I en rigorós fals directe, com sempre, un cop al mes,
de Tu Ox Ferió, a Tarragona Ràdio.
Hola, Marina, què tal?
Hola, bon dia.
Bé, bé, aquí encara sou a la primavera,
però aquí encara anava la setmana passada.
Mira si tenim primavera, que ja aquesta setmana
ja hem estrenat els logotips de color primavera,
d'aquells bonics logotips d'un quart de català,
que els tenim posats ja al web de Tarragona Ràdio,
els tinc posats per allà al bloc d'un quart de català i tot això.
Molt bé, és com el temps de la tele, no?, que van canviant.
Sí, sí, és el mateix.
És que jo soc de TV3, que és la meva.
Jo també.
I parlant de coses així nostrades, identificatives,
tinc entès que està triomfant la moda a Tarragona, per allà a Oxford.
Sí, l'altre dia em va passar una anècdota així curiosa,
que és que, clar, jo aquí amb l'anglès em defenso,
però igualment vaig a classes d'anglès per millorar el nivell.
I l'altre dia em estava esperant per entrar a l'aula, fora el passadís,
i em ve una japonesa i em diu, ah, jo català...
I jo, clar, jo al·lucinant, perquè no havia obert la boca,
jo no havia parlat ni en català ni en anglès,
i només estava esperant.
I clar, vaig dir que sí, no, i que com ho havia sabut,
perquè jo, clar, vaig al·lucinar.
I resulta la bossa que posa, la bossa de mà, diguéssim.
I clar, jo vaig al·lucinar.
Una bossa d'aquelles fetes amb cartells reciclats de Santa Tecla,
ja fa uns quants anys,
i clar, hi ha com l'àliga així dibuixada,
i es veu així com elements del bestiari,
fels colors, i es veu que va ser per a ella
que va reconèixer com l'imatge, no?,
o la iconografia que va ser,
perquè ella havia estat a Barcelona,
i fins i tot parla una mica de català,
i això, no?, i vaja, jo vaig al·lucinar, no?,
doncs com per la bossa que portes,
poden deduir, una noia japonesa pot deduir a Oxford
que ets catalana, no?,
llavors, clar, no havia caigut mai
que aquesta mena d'elements també et poden identificar.
I va ser curiós, realment,
és el que ara som que vam connectar, no?,
perquè aquestes coses, doncs, els catalans ens fan molta il·lusió,
i ara som la mar d'amigues,
o sigui que tinc una amiga japonesa.
Via Bossa-Santa-Tecla,
és que això és la globalització, segurament.
Sí, sí, és la globalització,
però alhora molt local, no?,
és la...
és com el lema, no?,
de la Fira de Frankfurt,
que era cultura catalana singular i universal, no?,
doncs és una mica això, no?,
tenim tots elements diferenciadors
i són la nostra petita portació
a la diversitat mundial, no?,
i ens identifiquen.
i no només per les bosses,
sinó fins i tot per la manera de vestir, no?
Sí, ja també no ho hauria dit mai,
però hauria desenvolupat l'habilitat
de reconèixer grups de catalans pel carrer
abans que parlin, no?
A vegades els sents parlar,
però aquí, com que a Oxford hi ha bastants turistes,
de catalans no n'hi ha gaire,
hi ha més catalans a Londres que a Oxford,
però sí que hi ha grups de turistes catalans
i sobretot en el cas dels grups de noies joves,
abans de sentir-les parlar,
per la manera de vestir,
el tipus de jaquetes que porten,
les bosses i això,
hi ha veus que són catalanes, no?
Llavors, clar, són moments d'aquells que dius,
ostres, quina intuïció que tinc, no?,
quan les veus, no ho sé,
a l'explicació d'autobusos o amb una botiga o així,
penses, ai, aquestes són catalanes
i t'hi acostes i sents que realment parlen català,
dius, mira, ja estic això,
estic desenvolupant intuïcions, no?
I això, i és una cosa que no m'havia plantejat mai
fins abans de venir aquí, no?,
que realment, per la llengua, no?,
doncs visualment es pot identificar, no?,
com a catalans,
igual com passa amb altres cultures, no?,
però, clar, fins que no surts,
fins que no ho veus des de fora,
no t'adones d'aquesta mena de coses.
Tornem a la globalització
i aquella cosa del fet diferencial, potser,
és el fet diferencial.
Sí, això mateix,
en aquest cas el fet diferencial,
doncs no sé com dir-ne, estètic, no?,
o...
Moda, moda.
Indumentària, de moda, això mateix,
de moda i d'indumentària,
i és curiós, realment.
I parlant de coses acadèmiques, també,
d'estudiants,
els teus estudiants com van amb el català?
Podrem, ja els tens a punt
perquè fem una xerrabeta al mes d'abril?
