El dia de la grossa
i allà ens hem trobat amb un munt d'usuaris
de les associacions i de les entitats
i també els seus responsables.
Ara, quan marxava, quan tornava a baixar cap aquí,
m'he trobat que feien el manifest,
estava l'alcalde, tots els regidors
i tota aquella gent que estava participant d'aquesta diada
que ha anat molt bé i ens hem passat molt bé.
Jo he estat una estoneta amb ells,
hem pogut tocar percussions
i hi ha hagut el saxofonista, el Xavier Pierre,
que ja l'explicaré més tard que hem fet amb ell
i ha sigut molt maco, la veritat és que sí.
Recordeu que avui és el dia de les persones amb discapacitat
però que la celebració i les activitats
s'allarguen durant tota la setmana,
per tant, em sembla que és fins divendres,
encara que trobarem actes aquí a la ciutat,
després els repassarem en tot cas
i escoltarem veus del que ha passat avui
a la plaça de la Font en aquesta celebració gran
que ahir ja us avançàvem dins del programa tothom.
Però una miqueta més amunt,
a les escales de la catedral li passava una altra cosa?
També bastant bonica, però totalment diferent.
Era la Jordina Love, aquesta productora, activista,
és una showwoman perquè ho fa tot,
doncs s'ha tornat a despullar i ho va fer,
s'ha tornat a despullar les escales de la catedral
i la veritat és que és una imatge molt, molt maca
perquè, a més a més, com a curiositat,
quedaven les escales en fosc,
quedava la catedral il·luminada
i la pell de la noia
que mimetitzava perfectament amb la catedral.
No, al revés, amb la catedral.
Llavors eren les escales fosques,
la catedral il·luminada
i la pell era quasi bé igual,
i tothom ho dèiem, eh?,
quasi bé igual al color de la façana de la catedral.
I queda molt bonic.
La veritat és que és una imatge impagable, eh?
És molt bonica.
una imatge molt estètica
que ha servit a aquesta acció de la Jill Love,
així és el nom artístico, l'alter ego de la Jordina,
ha servit per promocionar el que passarà aquesta tarda
la projecció de la seva pel·lícula,
primer llarg metratge, que es diu Seving Isis,
i que forma part del Festival Rec.
Sí, s'inaugurà amb aquesta pel·lícula Seving Isis
al Festival Rec aquesta tarda a dos quarts de set
a l'àntica audiència, on estarà ella,
i ja veureu que ara us porto una petita entrevista,
hem estat xerrant, i ella em deia
que estàvem tots convidats
i que ens firmaria DVDs, com li agradaria a ella,
i que estàvem tots convidats
i que aquests DVDs, doncs, ens els podria firmar
i després els podríem vendre,
perquè es faria molt famosa
i llavors podríem treure diners.
Ella tot ho pensa, ja.
Alena, hi havia molta gent,
perquè només que l'anunciés,
l'Obsjordina es despulla a les actuals de la Catedral.
No hi havia molta gent al principi,
perquè jo no sé si ho van difondre massa,
hi havia premsa, però poca gent.
Però sí que et dic una cosa,
quan finalment s'ha destapat,
hi havia com un llençol mentre ella es col·locava
i es anava despullant,
quan s'ha tret el llençol,
tota la gent que passava per la plaça de les Cols,
doncs, ha anat parant i fent fotografies,
perquè la imatge era realment espectacular
i, bueno, diferent,
si més no, diferent.
Doncs, escolta, l'Anna,
escoltem-me el que ens explicava.
Som-hi.
La primera pregunta és obligada.
Què se sent a l'estar amb el fred que fa,
sobretot a les escales de la Catedral,
davant de, no direm un centenar,
però bastantes persones?
Sí.
Bé, és una emoció i és un honor per mi.
M'estic donant la benvinguda a mi mateixa a Tarragona,
amb les campanes de la Catedral al migdia
i amb aquesta gent,
amb tu, amb tothom,
i la veritat és que per mi no fa fred
perquè és un estat mental,
però amb tot el caliu que m'esteu donant
estaria a l'hi tot el dia, vamos.
Explica'ns què significa aquesta performance
i quin objectiu té.
Aquesta és una escena de Saving Isis,
i és com el sueño eterno.
