Seguim al matí de Tarragona Ràdio, estrenant a la cinquena hora d'aquest matí.
És moment ara de parlar d'una festa solidària
que es celebra aquest diumenge al Recinte Firal.
Es tracta de la festa solidària Recap de Fons per l'Escola Solc.
I d'això en parlem amb un dels seus mestres, el Serapi Colombo.
Bon dia.
Molt bon dia.
Com van els preparatius?
Estem a pocs minuts de presentar el programa sencer d'aquesta setmana de la discapacitat
que s'ha allargat diversos dies perquè hi havia moltes entitats que hi volien col·laborar.
Vosaltres sou una d'elles.
Com van aquests últims preparatius abans de la festa?
Anem una mica de bòlit, ultimant detalls, tancant temes,
però la cosa està rodada i jo espero que tota la ciutadania de Tarragona
sigui present el diumenge, dia 1, al Recinte Firal
i al mateix temps a la resta d'activitats que, com deies,
es fan en commemoració de la diada de la discapacitat, que és el dia 3,
però que ja s'han allargat i s'han fet més extenses, no?, les activitats.
Parlem una miqueta del programa que ens espera aquest diumenge.
Veiem grans noms de la música tarragonina, veiem Els Pets,
Bongo Botraco, Extractor de l'úpulo, Paco en la luna,
Vergüenza ajena, Ausentes, Fetitxe, el Son de la Xama,
My Tips, Febrero i Juanjo Escalari.
Vull dir, tenim molts músics tarragonins participant d'aquesta iniciativa
i m'has dit que ens trobarem in situ en un petit concert.
Sí, a tots ells, òbviament, no.
Tenen molts d'ells les agendes ben apretades.
El que passa és que tota aquesta relació de músics,
de formacions musicals de les comarques de Tarragona,
el que sí que han fet és col·laborar amb una de les coses que farem,
amb una de les activitats que farem dintre del marc d'aquesta festa solidària de l'Escola Sol.
és ni més ni més que, bueno, un calendari solidari on aquests músics que tu has anomenat
i als quals els estem infinitament agraïts, no,
han participat d'unes sessions fotogràfiques amb nois i noies esportistes del nostre club
i bé, i aquí el resultat, això obrem el proper diumenge
i, clar, i evidentment això ha estat una gran tasca organitzativa,
però i sobretot, i bàsicament, no,
gràcies a la feina que ha fet la Maria Armengol,
que és l'encarregada de les fotografies i del disseny gràfic.
Però si em permets, vull dir, això és un petit, exacte,
una activitat més que s'emmarca dins del que seria la festa solidària.
Aquest calendari em deies que relacionava la música amb els nens
i que les fotografies estaven basades en això
i per això la presentació aquesta,
sí que direm ara els que participen a l'espectacle,
com si diguéssim, a la presentació,
que seran el Paco en la Luna, el Son de la Chama,
Fetitxe 13, no sé si ho dic bé,
Veruenza ajena i Extracto de l'Úpulo.
Aquests sí que són els que aniran a diumenge.
Aquests es pujaran a l'escenari
i ens han promets que faran una cosa,
doncs, bueno, el Paco en la Luna potser ja està més habituat,
aquest tipus de muntatge, no?
Però gent com, jo què sé, els Extracto de l'Úpulo,
que els tinc molt a prop, jo, no?
Fer un acústic és una història increïble.
No sé si serà el primer o el segon que en fan ells, no?
Sí, perquè ells són...
Sí, ells fan punt rock, vull dir, amb la qual cosa,
vull dir, fer un acústic és com una història increïble, no?
Però, bueno, som de la xama, som fan mestissatge.
Són grups, en Veruenza ajena, ja ho sabem, no?
Vull dir, són rumberos de la part alta d'aquí, de Tarragona, no?
Vull dir, tots plegats, vull dir,
fins i tot igual hi ha alguna sorpresa
que hi ha col·laboracions mútues damunt de l'escenari.
Bé, pot ser una cosa molt xula, no?, de fer-la allà.
Què més ens espera en aquest programa del diumenge?
Vinga, anem al programa.
Això és un detallet, val?,
que organitza o que ha fet, diguéssim, el Club Esportiu
i aprofitem la vinentesa d'aquesta gran festa de sol
i allà la fem.
