Fins demà!
Fins demà!
La terrassa de la cafeteria del portal, que ens han acollit perfectament i ens proporcionen el cafè, l'aigua, tot el que necessitem.
Per cert, serveu-vos d'aigua, els hi diem als nostres convidats.
Ara parlarem amb ells d'un parell d'activitats que organitzen.
Amphiteatrum Memoria Martirum et Ecclesiae, o les intervencions arqueològiques de l'amphiteatre de Tarragona 2009-2012.
Així es diu el projecte que ens presenten dins d'aquesta edició de Tarracoviva diferents entitats,
però ens ho expliquen a més profunditat l'arqueòloga municipal Imateixell.
Imma, bon dia.
Hola, bon dia.
I el director de l'Associació Cultural Sant Fractuós, que també hi té la seva part a veure, Andreu Muñoz.
Bon dia.
Molt bon dia.
Per altra banda, saludem a la Reisa Fabregat.
Ella és la gerent, la responsable del grup de reconstrucció històrica Némesis.
Reis, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres, segons tinc entès, ens prepareu un parell d'activitats, un parell de reconstruccions, per dir-ho així, no?
Una d'elles té molt a veure amb el mar.
Sí.
Digue'ns el títol, Reis.
És el Navigium Isidis.
Molt bé.
Ah, després en parlarem també.
Després en parlarem.
Àmpliament.
L'altra és la fàbola clodiana, estic veient per aquí, que parla de les banyes del César, que és una qüestió d'estat.
Sí.
Sí, sí, sí.
Bé.
Després també en parlarem, bueno, és aquella célebre frase que l'esposa del César no només ha de ser honesta, sinó que sobretot ho ha d'assemblar.
És una mica explicar aquest episodi que també va ser molt important pel moment històric que es tracta en guanyar a Tarracoviva, al final de la República.
Sou Némesis, un dels molts, jo diria, per sort, grups de reconstrucció històrica que tenim a Tarragona, que aquests dies, a més, doncs, gaudiu de la vostra festa, del vostre espai.
Hem parlat amb alguns de vosaltres, avui toca parlar de Némesis, amb aquest parell de reconstruccions.
Després ho expliquem, posem dates i llocs.
Reisa, tens micròfon a veure, quan vulguis intervenir?
Perfecte.
Tu mateixa.
I ara, en microtancat, parlàvem del temps, del clima, que si plourà o no plourà.
Què us importa a vosaltres, si plou o no plou?
Ens importa molt, molt, que estem pràcticament a terreny descobert a l'amfiteatre.
Però, bueno, jo crec que els déus seran benignes amb nosaltres, i aviam si ens deixen poder desenvolupar sense cap problema tota l'activitat.
L'amfiteatre de Tarragona, el que és el conjunt monumental, i ara explicarem en què consisteix, de l'amfiteatre, és el protagonista del que ens veniu a explicar,
que bàsicament és un projecte que inclou un llibre, inclou unes conferències, i tot plegat per explicar, segons tinc entès, ara em corregiu,
per explicar què s'hi feia, quina és la història del solar, on avui veiem les restes de l'amfiteatre, des del començament fins ara, no?
Així és.
Així és.
És posar en solfa, destacar aquella particularitat que té l'amfiteatre de Tarragona, envers molts dels amfiteatres que tenim repartits a l'imperi, el que era l'imperi romà, no?
Hem de ser humils, i l'amfiteatre de Tarragona és molt bonic, però n'hi ha molt de potents, però tenim una cosa que no està a l'altre lloc,
que és aquesta superposició arquitectònica, el que es va fer a dins, per què hi ha una església, per què no se va construir una segona, per què...
I això és el que volem fer entendre, no?
Que aquell turista, aquell ciutadà que no està tan a prop de la història de l'amfiteatre, doncs entengui per què l'amfiteatre de Tarragona és diferent i és tan potent.
Dona'ns alguna pista, home, tot això està en un llibre, eh? I amb l'exposició, ja ho explicareu, però què té d'espacial l'amfiteatre?
Doncs l'amfiteatre té d'espacial que abans que es construís com a tal, com el que coneixem, com el que potencia també Tarragona Viva,
que és la lluita de gladiadors, que ja coneixem tant, doncs abans havia una via, un ramal de la via Augusta,
i després de la construcció de l'amfiteatre en el segle II, ja en el segle III, el 259 després de Cris,
es va produir el martiri de fructuosa, guria o lògic, tal com va demanar l'emperador Valària.
I que això, aquesta memòria martíria que es va convertir a l'amfiteatre,
es va tornar, es va convertir que al segle VI se construís una església visigoda, com tots sabem.
