I tot seguit us ho vam parlar del Pacte de Progrés Voluntari i Solidari de Tarragona.
Un pacte que s'ha presentat recentment i que es signarà el dia 28 de setembre.
Aquesta és la previsió, eh?
De cara a aquesta jornada, el 28 de setembre es podrà signar aquest pacte.
De moment s'anirà presentant a diferents sectors,
tant de la patronal com a nivell polític, a diferents nivells,
a nivell territorial, com la universitat, en fi.
A diferents dos, que ara repassarem amb el seu autor,
que és el regidor de l'Ajuntament de Tarragona, l'Agustí Mallol,
que allà ens acompanya. Agustí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Hi ha una xifra que d'entrada...
Me la deia Sara fora del micròfon i ja m'ha cridat l'atenció.
Si això s'apliqués, si això fos una pràctica habitual,
podríem reduir un 8% l'atur de cara a l'any vinent.
Estem parlant a nivell d'una xifra important, 8%, no?
Sí, i calculat, evidentment, si tots...
Crec que és un pacte, evidentment, de qualitat humana,
voluntari i solidari,
que no pot haver ningú, cap entitat, ni cap orgament,
estament, diríem, públic,
sigui el delegat del govern, sigui l'Estat, la Generalitat,
que no siguin el dia 28.
I el dia 28, que dius tu al setembre, és el dia del cor, no?
No de la malaltia, el dia del cor.
Perquè si aquest pacte a tothom li posa caritat humana,
voluntarietat, no hi ha ningú que no el pugui signar.
Un pacte, entre d'altres, hi ha diferents punts.
Ara els anirem repassant.
Són diferents punts que, a més a més, són susceptibles
d'anar modificant-se, no?, perquè aniràs parlant
en diferents sectors del territori.
Però, per exemple, un que,
quan es faci un contracte, una adjudicació
d'una obra, per exemple, no?,
que la meitat, que el 50% de la gent que es contrati,
sigui del territori, empadronada almenys
durant 5 anys al territori, no?
Sí, evidentment.
Alguna vegada que m'han entrat al correu
i algunes persones, jurídicament,
sí que voldria deixar clar
que quan una administració pública
o una empresa privada,
vull dir, té que adjudicar una obra,
hi ha un plec de condicions.
Aquí no hi entraria aquest pacte,
el plec de condicions.
Un plec de condicions...
Farem un exemple.
Per exemple, l'Ajuntament de Tarragona
als Jocs del Mediterrani del 2017,
que espero, si Déu vol, estar a la inauguració,
que seran uns grans jocs per a la nostra ciutat.
S'ha de fer el pavelló o una piscina.
L'Ajuntament de Tarragona treu uns plec de condicions
i poden vindre 100 empreses.
30, 40 agafaran el plec de condicions.
Plec de condicions, diríem,
totalment legal i dintre dels paràmetres
de l'administració.
Quan se li entregui el plec de condicions,
l'únic que jo demano
és que si li entregui aquest pacte,
també l'empresa.
Voluntàriament.
Un pacte que li diu,
escolti, si vostè agafa l'obra,
per exemple, hi ha una empresa,
no l'anomenarem,
que ve de fora,
i si li adjudica l'obra,
perquè és la millor.
Quantes empreses han vingut
a fer obres a la...
Quan dic Tarragona,
dic la província
o el territori,
perquè has de ser molt susceptible.
Quan parlem de la Diputació,
diem de Tarragona.
I per què jo crec la Diputació?
Perquè jo crec que la Diputació,
a nivell personal,
és un ent que té futur,
perquè és un ent que treballa
i dona molt de serveis
als petits territoris,
als petits ajuntaments.
I un altre és
que continuarà el nom de Tarragona.
El nostre nom continuarà.
i per això el territori parlo
de qualsevol poble
de la província de Tarragona
o del territori
pot ser aquí.
