem solucionar tot perquè tot no ho podem solucionar,
però aquest equip humà, jo de veritat, és que és impressionant.
A més a més, molts dels projectes a Creu Roja
s'estan fent amb voluntaris.
O sigui, s'estan muntant uns centres de contactes
a nivell nacional, on hi haurà un call center
on la gent que necessiti ajuda, no ho sé, que el portin...
Això ja comença a funcionar, el que passa que està...
que el portin, no ho sé, a l'ambulatori
o que el vagin a buscar, no sé on, vull dir,
sempre per una necessitat
i sempre que sigui, estigui inscrit
dintre de la base de dades de Creu Roja,
doncs l'anen a buscar.
Però els que tenen tot això i tal,
d'acord amb Creu Roja, tal com ho ha muntat,
vol que siguin persones voluntàries.
I són...
A mi em truca...
Jo, de veritat, m'ha trucat vària gent,
amics i companys,
escolta, que puc ajudar, que puc fer...
Bé, i la gent, ens ve una hora, em ve dos,
o em ve tres, vull dir,
o, bueno, doncs avui no...
No em ve bé, doncs no em ve bé.
Evidentment, hi ha tècnics i treballadors
que hi ha coses que s'han de fer
amb tècnics i treballadors, vull dir,
no tots són voluntaris, vull dir que...
Clar, hi ha coses que...
Hi ha temes professionals que s'ha de fer
des del colorista professional.
Evidentment, les persones que reparteixen
el menjar diari ha de ser un senyor
que sigui un senyor que hi vagi cada dia.
Vull dir que en un moment determinat,
com que és voluntari,
doncs no hi vaig, doncs no,
perquè aquelles gent ens quedarien sense dinar.
Aquesta és una mica la història,
però, clar, hi ha coses que,
si no ho fa un voluntari, ho fa un altre.
Doncs tot el servei de preventius
i totes aquestes coses ho fan voluntaris.
Avui hem volgut parlar de Creu Roja
amb el seu president provincial
de Creu Roja de Tarragona, Vicenç Gabriel,
que això, doncs,
parlar d'aquesta situació que vi donà el dia a dia,
des d'aquí també volem enviar un missatge
a tots aquests que vulguin acostar-se
i col·laborar, doncs, de la manera que sigui,
doncs, que és possible.
Les portes són obertes, no?
Oh, i tant.
A veure, d'alguna manera,
qui vulgui fer voluntari es vulgui fer soci,
n'entros tenim una pàgina web,
però la pàgina web institucional
per a aquests temes
és entrant al Facebook
de Creu Roja Catalunya,
allà t'explica
si et vols fer voluntari,
si et vols fer soci,
si et vols fer, com fer-ho,
hi ha un qüestionari,
i evidentment,
el fet que hi hagi un sol,
la inscripció sigui a nivell de Catalunya
o a nivell d'Espanyol,
sempre diem que és universal
i és única,
per tant,
no és tant que no es preocupin
que s'inscrigui on s'inscrigui,
en funció del Codi Postal,
els diners van a parar
a la zona on toca,
vol dir que si el Codi Postal és de Tortosa,
doncs els diners van per l'Assemblea de Tortosa,
i si el Codi Postal és de Calafell,
doncs els diners van a parar a Calafell,
vull dir que no hi ha cap problema,
i llavors,
si el voluntari vol fer alguna acció,
malgrat que ell digui el contrari,
doncs evidentment l'enviaran al Calafell,
l'enviaran a Tortosa,
l'enviaran a Reus,
o l'enviaran a Tarragona.
Vicenç i Gabriel,
gràcies per acompanyar-nos,
i una forta abraçada
a tots els companys i treballadors
de Creu Rògia,
i voluntaris, gràcies.
Moltes gràcies.
Me deixes dir una cosa,
al final?
Home, felicitat a tots els Joseps,
Josep, papets, papetes,
a tots els pares,
i a alguns avis que,
bueno, ja m'entereu.
Bon dia a tothom, gràcies.