logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara mateix són 14 els minuts que passen de les 11 del matí.
Aquí continuem, el magazín matinal de la Ràdio de la Ciutat,
el 96.7 de la freqüència modulada
i també a tots aquells que ens escolteu a través d'internet
a www.tarragonaradio.cat.
Us ho dèiem al sumari.
Tot seguit parlarem de pessebres, parlarem de diorames,
i és que l'Associació Pessebrista de Tarragona
ja escalfa motors de cara a la seva tradicional mostra de diorames
que enguany dediquen a Esteve Coll Gelabert.
De fet, ell mateix ja ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio.
Ja el saludem, Esteve, molt bon dia.
I també saludem el Carles Tarragó,
que és membre també i vocal de l'entitat.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Enguany, aquesta tradicional exposició de diorames,
potser la novetat més significativa és això,
que va, en certa manera, dedicada a l'Esteve?
Sí, enguany, l'associació feia 85 anys i cada 5 anys normalment
sempre fem alguna cosa especial.
I vam acordar amb Junta un dia fer-li un homenatge a l'Esteve Coll,
ja que ell és un dels membres més antics de l'associació,
per un costat, per l'altre és el que ens han ensenyat a tot.
ell ha sigut una persona molt innovadora,
abans els pessebres sempre es feien, els artístics em refereixo,
amb escaiola i plaques d'escaiola que fèiem nosaltres prèviament,
eren molt pesants, eren molt complicats de transportar, de manipular,
i ell és una persona molt inquieta
i sempre va intentar alleugerir el pessebre
i bé, quan va començar a haver-hi Port Espant per les escombraries,
ell, amb aquest Port Espant, va començar a intentar innovar textures
i poder fer els pessebres amb Port Espant.
I és ell el que ens han ensenyat.
El fet esteve que enguany aquesta exposició vagi dedicada,
com s'ho ha après, imagino que un honor autèntic, no?
Sí, és un autèntic, perquè he constatat una espècie de caliu,
de bona acollida de tots els companys,
que, diem, ha sigut una relació de molts anys amb tots ells,
que ens ha servit per fer pessebres, però també per fer una bona amistat,
que és un segon element a tindre en compte que passa quan hi ha associacions
que la gent s'ajunten amb un ideal o amb una afició.
Va més enllà del propòsit de l'associació, no?, fins i tot fins al punt de fer amics i fer caliu.
Exactament.
El Carles el definia com una persona innovadora.
Com ha vist que han canviat durant aquests anys els pessebres a Tarragona?
Bé, els vaig veure de moltes maneres.
Vaig veure els pessebres de l'època just d'acabar de la guerra d'aquí a Espanya.
Primer, durant la guerra no es van fer pessebres,
però l'associació es va començar amb uns senyors que ja no hi són.
Un dels fundadors havia sigut, dels diversos fundadors,
hi ha tota una colla, l'historial consta en tots,
hi havia l'avi de l'exalcal de Nadal,
i recordo que venia a casa meva amb el seu cèquid que formaven el Girat,
i els infantils i els més grans, tots participàvem,
i això era als anys 40.
I a partir d'allí vam anar aprenent de com se feien els pessebres
i anant preguntant als veterans,
i els vam fer de tota manera,
de fusta, d'escaiola,
el que privava molt era l'escaiola,
que havia sigut l'escola que es va importar dels barcelonins.
El pessebre, quan va estendre's a les cases senyorials
i benestants de Barcelona,
llogaven artistes i feien uns grans pessebres,
això és el que tinc llegit a la història.
Però potser aquests pessebres d'escaiola eren molt pesats,
és el que deia abans el Carles,
que van introduir també el tema del Port Expant,
i pel que veiem han fet autèntiques meravelles amb aquest material.
Exacte, ha sigut una trobada molt bona,
i cada vegada hi hem anat posant algun coneixement més,
perquè l'experiència és una experiència que dura d'un any per l'altre,
que no estàs tot l'any fent pessebres,
però fent memòria de les experiències anteriors,
vas fent un cert aprenentatge.