Llavors,
quan aquest pacte
el agafa una empresa,
aquesta empresa diu
escolta,
jo tinc els meus treballadors
fixos de l'empresa,
no hi ha problema,
però si aquesta empresa
té que contractar
com se contracten,
que això ja els hi puc assegurar,
gent que venen de fora del país,
amb tot el respecte,
no som iguals tots els països,
paletes, encofredors, soldadors,
paons, enginyers,
que aquest 50% voluntàriament
siguin del territori,
a través de l'INEM i del SOC.
Què vol dir?
Que a aquesta gent
li hem de demanar
que tingui caritat humana,
perquè els aturats
del nostre territori
paguen el seu territori.
L'aturat de Tarragona
paga els impostos de Tarragona,
el de Tortosa, a Tortosa.
I llavors, d'aquesta manera,
aquest 50%
amb el mateix sou de l'empresa.
L'empresa pot dir,
escolti, esquio el paleta que porto.
No vull dir cap país
que no se m'enfadi ningú.
No cal, no cal,
però en tenim uns quants
per la perifèria.
Exacte.
Algun país que vingui,
escolti,
és que jo en aquest senyor,
en aquest paleta d'aquest país que ve,
cobra mil euros.
Molt bé.
Estarem disposats
a que el paleta,
un cofrador, soldador,
enginyer,
sigui del territori,
cobrant exactament el mateix
que el conveni
que vostè té,
l'empresa,
amb els treballadors.
I estic convençut
i segur
que portarem l'alegria
i la felicitat
a moltes famílies
de gent aturada.
Segur.
Una pregunta
que, Agustí,
m'imagino que s'estaran fent
amb molts oients.
És un pacte,
el nom ho diu,
ben clar,
voluntari,
solidari.
I de caritat humana.
I de caritat humana.
A partir d'aquí,
quina garantia hi ha
que aquella empresa,
un cop feta l'adjudicació,
s'hi atereixi?
És a dir,
tirin de banda amb aquest pacte.
Aquesta és la qüestió.
Si el dir voluntari
a una empresa privada,
jo no el puc obligar.
Per això, per això.
No el puc obligar.
però si aquí,
per exemple,
se li adjudica
un ajuntament,
la Generalitat,
en el nostre territori,
o una empresa
de la indústria química,
doncs sí,
que precisament
ara i la setmana que ve,
m'han de dir el dia i l'hora
per presentar aquest pacte
a l'EQT,
que estic convençut
que el signarem
com vam signar l'any 92,
el pacte de pogrés.
El primer pacte de pogrés
que era un pacte valent
i al final el va signar
hasta la feica
a nivell de l'Estat
i a nivell d'Europa.
Home,
jo crec que el president
de l'EQT
li pot dir a l'empresa
escolti,
sí que vostè
no el puc obligar,
però sí que si vostè
m'ha de portar
personal de fora
que no el té
la seva plantilla,
sí que li demano
que amb igualtat
de condicions
m'agafi gent del territori.
Llavors,
jo no crec
que hi hagi cap empresa
que si no té
la seva plantilla
i ha de portar
gent de fora,
ja que invertirà
l'administració,
a l'empresa privada
al nostre territori,
crec que seria
de poca caritat humana
una empresa
que no agafés
en més d'un 50,
un 40,
però sí
que moralment,
èticament,
tenen que agafar
els treballadors
del territori.
El recorregut
que seguiréu
a partir d'ara,
perquè això
es va presentar
no fa gaires dies
de forma pública,
ara aquí hi haurà
tot un seguit
de contactes
en diferents sectors,
on es portarà
aquest pacte
i qui es prego
que el signin
el proper dia
28 de setembre.
El que sí,
és evidentment
que jo,
amb el nostre alcalde
que és una persona,
dic sincerament,
amb caritat humana,
una cosa és que tu
valoris
les persones
políticament,
però els polítics
els has de valorar
per un costat
políticament
i l'altre
has de veure
que aquesta persona
la manera de ser
o a nivell personal
la caritat humana.
