Fins demà!
A través de www.tarragonaradio.cat
des de qualsevol lloc del món a través de la nostra pàgina web
i també a través del vostre dispositiu mòbil
amb l'aplicació Tunein Radio.
Allà ens busqueu i escoltareu en directe entrevistes
com les que hem fet fins ara
o com les que ens queden per fer fins dos quarts de dues del migdia.
Entrevistes que també deixem penjades a la nostra pàgina web
perquè les pugueu recuperar quan vulgueu.
Buquet Festival de Tarragona és el tema que ens atanya ara mateix.
Aporta diverses propostes,
un maridatge de patrimoni històric, música, cultura del vi...
Vaja, moltíssimes coses que comentarem tot seguit
i en farem cinc cèntims amb la Maria Parra Peña Fiel.
Ella és la creadora i la directora musical d'aquest festival.
Maria, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
És una mena de barreja, un maridatge entre patrimoni històric, música, cultura del vi...
Com ho definim?
Sí, exactament així.
És aquesta barreja i sorgeix d'una manera bastant espontània
i és com si moltes peces del puzzle que hagués pogut ser la meva vida
doncs hagués imprès forma d'una manera tac-tac-tac bastant fluïda.
Com neix tot això?
És a dir, com sorgeix?
Quin dia...
No sé si és una inspiració pròpia, si sorgeix d'alguna idea comú?
Les inspiracions són idees i les idees s'han d'agafar al vol
i intentar, en la mesura del possible, posar-les en pràctica
perquè les idees són com a diamants en brut.
El que passa és que moltes vegades hi ha pors,
hi ha certs frents de la qüestió pràctica,
de dir si això sortirà bé o no sortirà bé.
Però en aquest cas jo ho vaig veure molt clar.
Va ser, tot just, neix en una conversa
amb un molt bon amic meu, el Xavier Mejuto, d'Itinere,
que, doncs, sabent que jo soc pianista
i havent-hi col·laborat amb ell moltes vegades
en qüestions de visites a Sant Francesc,
m'ha dit, ostres, Maria, jo no sé si et diré una bestiesa,
però hi haurà un piano el dia 9 de juny
al claustre del seminari.
A tu te vindria d'agost fer un concert?
A veure, no sé, eh?
I, ostres, vaig dir, clar que sí, i tant.
Tot això, t'estic parlant potser de principis,
mitjans de... o finals de març, més aviat.
D'aquest març passat.
D'aquest març passat.
És a dir, que ha estat una cosa bastant imminent, eh?
Molt imminent.
Bastant ràpida.
Sí.
Llavors hi ha la Setmana Santa
i jo ja me quedo amb aquest cuc rondinant-me al cervell.
Això ho hem de fer, ho podem tirar endavant.
Clar, la qüestió era, doncs, fer el concert aquest,
que me feia molta il·lusió i punt.
Però amb això també haig de confessar
que hi ha una sèrie de circumstàncies de la meva pròpia vida
que van prendre com a una forma monumental.
És a dir, jo com a pianista he intervingut
diverses vegades a festivals internacionals
i un que me va deixar una empremta bastant considerable
va ser Chateau Chantot, a França, al sud de França,
a la regió del Tarn-et-Garone.
I aquest Chateau Chantot, que es traduiria per castells cantants,
que no té per què ser tots castells,
era un circuit de concerts
per llocs del patrimoni històric d'aquesta regió.
Estan parlant d'abadies, d'esglècies, de castells,
de llocs impressionants,
que evidentment embriagava ja no tan sols la música,
sinó el fet de sentir-ho en aquell espai.
Doncs això es va amagatzemant al meu cervell
i es va quedar allà.
I, per una altra banda,
hi ha el fet que jo he viscut durant molts anys
al Priorat
i amb el món del vi
doncs he contribuït amb la música espanyola,
de la qual soc especialista,
bastants cops en presentacions de vins,
vins espanyols o vins catalans.
I, clar, la gent és molt més receptiva
quan els toques diversos sentits.
Perquè gent que només sigui molt amater de la música,
doncs, malauradament, no n'hi ha tanta.
Però gent que pugui apreciar les coses boniques,
les coses bones,
i ho associï tot a un conjunt,
doncs, pots arribar a més públic.