Parlàvem, Carles, d'una associació de 85 anys,
que els compliu en guany,
és a dir, que des del 1928 aproximadament esteu treballant.
L'associació està en marxa.
En guany hi ha alguna celebració important per aquests 85 anys?
Com ho celebrareu? Com ho afronteu?
No, nosaltres solament fem l'exposició de cada any,
d'allà al carrer Girona.
Com a novetat, en guany, aquests Nadals,
els tarragonins podran gaudir també d'una sala
que l'Ajuntament ens ha cedit a la Casa Canals,
que en aquesta sala també hi ha 5 diorames de l'associació,
que els poden veure de forma permanent durant tot l'any.
És a dir, qualsevol persona que aquí a Tarragona visitant,
o d'aquí, que en un moment determinat volgués tindre el plaer
de veure un dels nostres diorames,
es podria traslladar allà a la Casa Canals i admirar-los.
Això ja és en guany per primera vegada que ho hem posat en marxa?
L'any passat ja havíeu fet alguna conversa amb l'Ajuntament, no?
L'any passat vam començar i el vam inaugurar el dia 2 de febrer d'aquest any,
del 2013.
Molt bé, i allà està permanent, no?, per veure aquests 5 diorames a la Casa Canals
per a tothom qui ho desitzi.
L'exposició, que ho dèiem que és ben tradicional,
de fet, si no m'equivoco, en guanyes el 13 any consecutiu que la feu, pot ser?
Sí, al carrer Girona, sí.
Quants diorames tenim en guany a l'exposició?
I com és aquest pessebre popular?
La sala la tenim repartida en 11 boques, 11 diorames.
Normalment el primer és el que ens diem pessebre social,
que és el que fem així una mica entre tots,
i llavors els altres 10, cadascú se'n responsabilitza un parell o 3 de pessebristes.
Aquest any, com volíem fer aquest homenatge a l'Esteve Coll,
el que hem fet ha sigut recopilar pessebres d'ell
i n'hem pogut aconseguir 9,
que són els que estan exposats allí.
A la boca principal hem fet un pessebre social,
que l'hem fet aquest any tipus popular,
amb suros, corces, molts a pedra i aigua,
i bé, consisteix en això en guany.
Això és el que podrem veure a l'Esteve Coll.
Sí, tots els diorames són de l'Esteve Coll.
Esteve, com són aquests diorames que en guany podrem veure?
Aquests nou diorames són pessebres que vostè ha anat fent
durant aquests anys, que ara s'han recuperat?
Se n'heu guardat.
Hem tingut l'avantatge de ser un material lleuger,
que a més a més hem anat muntant-los,
diem, de forma com si muntéssim un puzzle per parts.
Hem pogut ser desmuntats i reunits les seves parts,
i això permés inclús inquivir-los, cada un d'ells,
a dintre d'una caixa cúbica, amb la seva finestra pel davant,
i per això s'han conservat.
Són pessebres que s'han conservat d'altres edicions, entenc, no?
Sí, i tant.
Me penso que n'hi ha algun dels anys 80, 90...
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do. Això vol dir que els diorames que van exposant
es guarden tots, no? O la majoria?
Home, tots no.
Alguns que es poden, no?
Els d'ells sí.
Ah, val, els seus sí, alguns altres no.
Però en aquest cas sí que s'ha fet una feina de recuperar
i de reunir, com deia l'Esteve, tots aquests diorames.
A què fan referència, Esteve?
Quines escenes podem veure amb aquests diorames?
Doncs totes les escenes que normalment es relaten
a l'època del naixement de Jesús, de fa 2.000 anys, no?
Segurament hi ha, doncs, les primeres escenes
són l'anunciació de Maria,
després l'anunciació dels pastors,
ja normalment hi ha un paisatge i uns pastors
que estan a la muntanya.
I tots aquests quadres,
diem tan clàssics i coneguts,
els representem amb un diorama diferent
i col·locats de manera més o menys correlativa
que pot ser aquí aquella primera època
de la història sagrada.