Llavors,
el tema és el que
jo la setmana que ve
m'han de dir ara
segurament si és el dimarts
al dematí
o dimecres
l'he d'entregar
a l'alcalde
de la ciutat.
Ell ja és assevedor
d'això,
ell amb un sopar
col·loqui
ja va treure
el tema aquest,
està il·lusionat
i, evidentment,
després,
el president de la Diputació
que també és una persona
amb contingut
també humà
i persona
que també
és una persona
amb un caràcter
solidari
a nivell del territori.
La delegació del govern,
el delegat del govern
també té que estar
assabentat,
l'amic Serra,
Serra que és un home
que va estar a l'Ajuntament,
un gran amic
i un gran professional
a l'Ajuntament
i una persona home
que el subdelegat del govern
sigui del territori
també és bo.
el govern de la Generalitat
en el NIN,
l'altre dia vaig estar
parlant amb el seu
cap de gabinet,
a l'AQT,
la CEPTA,
la PIME,
els sindicats,
els partits polítics,
la Federació de Veïns,
vaig estar l'altre dia
al port
amb el PECO
i li vaig dir,
i ara ell me prepara
una reunió
amb les tres federacions
que hi ha
per explicar-los,
la CAU-Rolla
vaig estar amb el president
i em diu Agustí,
ja pots comptar
que el signarem nosaltres
perquè quan el va veure
diu,
a mi m'has de dir
el cas Caritat Humana,
que jo repartim
i ajudem
ajudem a tantes
i tantes famílies,
no de fora,
inclús del nostre territori,
Caritas,
la Federació de Jubilats,
la Càmera de Comerç,
la Unió de Botiguers,
pràcticament,
clubs esportius,
perquè l'altre dia
el president del Torrefort,
el Lluís,
va dir,
Agustí,
em diu,
si necessites,
hòstia,
com més entitats
m'assignin,
no?,
el Pedro de Camp Clar,
o sigui,
s'està apropant tanta gent
amb les ganes
de signar el pacte
o de que veuen
una esperança
en aquest pacte
que penso que això
ja és,
ja no té,
no té freixo,
o sigui,
no crec que no hi hagi
ningú dels que vagi a veure,
podem canviar
algun pàrraf
que no sigui solidari
en portar l'alegria
a partir del dia 28
a moltes famílies
del territori,
des de Tortosa,
les cases del Canà,
fins a Calafell,
a tothom.
Com es poden,
que molta gent diu,
Agustí,
com ho sabrem això?
Per això estalinem
i el soc.
L'empresa demanarà
la relació
dels aturats
d'aquelles qualificacions
professionals
que necessiti
i sí
que evidentment
farà una valoració,
clar,
amb les condicions
que exigeixi l'empresa.
Si és un soldador
que ha de estar homologat
amb soldadura
d'inoxidable
o deixar el carbó,
doncs té que tindre
el que tingui
que l'empresa
és la que decidirà
i sí que seran
els aturats
de llarga duració.
Si hi ha un paleta
que porta 14 mesos,
un enginyer,
un administratiu,
qualsevol del ventall
professional
sempre es buscarà
amb igualtat de condicions
i amb el mateix preu
el cost
que paga l'empresa
la persona
que més temps
està aturada.
Això tot això
ho reflexa
el pacte de progrés.
Altres dia
em deia
el president
de la Pima i de Agustí
ostres,
que té raó
i més ho has de dir
públicament.
Ostres,
aquí
possiblement
hauríem de posar
els autònoms,
que no hi és.
Fixi's que jo ara
no podria dir res
públicament,
després introduïm-ho
i no ho posa.
Llavors jo
quan me reuneixi
amb ells,
amb ells hem quedat
i amb el de la CEPTA
si ho hem de posar
també,
evidentment,
també posarem
les persones
a la petita empresa,
aquelles empreses familiars
que tenen dos o tres treballadors
i sobretot
els autònoms
que no hi són.
vull dir que
és un ventall
obert totalment
i no crec que cap empresa
que vingui a invertir aquí
o que l'hi adjudiqui
que no tingui
com a mínim
la caritat humana
de no agafar
un percentatge
de treballadors
del nostre territori.
