Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
I seguim endavant amb la ràdio de les festes.
Ara ja sí, en la recta final ens queda menys de mitja hora
i recordeu que en aquest darrer tram de programa
ens havíem plantejat de parlar-vos de Sí Primer Ministre,
una obra de teatre que tancarà el Festival d'Estiu de Tarragona
i que podrem veure aquesta nit a la Teatre Auditori del Camp de Mart.
L'obra, vaja, la sèrie de televisió, doncs dut al teatre,
entre d'altres amb la participació fent de primer ministre de Joan Pere.
De moment estem tenint algun problema per contactar amb Joan Pere,
per tant no sé si finalment podrem fer l'entrevista,
però com que ens queden moltes coses pendents,
doncs vinga, demanem l'ajut una altra vegada de Miquel González.
Miquel, bon dia.
Que estrany que avui ens falli alguna cosa, no, Núria Carzanyà?
Sí, sí, sí, que raro.
Sort que és l'últim, vaja, sort no, eh?
No sort, però vull dir...
Jo trobaré falta pujar, pujar aquí a l'arambla, a l'estat de les festes.
Jo també, jo també, és veritat, ja havíem fet amics fins i tot aquí, no?
Sí, jo, i tant. Ja ens fan l'ola quan es veuen arribar.
No, ho dic perquè avui, Déu-n'hi-do, portem un...
un... vaja, un tràfeg.
Núria, per cert, hem de posposar el concurs.
Trobes que hem de posposar el concurs?
Sí.
Escolta, si fem una cosa, si ens regalem ara una samarreta,
tenim un lot de samarreta i barret per regalar, en tenim dos.
En regalem una ara i l'altra després de l'entrevista o què?
Doncs el que tu diguis.
Sí, és que sento... Sí, sí, sí, sí, la gent està expectant.
D'aquí una estoneta entrevistarem ara mateix, a Joan Pere,
però abans, si ens ho permeteu, regalarem un d'aquests dos lots.
Recordeu que heu de trucar al 97724-4767
per guanyar samarreta i barret.
Ai, pregunta, pregunta, pregunta...
Trucada, vinga, tenim una pregunta,
algú que ja ha trucat sense saber la pregunta que li faríem.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, com et dius?
Núria.
Núria, què més?
Núria Margaler.
Núria, has estat ben atenta a les entrevistes que hem fet durant el matí?
Sí.
Bueno, hem enganxat més aviat la part final.
Doncs mira, tens sort perquè justament hem preparat una pregunta sobre el retaule,
aquesta darrera entrevista que hem fet.
El retaule de Santa Tegra, que tindrà lloc avui a la catedral.
Serà dos quarts d'onze, una retaula que va ser, doncs, en la coreografia creat, ideat per Jaume Guas, Francesca Sous, va fer la música.
I aquesta música l'escoltarem avui en directe, formant part de tota l'ambientació.
Quina cobra interpretarà aquesta nit la música en directe del retaule de Santa Tegra?
Eh, doncs, la cobra, la principal del Llobregat.
Molt bé, molt bé, no?
Sí.
Molt bé, ho has llegit, ho has llegit al programa, tu l'has apuntat.
Al programa, sí, sí.
Sí.
Al programa interpretada per, bueno, dirigida pel Jordi Núñez.
Mira, mira, molt bé.
Tirant de programa.
És una de les còstions que ha sortit també a l'entrevista i que també apareixia en el programa.
Ho has vist mai, Núria, el retablar de Santa Tegra?
Eh, doncs, fa molts, molts anys.
Sí?
No en tinc gaire memòria, eh, per això aquest any m'hauria agradat poder-hi tornar a anar, però...
Però vaja.
Serà... No podràs?
No podré.
Molt bé, molt bé.
Doncs, en fi, suposem que després de 20 anys aguantaran molts més, si no és enguany serà en una altra ocasió.
Núria, te guardem la samarreta, has de passar per l'estat de les festes a buscar-la, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
A tu per trucar, moltes gràcies.
Vinga, bon dia.
Bon dia.
Miquel.
Digues.
