Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot i que no hi ha cap treball científic, suficientment científic, com perquè ho pugui contrastar-ho, no?
El fet diferencial que pot haver a la demarcació de Tarragona de les altres, l'únic fet diferencial és aquest, és a dir, el primer lloc on a l'estat espanyol es va oferir internet a la ciutadania va ser a Tarragona, a les comarques de Tarragona.
Va ser l'any 95, llavors Telefónica encara no donava accés a internet i vam entrar mitjançant Sprint, que era una empresa americana.
I això vol dir que els que vam començar llavors, jo era un d'ells, poc m'imagina que després arribaria a dirigir Tinet, doncs els nostres fills ja van néixer en un entorn d'internet.
Per tant, les meves filles van néixer en un entorn d'internet, les dues. I això ha passat a molta gent. Per tant, la cultura mitja d'internet a la demarcació de Tarragona, lògicament, és més alta que la resta dels altres llocs de l'estat espanyol.
Estem, per exemple, si comparem a nivell de Catalunya, l'altre dia anàvem a conèixer dades, i la comarca, o les dues comarques de Catalunya amb el percentatge més alt, estan al voltant del 71, no? 70%, 70 i poc per cent, no? Aquí 81%.
Sí. Aquí caldria, de totes maneres, aclarir... A veure, de la mateixa manera que ara quan parlem que l'estat espanyol ha pujat a l'IPC 1,2%, per exemple, i ho comparen amb Alemanya, amb França o amb Anglaterra, aquesta manera de mesurar l'IPC ens han posat d'acord a nivell europeu com ho farem.
Les mesures d'internet encara no. Per tant, diríem, nosaltres, quan estem mesurant internet, estem dient que estem a persones i els preguntem
vostè en els últims tres mesos s'ha connectat a internet i vostè quants anys té? Si té més de 15 anys i s'ha connectat en els últims tres mesos, ja comptem com a que és un usuari.
Hi ha llocs d'altres llocs que compten que una persona encara que faci 10 anys es va connectar i ja el consideren com a usuari.
Per tant, és molt difícil comparar, perquè encara no ens hem posat d'acord.
Però amb tot això sí, per les dades que tenim les últimes, en aquest cas de l'Institut de Statistica de Catalunya, les últimes que hem trobat, però són de finals del 2011,
ens estan dient que les comarques amb més ús d'internet, connexió a internet no diuen ús, diuen connexió, és un 73% que és tant la Garrotxa com la Sagrià.
Estem per sobre, estem en 80 i alguna cosa. Però, esclar, en aquest 80 i alguna cosa, on hi ha aquesta diferència d'anys, no podem dir taxativament que siguem.
Però el que sí que estem molt amb el bloc del pilot que està al davant segur.
També fem la compartida amb alguns països europeus, no?, que també hi ha la mitjana, amb dades, i parlàvem, per exemple, d'això, no?,
que França, Bèlgia, Itàlia i Alemanya estarien per sota també d'aquest 81%.
Com a mitjana, sí, i aquí sí que tenim dades de l'any 2012, però, clar, nosaltres ara estem parlant de dades de maig, juny del 2013,
i ells estan al 2012, però els països que estan per dalt amb molta diferència, Finlàndia, Suècia, Islàndia, aquests estan per sobre del 90%.
La població allí, estem en 91%, 93%, però, per exemple, Bèlgica està en un 78%, Alemanya està en un 78%, Irlanda està en un 74%,
per tant, que són estats suficientment importants i potents, nosaltres, amb aquesta diferència de temps que estàvem parlant abans,
però sí que podríem, que ens estem colze a colze amb aquesta gent.
Hi ha un fet que segurament veurem els propers anys, no sé si dos, tres o menys, fins i tot anys,
que és que podrem connectar internet a través del nostre televisor.
L'altre dia ho van dir, ho van apuntar, que seria, doncs, una manera que internet arribés pràcticament al 100%,
al 90% de les llars, no?, o pràcticament a la majoria de les llars.