I que aquesta memòria es perpetués amb el temps fins a tal manera que després que Tarragona estigués abandonada
durant segles, després de la incursió musulmana, doncs se construís una església medieval sobre la mateixa.
Clar, no hem d'oblidar que després del segle XII, quan se construeix Santa Maria del Miracle,
tenim també un convent de Trinitaris, tenim el penal provençal, tenim el lloc on van estar empresonats
a les persones que van construir, per exemple, el port de Tarragona.
Clar, això ho intentem explicar ràpidament amb un audiovisual, amb una exposició, amb un llibre,
que ara, si vols, anem desgranant.
Doncs vinga, sí, que fiquem també, com dèiem, dia, lloc, hora, espais també, no?
Tot ho feu a l'amfiteatre.
Efectivament. Bé, una mica tot aquest programa se desenvolupa durant els dies 17 i 18,
que són el divendres i el dissabte, no? De manera que comencem, primer de tot,
a les 7 de la tarda del divendres, presentant aquest llibre que porta el mateix títol,
Amfiteatrum, Memoria Martirum et Ecclesia, un títol que ja suggereix aquesta evolució històrica
de la que ha parlat Imma fa un moment.
Què destacaríem d'aquest llibre? Això és la base, no? La presentació. Com és aquest llibre?
Em sembla que la paragràfica és prou important.
Jo crec que és molt important. Destaca dues coses fonamentals, no?
És a dir, s'aconcilia un esperit didàctic amb un esperit científic.
Podem dir-ho d'aquesta forma.
És a dir, com transportar, com transferir aquesta idea de l'evolució d'aquest espai
a través del temps, a la societat en general, utilitzant un llenguatge molt acurat
en el que totes aquelles dades científiques que hem obtingut,
bé per historiografia, bé per arqueologia, bé per les últimes intervencions,
que les tres entitats que col·laborem a nivell científic,
que són l'Ajuntament de Tarragona, l'Institut Català d'Arqueologia i l'Arcabisbat,
hem obtingut de les excavacions que s'han realitzat durant els anys 2009 i 2011, no?
És el fruit d'aquest projecte d'excavacions.
Exacte, d'excavacions, doncs com podem transferir socialment aquest contingut
a través d'un llenguatge molt pedagògic, sigui un llenguatge escrit com un llenguatge visual.
Per tant, què significa?
Que aquesta evolució narrativa de tot aquest procés
va acompanyat d'un conjunt de dibuixos reconstructius
que ajudaran d'una manera...
Allò d'una imatge val més que mil paraules.
I més quan parlem de monuments que ja no hi són tots,
a vegades es fa difícil fer-se una construcció de l'espai.
Aleshores, això què permet?
És un llenguatge internacional.
Unes reconstruccions en aquarel·les les pot entendre tothom i a totes les edats, no?
I complementat amb un corpus fotogràfic realment molt bonic.
que el llibre és una preciositat, no?
Aleshores, pretenem que sigui, sense voler-ho, una autèntica guia pel monument.
Això, el dia 17, es presenta on?
A l'amfiteatre.
A l'amfiteatre mateix.
Sí, ho farem a la plataforma de dalt, baixant quan trobem la taquilla,
ho farem allà i si ens ho permet el temps.
Això sí, hem previst que si tenim pluges,
convoquem a tothom que estigui interessat,
a la mateixa hora, a les 7, 7 i quart, potser s'han retagat una mica,
al Museu Bíblic, ho farem al carrer de les Coques,
a la sala d'actes del museu que està preparat.
No tindrem la màgia de l'amfiteatre,
però sí que tindrem la màgia de...
també està envoltats de restes romanes i medievals.
Doncs aquesta serà una de les parts de l'activitat que ens proposeu
a la presentació del llibre.
Què més tindrem? Però una exposició, no?
Una mena d'explicació.
Efectivament.
Ara, la mateixa filosofia del llibre
la transportem a plafons
i aquests plafons els ubiquem dintre de l'amfiteatre.
De manera que quan el visitant entra
per allò que li diem la Porta Triomfalis,
una que hi ha porta que dona accés a l'arena,
segurament el radioient recorda
que hi ha com dues cambres a banda i banda.
Doncs aquelles dues cambres, l'Ajuntament de Tarragona,
les ha arranjat, les ha habilitat,
li ha col·locat il·luminació,
i en una de les cambres hi ha un audiovisual de 13 minuts
on també aquesta mateixa filosofia en imatges
ajuda el visitant en tres idiomes,
català, castellà i anglès,
a poder penetrar i comprendre el monument.
