Seguim en directe des de la Rambadova en aquesta jornada de Sant Jordi,
en aquesta diada molt especial del llibre i de la rosa,
i també amb més protagonistes.
Ara ens acompanya un autor també conegut aquí de casa nostra,
el Francesc Valls Calçada,
i ens porta un llibre de rod editors que es diu La pell de Déu.
Francesc, molt bon dia i benvingut.
Hola, molt bon dia i abans que res,
moltes gràcies per haver-me convidat avui per Sant Jordi
i bon Sant Jordi a tothom que ens escolta.
Dit i fet, avui a la tarda fareu una performance,
si no vaig errat, ho deies al perfil de Facebook del teu,
per presentar el llibre, no?
Explica'ns una miqueta.
Sí, perquè penso que s'ha de tenir una mica d'imaginació
a l'hora de vendre llibres quan tothom estem venent llibres.
A part estem competint, els autors de literatura i en català,
estem competint amb mediàtics de molta volada
que d'alguna manera inverteixen en els seves editorials
molts diners per arribar a tot arreu.
Aleshores el que s'ha de fer és tenir imaginació.
I la performance presentació,
que es farà de 6 a 7 a la llibreria de la Rambla,
de 7 a 8 al Corte Inglés i de 8 a 9 a la Capona,
vindrà el típic venedor d'elixirs de l'oest
per vendre la pell de Déu i explicarà
que si tens algun problema d'insomni,
algun problema d'avorriment,
la pell de Déu t'ho pot curar,
a part d'aquesta obra Perspectives en un altre món.
Deixa'm dir un titular que de seguida genera expectativa
i interessa per aquest llibre.
Estem parlant d'un món on les dones governen
i els homes no tenen drets, no?
Cap dret.
Els homes són esclaus sementals,
esclaus que es trati,
o simplement fugitius a la muntanya de l'illa de l'oblit.
I després hi ha uns rebels que són els sacerdons de la sang.
Són els únics homes que hi ha a la...
Són els homes que hi ha a l'illa de l'oblit.
Però qui manen realment són les dones.
és una societat matriarcal
amb guerra civil contra els sacerdons de la sang
per un tema religiós.
Quin sexe té Déu?
La dama de la força que governa en una dictadura molt fèrrea
diu que Déu és una deessa, no és un Déu.
I mentre que els altres estan dient tot el contrari.
Però en el fons és una denúncia social
feta a l'inversa del que ha passat
durant més de 20 segles en la nostra societat,
en què les dones han estat totalment relegades.
I si un és fill d'una dona, germà d'una dona,
pare d'una dona, amic d'una dona, amant d'una dona,
marit d'una dona, veí d'una dona,
i la coneix i se l'estima,
veu que això és una injustícia
que encara que avui dia pot ser canviat una mica,
no, canviat del tot.
Hi ha un grup de científics, no?,
de la Universitat d'Ohio, no?,
que comencen a indagar, no?, per aquí.
Sí, hi ha un grup de científics
de la Universitat d'Ohio que van decidir
que els presoners perillosos,
en lloc d'aplicar-se'ls la pena capital,
els enviaven a l'Illo de l'Oblit,
un lloc remot on no arriba cap vaixell,
no hi ha cap línia de navegació,
i allà es desenvolupa aquesta societat
que per ensar, al cap del temps,
de les generacions,
doncs és governada per les dones,
té la seva pròpia religió,
però la seva pròpia economia,
compren i venen amb les dents de la boca,
això vol dir que van buscades les persones
per fotre'ls-hi les dents,
i, per exemple,
hi ha una gran afició musical
que es deriva de les granges de nens,
mascles,
que seran castratis,
recuperant una mica els castratis
de l'època del romanticisme,
però posat en un lloc postindustrial,
molt bèstia,
on hi ha un volcà,
on hi ha un senyor dolent de la guerra,
que és Goc,
que va contra la dama de la força,
però també hi ha una cosa
que toca de peus de terra,
que és,
toca de peus de terra
en quant a la realitat quotidian,
em refereixo,
és la procedència d'on ve
l'esclau semental Richard,
que serà l'alliberador
de l'Illa de l'Oblit.
Beda és un senyor modest
que treballa en una funerària,
que li agrada molt pintar aquarel·les
i, com un moment de dia,
quan arriba a casa,
troba que la seva dona és morta
i l'acusen.
La pel·lícula que és aquesta novel·la,
perquè jo la veig com una pel·lícula...
És que t'ho anava a dir,
és que jo estic veient...