Ho veuen així? És a dir, un cop els televisors tinguin connexió a internet i es pugui interactuar amb ells,
serà una manera de socialitzar encara una mica més l'ús d'internet?
Si nosaltres ja fa anys que estem, com que ja fa deu anys que fem observatori,
doncs també, probablement fa quatre o cinc anys ja ho comentàvem, no?
Fins fa poc, entrar a internet era entrar mitjançant l'ordinador.
I l'ordinador ja portem uns quants anys estabilitzats al voltant del 83-84%.
Per tant, és evident que el creixement no pot venir per l'ordinador,
perquè l'ordinador té una limitació a més, que l'hàbit d'ús dels ordinadors està canviant molt.
Hi ha més tablet, hi ha més un altre tipus d'enginys, no?
Però el que sí que hi ha un 100% o un 99% de tecnologia a totes les llars és la televisió.
O sigui, l'aparell de televisió està a tot arreu.
Fa un any, dos anys, que ja comença a obrir-se el concepte de l'Smart TV,
la televisió intel·ligent, jo ja he estat treballant amb ella, estic fent provant coses i tal.
Sí que pensem que en el moment que surtin la propera generació de televisions,
on amb molta facilitat ja vagi de sèrie, per dir-ho d'alguna manera, no?
I que tu tinguis un teclat a part, no?
I que tu amb aquest teclat et relacionis amb la televisió,
i la televisió, lògicament, tindrà internet,
això ens arribarem, en dos o tres anys arribarem del 90% per amunt.
Però serà necessari que hi hagi la televisió,
perquè si no hi havia smartphones o hi havia tablets,
la mitjana d'edats de 50 anys per amunt aquesta no hi entrarà, els hi costarà.
El percentatge del 81% i té bona mesura culpa,
en el sentit positiu de la paraula, el telèfon mòbil, l'esmàtfon.
Ja parlaven també de més del 54% de persones que es connecten a internet de forma habitual
a través del seu aparell de telefonia mòbil.
Això també fa uns anys era, no sé si impensable,
però avui dia amb les tarifes planes i el fet que és més fàcil aconseguir aquests aparells,
també ho faciliten, no?
Sí, el que ha estat espectacular, la diferència que ha estat espectacular en els últims anys
és precisament l'ús de la introducció dels smartphones, dels telèfons intel·ligents.
Ja ho va ser la introducció del telèfon, perquè això va fer un canvi,
va començar, va ser l'inici d'aquest canvi espectacular que encara no sabem fins on arribarà.
Però en el moment en què aquest telèfon, a part de parlar per a telefonia,
et permet connectar-te a internet.
i que veiem que la majoria de la gent jove, parlo de gent jove de 25 per avall,
la majoria no veu la televisió, la majoria només està davant de l'esmartphone,
com a molt davant d'un portàtil però veient coses per internet.
Aquest, que és un punt de canvi,
igual com van ser els primers que van començar amb el tema d'internet la gent jove,
la gent jove ha començat a utilitzar internet amb els smartphones o amb pantalles petites.
Qui diu petites diu de poc pes,
perquè una de 12 polzades avui, si hi ha pes a poc, ja és una pantalla petita.
Per tant, segurament, entenem que en el futur,
més que parlar d'esmartphones o de taules o de televisions,
parlarem de pantalles de diferents mesures.
I tu tindràs una pantalla de 4 polzades o la tindràs de 60 si vols veure la televisió gran
i a partir d'aquí t'intercomunicaràs.
La via serà internet, però, perquè amb la mobilitat,
tal com estem amb el 3G, amb el 4G,
ben segur que serà la manera de comunicar-nos,
serà inalàmbricament a nivell individual, a nivell d'empresa,
lògicament encara hi haurà una època en què anirem amb fibra, amb cable,
però a nivell individual anirem de manera inalàmbrica
i amb pantalles de diferents mesures.