És impossible
en l'època
que està caient,
no?
El 50,
aquest 50%,
això és,
diguem-ne,
un llistó
més o menys
per fer-nos,
la meitat,
diguem-ne,
simbòlic,
orientatiu
o...
Home,
50%...
Sí, clar,
si pot ser un 60%
millor, no?
Si pot ser un 40%,
doncs mira,
sí,
la millor algú pot dir
escolti,
jo necessito un 60%,
però 50%
és per dir a l'empresa
escolti,
no els volem,
ojalà vinguessin
al 100%.
50-50%
són ficti-ficti,
ni per tu ni per mi,
és una miqueta,
i algú m'ha dit,
oh, Agustí,
per què poses 5 anys?
Per què no poses 4 anys
als aturats?
Hòstia,
doncs poder té raó,
no?
Però vaig posar 5 anys
i l'equip,
jo tinc un equip,
diversos assessors
i a més a més
hi ha dues persones
que són de la indústria química
que estan prejubilats,
que m'estan ajudant molt,
no només amb això,
amb temes de la ciutat de Tarragona.
I anirem els próxims mesos
anant presentant coses importants
a la nostra ciutat,
sortides de la base,
sortides de la base,
a part de la informàtica,
del Facebook,
de tot el que hi ha,
el millor contacte
que té una persona
és el que ens puguem mirar
tu i jo a la cara,
poder saludar,
anar a donar conferències,
que paris amb la gent,
que els preguntis
què faries per Tarragona,
què fa falta a Tarragona,
ho vas anotant,
jo quan dono les conferències,
jo li passo,
jo amb l'alcalde,
un parell de vegades al mes
li passo els rèpots
del que jo veig,
no per internet
o per telèfon,
sinó jo soc una persona,
ara torno a anar
als jubilats
que m'han demanat
de Parc de Riu Clà
i l'Albada,
que són un grup
de jubilats maquíssims,
d'aquí dues setmanes
aniré allí,
ara vaig a l'associació
de veïns del Port,
vaig a l'associació
de veïns que m'han demanat
que els hi vagi
a explicar tot això,
llavors,
jo a les tardes,
com que té 24 hores al dia,
mira què tens,
per la teva vida professional
que estàs,
i a més a més
tens tantes hores,
les cap de setmana i tot,
que pots anar
en qualsevol entitat.
Això suposo que clar,
amb aquest contacte
a peu de carrer,
doncs has vist
la necessitat
de tirar endavant
aquest pacte
de progrés,
no?
És a dir,
que veritat la mena
és una situació
que és molt complicada,
no?,
a nivell de carrer.
No,
increïble,
de veritat,
sorprès,
no?
La gent que ho ha vist
als mitjans de comunicació
i a més a més
tant la televisió
o ha sortit dels mitjans,
Agustí,
els hi expliques.
L'altre dia estava,
no diré,
l'empresa que estava,
bueno,
és un mercat,
no el diré
perquè com que no fa publicitat aquí
no l'hi puc dir.
Si fes publicitat aquí
diria quin mercat és.
I estava jo comprant
amb la llisteta
que em diu una dona,
doncs les quatre cosetes
que vaig a comprar,
amb allò,
li em diu
una persona jubilada
de l'abast
i a més a més
una persona
arrelada al nàstic.
Diu,
escolta Agustí,
i em diu,
diu,
tinc una filla
amb 32 anys,
amb estudis,
diu,
porta 12 mesos a l'atur.
Agustí,
ostres,
i això que has fet tu,
que hi ha possibilitats?
I li vaig explicar.