A veure, aquí unim gairebé tots els sentits,
perquè escoltem música,
veiem aquest patrimoni històric,
el vivim, el gaudim
i tastem i olorem el vi.
És a dir, que gairebé...
És això, perquè, de fet,
a Tarragona és un luxe de ciutat.
Potser aquesta ciutat és bastant tirana com ho dona,
és potser una crítica personal...
Què vols dir, Maria, amb això?
Bé, doncs, que hi ha un patrimoni
que s'està recuperant i que s'està dignificant
i que s'està ensenyant al món.
I això està superbé.
Però també hi ha molts bons músics,
músics professionals a la província de Tarragona,
que, malauradament, tampoc en l'època que vivim,
tenen tantes ocasions de produir-se
d'una manera contínua o en condicions dignes, no?
I després, clar, tenim només a la província de Tarragona
una quantitat de denominacions d'origen
i d'una extrema qualitat i prestigi internacional.
És a dir, que són bons amb les tres coses, eh?
Sí.
Amb les tres qüestions, amb patrimoni, amb música i amb vi.
Clar.
Llavors, clar, el fet...
Ho hem d'aprofitar.
El fet que jo he col·laborat ensenyant
a la ciutat de Tarragona a francesos,
el fet que, com a músic,
tinc molts bons amics músics aquí per la província,
i el fet que jo he viscut de molt a prop al món del vi,
doncs fa que això sí, per a mi,
una qüestió ja de certesa,
que ha de ser, evidentment,
ha de tenir una acollida bona, almenys, la iniciativa.
No ho he dit a la presentació,
però la Maria Parra Peñafiel
és la creadora, la impulsora,
això sí, la impulsora i la directora musical d'aquest festival,
però és que, a més, òbviament, ets pianista, no?
Sí.
Fes, vaja, explica'ns una mica d'on vens.
Bé, doncs, jo, Tarragona sempre ha sigut la meva ciutat,
diguéssim, de posto de viure,
des que tinc un any de vida,
els meus pares van arribar aquí,
i jo he fet els estudis meus al Conservatori de Tarragona,
al Conservatori de Vilaseca,
després vaig marxar cap a Barcelona
i ja després vaig marxar cap a França,
on jo me vaig especialitzar
en professors del Conservatori Superior de París.
I després hi va haver una retornada,
i en aquesta retornada, doncs,
és quan jo visc el Priorat d'una època
i també, doncs, faig estudis de música espanyola
amb l'Alícia de la Rocha,
pels quals m'he sento molt afortunada,
perquè vaig poder aprofitar una sèrie d'anys
ben a prop amb ella.
És a dir, que tenim una persona, doncs,
de prestigi darrere d'aquest festival,
darrere la creació i la direcció musical d'aquest festival.
Imagino, Maria, que no està sola per dur a terme
tots aquests actes que de seguida comentarem.
No, evidentment.
O sigui, si soc la impulsora principal, sí,
però aquestes coses totes sols no es poden arribar a fer.
Òbviament.
És a dir, conto amb col·laboracions de luxe,
com ara també parlaríem del Llorenç Muñoz,
d'Archer 3, amb qui un cop has posat aquest projecte,
em va dir, jo ho veig esclaríssim,
perquè ell gerenta tota la qüestió de Catherine,
dels espais del seminari,
i em va dir, anem-hi, o sigui, avanti,
vinga, anem a provar,
vull dir, t'ha recolzat amb aquesta aventura.
I, evidentment, amb altres que jo els estic molt agraïdes
són els musis que formaran part d'aquesta edició,
gent que en qüestió d'hores trucant i dient
vosaltres estaríeu disposats a participar en aquest projecte nou
que ben bé no sabem què va passar o què passarà,
però que la bona intenció és de fer-ho amb tota la...
impulsar-ho al màxim i de més,
i la resposta va ser claríssima,
el grup que jo tinc ara mateix amb mi,
són realment uns grans amics,
i al mateix temps diria valents,
però jo penso que al final estarem tots bastant satisfets.
I això, Maria, és ja perquè comenceu aquest proper diumenge,
dia nou de juny,
quants concerts se'n marquen dins del festival?