Hi ha persones que es troben còmodes amb pantalles petites de 4,5, 4,7 polzades,
però n'hi ha que si no és a partir de 10 polzades no s'hi troben a gust.
i els veus, amb el Galaxy Note o amb el Galaxy, els petits o els grans,
que cadascú agafa el que millor li va.
I un t'hi diu, home, és que el Note que és de 6 polzades o de 5 i pico m'hi troben el més a gust,
i l'altre diu que és massa gran a la butxaca.
Per tant, tindrem per tots.
Em van parlar de la darrera tina jornada d'algun d'aquests conceptes
i una mica per on passa el futur,
de les noves tecnologies, no, perquè no són noves ni de bon tros,
de la tecnologia en aquest camp.
Què és el que despunta, a banda del que ja hem dit,
d'aquest televisor connectat a internet,
per on va el futur més proper?
Què és el que veurem que ens sorprendrà, si és que ens sorprèn, perquè, clar.
Ara fa dos o tres anys vam veure,
vam fer la previsió de la dècada, del 2010-2020,
i vam estar mirant diferents estudis que hi havia en el seu moment,
i ara els estan actualitzant,
però en el seu moment els Estats Units són molt aficionats a fer previsions de 10 anys, no?
I l'any 2020 s'anunciava ja el 2011, 2010-2011,
s'anunciava que el 2020 ja podríem emmagatzemar a la xarxa
cada minut de la nostra vida.
Ara fa res, ja hi ha enginys per a les smartphones
que no només tu puguis enviar un missatge al Twitter o al Facebook,
sinó que puguis enregistrar uns quants segons,
molt pocs segons en vídeo i penjar-los, no?
Això tu pots, et ve a dir que l'any 2020 això ho podràs fer cada minut,
és a dir, cada minut podràs enregistrar el que tu vulguis i penjar-ho.
Què vol dir això?
Vol dir que la capacitat d'emmagatzemar coses al núvol,
o a internet o allà on vulgueu, serà il·limitada.
Vull dir que pots emmagatzemar el que vulguis.
Per tant, tot ho emmagatzemarem.
I una altra cosa, si hi ha molt per emmagatzemar,
però la velocitat de buscar aquesta informació és molt lenta,
que és el que passa o està passant fins ara,
no serveix de gaire que tinguem teres o gigues d'informació allà dins.
Per què? Perquè si no hi pots accedir.
I això anirà, ja està anant en paral·lel.
Fixeu-vos que en l'esmartphone, el que tinc jo ara, que és un S4,
en aquest ja hi ha quadre processadors allà dins.
Quadre processadors fa uns anys és que no hi eren ni en una torre d'aquestes
que ocupava mitja casa.
Per tant, la velocitat de càlcul de l'any 2020 es preveia el 2011,
que el que ara triguem, o el 2011 trigàvem dos mesos a calcular,
posa l'ordinador i l'ordinador trigava dos mesos,
l'any 2020 estaria dos minuts.
Aquesta és la gran diferència.
És a dir, coses que ara no ens imaginem que pugui l'ordinador fer,
perquè és lent, perquè no té capacitat de càlcul o que triga massa,
això dins de deu anys o de vuit anys no serà un problema.
Per tant, que veurem modelar.
Modelar vol dir comportaments humans,
es mira a veure com funcionen i es posen l'ordinador.
Per exemple, el pilota automàtic d'un barco o d'un avió.
Què és?
S'ha modelat el comportament dels pilots bons,
s'ha vist com ho feien,
i allò s'ha modelat i s'ha posat a l'ordinador.
Per tant, avui ja estem modelant coses.
Aquesta capacitat de modelació que tenim avui,
dins l'any 2020, no ens imaginem.
La veritat és que no, ni jo.
Perquè fixeu-vos que estan a internet cada quatre anys,
quan comença un nou mandat,
doncs jo faig una previsió dels quatre anys.
I una part d'aquesta previsió me la guardo per mi, no?
No he encertat cap any.
És a dir, cap període no l'he encertat.