Amb una mena de cronologia, no?
Amb els quadres més clàssics i més típics, també.
I la capalgada dels reis,
és el naixement, no cal dir-ho,
la fugida a Egipte,
i sempre, doncs, hi ha algun motiu o altre
que algú, doncs, el pot dir
aquest any faré aquest altre motiu
que no havia sortit mai.
Però tots són d'aquella època
del naixement de Jesús.
Ja que parlem d'escenes i de quadres,
Esteve, sé que pot ser complicat,
però amb quina escena es quedaria
de totes les que ha plasmat
en forma de diorama de pessebre?
Quina és la que li agrada més?
Home, totes són importants.
Potser que amb el fet de la importància,
la bàsica és la del naixement.
Del naixement.
I en la que hi has de posar més cura.
És pot ser també la més agraïda, no?
La més agraïda.
Les figures més...
Bé, les figures,
hi ha una col·lecció ara,
l'associació extraordinària,
totes són fantàstiques,
però doncs sempre es procura
reservar les de tamany més gran
o més importants pel naixement.
Els treballs per realitzar aquesta exposició, Carles,
els inicieu com d'altres anys,
passat Santa Tecla?
Bé, en guany ha sigut
tot una mica més complicat.
Resulta que
com el dia 13 d'octubre
hi havia la missa de la beatificació
d'aquells 500 màrtils
aquí a Tarragona
i estava prevista
l'arribada de 30-40.000 persones
posats en contacte amb l'Arcabisbat,
es va decidir
que nosaltres mantindríem
l'exposició
que havíem fet pel Nadal
de l'any passat,
la mantindríem muntada
perquè tota la gent que volgués
pogués gaudir d'ella.
Això ho vam fer
amb el que ens vam trobar
dia 15 d'octubre
amb l'exposició
encara muntada.
Llavors va ser una mica
allò de dir
anem ràpid
i en guany ja et dic
sort que teníem
els pessebres
de les teves
semimuntats.
Ha estat una feina
ràpida, no?
Perquè desmunta una,
munta una altra...
Exacte, ha anat tot
molt més ràpid.
Però normalment
és el que tu dius.
Comencem sempre
després de Santa Tecla.
Quantes persones treballeu
amb el muntatge
d'aquesta exposició?
En total
venim a ser
unes 20-25 persones
treballant
perquè ja et dic
són 11 diorames
en cada diorama
hi venen
a estar
2, 3, 4 persones
inclús
treballant-hi
amb el que
venim a ser
unes 20-25 persones.
I tant
amb aquest pessebre
social,
aquest pessebre popular
com amb els diorames
quins materials
són els protagonistes?
Amb quins materials
s'ha treballat
durant aquest temps?
Continua
amb el que dèiem
amb el Port Expans
imagino
com a material central.
Gràcies a l'empresa Ursa
i dic la publicitat
perquè realment
és totalment desinteressada
per part d'ells
que ens fan
l'obsequi
de tot el material
que fem servir
que és el por espant
polietile
em sembla que es diu
extruït
llavors
doncs
és el que ens va
més bé
perquè
no té por
i permet
un tall
molt perfecte
molt nítid
i ens permet
fer
qualsevol cosa
que se'ns pugui
des de les teules
de fer les teules
a fer les finestres
a fer les portes
absolutament tot
ho fem en Port Expans.
No sé
l'ESTV
com a gran ente
si diguis
hauries de dir
que
de les innovacions
que s'han anat incorporant
l'última
més important
va ser
la troballa
que vas fer tu
el Tarragó
amb el
polietile
expandit
sí, clar
és que
això ha sigut
un auxiliar
del por espant
però
fabulós
sí, és el mateix producte
però amb líquid
i això què permet?
Quines avantatges
es té?