L'humanitat està sotmesa al somni
i ara amb la nova New Golden Age,
la nova era durada de la humanitat,
ens estem despertant.
I això significa que encara estem
en estat somnolent.
I és tot un somni.
Tot.
Això ara mateix amb tu,
amb aquesta entrevista,
és part del somni.
i és la meva simbologia.
Parles sempre d'aquesta dualitat
entre tu i el teu alter ego.
Explica'ns,
qui feia avui la performance?
La performance era Jill Love,
que és l'alter ego,
i si passa alguna cosa i no m'agrada,
doncs la puc culpar a ella.
I jo seré directora,
el Cervell.
i és molt divertit.
I és molt divertit perquè el meu nom
és Jordina Gil
i m'agrada canviar l'ordre dels noms
i jugar.
I perquè crec que tots tenim diverses personalitats,
diverses emocions,
i som una miqueta de tot dintre d'un mateix cos.
i per a una artista,
una actriu,
una performer,
és molt important
saber diferenciar una de l'altra.
La Jordina alguna vegada
renya a la Gil?
Bueno,
jo m'enfado a mi mateixa tots els dies
i sobretot al Miral.
Però bueno,
m'adon més amor que Renines
i és com una relació que tinc jo
i així no estic mai sola.
Encara que estigui sola,
no estic sola.
Actualment vius a Estats Units
però tens temps per venir a Tarragona.
Quina és la relació actual
que mantens amb la ciutat?
Bueno,
l'última vegada que vaig vindre a Tarragona
va ser per la mort de la meva mare,
va ser l'any passat,
i no tenia previst rodar,
però caminant per la part alta
em vaig inspirar tant
que vaig decidir afegir
noves escenes de la pel·lícula
i són les escenes més boniques,
les que més emocionada estic
de la pel·lícula en total,
vam-nos.
I jo crec que Tarragona
és un plató cinematogràfic perfecte
i s'ha de potenciar,
ho hem de promoure internacionalment
perquè el que tenim aquí
és una joia,
una joia i espero venir tots els anys
i una pròxima pel·lícula
que tingui a la ment
poder rodar part aquí a Tarragona
perquè estic enamorada de Tarragona.
I no ho dius això perquè siguis bona tarragonina,
sinó perquè realment hi ha encant aquí?
Hi ha molt d'encant,
molt d'encant.
Jo quan era petita m'enfadava amb Tarragona
perquè pensava que era molt petita,
que no hi havia molt de futur
i que era molt avorrida,
però ara que he tornat al cap dels anys
l'he valorat,
l'he valorat
i estic enamorada
de Tarragona,
de les tarragonins
i de la peralta.
La peralta és molt bonica,
és preciosa.
El teu film,
Saving Isis,
s'estrena avui mateix al Festival Rec.
Explica'ns,
què ens explica aquesta pel·lícula?
És una pel·lícula
basada en els somnis,
amb l'inconscient,
amb els malsons
i és com he recolectat
totes aquestes experiències
que he tingut jo
tant a Tarragona,
a Madrid,
als Estats Units
i tots els somnis
i totes les idees que he tingut
les he posat totes juntes
i m'ha sortit una pel·lícula
que no m'esperava,
no m'esperava
i no és la pel·lícula
que estava al guió
i la pel·lícula té vida
per ella mateixa,
que és orgànica.
Veiem al tràiler
moltes imatges poètiques,
molts simbolismes,
no és una pel·lícula comercial?
No, no,
és un experiment
que jo he fet,
jo no he anat
a l'Institut de Cinema
o Col·legi de Cinema,
jo tot el que he après
ha sigut de veure pel·lícules
i volia fer un experiment,
volia ser totalment lliure
sense seguir ningú guió
o normes cinematogràfiques,
sense pensar en els diners,
si faré diners en la pel·lícula,
volia ser totalment lliure
i ho he aconseguit
i per mi la meva òpera Prima
és com el meu primer baby,
el meu primer bebè.
Ha sigut molt difícil
aconseguir finançament,
aconseguir recursos?
Bé, he fet els crowdfundings,
Kickstarter, Indiegogo,
que està molt de moda
i ara amb la revolució digital
és molt fàcil fer una pel·lícula,
si verdaderament vols fer una pel·lícula,
compra't una cabra per mil euros
i ja la pots fer.