Sempre m'he quedat curt.
Per tant, en aquest mandat que jo vaig fer les meves previsions,
ja m'he quedat curt ara i encara falten dos anys.
Per tant, diríem, no sabem on anirem.
El que sí que és cert és que anirà quasi bé tot al voltant de la tecnologia.
I també és cert que cada cop estan pujant més en aquest cavall de la tecnologia
les persones de la tercera edat, podríem dir, no?, entre cometes.
Perquè parlàvem també d'estadístiques de persones entre 55 i 69 anys
que en l'última dècada és que han vist que això és bo, no?,
i que s'han sumat, no?
Sí.
Ha estat la sorpresa agradable, més important que hem tingut d'aquest observatori
i ha estat aquesta, precisament això que em comenta vostè.
És a dir, fins ara vèiem que la franja,
fins pràcticament als 50 anys,
quasi bé el 100% de la població,
quasi bé, eh?,
però quasi bé el 100% de la població usa internet.
Sí que vèiem que a partir dels 50-55, sobretot,
començava a baixar de manera notable i això ens preocupava.
Doncs en aquesta ocasió, quan he vist el resultat,
la veritat és que ha estat un moment de satisfacció.
Fixi's una cosa.
Per exemple, la franja de més de 69 anys,
els avis, diem-ne, no?,
que l'any passat un 18% només d'aquesta franja utilitzada,
internet, en aquesta ocasió ja és el 31.
És a dir, ha pujat un 72% en un any,
ha pujat un 72% en un any,
a l'ús d'internet per part de la gent,
diem que gran a partir de 69,
si podem considerar grans a partir de 69, no?
Per tant, això ha estat espectacular.
I del 55, que també n'era una altra franja,
han pujat del 61 al 70.
És a dir, al final, lògicament, en funció de l'edat
i conforme un és més gran,
els seus, les seves reflexes són una miqueta més lents,
però que hi entren igual,
perquè són tan intel·ligents com ho pugui ser una persona de 20, no?
Però que s'hi van posant, sí.
I això és una constatació que tenim.
També ajudem nosaltres a Tinet,
perquè anem fent el que aniríem la Tinet a escola
i la Tinet a taula,
que anem pels diferents pobles i ensenyem,
fem cursos en blocs de 10,
ensenyem internets, sobretot als llocs
on no hi ha accés a la ciutat de Tarragona,
o de Reus, o de Valls,
això és fàcil que n'aprenguin,
però els pobles no, i això ho estem fent.
I això entenem que ajuda aquesta dada a pugi.
I evita de retruc la que s'anomena
l'església digital, no?
És a dir que, bé,
es camina en aquesta direcció, no?
Que cada cop siguin més les persones
que utilitzin l'ús d'internet en el dia a dia, no?
Sí, sí, sí, sí.
I a més ens hi hem de posar, eh?
Veurà, jo encara recordo un company
que tenia de feina,
estic parlant ja de fa uns quants anys,
que quan van començar a sortir els ordinadors,
ell deia que no, que ell no hi entraria
i que ja tenia una persona
que li picava les coses, a màquina i tal, no?
Va acabar la seva vida professional amb problemes.
És a dir, amb la lentitud que vulgueu,
però ens hi hem de posar tots.
I allò de dir, va, això no és una cosa per a mi,
això dels smartphones, això de les taulets,
hi haurem d'anar entrant.
Per què? Doncs perquè arribarà el moment,
i està venint,
que en el voltant nostre,
tot el que estarà al voltant nostre,
hi ha a casa,
hi ha qualsevol cosa,
anirem al metge,
tot això anirà mitjançant internet.
I quin avantatge té?
Doncs l'avantatge com, per exemple,
entrar al banc, no?
Quan fa 10 o 15 anys tu volies alguna cosa al banc
i tenies que anar.
Ara no cal.
Ara jo fa anys que no entro al banc, no?
Per què? Doncs perquè m'ho manego tot per internet.
Què em dona una facilitat?
