El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
L'Associació Cultural Sant Fructuós de Tarragona
la portarà el dissabte vinent, dia 12,
en diferents representacions a la tarda recordant la plaça.
Un espectacle que combina recreació històrica,
però també coreografia i música en directe.
Us en volem parlar i per això hem convidat d'una banda
la Neus Pàmies, en Neus, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
I el Rafa Muñoz, Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A tots dos actors de l'obra, no?
I a més a més vinculats des dels inicis a l'Associació Cultural de Sant Fructuós.
Dissabte, recordem-ho, eh?
dissabte i en el marc de les macro-mitificacions que es faran,
és a dir, que tindreu molt de públic, no?
Imagino, perquè si s'omple amb les 20.000 persones
a la tarda recordant la plaça, tindreu molt de públic.
Clar.
Sí, en principi, les dades que tenim
és que hi ha al voltant, en aquests moments ja,
d'unes 3.000 persones a la representació de la tarda
i també a veure les 3.000 a les 10 de la nit.
I va pujant, això, clar.
A la tarda recordem-hi caben uns quals més, no?
I caben al voltant de 4.000 persones.
4.000.
Hem de tenir present que una part de les grades
les ocuparan els equips de televisió i ràdio,
per tant hem de treure unes quantes cadires,
i la part de dalt que la tenim reservada
per si calgués ampliar el nombre.
És a dir, que també es podrà veure per televisió,
aquest acte?
Jo suposo que aquest serà un acte
que tindrà una retransmissió
a totes les cadenes nacionals i internacionals.
Ja no parlem d'un fet local,
estem parlant d'un fet que transpua
i traspassa fronteres.
Això més en directe serà endiferit,
perquè, de fet, tenim ja concertades
que hi haurà molts mitjans de comunicació
que ens han conformat la seva participació
i que ho visualitzaran i ho retransmiten.
Carall.
Com serà?
Com heu preparat aquesta representació?
És molt diferent a fer-ho a l'amfiteatre,
a fer-ho a la Tarracona plaça o no?
A nivell teatral, doncs sí,
perquè estem parlant amb una escenografia
de 360 graus,
quan a l'amfiteatre
era un pla de 180.
Això a nivell teatral
ens ha comportat reordenar
totes les escenes,
però també a la vegada
és un estímul
i que, doncs, la veritat és que ens ha omplert mor
i ens ho hem passat molt bé.
Fa molts mesos que estem assajant,
concretament, abans ho comentàvem,
des de l'abril,
i setmanalment, doncs,
hi hem dedicat un dia
a poder portar aquesta escenificació
que estem convençuts que agradarà molt.
Sí, el fet que sigui a 360 graus
a nosaltres ens agrada molt
perquè, tot i que és un repte teatralment,
històricament es situa molt millor
la recreació històrica, no?
Pensem que un amfiteatre, de fet, és això,
un amfiteatre és la plaça de Braus,
és la Tarracona plaça, eh?
Són aquests 360 graus,
a més, la plaça estarà guarnida
imitant un amfiteatre.
Per tant, l'espectador,
nosaltres sempre dient que l'espectador
d'aquesta passió
no és només un espectador,
és també un actor.
De fet, el dia 21 de gener de l'any 259
els actors reals
eren el bisbe, els seus diàques,
el governador i els seus equis, els soldats,
però també era el públic
que omplia les grans d'aquest amfiteatre
que anaven a veure, en aquest cas,
home, jo no diria que un espectacle,
anaven a veure una execució pública,
un martiri de tres ciutadans
terragonins del segle III.
A la Tarracona plaça,
si l'espectador s'hi vol implicar
i vol entrar dintre de la història,
estarà sent un autèntic actor
d'aquesta representació històrica.
Nosaltres, insistim en que no només és un espectacle teatral,
és també un espectacle històric,
perquè és una reconstrucció.
Penseu que tot el vestuari,
tot l'armament dels soldats,
tot el que portem,
i a més sabem que ens ho miraran en lupa,
és una reproducció fidelíssima
del vestuari,
de l'armament,
del tipus d'objectes
del segle III de la nostra era.
Pareu també de la lectura
de les actes martirials?
Expliqueu una miqueta com anirà l'acció.
Sí, doncs al principi l'acció
s'obre amb una lectura,
diguem-ne la introducció
de les actes martirials,
que com saben,
doncs són els documents,
els primers documents
que s'han trobat a la península ibèrica,
i vers aquestes actes martirials,
doncs és on està basada
tota la representació teatral.
O sigui, sí que es comença
l'obra
mitjançant la introducció
d'aquestes actes martirials.