Sí, jo, el que farem serà,
com que, això, segurament la farem el dia 30,
llavors ells ja hauran tornat a començar les classes
i haurem tingut una classe la setmana anterior,
el que farem serà una mica,
saps que serà una conversa una mica dirigida,
diguéssim,
perquè amb ells no els agafi així, saps,
de sobte, no?, diguéssim,
i que vegin, no?,
que s'ho portin una mica preparat, diguéssim,
però sí, sí, ja comencen a parlar
i, de fet, clar, com que tampoc,
si sumes totes les hores,
clar, és una hora de classe la setmana,
no fan tantes hores.
I ara n'hi ha alguns que s'estan animant
a fer treballs de literatura catalana i així,
i jo, clar, l'estudiants sempre les faig en català,
no?,
és una mica encara aquella por,
no?, a veure si no m'entenen, no?,
si els estic aquí explicant, doncs,
tota la història de l'exili català
i no em diuen res perquè no m'entenen,
i no, no, vas,
quan comproves i veus després el resultat dels treballs,
doncs veus que sí que t'havien entès,
i ara cada vegada més,
clar, els que havien fet treballs
durant el primer trimestre,
jo els hi parlava en català,
però ells em parlaven o en anglès o en castellà,
i ara cada vegada més els que estan fent treballs
ja em parlen a mi en català, no?,
i veus que a poc a poc, doncs,
que es va avançant, no?,
i que, de fet, tenint en compte
les poques hores que porten, no?,
perquè, clar, si vas a mirar,
a vegades ho penso, no?,
jo fa més de 20 anys que estudio anglès
i a vegades encara em costa entendre'ls,
doncs imagina't que fa unes quantes hores només
que porten unes quantes hores estudiant català
i ja són capaços de començar-lo a parlar, no?
Aviat el sentirem d'aquí, el català d'Oxford,
el català amb accent d'Oxford el sentirem el dia 30 d'abril,
perquè això ja serà després de Sant Jordi,
per Sant Jordi faràs alguna cosa així significativa,
perquè, per cert, Sant Jordi també és el patró
com a mínim d'Anglaterra,
si no de tot Gran Bretanya,
com a mínim d'Anglaterra sí que ho és.
Compartim patró,
fan coses dels llibres i ells també o no?
No, no, són menys...
El concepte així de festa cívica
és diferent, eh?
No, que jo sàpiga,
clar, és el primer any que soc aquí, eh?,
però que jo sàpiga no fan res.
Jo, la veritat és que encara he de pensar,
com que encara falta temps,
sí que pensava fer alguna cosa a classe,
però encara he de pensar en l'activitat concreta que farem,
no sé, a veure si trobo potser,
o algun poema sobre Sant Jordi,
o sempre que puc intento posar-hi,
saps, imatges o així,
si trobo pel YouTube
algun reportatge
o algun vídeo
que parli sobre Sant Jordi,
i sobre l'activitat a la Rambla de Tarragona
o de Barcelona,
o les dues,
o així,
que vegin una mica el que significa.
Una altra possible activitat,
ara estic improvisant,
és això,
la llegenda de Sant Jordi
i que practiquin,
perquè prenguin,
doncs, explicar narracions,
donar-los el vocabulari,
no, doncs, del drac,
la princesa,
Sant Jordi,
etcètera,
i que improvisin a partir del vocabulari.
Mira, ara se m'ha acudit.
Ja ho tenim.
Hem preparat una lliçó,
però els faré així a mitges des d'aquí.
Oh, per anar.
Que ja tenim preparada la lliçó del dia de Sant Jordi.
Això,
sense saber-ho.
Sí, sí,
mira,
és una possible idea,
no sé,
ja us informaré a veure al final
què acabo fent,
però això és una possibilitat.
Els ho preguntarem.
Com que la...
pròxima connexió nostra,
en rigorós,
fals directe,
la farem el divendres,
abans d'això,
no sé si és el 26 o el 27,
deu ser el 26 o el 27,
és la verge de Montserrat,
que és la patrona de Catalunya,
vull dir,
en una mateixa setmana
ho matem tot.
Patró i patrona.
I llavors el dia 30
ja podrem explicar-los
tot el que hem fet.
Això mateix,
veus?
Sí, sí.
Mira,
una altra,
ara,
una altra patrona,
no,
és passar-li la lletra
del virus i que això,
i que vegin,
una mica la iconografia
de Montserrat
i tot això,
ja ho veurem,
depèn de temps
i de...
i això,
i no,
i de...
perquè hi ha continguts de classe
que també els hem de fer.
Però sí, sí,
està bé tenir això,
els dos patrons,
en una sola setmana
perquè et permet,
doncs,
matar-los per dalt d'un tret,
diguéssim.
i això.
Doncs,
Marina,
des de Tarragona
i amb aquest aire primaveral
que hi anem quasi
amb màniga curta
per enveja teva.
Sí.
Ens acomiadem ja
fins a la pròxima connexió.
Molt bé,
perfecte,
doncs.
Una abraçada,
mediterrània.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.