Dic,
hi ha possibilitats
si s'assigna el pacte,
però veus
persones del territori,
fa anys enrere veies
emigrants,
però avui,
l'altre dia,
vaig estar a fora
al banc d'aliments
de la parròquia
de Torreforta.
Hi ha un gran amic meu
que està ajudant
que cada dimecres
van a buscar
la bossa del menjar
a la parròquia
de Torreforta.
I en aquests moments
al barri de Torreforta
hi ha 90 famílies
que viuen
de la solidaritat.
i això et agafa
una mica,
diríem,
de,
personalment,
pot ser un pacte valent,
però és un pacte
que torno a dir sincerament
que portarem l'alegria
a molta,
molta,
molta gent aturada
amb un parell
de pebrots.
No pots obligar
a l'empresa,
però sí que li pots dir,
escolti,
si és el port
president de l'autoritat
portuà,
que també és una persona,
sempre diu,
jo tinc arrels
serrallenques,
hòstia,
em fa il·lusió,
i dient arrels serrallenques
hem de felicitar
el grèmit de Marejans,
la creu de Sant Jordi,
fixis,
Tarragona és un poble
i vull que continuïn
sent un poble,
ens coneixem tots.
I llavors aquí,
per això,
crec,
m'han trucat també
un amic meu de Lleida,
d'una empresa de residus,
que diu,
hòstia,
me'l podries passar,
diu,
perquè me l'han demanat.
Fixis,
si això pot donar
com el pacte de progrés
de la indústria química
que després es va portar
que jo vaig anar
a Huelva,
a la Corunya,
a Tenerife,
explicar amb els tècnics
de l'Ajuntament
el pacte de progrés.
Però aquest és un pacte
que hem de ser.
I això,
si les persones
que ens escoltin
veuen
el que pot significar això,
podem arribar a regular
la població.
Ja m'entens,
però mai no?
La població
podem arribar a regular
amb que aquest 50%
sigui totalment
gent de casa.
Doncs anirem parlant,
des d'aquí fins al 28 de setembre
queda tot l'estiu
per davant
i anirem parlant
de moment això,
aquest calendari
de contactes,
de trobades.
Sí,
jo si em permet
són 30 segons.
Abans d'hi
estava amb un gran professional,
un gran amic meu,
una persona
que s'ha prejubilat
de l'Ajuntament,
és el Javier Eras,
que li vaig dir
veig a la ràdio
i felicitaré,
tanta gent la felicitat.
Javier Eras
és el que portava
el Departament de Protocol,
un gran professional,
s'ha prejubilat
i l'he de felicitar
perquè jo
quan vaig estar a l'Ajuntament
vaig fer 285 casaments
i mi dissabtes
que en feia 5 seguits
i ell sempre ha estat
al costat meu,
jo he estat al costat d'ell
i Javier,
suposo que m'escoltaràs
que em vas dir
que et posaries la ràdio.
Sàpigues que a Tarragona
amb un protocol
i un responsable com tu,
no que no estàs ja a l'Ajuntament,
però sé que t'has brindat
a col·laborar
amb moltes persones
i amb moltes entitats.
Felicitat amb ell
i tanta gent
que està jubilant
perquè a vegades
ens queixem
del funcionariat.
Jo puc dir que hi està,
quan vaig a l'Ajuntament,
la gran majoria,
perquè hi ha de tot
en aquesta vida,
però hi ha un gran funcionariat.
La ciutat de Tarragona
poden estar contents.
Doncs queda fet aquest homenatge
a Javier Herres.
Agustí Mallol,
gràcies,
n'anirem parlant
d'aquí fins al setembre.
Espero que no em posin
algun pal a la roda.
Espero.
Bueno,
però que almenys
puguem arribar,
perquè no és un pacte
d'Agustí Mallol,
és un pacte necessari
pel desenvolupament
i el futur
dels nostres fills.
Pacte de Progrés
Voluntari i Solidari
de Tarragona
n'anirem parlant.
Gràcies i fins a la propera.
Vinga, vosaltres.