Tot
tot
tot
i ara ja és el tot
és a dir
que podem construir
gairebé el que vulguem
sí, perquè ara ja
inclús hem acabat descobrint
que
t'explico
visualment
sí, sí, sí
un tros d'escorça
de suro
l'agafes
l'embadurnes una miqueta
amb aigua
barrejada
amb fairi
o amb mistol

que sigui una aigua
amb una mica de sabó
agafes aquesta espuma
la poses
totalment
al damunt
d'això
esperes 5-10 minuts
t'amulles les mans
amb aquesta aigua
de sabó
aplanes
aquella espuma
que quedi ben aplanada
al damunt
de l'escorça
esperes
mitja hora
o una hora
i llavors
treus aquella d'allò
i et queda el motlle
d'aquell suro
que havies
amb allò
fas muntanyes
i pesen menys
que el suro mateix
això és tot un món
realment
vull dir
es continua innovant
i es continua
aquella espuma
i a més a més
enganxa-te
a el que li poses
i a lleugeritza
ho fa molt més lleuger
perquè no pesa
i qualsevol cosa
que s'obre
ho pots tallar
amb el cúter
i no es nota
molt bé
vull dir que es continua
innovant
i es continuen trobant
encara nous materials
i noves fórmules
per fer pessebres
això suposa
no sé l'STV
què n'opina
però posa de manifest
que el moment
actual
o que
està
és un bon moment
pel pessebrisme
a la ciutat
o fins i tot
per l'associació
què en pensa l'STV
és un moment
l'òptim
el que he conegut
amb més
bona
progressió
perquè
nosaltres
a més a més
teníem l'oportunitat
de fer
comparança
i comprovar
i ho fem
amb interès
en anar a veure
quins són els treballs
de les altres associacions
havíem fet
jo mateix
havia organitzat
un autocart
algunes vegades
que sortíem
de Tarragona
Sant Joan
d'Espí
Terrassa
Roda de Ter
Roda de Ter
Valema
a Barcelona
sense marxar
de la vorda
de Barcelona
i de Catalunya
ens passàvem tot un dia
veient
pessebres
amb una associació
amb una altra
i això
ens donava
l'oportunitat
de fer comentaris
i preguntes
i això
com tan maco
i que té
tan bon resultat
com ho heu fet
així també
vam anar
nosaltres
incorporant experiència
sí que és cert
però que alguns
pessebres
han desaparegut
amb el tema
de la crisi
del context econòmic
actual
vull dir
també
en certa manera
afecta una mica
el món del pessebrisme
ens refereixes
pessebres que no es fan

pessebres que s'han deixat
de fer
per qüestions econòmiques
a veure
era
diguem
tradició
l'amant del pessebrisme
per exemple
anar a veure
el pessebre
al cort anglès
per dir una cosa
perquè era
un macro pessebre
exacte
és a dir
pessebres que s'han deixat
de fer
pel context actual
lògicament
perquè el cort anglès
o en una empresa
li és molt més econòmic
posar 4 estels il·lumínics
a la façana
que fer fer un pessebre
que li costarà
molts més diners
però en tot cas
aquí està
l'associació pessebrista
de Tarragona
per tirar endavant
aquest pessebre
i continuar
amb aquesta tradicional
mostra
nosaltres
a la nostra seu
per descomptat
que no parem
i una cosa
que
si
faig notar
que
d'uns 10 anys
cap aquí
hem passat
de ser
una associació
a la que no ens venia
a visitar ningú
a ser
una visita obligada
per tots els pessebristes
d'Espanya
inclús d'Itàlia
continuen venint
pessebristes
de fora
a visitar els pessebres
què feu a Tarragona?
molt
més visitants
de fora
que de Tarragona
ciutat
perquè
el pessebrista
quan arriba
l'època de Nadal
i mes de gener
es dedica
a això
anar a veure
altres pessebres
i el que et deia
Tarragona
és una ciutat
en la que
poder però no tindre
una seu
social fixa
o pel que fos
no érem
visitats
i ara passem
a ser
realment
i gratament
molt visitats
i molta gent
també imagina
de la ciutat
que passa a veure
el pessebre
i que cada any
va mirant
aquesta experiència
lògicament
la gent de la ciutat
no ens falla
a partir de quin dia
obriu
en guany?