Però has de tenir una mica de noció
de lo que és reproduir imatges
en una pel·lícula,
perquè una imatge val més que mil paraules.
I bé, la pel·lícula és com 30.000 euros,
no, 30.000 dòlares,
que són menys que euros
i la veritat que no és res,
no és res per una pel·lícula,
però sembla que sigui
a milions dòlars production.
I per mi és un mèrit.
Les teves imatges,
les teves performances,
les teves actuacions
sempre són polèmiques.
Què busques en aquestes accions?
Per mi un artista
que ha de revolucionar
i que s'ha de ser polèmica
i s'ha de saber agitar les consciències,
perquè la societat està una mica adormida
i tenim por de sobressaltar els altres
i ser diferents.
Hem de ser tots un ramadet d'ovelles
i no fer massa soroll.
I per mi jo soc una rebel,
amb causa,
una rebel amb causa.
I m'agrada fer soroll,
m'agrada expressar-me,
que tothom sàpiga que estic contenta,
enfadada, excitada, emocionada,
a través del Facebook, pel·lícules,
ballant, pintant...
M'agrada expressar,
perquè és molt més barat
que anar al psiquiatre o al psicòleg.
I amb les meves performances
tampoc és que sigui res de l'altre món,
simplement que em mostro realment com soc nua,
vulnerable i fràgil
i faig entendre als altres que tots som iguals,
perquè una vegada que ens traiem aquests murs,
aquestes capes de roba i de coses,
caretes i disfraços,
som tots iguals.
I per mi la performance
no és només el que jo faig,
sinó les persones que estan al costat meu,
com reaccionen,
el que diuen
i jo estic molt atenta
i per mi són ells els que fan la performance,
no jo.
T'has adonat alguna reacció
mentre estaves fent aquesta performance?
A l'aigua.
Sí, bé, les càmeres i tal.
La veritat que la reacció
de la gent de Tarragona és molt bona.
els Estats Units són molt més conservatius
i si veuen un cos nua és com...
com algo, com tabú,
però pel·lícules de terror,
disparos,
metralletes i sangre i coses així,
si ho veuen bé.
Però un cos nu d'una dona estirada al terra
és com una bruja,
és com una cosa molt forta.
Però a Tarragona,
la reacció ha sigut molt bonica,
molt bonica,
és el que m'esperava.
En què treballes ara?
Ara sí treballant amb una pel·lícula
que es diu
God's Sense Awakening,
és el despertar de la consciència divina
i és com un documental,
muntatge experimental,
que va del que és el despertar,
la nova era,
the new golden age,
la nova era de la humanitat.
La nova golden durada.
M'ha faig un lío a vegades
perquè el meu cervell parla en català,
castellà i anglès.
Però va d'això
i ara és una cosa per inspirar la humanitat
i és un regal que jo faig a la humanitat
perquè desperti
i perquè pugui reconèixer
que tots tenim una mica de Déu
en nosaltres mateixos,
que no hem d'anar al cel per conèixer Déu.
Déu està aquí, dintre.
Doncs moltes gràcies, Jordina.
Et desitgem molta sort
a l'estrena d'aquesta tarda
de la teva pel·lícula,
de la teva obra mestra
i que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies
per donar-me l'oportunitat
d'expressar-me
i promoure la pel·lícula.
Espero que vingueu avui
a les sis i mitja
a l'antiga audiència.
Save in Isis,
estaré firmant DVDs
i quan sigui molt famosa,
molt famosa,
els podràs vendre
i podràs fer molts diners
amb els DVDs.
Un petó.
Molt bé.
Tot un personatge, eh?
Això no es pot negar.
Es pot negar.
Molt bé,
però passaven altres coses.
Això era la performance
que feia Jill Love
a les escales de la catedral,
a la plaça de la Font,
com deies,
se celebrava avui
el dia gran,
el dia de les persones
amb discapacitat,
amb tots uns actes
que duraran tota la setmana,
però avui era el seu dia.
Què passava, Elena?
Doncs hem parlat primer
amb Serapi Colombo,
que és professor
de l'escola SOLC,
que està intentant
aconseguir fons
per les seves tasques,
o tallers de quinoterapia
o treballar amb gossos,
i això és el que ens deia ell
sobre la lectura del manifest
i la importància dels drets
de les persones amb discapacitat.