I després, a ubicar tot un conjunt de plafons
amb les reconstruccions d'aquestes aquarel·les
que ens porten des del segle I després de Cris
fins al segle XX,
més tot un corpus de plafons
que ens expliquen tècnicament els continguts de cada etapa.
Per tant, també sense voler-ho,
però serà molt interessant,
unit a que hi ha una exposició de caràcter,
en principi nosaltres l'havíem previst com a temporal,
em dóna la impressió que tindrem
una bona proposta, no?,
museogràfica per interpretar el monument.
Molt bé.
I ens falta una tercera pot encara?
Sí, perquè, bueno, dos més, no?
Dos més.
I que serà la representació el mateix divendres a les 10 de la nit,
però que farem un segon passi el dissabte a les 10,
que és la representació de la passió de Sant Fructuós,
però no la representació teatral,
que acostumem a fer a l'associació,
sinó que ho hem adaptat per Tarraco Viva.
És a dir, ho hem fet una mica més dur, no?
Ho fem en llatí, en llatí, agafem aquelles actes judicials dures...
Duen aquest sentit, eh?, no de gores.
M'havies espantat, imba.
En carregat amb les lleis, jo crec que s'ho passarà bé, no?
I hem adaptat, doncs, al format de Tarraco Viva,
una petita explicació que farà l'Andreu,
com a especialista en el tema,
i després la representació, doncs, en 20 minutets, no?,
dels moments, doncs, especials de les actes, no?
I després una quarta, no?, Andreu?
Demà al matí.
Sí, la quarta és demà al dematí,
i és un seminari obert en el que...
Demà, no, perdó, dissabte,
durant el matí ho fem a les instal·lacions de Caixa Fòrum, eh?,
en el qual, bé, doncs, tot el conjunt d'especialistes
que d'alguna forma han anat treballant les diferents èpoques
o les diferents realitats del monument,
oferirem un seminari
amb tot un conjunt de bateries,
de conferències, d'uns 20 minuts d'exposició,
10 minuts de preguntes,
que serviran perquè tothom que vulgui conèixer
quin és l'estat de la qüestió de la investigació arqueològica
dintre de l'amfiteatre,
doncs una forma, també, amb aquesta filosofia de transferència
dels coneixements científics a la societat,
no serà un congrés d'especialistes,
és, simplement, uns especialistes
que brinden aquestes explicacions
d'una forma dialogada, comentada,
a les persones, doncs, que arriben.
Darrere pregunta, perquè tenim ganes, també,
de sentir les raïs a veure què ens ofereixen a Némesis
i tanquem així ja aquesta entrevista.
Perfecte.
Però jo em pregunto, com és que s'ha tardat tant?
No existia res semblant, o sigui, l'amfiteatre,
que és un referent arquitectònic del món romà
i tan vinculat a Tarragona,
fins ara no s'havia compilat tota aquesta informació,
l'amfiteatre al llarg dels anys?
No existia res?
Sí, sí que existies.
El que passa és que s'havien quedat més
amb llibres científics, no?
El que es va derivar del taller Escola d'Arqueologia
ja fa unes dècades,
que és encara llibre de referència
de molts dels arqueòlegs d'aquesta ciutat
i de fora, val?
I en Teresa, digues, digues-me, perdona.
No, i que després sí que, per exemple,
el Catedràtic d'Arqueologia de l'URB
també he escrit un llibre sobre l'amfiteatre,
però aquest passa a la divulgació,
és una cosa pendent,
que nosaltres hem tingut l'oportunitat,
tampoc hem descobert res,
vam tindre l'oportunitat de poder excavar,
com ha dit l'Andreu,
a l'amfiteatre el 2009-2011
i a més d'una manera multidisciplinar
i entre diferents institucions.
N'hi ha hagut prou amb aquests tres anys?
Per descobrir-ho tot?
O han quedat moltes coses encara sota les pedres?
Clar, no és fruit només de tres anys,
és que és fruit de tota una investigació dilatada
al llarg del temps, no?
I és veritat, per exemple,
intents de pedagogia del monument
s'havia fet en temps al TED en els anys 90,
el propi Ajuntament també edita una petita publicació,
però certament un projecte, diguem-ne,
sobre el propi monument,
que el visitant pugui comprendre'l,
in situ, jo crec que això és el realment innovador,
que a partir d'ara un visitant que baixa a l'amfiteatre
té un material in situ ampliable,
vàlid per a grups escolars,
com per a persones de tot nivell
que puguin finalment interpretar el que ja passa,
que fan unes esglésies allà,
que fan un conjunt de murs,
el per què de la importància del nostre amfiteatre.