En primer lloc, mira, jo el que volia dir,
i ben fort, a veure si m'assent des d'allà, de la part alta,
allà als porxos del carrer Merceria,
bueno, agrair a la Maria Coi.
És una persona importantíssima.
Sense ella, tot això que en parlem no hagués estat possible.
La Maria se'ns presenta un bon dia a l'escola
amb un programa,
que és el que tens a les mans tu ara mateix,
pràcticament, vull dir,
tret d'alguna afegit que hem pogut fer nosaltres,
però organitzat amb el local,
aquest magnífic recinte firal
que l'Ajuntament ens posa en sobre les portes,
ja contractat,
amb un programa i unes botigues,
unes entitats de la part alta i d'altres zones de Tarrona,
que ja té confirmades les col·laboracions,
de forma que, com pots veure aquí,
hi haurà fora, el que és el recinte exterior,
el pàrquing que hi ha prèvi a l'entrada del recinte firal,
hi haurà ponis, hi haurà...
Estem veient passejades amb poni,
inflables, xaranga...
Exacte, tot això per amenitzar una mica,
sobretot per als més petits,
i que puguin gaudir una mica del dia aquell.
Això comença a les 12 del migdia,
nosaltres hi serem unes quantes hores abans
per acabar de fer preparatius.
I s'allargarà fins a les 8 del vespre.
8 i pico del vespre, ben bé.
A les 9 ens han dit que ens fan fora,
vull dir que aquestes hores tancarem,
recollirem la paradeta i tanquem.
També veiem degustacions gastronòmiques,
a Fotocol amb el fotògraf Pep Escoda,
que és un gran fotògraf de Tarragona.
Per tant, actuació també de l'Associació Cultural d'Andalusia.
Molt bé.
Vull dir que és tot un programa molt ampli,
molt divers,
i que suposo que el que voleu és atraure molta gent.
Exacte.
A veure, del que es tracta és dir...
Una cosa que a vegades els que hi treballem,
en el sector, el coneixem molt bé,
òbviament, no?
Les famílies dels nois i nolles
amb els que nosaltres treballem,
ja siguin nanos a l'escola,
ja siguin adults al servei de teràpia ocupacional que tenim,
ja siguin nois i nolles que estan fent esport,
en el club esportiu nostre,
o en altres clubs, en altres escoles,
en altres tallers, en altres centres,
els que estem vinculats,
d'una manera o d'altra,
el coneixem a l'àmbit de la discapacitat.
El que molt sovint ens hi trobem
és que fora d'aquests àmbits,
fora de la gent que hi estem,
directament implicats,
som uns grans desconeguts,
dissortadament encara, no?
Sembla mentida, però és així, no?
I aquests actes, a part que és cert,
intentem recaptar fons,
perquè tenim un munt de projectes
que mira la maleïda crisi aquesta,
doncs sembla que sigui la gran panacea
per tallar aixetes, no?
Ens falten diners, no?
Tenim idees, tenim projectes,
però els volem fer, no?
Però, com te deia, no?
El que es tracta és,
sí, recaptarem fons,
i tant de bo siguin els màxims possibles, no?
Però el que volem és donar a conèixer
a la ciutadania en general, no?
Bé, som un col·lectiu, estem aquí,
formem part del carrer,
formem part de Tarragona,
tingueu-nos en compte, no?
Vull dir, coneixeu el que fem,
perquè si no ens coneixeu,
potser no ens valoreu,
o no suficientment, no?
I això es tracta,
es fa una gran divulgació.
Aquest passat octubre
organitzàveu vosaltres també
una cursa solidària
en la que tots els diners recaptats
es destinaven a teràpies amb cavalls.
Molt bé.
En aquest cas també va dirigit
a recaptar diners per aquestes teràpies,
però també amb gossos,
m'explicaves ara fa una estoneta.
Per tant, tots aquests diners recaptats
van a tots aquests tractaments amb animals
i una miqueta que deuen tenir el seu cost
i doncs per ajudar a subvencionar-los
o a costejar-los d'alguna manera.
Sí.
Malgrat que el cartell que tens al davant, no?
Hi posa equinoterapia,
que és un sinònim de la hipoteràpia, no?