Sí, a veure, pels oients,
un acte martirial
no deixa de ser un document,
en un principi és un document
de tipus religiós,
però que està basat sempre
en els testimonis
de les actes jurídiques
que l'imperi romà,
doncs és evident
que amb el sistema del romà
quedava perfectament registrat
i per tant sabem
com va ser aquest martiri,
quin va ser el llenguatge
utilitzat jurídicament,
a partir d'aquell llenguatge jurídic
es fa un llenguatge
més litúrgic
i a partir d'aquestes actes martirials
que no conservem
l'origen d'aquestes actes,
sinó que històricament
ha anat donant origen
a diferents documents,
a partir d'aquí és quan
es fa l'adaptació teatral
d'aquestes actes.
Per tant,
tota la representació teatral
de fet és
la representació
de les pròpies actes.
Quins diferents quadres hi ha, Neus?
Quins diferents quadres?
I quant dura més o menys l'espectacle?
L'espectacle dura una hora,
sense interrupcions,
i tenim sis escenes
que entre escenes i escena
la introducció la fan
un cor de dotze noies,
que són les bastals,
el cor de les bastals,
que representen
l'església
i el nexe
entre l'església
i la representació
que a continuació
doncs estan veient.
Com veient,
dies dies, Andreu.
No, no, no,
la representació
s'inicia justament
amb una...
amb aquesta combinació
del que seria
un sacerdot
de l'imperi romà
i un sacerdot cristià
d'alguna manera
per unir les dues cultures religioses
que en aquell moment
conviuen a la península ibèrica
i en concret a Tàrraco.
I a partir d'aquí
es desenvolupa
tot el que seria
el procés
que s'inicia
amb els futurs màrtirs,
amb el bisbe
i els seus diaques
tant en la seva activitat
ordinària
com podria ser escriure cartes
com en la presó,
el bateig d'un esclau
i posteriorment
la detenció,
opressió i martiri.
I la introducció
la fan dos personatges
que són dos soldats
i jo faig un d'aquests papers,
el paper de Fàlix
que és un oficial romà
juntament amb un altre oficial
del que podríem dir
la policia militar
de l'època,
els beneficiaris,
que són dos personatges cristians
tot i que estan a l'exèrcit
que introdueixen a l'espectador
en el que serà
la història martirial
perquè en aquest punt d'inflexió
que és aquesta introducció
és on realment s'explica
per què succeeixen
les fes que succeeixen.
Estem en temps
dels emperadors
Valeria i Galier,
un moment convuls
de l'imperi romà,
en el que l'estat
decideix
doncs d'alguna manera
treure els caps
de les esglésies.
La Neus,
quin paper fas, Neus?
Jo faig de Cornèlia,
la Cornèlia era
una matrona
de l'època paleocristiana
que el seu marit
forma part de l'exèrcit
i som de la comunitat cristiana
que estem extremadament preocupats
per tots els fets
que estan succeint
en aquell moment a Tàrraco
i preocupats
doncs perquè
doncs el...
doncs els màrtirs
doncs seran
doncs
ejecutats.
Quants sectors
s'hau en total
a la...
127 actors.
A l'amfiteatre
érem al voltant
d'una setentena.
Ara això
la plaça
també s'ha obligat
a augmentar
el nombre
d'actors.
127 actors
entre cor i orquestra
al voltant
d'uns 40 més
i una seixentena
entre tècnics
i organització.
És a dir,
molt ben 300 persones.
La veritat és que
una de les joies
és que
bé que som gent
de totes les edats
vull dir,
persones grans,
joves,
nens,
vull dir,
tots de manera
voluntariosa
i hem dedicat
doncs
amb molt de goig
per poder
escenificar
i que Tarragona
en gaudeixi.
Com ho viviu
a nivell personal?
Perquè suposo que això
no es feia teatre amateur
que també
però suposo que es viu
a recrear un fet històric
i d'aquesta transcendència
es deu viure el paper
de forma molt intensa,
no?
Mira,
fa la representació,
aquesta serà
la onzena vegada
que es fa
i sempre
hi ha
un sentiment,
una passió interna,
de veritat,
i
acabes la representació
i sempre
et cauen
doncs
les llàgrimes
de l'emoció
en la qual
ho vius.
primera
per el moment
que s'està vivint
després
per les teves creences
i perquè estàs
participant
en viu
d'un gran moment.