Queda també, doncs,
una mica el que seria
un acte protocolari,
si tu vols,
però important,
és la lectura d'un manifest,
un manifest que en èpoques
com l'actual,
que encara agafa
més rellevància.
Tots sabem que estem
en època de retallades,
estem en època
de vaques flaques,
que els recursos econòmics
dissortadament
per totes les entitats
han minvat,
i això ho notem,
ho notem especialment
tots, no?
I, bueno,
el que veurem
és, doncs, bueno,
un manifest,
una lectura
on es vol reivindicar
una mica
els drets, no?,
que les persones
amb discapacitats tenen
i que els nostres gestors polítics,
no?,
no haurien d'oblidar, no?,
i que no es quedés en paper, no?,
sinó fer el dia a dia
a nivell pressupostari
perquè pugui arribar, doncs,
a, bueno,
que els drets
els puguem tocar
i viure, no?
Doncs, Lúria,
aquest és un petit fragment
que he pogut enregistrar
del Xavier Pé,
aquest saxofonista
tarragoní reconegut,
que tocava
amb la percussió
de tots els usuaris,
tots els alumnes
de totes aquestes
quatre escoles
d'educació especial
de Tarragona
i ha sigut un moment
molt maco,
estaven tot enrotllant-a,
el Xavier es passejava
per dins
amb el saxo
i anava tocant, doncs,
aquests ritmes
i els grans i petits,
eh?,
n'hi havia de totes les edats,
doncs,
l'anaven acompanyant
amb maraques,
amb bastonets,
no sé com dir,
són bastons, no?,
això que piques,
i, bueno,
ha sigut molt maco,
la veritat,
també tenien una petita pista
de bàsquet,
maquíssima,
i hi havia nois
que anaven amb cadira de rodes
i jugant,
estàvem passant pipa,
m'han de fer també
si volia jugar,
però no podia,
que estava treballant,
però si hagués tingut un moment
hagués agafat la pilota
i també hagués
molt bé
provat quatre, això.
i abans de marxar
cap a daltes cales
també he parlat
amb el Sergio Torres,
que és un usuari
de la Fundació Onada
que ens ha explicat
que ell també
havia de llegir
un trosset del manifest
i hem parlat una mica
també amb ell
abans que ho fes.
El manifesto será
que las personas
con discapacidad
como nosotros,
pero tengamos
que no nos miren
la gente
como alguien
que no somos
igual que ellos.
Hoy,
bueno,
actividades no,
el tema de lazos,
muñecos,
de eso de nieve
también,
que hacemos nosotros allí
y el tema de miel,
del tema de miel,
que hacemos nosotros
también aquí
en Fundación Onada.
La cosa está muy justa,
se ve por la televisión
y bueno,
hay que ir tirando
como sea.
Doncs això
és el que comentava
el Sergio Torres,
era una petita reflexió
des de dins,
des de un usuari
que viu
la problemàtica
que també ens parlava
al Serapi,
doncs
que tot i això,
tots,
amb totes les associacions
que hem parlat
aquests dies,
diuen que
tot i la crisi,
doncs
el voluntariat
està molt actiu,
que hi ha molta gent
que col·labora
i que la gent
ara
sembla que
com que ho està patint
d'alguna manera,
doncs
també es fa més solidària
i recolza
aquells
que més ho necessiten.
Avui era el dia gran,
avui és el dia
de les persones
amb discapacitat,
però, com dèiem,
els actes
continuen encara demà
i demà passat dijous
tot a les portes del pont.
amb dues taules rodones,
les dues a l'espai
jovequesa
i les dues
a dos quarts de set
de la tarda.
La de demà dimecres,
taules rodones
sobre pràctiques artístiques,
de la teràpia
a la presència social.
I dijous,
una taula rodona
també sobre
les nostres experiències
de voluntariat.
Així,
tanquem els actes
del dia de la setmana
de les persones
amb discapacitat.
Helena,
tot ha passat bé?
Molt bé.
Ha sigut divertit
sortir una miqueta de l'estudi.
Ah, que sí?
Moltíssimes gràcies
per venir després
i explicar-nos-ho.
Gràcies, Helena.