I en aquest sentit és important també
perquè no només estem parlant de l'amfiteatre,
sinó que heu explicat tot el que és,
i ara entenc-ho, del conjunt, no?,
el conjunt arquitectònic de tota la zona.
Sí, sí, o sigui, tractar-ho com un conjunt monumental,
que és la riquesa que tenim,
i que crec que és el que hem de potenciar.
I també dir, doncs,
s'afegir també, doncs,
que crec que hem creat uns materials,
hem sigut capaços de crear uns materials
que no tothom estarà obligat a seguir.
Ho dèiem ahir, no?,
mentre ens ho miràvem sota la pluja, no?,
dèiem, bueno, qui vulgui veure les làmines
ho entendrà, qui vulgui documentar-se més
podrà llegir els plafons,
qui vulgui més el llibre,
però que si sol et vols quedar amb l'audiovisual,
ho pots fer.
Cada grau d'exigència que se'l marqui el propi visitant, no?,
i crec que això és el millor,
poder oferir l'arqueologia a tothom.
Una de les novetats d'enguany de Tarracov,
i us ho volíem presentar,
Amfiteatrum, Memoria, Martirum et Ecclesiae,
17 i 18,
en diferents espais,
a l'amfiteatre,
a la Caixa Fórum, al Museu Bíblic,
tot plegat.
Ima Teixell i Andreu Muñoz,
moltíssimes gràcies,
i que passeu molt bona tarda a Cuviva.
Gràcies.
Enllacem, amb la propera entrevista
ens queda molt poquet temps,
tornem a saludar la Reis.
Reis, bon dia.
Hola.
La Reis Fabregat,
gerent de Nemesis,
d'aquest grup de reconstrucció històrica,
l'amfiteatre queda molt a propet del mar.
De fet, la tirada dels romans cap al mar,
clar, és importantíssima, no?
Moltíssim.
i bé, també una mica,
el que avui en dia mos fa gràcia
són aquests paral·lelismes
entre aquest inici de la temporada
de la navegació
que es feia el 5 de març,
abans que comences la primavera,
i una mica també aquesta assimilació,
una miqueta entre el que podria ser
la Mare de Déu del Carme,
que cuida els navegants,
entre Isis,
que també cuida els navegants.
És a dir, això és el que a la gent
li fa molta gràcia avui en dia,
explicar totes aquestes coses.
Això és el que voleu transmetre,
el que voleu explicar
a través d'aquesta recreació històrica.
No, no, no, això és,
és, bueno, és una cosa molt puntual.
És més aviat explicar
com als romans els encantava
tot el que era oriental,
com ells vivien
aquests rituals i aquests religions
que venien de lluny
i com a ells, bueno,
els encantava
aquesta manera d'entendre
l'espiritualitat
que hi havia en les religions orientals
i que, per exemple,
la religió estatal,
molt més seriosa,
molt més cívica, comunitària,
doncs, al millor,
no els ho faria.
Navegui homicidis,
quan podrem veure aquesta recreació?
Us ho podem veure el dissabte
a Altafulla.
No, demà.
Digue'm-ho tu,
perquè si jo era de redegirar el programa,
ho tenim ben difícil.
No, no, no.
Lissabte, dissabte,
espera't,
ja no sé ni el dia que estic,
perquè haig de ser d'alt.
Sí,
dissabte a les vuit.
Dissabte a les vuit?
Sí.
Altafulla.
Que ja has de ser tu, Reis.
No t'equivoquis.
Sí.
Altafulla.
Això sí,
és un dels escenaris de l'AIM.
Perquè avui és dijous, no?
Avui és dijous, sí.
Ara l'AIM ens ho acaba de comprovar,
no pateixis.
Fàbula clodiana,
quan les banyes de César
són un assumpte d'estat.
Què és això?
Mira,
l'any passat ja vam fer una mica
una qüestió que ens va semblar molt interessant,
que va ser a partir d'episodis
que poden semblar molt anecdòtics,
com, per exemple,
l'any passat va ser la història d'Hortència,
o ara aquesta història
de la suposada relació
entre Clodi i Pompeia,
l'esposa de César.
Trauré tota una sèrie de conclusions
que pels historiadors d'avui en dia
són molt importants,
i és a dir, aquestes coses
que potser els textos clàssics
queden com a simples anècdotes
tenien implicacions polítiques
molt importants.
I, bueno,
en guany,
parlant d'aquesta qüestió
del final de la República
i sobretot de la figura de César
ens va semblar molt interessant.
I estàs fent referència,
abans ens ho deia la Reis,
amb aquella frase
que moltes vegades
hem sentit repetida,
de l'esposa del César,
no només ha de ser honesta,
deia?