Sí,
es viu intensament
des de
molts punts de vista,
des del punt de vista
religiós
perquè la majoria
de nosaltres
som cristians
tot i que
no tothom
és practicant,
es viu
des del punt de vista
històric
perquè saps
que estàs fent
una representació
històrica,
però també es viu
des del punt de vista
ciutadà,
en definitiva
no oblidem
que nosaltres
som els romans
del segle XXI,
els nostres
saben passats
segurament
van formar part
de tota aquesta història
com a espectadors
o com a actors,
però
i això
doncs
et dona
com a
Tarragonins
també et dona
un cert orgull
de dir
escolta,
estem aquí
i estem fent
una cosa
que va succeir
l'any 1959.
Cristians,
teniu visita?
Germà,
us faria res?
portar-nos
un llibrell
i una gerra d'aigua?
Ara mateix.
Fructuós.
Sí?
Has de saber
que encara que no sóc cristià
sento per tu
un gran respecte.
Quan el meu germà
passia
estava aclaparat
per la tristesa
i la misèria.
Tu vas donar-li
consol i ajut.
Això no s'oblida mai.
Si realment
el teu Déu existeix,
deu ser de tot
diferent dels altres Déus.
Sí,
et portaré
el que m'has demanat.
Gràcies.
Com us trobeu?
Ja us tracten bé?
Sí, Agnès.
Millor del que esperaven.
Tots ens tenen una gran estima.
Ho has vist fa uns moments.
us hem portat
les sagrades escriptures
i una mica de menjar.
Pensem que us reconfortaran
en aquests moments.
I tant que sí, Cornelia.
És tan reconfortant
sentir l'escalfor
de la vostra amistat.
empаров.
Em martyrs.
Fa poc que ens hi ha
des topics.
s'ha sabentat que has de ser aquí. Què ha passat?
Sí, Fèlix, he estat
condemnat a mort per haver-nos
traït un dels nostres mentre fèiem
una reunió d'esclaus.
I és que l'Estat sempre ha tingut por dels
esclaus i les seves revoltes.
Ara ens volen donar una lliçó
exemplar. I m'ha tocat
rebre.
Una forta convicció.
A portar rugació a demanar-me
el seu baptisme.
Te podeu comentar si voleu quedar fora del micròfon.
que estàvem escoltant aquesta... Des de l'any passat
aquesta, no? Des fa dos anys.
De fa dos anys.
La de l'amfiteatre, eh?
Us heu reconegut les veus, no? Sí, sí.
Deixeu-me obrir línies, perquè tenim
10 entrades que avui no les donem totes,
anirem donant el llarg de la setmana vinent, però qui vulgui
ara mateix una primera entrada
anirem partint d'una amb una.
D'una amb una o... Farem dues.
Pacs de dues millor, per així podem anar en companyia.
Us farà una pregunta, és a dir, podeu trucar
al 977 24
4767
977 24 4767
per assistir, doncs, a la representació
d'aquesta passió.
El dissabte vinent, l'entrada és per
la sessió de les 10, eh?
Sessió de les 10, 977 24 4767
i farem una pregunta senzilla
que heu de respondre. Us preguntem quin paper
interpreta la Neus, la Neus Fàmies.
Que abans ho he dit, eh?
La pregunta senzilla.
Línies obertes i, quan vulgueu, podeu anar trucant
al 977 24 4767.
Continueu, suposo, cassejant, no?
El cap de setmana, que serà intens, no?
El previ al debut, no?
Fareu un assaj general, imagino, també, no?
Avui, precisament, és l'últim assaig que fem
a la parròquia de Sant Fructós, que és on
generalment hem assajat...
De Sant Pere i Sant Pau.
De Sant Pere i Sant Pau.
I el dijous i divendres farem els assajos generals
ja a la Tarraquarena.
El dijous sense vestuari i el divendres ja com si fos
el moment ja estelar.
Sí.
Aquesta ha sigut una dificultat adicional.
Només hem pogut assajar dues vegades
a la Tarraquarena plaça.
Per motius evidents, no?
La Tarraquarena plaça, clar, està tancada,
s'ha de jugar i això ens ha dificultat,
en certa manera, alguns dels moviments
més difícils que tenim,
que és moure el poble, que són molta gent,
moure la comunitat i moure els soldats.
Però, bueno, ho tenim apamat.
Tot controlat, eh?
O gairebé tot, eh?
Sempre hi ha el nervi del timore,
que això no ho treu ningú, no?
Sí, el de primera i el de segona.
Però això també és el bonic, eh?
Això és bo també, no?
Sí, i tant que sí.
Així et fa estar amb l'atenció corresponent.
Molt bé.
a l'amfiteta.
Recordeu aquest proper dissabte,
no passa aquest, eh?