M'ho estàs explicant
i aquí veig la trama d'una pel·lícula.
Sí, és que aviam,
jo crec que la gent
que escrivim al segle XXI
tenim aquesta desviació,
o la busquem,
perquè ha de ser molt visual,
jo crec, una novel·la.
I ho ha de ser,
per una banda descrivint,
però per l'altra banda
sense cansar l'actor.
La descripció ja ha de ser,
però no ha de ser...
ha de ser dosificada.
I el Richard se'n surt o no?
En aquest món de dones se'n surt al final?
Se'n surt molt bé.
Se'n surt molt bé
i, de fet,
perquè és l'escollit d'una profecia
que està escrita amb el Hood,
que és la ciutat capital
on viu la dama de la força,
on hi ha el palau,
etcètera, etcètera.
I hi ha la casa dels llibres
i allà hi ha un vell calendari rònec,
mitjellín, dels anys 60,
amb dones lleugeres de roba
on un tal profeta Jeremy Todd
va escriure la profecia
que hi hauria un esclau escollit
que llibraria a la dama de la força
i a la illa de l'oblit
de la tirania del jou
de Gok,
el sacerdot,
el sumt sacerdot de la força,
el sumt sacerdot de l'illa de la terra de les Tenebres,
de l'illa de l'oblit.
Francesc, els protagonistes però d'aquesta novel·la són les dones, no?
Les protagonistes.
Mira.
O mig-mig.
Treballar una dona com a personatge,
per mi encara és molt difícil.
En l'última novel·la,
en la...
en el domador de posses
me'n vaig sortir prou bé.
En aquesta no és tant una novel·la de personatges,
que també hi és,
però és més una novel·la d'acció
on hi ha la filosofia de què som i on anem,
la denúncia social,
l'humor,
l'amor,
l'erotisme,
una mica de tot.
Una mica de tot.
Sí, que aprofites també la trama, no?,
per integrar aquests elements, no?
Sí.
No només aquest món imaginari.
Imaginari, eh, suposo, no?
Imaginem que no existeix això, eh,
que no?
Sí, però és un món imaginari,
però fixa't,
és un món on hi ha molta...
En aquesta novel·la
hi ha molta referència a les religions,
a l'islam,
al judaïsme,
al catolicisme,
a d'altres religions orientals,
etcètera, etcètera.
I, en el fons,
és una mena de...
de novel·la
que té un apartat
que pot ser més o menys espiritualista.
Ja no dic espiritual,
sinó espiritualista.
Però per què?
Si t'hi fixes,
la capital es diu Malhut.
Malhut és la primera dimensió,
la més baixa,
de la Kàbala.
hi ha tota una sèrie de simbologies
que a algú malintencionat
o benintencionat
li pot trobar
molts sentits.
I tu em preguntaves
si és un altre món.
Mira,
amb la Kàbala,
precisament,
els carans cabalistes
diuen que tot el que tu pensis,
un cop ho has escrit,
allò pot ser realitat.
La teoria quàntica,
de la física quàntica,
de diverses realitats,
coincideix en aquest punt,
amb la Kàbala,
però és que,
a més a més,
un del llibre
on se mou la Kàbala
també és la Bíblia
perquè la Kàbala
ve del judaïsme,
encara que després
és a nivell mundial.
Per cert,
Catalunya va tenir
grans cabalistes,
jueus cabalistes.
El món de l'edat mitjana,
la Kàbala,
aquí,
va ser el més fort
de tot el món.
Doncs,
la Bíblia
comença
al principi
fou el verb.
Doncs el verb
escrit en una novel·la,
amb qualsevol novel·la,
qualsevol cosa
que tu vencis,
que sembla
que sigui impossible,
acaba convertint-se
en realitat.
Doncs,
aquesta realitat
a la pell de Déu,
aquest llibre
d'Ara l'Editor
de Francesc Valls
Calçada,
i si parlem
de física quàntica,
tu ara marxaràs,
però és que seguiràs aquí,
en realitat,
no?
Evidentment,
amb una altra dimensió,
però, eh?
A més,
això també ho teniu els escriptors,
que un cop heu escrit un llibre,
ja el teniu perpetuïtat,
eh?
Per sempre, eh?
Ja existiu per sempre, no?
Per què?
No ho sé,
perquè el llibre sempre queda, no?
El llibre queda,
si no el cremen
i si no es perd
i tot això,
sí, sí.
Francesc Valls Calçada,
gràcies,
una forta abraçada,
bon Sant Jordi,
bona viada
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres
i bon Sant Jordi.