I ara sí, vols ajudar-me a entrevistar Joan Pere o què?
Home, jo estic aquí, eh.
Sí?
Jo estic aquí, jo no marxo d'aquí.
Estic al teu costat, al davant teu.
Al davant meu.
Atents a l'entrevista amb Joan Pere sobre si primer ministre, perquè possiblement d'aquí o d'un altre tema del matí traurem la pregunta que després, al final del programa, us pot dur a guanyar l'últim lot de samarreta i barret que tenim per regalar-vos.
Crec que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Joan Pere, bon dia.
Hola, molt bon dia. Què tal?
Com estàs? Moltes gràcies, eh, per atendre'ns una estoneta.
Al contrari, a vosaltres.
Moltes gràcies. A veure, Joan, jo sóc superfan de ser primer ministre.
Ah.
Molt, de la sèrie de televisió, molt. Tu també ho eres o això t'ha arribat? Sí?
I tant.
Sí.
Allò ens va marcar tota una generació. Va ser de les primeres sèries que es van fer a TV3.
i, a més a més, una sèrie anglesa amb un humor extraordinari, altíssim, d'un nivell molt alt i una crítica política altíssima, d'aquelles que es veuen molt poques vegades en escena.
Per tant, el projecte...
Els autors d'aquesta, si primer ministre, són exactament els mateixos.
L'únic que han fet és posar amb la sèrie aquella crítica política i social posada ara, ara, en aquests moments.
I sembla escrita no d'ahir, no de demà.
Perquè, escolta, està adaptada, com dius tu, a l'actualitat d'avui dia o els temes...
Perquè jo recordo els temes que et tractava la sèrie eren, com dius tu, eren de sempre.
No sé si ara hi ha referència amb algun tema d'actualitat, molt d'actualitat.
No cal.
No cal.
No cal.
La ironia i la presentació és tan de sempre que no cal que diguem barfenas, tothom sap què és.
No cal que diguem els preferents, tothom sap què és.
És tan profund que no cal que el posem.
Es veu de seguida.
Ho van plantejar, això, en els assajos, eh?
Però és que realment no calia, perquè les situacions són sempre una crítica d'alta política.
No de la politiqueta del dia ni de la política dels partits, sinó de la política en general
i, sobretot, de la gent que s'aprofita de la política.
No és tant una crítica a la política, sinó d'aquests segons, tercers, d'aquests alts funcionaris.
Això els veiem cada dia, que a més a més cobren i cobren i a més a més els veuen premis.
I són els que realment mouen els fils.
El Joan Pere fa de primer ministre.
Qui et fa de Humphrey?
El Carles Canut.
El Carles Canut.
Que és un grandíssim actor i, a més a més, està extraordinari en aquest paper, extraordinari.
És que és un caramelet, eh? Són dos papers que són un caramel.
Sí, perquè realment el protagonista no és el primer ministre.
És el Humphrey.
Explica, per qui no que sàpiga res de la sèrie.
Joan, a veure com ho explicaríem, això.
Mira, veurien una comèdia, jo crec que és de les comèdies de més alt nivell que s'han fet a Espanya els últims anys,
i no fa falta que hagi vist la sèrie.
No fa falta, perquè la situació és exactament la mateixa.
Un primer ministre, un segon que mou tots els fils per arribar a les seves conclusions i arribar al seu propi benefici.
És el funcionari que porta tants anys amb això de la política que li és igual que li posin de ministre, no?
Sí, és igual.
Ell només vol un ministre, ja ho diu, que no tingui ni preparació prèvia ni titulació,
només que sigui d'una intel·ligència limitada.
Clar.
I aquest sóc jo.
Clar.
Em va perfecte.
El que passa és que el ministre, a veure, clar, no és gat vell com el funcionari,
però, home, té la seva dignitat i també vol prendre decisions.
S'ho creu.
També té el seu egoisme i també vol...
És el primer ministre i, a més, és el president en aquells moments de l'Unió Europea.
Escolta, això és molt important.
Però, coi, l'altre el guanya.