El següent dissabte, el dia 12,
en el marc d'aquestes macro-patificacions
que es faran aquí a Tarragona,
és un dels actes més programats,
aquesta passió de Sant Fructuós,
de l'Associació Cultural de Sant Fructuós de Tarragona,
amb aquest centenar llarg d'actors,
d'actrius, actors de tota mena,
perquè deien que hi ha gent jove, gent gran,
gent d'edat intermitja,
que hi ha de tot, no?
I que viu molt intensament, doncs això,
que tampoc puc sortir, doncs, en aquesta plaça.
I ens comentava, Rafael,
que també l'escenificació, que clar,
que és diferent, no?,
a la que s'ha pogut veure, doncs,
a l'amfiteatre.
Efectivament.
Justament perquè, com deia al principi la Neus,
l'amfiteatre és més un teatre
que no pas un amfiteatre.
En canvi, la Tarracorena és un amfiteatre.
Això, clar, fa que els moviments
siguin diferents, però també fa
que inclús la pròpia actitud escènica
canviï.
A l'amfiteatre la nostra preocupació
era no donar l'esquena al públic.
Ara és que dones l'esquena al públic
per força.
O almenys una part del públic.
O almenys una part del públic.
Per tant, això ens obliga a moure'ns més,
vull dir, perquè no hi hagi ningú
que quedi desdibuixat,
perquè no hi hagi cap espectador
que no tingui una visió de cara del personatge,
perquè els soldats, a l'hora de moure's,
han de tenir molt més espai.
Penseu que portem també una viga
i portem cavalls.
És a dir, que també hi ha una part de peplum
important que obliga
a que aquest espai te l'hagis de feteu.
La feina de la Neus està sèria,
no sé per què, però s'ha posat seriosa
de cop i volta, pensant en tot el que
el que ha hagut de fer fins ara
i el que queda per fer, no?
Sí, sí, però bé, estem ja a la recta final
i això ja...
Hi ha molta feina amb aquest acte,
amb aquesta mena de reprenentions
que no es veu,
o sigui, més no, vull dir que es fa abans,
no?, i que s'ha de fer igualment
i que la fan moltes persones,
com per exemple, planxar els tratxes,
cosir-los, reparar-los, conservar-los,
mantenir-los durant tot l'any
i que suposo que això també des de l'associació
teniu molt...
Hi ha moltes persones involucrades, no?,
en aquest procés.
Sí, tenim un equip, doncs, de vestuari,
d'Atrezzo, que se'n preocupa
des de fa molt de temps,
de tenir, perquè, clar,
com que ara som més actors,
doncs també s'han tingut que fer
més trejos nous, etcètera,
i, doncs, ho tindran tot absolutament a punt.
Sí, jo parlava de 300 persones
que intervenguen en aquest tema
i la preocupació de la vestuari
és més important del que sembla.
Jo, de fet, estic patint encara,
avui encara estic patint encara,
perquè ens faltaven 15 cascos
que s'han de fer,
perquè són reproduccions d'un casc
que es diu el cas Quintercissa,
que és un cas del segle III,
que portaven els regionalis romans,
i encara no me n'ha arribat.
Vam prometre que avui estarien a Tarragona.
Bé, jo espero que avui estiguin a Tarragona,
però ens fa patir molt,
perquè cada detall
s'ha cuidat moltíssim,
i al darrer de cada detall
hi ha una persona o dues o tres.
També l'escenografia,
que no ens en oblidem,
esclar, estem...
és diferent, vull dir,
ara tenim cúpula,
tenim...
és diferent,
o sigui que s'ha tingut que pensar
molt també acuradament previ.
Sí, per ser la cúpula,
això serà una sorpresa...
No, no, serà una sorpresa
per als espectadors.
També jugarem en la cúpula
de la Tarragona plaça,
no podem dir res més,
però jugarem en la cúpula.
Trau verda o tancada?
Ah.
No, ja ho veureu.
Ja ho veureu.
Ja ho veureu el dissabte
que ve en aquesta representació
de la qual anirem parlant
al llarg de la setmana,
i us anirem parlant
en aquestes entrades.
se'n tenim 10 per regalar-vos.
No patiu que...
Ja ho veureu que...
És la Cornelia,
el paper de la dona Neus, eh?
Sí?
Sí, sí, efectivament.
Hem desvetllat la Cornelia.
Doncs, Neus Fàmies,
Rastal Muñoz,
gràcies per acompanyar-nos.
Molta sort el dissabte vinent
i anem parlant aquests dies.
Perfecte.
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.