O teràpia assistida per cavalls, no?
Malgrat que posi aquí,
doncs bé, això ha hagut un problema de logística,
no estem massa acostumats a aquests muntatges, no?
O almenys nosaltres, no?
És evident, si llegeixes després,
posa per diferents projectes terapèutics
i fins i tot per infraestructura que precisem, no?
Vull dir, no queda circonscrit amb això.
És cert, com deies, el dia 20 del mes passat,
quatre supermans, no?
Sí, sí.
El Jordi, el Mohsen, el Xavi,
i Quim Medeixo i el Toni, no?
Vam fotre una cursa...
107 quilòmetres eren?
Des de Barcelona fins aquí?
Sí, sí, sí.
Van sortir de l'estadi...
Clar, és que era molt simbòlic allò, no?
Sí, sí.
Des de l'estadi olímpic fins a la plaça de la Font,
a Germana, Barcelona 92, Tarragona 2017...
Tenia molt de simbolismes.
Jugàvem molt amb simbolismes, no?
I vam fer aquesta passada de cursa,
la intenció de la qual era recaptar diners
per aquesta teràpia, no?
I ha sortit de conya.
Estem...
Hem engegat projectes,
i això és important dir-ho, no?
I el nostre agraïment amb aquests quatre
i tota la gent que s'hi va volcar, no?
Com ara, amb la Festa Solidària,
que la Maria ens ha portat i ens ha dit aquí
això és el que us puc...
Com us puc ajudar, no?
Agrair, i no ens cansaríem de dir-ho, no?
Tot aquell llistat de col·laboradors,
els de llavors i els d'ara,
vull dir, sense ells tot allò que vam fer
fora impossible.
És a dir, un al·lucina, no?
Perquè, com te deia, no estem massa habituats
a aquests muntatges, no ho fem.
Normalment no som un centre que ens distingui
per anar muntant qualsevol història solidària
per recaptar diners.
Ens gestionem aquells recursos que tenim
i fins ara, com que ens en sortíem,
doncs potser per això no ho feia, no?
Ara ha canviat la situació, no?
Que no feu masses festes no vol dir que no us mogueu
perquè veig que sou una cooperativa,
que teniu tres àmbits d'actuació.
Teniu una escola que agafa nens de 3 a 21 anys.
Correcte.
Teniu un club esportiu.
Molt bé.
Ella té 20 anys, em deies?
Quasi 20 anys, sí.
I també teniu el servei de teràpia ocupacional,
és a dir, de llavors.
Vull dir que sou una escola molt completa,
una cooperativa molt completa,
però no t'atreguis mèrit a aquestes propostes,
però vull dir que sou una gran escola,
una gran cooperativa.
Vull dir que no som d'anar amb la guardioleta demanant.
Ara potser sí.
Si surten bé les coses i com que projectes n'hi ha,
potser sí que ho haurem de fer més sovint, no?
Però, com tu dius, vull dir, a veure,
la nostra cooperativa, que comença,
has dit com una escola, o abans ho parlava, no?
Realment, realment va començar com a un servei de reeducacions,
un gabinet psicopedagògic.
Aquest és l'embrió, diguéssim, no?
Que es converteix cap allà al 1978, jo no hi era,
llavors, però els meus companys,
encara teníem algun company a l'escola,
que sí que és dels fundadors,
i es funda l'escola, l'escola Sol,
que té ja un recorregut de prop de 20 anys.
Respecte a això, ja anuncio que el dia de la festa
tindrem una sorpresa en forma de vídeo, no?
Una cosa que hem fet com a arqueologia
als armaris de l'escola
i hem recuperat un document que és,
bueno, a mi m'encanta, magnífic, no?
Estaven tots més joves.
Això és una pista, no?
I el que sí que farem també és presentar
un vídeo actual,
és a dir, un vídeo que hem estat rodant,
bé, encara s'està a córrer cuita,
perquè això ja et dic que és una cosa
que ens ha arribat sense massa temps, no?
I hem fet un vídeo una mica intentant mostrar
a la gent que sigui allà al davant,
i esperem que siguin molts, no?
I que vegin una mica això que tu anomenaves,
quins serveis tenim a la cooperativa, no?