Bé, doncs ara mateix n'hi han marcat set,
set en ferm,
perquè la idea era acabar més o menys cap a la diada,
que és una mica l'època que tothom ja torna a la normalitat.
Si no m'equivoco, el darrer el 7 de setembre,
pot ser que el teniu programat,
i una cloenda el 14.
Aquesta cloenda sorgeix després,
perquè d'alguna manera,
com és una col·laboració entre l'aspecte musical,
però també hi ha tota la qüestió del vi
i una mica de gastronomia al voltant d'això,
és fer com una festa final
entre els elements, diguéssim,
centrals d'aquesta organització.
I aquest sopar era per tot el que era alt,
és a dir, taules de 10 persones,
amb el mateix claustre,
i amb una actuació que encara no en puc parlar,
perquè s'està tancant aquests dies.
Aquesta la deixarem en sorpresa,
com a actuació final, com a col·laboració final.
Amb què comenceu aquest diumenge?
Aquest diumenge comencem amb una molt bona amiga,
la Carmen Becerra,
que és una gran guitarrista de gran prestigi,
i el projecte de fer ella i jo alguna cosa plegada
sorgeix abans del buquer.
És a dir, un dia ens vam trobar per casualitat,
també pel carrer, ella viu a Sant Sebastián,
i feia anys que no ens vèiem.
I l'alegria va ser immensa de retrobar-nos.
Ostres, a veure si fem alguna cosa juntes,
perquè amb la música espanyola,
i, ostres, doncs, podríem fer un programa.
I ens vam anar enviant mails,
i vam, doncs,
fer un programa de música espanyola
que combinéssim obres capdals de la música espanyola,
tant de guitarra com de piano,
i com no hi ha un repertori piano-guitarra establert,
doncs hi ha una peça amb la que toquem juntes,
que és el segon moviment del Concierto de Granjuez,
que jo, diguéssim,
li faig la reducció d'orquestra.
I aquesta idea, com estava així, també cap al març,
quan sorgeix la idea,
en comptes de dir, doncs, ho faig jo aquest concert,
m'ho vaig veure, doncs, abocada a dir-li,
escolta'm, Carmen, hi hauria la possibilitat d'això.
Com ho veus? I va dir, ostres, genial, fantàstic.
No sé ni quan se'n cobrarà,
si cobrarem o no, però com ho veus?
Tu, adelante, adelante, me va dir.
I amb ella, doncs, és amb qui començo,
a més a més, amb molt d'agraïment.
I a banda d'aquesta peça del mestre Rodrigo,
si no m'equivoco, què fareu més?
Doncs hi haurà peces d'Albéniz,
de Falla, de Granados,
que seria una mica el trio emblemàtic.
Per excel·lència, sí.
I després, doncs, hi haurà de Tàrrega, també,
i ara mateix no t'ho sabria dir,
però, bueno, seria més o menys
peces capdals de la guitarra
i capdals del piano.
Això serà aquest diumenge.
On ho fareu?
Perquè veig que les actuacions són
tant a la Casa Valcells
com al claustre del seminari.
El pati de la Casa Valcells
i el claustre del seminari.
Aquests han estat els dos espais oferts.
també haig d'agrair al seminari,
a la Marissa,
que, d'alguna manera,
també s'incorporen a aquesta aventura,
dient, doncs, apostem per això
i t'accedeixo l'espai enguany
a veure què sorgeix de tot això.
Realment, amb la mà en el cor,
li haig d'agrair aquest gest
perquè realment és un espai magnífic,
que suposo que ha hagut d'haver
una inversió immensa,
però vull dir que el seu tarannà
és el mateix del que estic proposant.
És a dir, que a Tarragona
hi hagi un moviment cultural
i si és de casa nostra,
tant millor, no?
Aquest concert serà el proper diumenge,
com dèiem,
però els concerts s'allarguaran
fins al dia 7 de setembre,
sense comptar aquest del dia 14,
que comentàvem abans,
que està una mica encara tancant-se,
en secret per tancament,
no podem dir així,
en secret per tancament.
No puc dir gran cosa.
A grans trets,
perdó, a grans trets, Maria,
què ens oferiu fins al dia 7 de setembre?
Comentem una mica dates?