Escolta, riurem una mica de situacions que potser hauríem de plorar en realitat?
I, a més, fa una...
Sí, no?
Jo crec que aquesta és d'aquelles funcions que rius, perquè és tan greixol el que es diu.
I, a més, esclar, ja passa que ho dic jo, de moltes coses d'aquestes, no?
A mi ja em fa gràcia aquest tipus de coses i es fa rius, però de situacions realment altes.
Hi ha una situació, una de les situacions de la comèdia, perquè n'hi ha moltes, eh?
Però una és realment gruixuda, sorprenent, i d'aquelles que no riurien mai, sinó que, més aviat, seria un gran drama.
Aquí es fa un tractament una mica de bebedil, com aquell que diu, amb una realitat palpable.
Que hi és cada dia, i que la gent potser a vegades ni ho somia, no ho pensa que això sigui així.
No s'ho creuen, els sembla que han somiat allò, i allò és real, i està passant, i va passat, i passarà.
A més, estem parlant d'una sèrie, si, ministre, dels anys, em sembla que dels anys 80, de la BBC, em sembla que era.
I, clar, també és una mica trist, en certa manera, veure que la veus avui en dia, i veus la barra de teatre, i no ha canviat res.
No.
En alta política, no? Seguim amb els mateixos vicis i les mateixes ambicions.
És la qüestió aquesta de la política, sobretot, no tant de la política, que no dic, sinó de la gent que s'aprofita de la política.
D'aquests llestos que s'aprofitarien de tot, no? Però, esclar, en la política es mouen tants calés, és tan llaminet, tot allò, les inversions que es posen en el medi ambient, on van a parar, les inversions que es fan per un oleoducte, on van a parar, com es fa tot això, com s'ho arreglen entre ells.
I al mig, i sóc jo, que cada vegada en tinc menys coses.
Perquè el ministre, en realitat, és bona persona. Vull dir que intenta fer les coses bé, però, clar, es troba en un món que fins i tot s'hi veu obligat una mica, no?
I que si no ho fas com ets, ets una mica el tonto.
Sí, esclar, és que ja sembla el tonto de la funció, jo. Però, vaja, seria, jo sempre, si primer ministre, et passaria igual.
Una, que no entenc el que arriben a dir. Perquè, esclar, si ens deixen diners uns altres, perquè nosaltres els hi puguem comprar amb ells, i això és una poca salta.
Es fa tota una sèrie de coses que no les arribes a entendre, però que són així, i que entremig, doncs, hi ha qui se n'aprofita, evidentment.
El meu company, el Miquel González, que el tenim aquí escoltant, em sembla que volia fer una pregunta, no, Miquel?
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Deia que pels que som, vaja, més joves, que no van veure la sèrie, o que ens va agafar, doncs, de més joves, ho deies tu abans, no?
Riurem igual, i no fa falta haver vist la sèrie per concebre bé l'obra, no?
Jo he vist alguna reposició d'aquestes que fan amb canals d'aquests de dubtors a procedència, no, fins i tot, però, vaja, vull dir que no fa falta haver vist la sèrie original.
No, no, no, realment, perquè jo fins i tot vaig doblar alguns capítols, però és tan actual que no cal, diferent que no tinguéssim un primer ministre,
o no tinguéssim uns Barthena, bueno, uns Humphreys, perdó, o no tinguéssim uns segons o uns tercers que s'aprofiten de la situació.
Però si no, la situació és tan actual, tan actual que no et cal haver vist.
El que passa és que és una referència boníssima, el primer ministre, és una de les sèries millors que s'han fet a la història de la televisió.
I aquest humor anglès, Joan, ja ens agrada als catalans, que sembla que a vegades tenim, no?, que diuen l'humor català, no sé si és semblant o no.
El que sí que és evident és que nosaltres tenim un humor més semblant a l'anglès, per exemple, que semblant al castellà.
Aquest paper no te l'imagini, has fet per l'Areval o per dir-te alguna cosa, o per l'Albert Inos Borne, tenim un tipus d'humor que és més semblant.
