La Universitat de Rovira i Virgil investeix aquesta tarda
honoris causa a l'investigador francesa.
És un dels referents en el món de la química quàntica, Jean-Paul Maguié.
En volem parlar, de fet, amb la investigadora en química quàntica,
la doctora Rosa Caballol, que és qui la patinarà en aquest acte
que es fa avui a la tarda aquí a Tarragona.
Doctora Caballol, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I què podríem destacar de la trajectòria científica d'aquest investigador referent arreu?
Bé, aquest investigador va començar la seva trajectòria acadèmica
estudiant a l'Ecole Normal de París,
que, com he sapigut, és un referent de les elits investigadores franceses,
i va començar immediatament a treballar en el camp de la química quàntica.
La química quàntica era llavors una ciència molt nova,
ara és una miqueta més antiga.
Té com a principi la física quàntica
i tracta del comportament dels electrons,
bàsicament dels electrons, també dels nuclis,
en les molècules i en els sistemes químics,
en les estructures, en els materials, en els sòlids, etc.
Molt aviat va començar a interessar-se per la part més metodològica d'aquesta ciència,
tot i que llavors pràcticament era el que es podia fer,
perquè capacitat de càlcul no s'entenia llavors,
els ordinadors estaven a les beceroles.
I va començar a proposar mètodes que després van ser referents
i van ser molt utilitzats arreu,
molt particularment a l'Europa del Sud,
i mètodes que els seus articles de l'època
tenen un número de cites molt gran.
És un científic que veig que el defineixen
com un científic amb una curiositat sense límits,
d'altra banda important, suposem,
per treballar en aquest camp de la ciència.
A més a més, diuen en un perfil humanista poc freqüent.
Per què és poc freqüent?
Bé, que té una curiositat sense límits,
doncs cada vegada que se li planteja un problema
l'he de resoldre.
Per tant, és cert que és inquiet en aquest sentit
i que no para fins que no troba solucions
a aquelles coses que el preocupen.
La curiositat sense límits també té a veure
amb d'altres facetes dels seus interessos,
perquè és una persona que llegeix moltíssim,
que té un coneixement de la literatura espanyola,
catalana, per exemple, és un lector de Cabré,
llatinoamericana, etcètera,
és un lector infatigable.
és també un coneixedor d'art,
per tant, és una persona que té múltiples interessos,
no únicament la ciència.
Parlant de ciència, de fet,
de ciència i dels seus treballs pioners,
com deia, que ara són referència,
podríem explicar-nos de forma entenedora,
per a aquells que no som d'aquest camp,
parlant, per exemple,
d'aquesta metodologia química o quàntica.
Què vol dir?
Sí, aquesta metodologia química o quàntica,
això és cert, té raó que és bastant difícil de comunicar,
és una miqueta les traves que tenim,
els que treballem en aquest camp,
per fer-nos comprensibles,
és difícil que ens entenguin.
I, per tant, som,
aprofito per dir-ho,
una vessant de la ciència
prou utilitzada i prou interessant,
però pràcticament mai mediàtica.
Bé, nosaltres utilitzem, doncs,
la teoria quàntica,
que és aquella que va elaborar Planck,
per intentar descriure,
dintre de les molècules
i en les reaccions químiques, etc.,
allò que determina
el comportament d'aquesta matèria,
que són, de fet,
els electrons i els nuclis que la contenen.
Per tant, fem servir molta física,
forces matemàtiques
i, avui en dia,
per poder fer aplicacions,
doncs, naturalment,
tenim el recolzament inapreciable
de la informàtica.
Des d'aquest punt de vista,
doctor Caballol,
podem afirmar que tot allò que ens envolta,
tot allò que veiem al nostre voltant,
és més complex del que,
aparentment, pugui semblar?
Doncs, és bastant més complex, sí,
perquè la teoria quàntica
té en si mateixa
un contingut probabilístic,
no determinístic,
que fa que tot sigui complex
d'analitzar.
Però, per altra part,
és un món molt petit,
perquè és milions i milions i milions
de vegades més petit
que allò que veiem.
Per tant,
no podem tampoc accedir-hi
i ens quedem força sovint
doncs amb la interpretació.
La interpretació,
fins que no es desmenteixi,
pot ser vàlida, no?
Sabeu que això és el mètode científic.
Creem models,
creem teories,
però,
potser,
hi ha una aplicació
que demostra que allò,
o que no el sabem resoldre.
Bé,
en tot cas,
és força complex,
si el món.
Perquè està creat d'unitats
tan petites
que no les veiem.