Doncs reflectirem què és la cooperativa,
reflectirem o intentem que quedi clar
què és l'escola, què treballem, com treballem,
amb quins nanos, quina tipologia de nanos treballem,
tres quarts del matí, amb el club, no?
Quins esports practiquem,
com ens movem, on anem,
els especial olímpics,
aquestes coses que sonen quan sonen,
quan toquen,
però quan ja no hi ha jocs especial olímpics
sembla que ens diluïm.
No, escolta, si em permets,
i anuncio, dissabte,
dissabte hi ha una competició d'atletisme
d'especial olímpics,
la Federació Acell, a Reus,
durant tota la matinal,
hi haurà, doncs, em sembla que són set o vuit clubs
de les comarques de Tarragona
que ens trobarem allà
per competir fent atletisme.
Poca gent ho sap.
Potser és un problema nostre
que no ho sabem divulgar prou,
o potser tenim tanta feina que,
bueno, sigui com sigui,
vull dir, és important dir-ho això, no?
El club també fa temps que es belluga.
La cooperativa, com veus,
estem parlant de 30 anys de l'escola,
des del 2004,
el servei de teràpia ocupacional,
amb 16 usuaris actualment,
el club entre vora 30,
l'escola estem parlant de gairebé
un centenar d'alumnes atesos,
bueno, és la nostra feina, no?
Treballar oferint serveis
a persones amb discapacitat intel·lectual
de les nostres comarques.
Recordem també que poden,
qualsevol persona,
si no es pot desplaçar el diumenge
al recinte firal,
pot aconseguir fer-se amb el calendari
a través d'uns quants establiments, sí?
Molt bé.
Sí, jo, ara tornem al calendari, no?
El calendari es distribuirà aquell dia,
és quan farem la presentació,
però després, bueno,
la gent el podrà trobar a Esports C2,
al carrer August de Tarragona,
és la botiga de l'Òscar Arcadiac.
Després tenim la Maria Coi,
que és l'organitzadora,
la mare d'aquest event, no?
Diguem-ho així,
a la Galet, al carrer Merceria.
Després tenim la botiga
d'un dels col·laboradors del calendari,
precisament el músic basc Juanxo Escalari.
Té una botiga a Reus, bat a bat.
Ell també, evidentment,
de seguida es va oferir,
li va faltar temps per dir,
jo també vendré el calendari.
I després hi ha un dels col·laboradors,
també molt proper, no?
A nosaltres i als companys de l'Extractor de l'Úpulo,
és el seu bateria.
Un dels components.
Exacte.
Ell treballa en un bar-restaurant,
el bar-restaurant El Polígon de Valls,
on també distribuirà.
I, a més a més,
és un del...
Si no, el CAP, no?
El que se li va encendre la llumineta
d'un festival que fa poquet també van poder gaudir.
El Pintor Rock.
El Pintor Rock, exactament.
A mi sí que em consta que és el CAP, eh?
Que és el qui ho mou tot i que no para.
També col·labora amb això.
I tant, col·labora.
I, a més a més, tocarà la bateria
perquè és la bateria del Sextractor, no?
I sigui de pas, no?
Llarga vida El Pintor Rock, no?
I tant de bo,
tinguem moltes edicions, no?
Doncs des d'aquí Llarga vida del Pintor Rock
i Llarga vida també a la Festa Solidària.
Que vagi molt bé.
I ens quedem amb això, eh?
Que veurem molts músics,
no tots els que surten al calendari,
però veurem molts músics tarragonins
participant d'aquesta festa.
Passaçades en poni,
flaules, xaranga,
per tant, serà una festa molt completa.
Us desitgem moltíssima sort.
Serapi Colombo, perdona, una altra vegada.
Per una vegada.
I, bueno, això, que us vagi moltíssim, moltíssim bé.
Doncs moltes gràcies
i agrair els micròfons, no?,
per fer la divulgació
i, sobretot, esperar que moltes famílies
acudeixin allí amb els seus xavals,
amb les seves noies, nois
i tota la gent en general
amb què hem fet divulgació.
I agrair a patrocinadors, col·laboradors, organitzadors
i, Maria, des d'aquí, una salutació i una abraçada.
Moltes gràcies.