vam obrir
el dia 5
ah ja està en marxa
això?
sí, sí
el que passa
que inaugurem demà
la inauguració oficial
és demà
a les 8 i mitja
de la tarda
a partir de dos quarts
de nou del vespre
i fins al dia de Reix?
no, no, no
bueno, sí
estarà oberta diàriament
fins al dia de Reix
però a partir del dia de Reix
fins al dia 2 de febrer
que és quan se desmunten
els pessebres
està obert
tots els caps de setmana
és a dir
que fins al 2 de febrer
tots els caps de setmana
això és al carrer Girona
a la cantonada
amb Rambla Nova
correcte
i quins dies
quins horaris
es podrà visitar?
al matí
de 12 a 2
i a les tardes
de 6 a 9
això fins al dia de Reix
i després
a partir del dia de Reix
i fins al 2 de febrer
doncs
els caps de setmana
només els caps de setmana
el mateix horari
correcte
molt bé
ja per anar
tancant
ara aquests dies
moltíssima gent també
continua amb la tradició
de muntar pessebres
i de
fer-los fins i tot
a casa seva
quina creieu
que és la figura
del pessebre
que no pot faltar?
aquella figura
que ha d'estar
tot un pessebre
a l'infant
l'infant
sí?
coincidiria
més teva?
exactament
el naixement
i un altre detall
que potser
hauria d'haver fet notar
el Tarragó
és que d'aquesta associació
fa una colla d'anys
que heu promocionat molt
l'afició
al pessebre
aquelles persones
que s'han acostat
a l'escola
de pessebre
i que
no tenien
molta idea
i en canvi
s'han enganxat
a l'afició
i
el descobrim
maneres
i
experiències
que no tenien
els hi posem
a disposició
i continuar vigent
aquest interès
pel pessebre
era una cosa
que
una anècdota
el senyor Esteve Coll
sempre ens deia
heu de fer
classes
heu de fer classes
inclús ell
el que vingui
a l'exposició
veurà
un diorama
que va fer
fa
m'assembla
que uns 15 anys
si no recordo
aquell diorama
que es veu per dalt
que aquest diorama
el va fer
perquè la gent
pogués veure
lo simple
que és un pessebre
és a dir
el va fer
perquè es pugui veure
per dintre
i nosaltres
l'hem exposat
de manera
que a través
d'un mirall
la gent veu
des de fora
com està fet
aquell pessebre
llavors
ell sempre estava
amb això
nosaltres
gràcies a l'aula
cultural
que té
el Corte Inglés
vam començar
a fer
unes petites
demostracions
de com se feia
un pessebre
en plan
dos hores
i a partir
d'aquestes xarles
ens va començar
a vindre alumnes
i ens vam
veure
amb l'obligació
perquè realment
tinc que dir
que va ser
com una obligació
perquè
molta gent
trucava
de muntar
cursets
de passebrisme
des de fa
ja 4 anys
cada any
al mes de
maig i juny
fem
dos i tres
cursets
de passebrisme
amb 10 persones
en cada curs
és a dir
que l'interès
continua encara
vigent
i
això ha compensat
molt
la
pressa
i la vida
que portem
en què
dedicar
hores
a fer
un pessebre
no és rendible
i hi ha molta gent
que doncs
les hores
les necessita
dedicar
a qüestions
econòmicament
rendibles
i això
potser
havia fet
baixar una mica
aquella afició
del passebrisme
i l'estem recuperant
doncs
Carles
Esteve
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos
recordem que la inauguració
d'aquesta mostra
que ens proposa
l'associació
pessebrista
de Tarragona
la tradicional
mostra
de Diorames
serà demà
a partir dels quarts
de nou
al carrer Girona
allà
jo crec que tothom
coneix ja
on es troba
aquesta mostra
i també
amb aquesta mostra
permanent
a la Casa Canals
Esteve
Coll
moltíssimes gràcies
Carles Tarragó
gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé
i molt bones festes
esteu tots invitats
igualment
gràcies
bon dia
bones festes