Tornant a la figura
del Jean-Paul Maurier,
veig que ha tingut
un paper important
en la defensa de la ciència
en el cidre de la societat
i també diu
que és un científic
que rebia passió
pel seu treball.
És així?
Sí,
si em deixa que comenci
per aquesta part,
el laboratori
on ell,
diguem,
va desenvolupar
tota la seva trajectòria,
que no és pas
el laboratori inicial,
sinó que és
el laboratori
de físic quantic
de la Universitat
Polsabatia de Toulouse,
doncs a les dècades
dels 80 i dels 90
per allà
hi va passar
una quantitat
de gent jove
que començava
el seu camí
a la investigació
extraordinari.
I radiava passió
el que feien,
no solament ell,
tot el grup,
però ell molt particularment,
la comunicaven
i de fet
jo crec que
són responsables
que molts
ens haguem dedicat
a aquest camp.
Jo ja m'hi dedicava
en aquell moment
quan vaig anar per allà,
però n'hi ha d'altres
que crec que els va entrar
l'entusiasme
justament
arrel de la relació
que van tenir
amb aquest grup
i amb aquest professor.
I sobre el seu paper
de defensar la ciència
en els idos de la societat?
Sí.
Diguem que la seva preocupació
és de rigor,
d'interpretació,
però també
de defensa
de la ciència
sobretot
de la ciència bàsica
i té una gran preocupació
sobretot avui en dia
perquè això
ha evolucionat molt
en què
hi ha una gran pressió
de les institucions,
els estaments,
els que ens paguen
els projectes,
etcètera,
perquè tot allò
que produïm
en ciència
tingui una aplicabilitat directa.
I això
l'ha preocupat
i el preocupa també
com s'ha passat
de la ciència
com pràcticament
una diversió individual,
la gent
disfrutava
i això
era
el gran al·licient
avui
en què es competeix
i
s'ha de produir més
i s'ha de produir més aplicat
i en aquest sentit
doncs sí,
s'ha estat preocupat
a part de que
també
ha tingut
preocupacions socials
al marge de la ciència.
Per tant,
doncs,
les dues facetes
s'acaben unint.
Jo ara
no m'atreviria
a parlar del problema
que vostès em parlen
de la N-dependència,
no?,
que és complicat,
eh?
Això són coses molt...
Ell ha contribuït
però molt
en aquest aspecte.
Ha contribuït molt
en això
però això són coses
molt específiques.
Molt específiques.
Molt bé.
La conversa
amb aquesta persona
que serà la que patrinarà avui
l'acte
de nomenament
de doctor Noris Causa
d'aquest científic francès
Jean-Paul Magui
com dèiem
i com ens explicava
la doctora Caballol
un científic
doncs de rellevància
no només
a nivell europeu
sinó a nivell general.
I de fet ella també,
de fet la doctora Caballol
serà també protagonista.
Ho serà avui
però també demà
perquè demà es fa un simposi
que es diu
Química Teòrica Espanya
explicada per les dones
i es farà precisament en honor
a la professora Rosa Caballol
i és que ella
és investigadora responsable
del grup de recerca
en Química Teòrica
de la Rovira Virgili
i és una de les científiques
més notables
en aquesta matèria
en Química Teòrica
a nivell de tot l'Estat
un àmbit per cert
en presència majoritària masculina.
Justament per això
doncs es fa aquest simposi
Química Teòrica Espanya
explicada per les dones
que anirà doncs això
com dèiem en honor
a la doctora Caballol
que és a més a més
a Premi Narcís Monturiol
de la Generalitat
el 97
i professora distingida
de la URB
ha obtingut
la distinció col·lectiva 2012
de l'Observatori
per la Igualtat.
En aquest simposi
que es farà com dèiem
demà i demà passat
30 i 31 de gener
es va posar de manifest
el paper important
de la dona
en el desenvolupament
de la Química Teòrica
a l'Estat
en les últimes dècades
i s'han reunit
de fer per fer-ho
17 dones aponents
representants
de diferents generacions
de l'Estat espanyol
o que mantenen
estretes col·laboracions
amb el grup
de la doctora Caballol.
Davant serà
doncs el protagonista
en aquest simposi
avui d'altra banda
com dèiem
d'aquest nomenament
de doctor honoris causa
d'aquest científic francès
Jean-Paul Magui
que hem volgut
doncs acostar-vos
avui la seva figura
una figura com dèiem
amb curiositat sense límits
i amb un perfil
humanista poc freqüent
i n'hem parlat
amb la doctora Caballol.