Però, de tota manera, per llimar aquest accés, potser, de britanisme, d'illes britàniques, llavors m'hi posen a mi.
I jo soc una mica l'enllaç amb aquest humor.
M'agrada que la gent disfruti i que m'entengui el que dic, i que la meva perplexitat sigui també la seva perplexitat.
I com ja havies doblat alguns capítols, potser tampoc no se li farà estranya a la gent, no?
No.
Si ja ho havia vist.
Quin paper doblaves? Te'n recordes?
No.
Joan, fa temps, eh?
No, però no em fixo, no.
Era alguna cosa esporàdica, no?
Sí, alguns personatges esporàdics.
Perquè en aquests moments jo estava doblant el Beti-Beti, el N'hi ha que aneixen estrellats.
Clar, clar, clar, clar.
Que també, si tu ets jove, si sou joves tots dos, us la recomano, que la recolpareu.
Home, i tant, i tant.
I clar, jo tenia el altre, només hi anava alguns dies quan hi havia un personatge molt adient, no?
Clar.
Doncs la buscarem, ens l'apuntem, jo almenys me l'apunto.
No l'has vist mai, no l'has vist mai, Miquel?
És que Miquel és més jove que jo, eh, Joan?
Jo sí que sóc a èpoques estrellats.
Veig que he d'agafar l'arxiu de TV3 d'aquella època i mirar-me el de Pea Pau.
Per qui no sàpiga tampoc ben bé què es trobarà, a veure, Joan Pere, ha vingut moltes vegades a Tarragona i sempre omples, Joan,
i has vingut fent uns papers que ara, el de ser primer ministre és, diria jo, bastant diferent, lleugerament diferent de les altres comèdies que has vingut a presentar.
La comèdia és diferent. La comèdia és una alta comèdia anglesa, amb tots els éxits d'una gran comèdia,
l'ellín sortirà amb la sensació real que és realment una altíssima comèdia.
El que passa és que jo sempre tiro el meu personatge cap a mi, cap al públic, no?
O sigui, sí que la comèdia és diferent, és molt més sèria, és molt més profunda, hi ha coses realment greus, hi ha coses que si no les fes jo faríem plorar,
però jo intento donar sempre aquest to més proper a la gent, no?
Ah, comèdia de paraula, en què la paraula pesa molt, no?
Sí, sí, i sobretot els conceptes, el concepte d'això dels bancs.
Els preferents.
Els preferents, el concepte del medi ambient, el concepte del reducte,
el concepte de la publicitat pública, de la política,
el concepte dels canvis d'interès i dels canvis dels pressupostos, dels diners, tot és com molt alt.
Però jo faig que sigui una mica més planer, perquè a mi m'agrada que la gent hi càpiga.
I si jo fos un primer ministre, que no ho he fet mai, he fet de dona, he fet de tot,
però el primer ministre no ho he fet mai.
Mira.
Però procuraria que fos un primer ministre, mira, com de Mataró.
Molt bé, molt bé.
O com de Tarragona.
Sí, no? Una cosa de...
També va bé, més nostrada, fins i tot.
Més proper, sí, sí.
Sí. Jo, si fes primer ministre, diria, este es de Tarragona, ¿verdad?
Doncs, a veure, a veure què passa.
Aquesta nit, vaja, segur que riurem molt i que més d'un, potser, vaja, riurem durant l'obra
i després potser plorarem, eh?
No, no, no.
Després, si ens ho pensem bé.
No, no, no, és molt contenta, eh?
Molt, molt, molt, perquè ha vist una gran comèdia, ha vist una història extraordinària.
Se n'ha sabent de coses que no sabia.
Ha arribat a veure coses.
La part més dure se soluciona dignament, gràcies a Déu, i surts satisfet, surts molt satisfet.
Doncs, Joan Pere, moltíssimes gràcies.
Tenim moltes ganes de veure aquest sí primer ministre.
Avui a les 10 a l'auditori del Camp de Mart, tanqueu el festival d'estiu, per tant, el nivell benal.
Gràcies, Joan.
Una abraçada.
Bon dia, Joan, gràcies.
Bon dia.
.