No, només ha de ser honesta,
sinó sobretot semblar-ho.
Clar.
I, bueno,
a part,
també el que
mos agrada molt,
nosaltres som un grup
que no fem reconstrucció
històrica militar,
sinó que la fem civil,
som moltes dones,
llavors,
la veritat és que tenim
una mica de tirada
a fer coses
femenines.
i aquest episodi
va succeir
a casa de César
quan s'estava fent
un ritual
en honor
a Bona Dea.
Era un ritual
que només podien
practicar-lo
les matrones romanes,
les dones
més importants
i, bé,
això va passar
perquè només podien
ser-hi dones,
tot el que era masculí
s'havia de fer fora de casa,
s'havia de tapar,
evidentment els homes
no podien assistir
i se'ls va colar un home,
se'ls va colar
un xaval
que es deia
Clodi.
i llavors aquí
la gràcia està en saber,
bé,
Clodi,
què feia?
Doncs, bueno,
els historiadors
diuen moltes coses,
que si va ser una gamberrada,
una cosa de joventut,
que si realment
tenia un afer
amb Pompeia,
amb l'esposa de César,
si realment va ser César
qui es volia separar
de Pompeia,
que era familiar
de Pompeu,
el seu gran enemic
posteriorment
durant les guerres civils.
És a dir,
sembla una anècdota
i realment
va tindre
una implicació
molt,
molt,
molt gran.
a part conèixer
també
una mica més
en aquest Clodi,
coneixem a Clodi
per tot el que diu
Ciceró,
Ciceró se'l carrega,
el deixa
a l'altura del Betú,
però sabeu una mica
què va passar.
Això és molt divertit,
això que proposeu,
és molt divertit.
És molt de safareig.
A veure,
quan i on
la fa vola Clodiana?
Sí,
mira,
els dos diumenges,
al fòrum de la colònia
a les 12 del migdia,
diumenge 19,
diumenge 26.
Per aquestes reconstruccions,
almenys les vostres,
cal apuntar-se en algun lloc?
Sí,
sí,
sí,
s'ha de treure entrada
i ho podeu fer a la Casa Cefos,
per internet.
Feu via,
perquè ens consta
que a Banca Volen,
les reconstruccions
agrada moltíssim.
En quin estat de salut
esteu,
Némesis?
Què tal?
Bueno,
estem preparant-ho,
amb molta il·lusió,
la veritat és que ho disfrutem,
sí que,
clar,
hi ha molta feina,
però us agrada moltíssim.
Ho dic perquè parlem,
acostumem a parlar
amb els grups de reconstrucció,
ara,
a Tarra Coviva,
però vosaltres la feina
la feu tot l'any,
eh?
Durant tot l'any,
clar,
penses,
te documentes,
sobretot,
els materials que pots necessitar,
mira,
doncs en guany necessitarem
un vestit de matrona
perquè diu que
quan Claudi es va colar
dins de casa
portava un vestit
de color safrà
i de color safrà
no en tenim cap,
vinga,
l'hem de fer.
És tot...
Ho feu tot vosaltres,
també, no?
Quanta gent sou?
En Némesis.
En Némesis,
bueno,
a part de les sòcies,
perquè som una empresa
que fem arqueologia,
fem visites,
tenim moltíssima gent
que disfruta moltíssim
i que ens ajuda molt
en tot el que són
les activitats
de reconstrucció històrica.
tant al Navigui Homicidis,
a Altafulla,
en serem uns...
en som més de 20,
també en som més de 20
al fòrum
i després la més multitudinària
és quan fem els l'Udi Apolinares
a l'amfiteatre,
que llavors...
Ah, aquesta l'havien passat prou.
Exacte.
Aquí sí que som molta gent
que...
perquè, bueno,
recreem una mica
el que era el públic,
el públic romà,
la tribuna de les autoritats,
qui pagava els jocs,
tot això.
Doncs avui hem volgut
conèixer una miqueta més
i fer els honors
amb un dels grups
de reconstrucció històrica
que tenim aquí.
Quina és la proposta
de Némesis
amb la seva gerer,
la seva responsable,
la Reis Sobregat?
Reis, moltíssima sort
i sobretot que disfruteu
moltíssim d'aquesta festa
que en part,
i molt en part,
és també vostra.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, Reis.
Tanquem aquí aquesta hora
del matí de Tarragona Ràdio
i després tanquem,
en certa manera,
també el tema de Tarracoviva,
però fins a cert punt
parlem d'una altra cultura ancestral,
però en aquest cas l'Egípcia.
Marxem cap a l'exposició
del Caixa Fòrum.