Sí, doncs després d'aquest
del dia 9 de juny
hi haurà el Juan Becerra,
que és el germà de la Carme,
que és un altre guitarrista immens.
Serà això el dia 22 de juny
a les 8 i mitja
al pati de la Casa Vaisells.
Això serà un dia...
Això és l'esplanada
un divendres.
Sí, que agafa una mica
Gans de Sant Joan,
una mica al final del curs,
i doncs és un pati molt recollit,
té una acústica fantàstica,
i doncs això seria el 22.
Després, clar,
jo he volgut que estiguin
una mica espaiats,
perquè entre concert i concert
hi hagi un temps
per poder m'abocar
cap al següent de concert
i que cada concert
sigui un èxit.
Vull dir que
intentar que cada vegada
hi hagi el màxim
de públic possible.
Molt bé.
No és només un festival
de música clàssica,
com se podria pensar
en un moment donat,
perquè també en la meva vida
el jazz ha format
per...
durant un temps important,
i el vaig estudiar,
tot i que avui no el toco,
el toco només per a mi,
i doncs amb aquest aspecte
doncs tinc molt...
I d'aquesta època
o de posteriors
tinc també molts bons amics
i molt bones col·laboracions,
com ara el Xavier Pied,
que d'alguna manera
també per a Zahar,
aquell dia,
el 13 de juliol,
que és el proper següent concert,
compta amb una col·laboració
puntual, esporàdica,
d'un grandíssim baterista francès,
o afincat a França,
Jean-Pierre Derouard,
i això serà també
un moment, diguéssim,
importantíssim,
perquè aquest senyor
ve d'un festival a Huelva,
em sembla que és,
fa aturar una nit de Tarragona,
que seria precisament
aquesta del Consell,
i després ja torna cap a París.
De moment tenim 9 de juny,
22 de juny i 13 de juliol.
Després,
aquest altre del 26 de juliol,
aquí hi ha una companya de flamenc,
de l'Àfrica Aguilar,
que és una grandíssima ballerina de flamenc
i grandíssima professora,
que de la seva escola
estan sortint molt bons professionals
i que estan sortint a fora a estudiar
i a continuar la seva carrera.
I, doncs,
ella també d'una manera
molt simpàtica
per contribuir amb això,
diu,
i a més a més,
voldré que hi hagi músics.
ens conjuntarem
amb una colla de 10,
més o menys,
i amb ells
col·laboraré
amb dues peces de falla
al piano,
amb un concert,
diguéssim,
com una espècie de recital
de castanyoles,
que és un piano i castanyoles,
sembla que és la dança del fuego,
i després també
una cosa
amb alguna cosa
del sombre de tres pijos,
la dança del molinero.
Després,
després ja anem a l'agost,
el 9 d'agost,
i tornem a ser amb el jazz.
Aquest cop és amb l'Òscar
Fernández Pacheco
i el seu grup,
Ordax Electric Quartet.
Amb l'Òscar,
jo el vaig conèixer puntualment
a Vilaseca,
amb una ponència
que vam fer tots dos
sobre la motivació,
i va sorgir
una molt bona química,
una persona
molt positiva,
molt tempenta,
i quan jo li vaig proposar
no ho va dubtar
ni dos segons.
Vull dir que també
li agraeixo molt
a l'Òscar
i al seu grup,
que la resta de músics
no els conec,
però també diguéssim
que han recolzat
la iniciativa.
I després ja aniríem
el 30 d'agost
amb un duo
contrabaix
i clarinet,
que és un repertori
contemporani,
és clàssic,
però contemporani,
i és amb el Mario Lissarde
i el Carlos Jesús Casador.
Ells,
amb aquest concert,
m'ha remarcat
el Mario,
que faran
com una estrena
europea
d'un compositor
que, doncs,
sí que havia estrenat
em sembla que és
als Estats Units,
però serà primícia
a Europa.
I és un format
contrabaix clarinet,
força íntim,
però amb una qualitat
també important.
El Mario és
contrabaixista
de Camerata XXI.
Curiós també
aquesta barreja
o aquesta comunió
entre
contrabaix
i clarinet.
I ja ens aniríem
al darrer
entre cometes
que seria
el 7 de setembre.
Sí,
el 7 de setembre
tenim un altre
guitarrista de luxe
que és el Miguel
Jabaloi,
que també
el vaig conèixer
recentment
quan jo tenia
aquest cuc
que et comentava
al cap
de
ho faré o no ho faré,
ho tiraré endavant
i també
l'imig
vaig deixar
caure.
Tu estaries
potser
en un moment
donat
disposat
a participar
i tal?
Doncs sí,
perquè no,
doncs digue'm-ho.
I tot just
15 dies
o 20 dies
després
li estava
diguéssim
proposant
això
i ell me va dir
clar,
evidentment.
I el dia 14
que és el que encara
no en podem parlar
seria aquest
sopar cloenda
que ens comentaves
abans
que us servirà
doncs això
per tancar
aquest cicle
on la Maria
doncs ha
escollit,
vaja,
ha proposat
a molts amics
o coneguts
perquè ens
és el que comentaves,
no?
Molts són amics teus,
coneguts
i grans
doncs també
interprets
de la música
perquè participin
en aquest cicle.
Tenim la música,
tenim el patrimoni
històric,
el tema dels maridatges
amb el vi
com ho el dureu a terme?
El vi serà
com un final
de festa
és a dir,
en comptes
que la gent marxi
a casa seva
doncs
evidentment
havent-hi gaudit
d'un espectacle
és com
retenir-los
perquè puguin
doncs
la gent pugui
intercanviar
impressions
també m'agradaria
que fos una excusa
per retrobar-se
amb amics
hi ha molts amics
que no pots veure
perquè sempre estàs
de viatge
o fas altres coses
però també
trobo que és
una bonica excusa
per dir
ostres,
ens veiem allà.
Molt bé,
fer una mica
de trobada
de xarxa
després del concert.
Sí,
la gent una vegada
sempre es fa
fer la copa
en un lloc
i la gent
se dispersa.
D'aquesta manera
la gent es queda
al voltant
d'una copa
de vi
i
doncs
se'n retroben.
No cal parlar
només
del que s'ha viscut
sinó
de
com va la vida
simplement.
Maria,
a nivell de preus
haurem de pagar
alguna cosa
per accedir
als concerts?
Com anirà això?
Sí,
és que la iniciativa
és totalment privada
no ha hagut
perquè clar
s'ha fet tot
molt precipitadament
també
no han hagut
espònsors
només tinc una
que també
voldria agrair
que és la meva
farmacèutica
que canta
amb una coral
i ella
d'alguna manera
doncs
amb la mà
amb el cor
va dir
escolta'm jo
encara que sigui
una mica
és tot el que puc fer
tenint en compte
que les farmàcies
també estan
com a molt castigades
sí, sí
òbviament
estan pendents
de rebre
factures
des d'aquí vull
agrair a l'Àngels
aquest gest
en gènere
la resta
és una entrada
de 12 euros
que penso
que pel que oferim
i comptant
que d'aquí
ha de sortir
totes les despeses
doncs és un preu
prou popular
Buquer Festival
teniu també pàgina web
allà ens podem informar
de tots els continguts
dels preus
del programa
dels horaris
sí, sí, sí
és una pàgina web
teniu pàgina web
i presència
a les xarxes socials
també
sí, aquí també
hauria d'agrair
a la meva filla
tinc una filla
de 15 anys
que si no hagués estat
per ella
jo hagués estat
bastant perduda
ella t'ha dut
tota la part més tècnica
tota la part més informàtica
sí, sí
ella ha donat la imatge
al buquer
molt bé
i després
amb un pim-pam
va fer
va fer emergir
tot això
amb un web
o sigui que serà fàcil
trobar-ho a Buquer Festival
de Tarragona
també doncs a través
dels cercadors
Maria ho hem de deixar aquí
molt bé
ens retrobem
doncs això
el diumenge 9 de juny
que és la data
més immediata
al seminari
al claustre del seminari
a les 12 del migdia
a les 12 del migdia
tots els altres horaris
doncs els oients
que estiguin interessats
els poden també consultar
a través d'internet
i també nosaltres
doncs anirem
agendant
totes aquestes propostes
Maria Parra
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
moltíssimes gràcies a vosaltres
bon dia