Si un no vol posar amb la tecnologia,
doncs arribarà el moment en què s'anirà quedant aïllat.
I no és difícil.
Això, la pràctica totalitat de la gent,
ho hem pogut veure amb els cursos que fem,
amb una mica d'arrenc,
de donar una espitjada al començament,
s'hi poden posar i hi ha gent molt bona d'una edat avançada.
Per cert, l'enquesta la van fer d'un gruix de 2.000 o 2.000 persones?
2.000 i 3.000 persones.
És bastant fiable,
perquè de fet se'n fan a nivell de tot l'Estat amb 3.000 persones.
Sí, sí, sí.
Miri, una de les coses que vam encertar en el seu moment
és, de totes les informacions que hi havia d'ús d'internet,
les que es feien a nivell de l'Estat i anaven per províncies,
aquí n'agafaven a la demarcació de Tarragona 40, 50, 60 persones.
Clar, fer un seguiment de l'evolució de la tecnologia
preguntant a 40 persones, doncs és realment complicat.
I vam decidir fer una enquesta de 1.000
dividides proporcionalment per comarques en funció de la seva població.
Per tant, no hi ha cap, avui cap, enquesta que es faci a nivell estatal
amb aquest nivell de precisió per la nostra demarcació.
És a dir, tota la província de Tarragona en aquests moments
tenim una informació molt fiable.
També la tenim a nivell de comarca,
lògicament a nivell de comarca baixa una miqueta la fiabilitat,
però continuem sent la referència
en l'evolució que hi ha hagut de l'ús d'internet
a qualsevol província de l'estat espanyol,
la que té dades més fiables són nosaltres.
Vuit de cada deu ens connectem a internet habitualment.
Què fem quan som a la xarxa?
Això també ho hem estudiat, no?
Sí.
Què fem un cop entrem dintre?
Això continua bastant estable en els últims anys,
que és dues coses i molt, anem a dir, empatades.
El correu electrònic, de fet, internet de l'any 95,
el primer que fèiem, perquè quan vam entrar,
quan ens vam apuntar a internet de l'any 95,
pràcticament només hi havia correu electrònic,
perquè encara no hi havia webs, llavors.
Ara sí que n'hi ha, sembla que n'hi ha estat tota la vida,
però no hi eren, només hi havia correu electrònic.
Per tant, el 95-96% utilitza internet per correu electrònic,
per tant, això està molt extès i, a més a més, és que és molt potent.
I després, també, paral·lelament,
també ja s'utilitza per la recerca de la informació.
Avui, pràcticament, i fins i tot hi ha concursos als Estats Units,
que amb determinades cadenes de televisió,
que diuen qualsevol cosa, la gent truca,
i allà hi ha gent que en menys de cinc minuts
és capaç de trobar-te a internet en algun lloc.
Per tant, diríem, si necessites alguna cosa, la trobaràs.
I després, hem afegit una altra,
que és la primera vegada que ho fem,
que és, s'utilitza internet per llegir els mitjans de comunicació un 70%.
Per tant, aquesta és nova, no podem comparar,
no sabem com estava l'any passat,
però sí és cert,
sobretot anant amb la mobilitat, amb els smartphones,
que quan vols saber alguna cosa,
i ara, mentre m'esperava aquí fora,
he estat mirant a veure què passava en l'últim moment.
És a dir, internet s'està utilitzant per buscar informació,
però una de les especialitzacions de buscar informació d'immediateix
és la lectura dels mitjans de comunicació.
I després ja baixa una miqueta més, cap al 67%,
a l'ús de les xarxes socials,
que sí, això ha anat incrementant i de cada vegada està més extès.
Que, per cert, Twitter va remuntant, no?,
continua remuntant, de fet, a Twitter,
i Facebook, no sé si està en hores baixes o es manté, més o menys,
però, en qualsevol cas, s'assomparà molt amb l'altre,
de Twitter és el que està triomfant més, no?
Com a creixement, és a dir,
el que està implantat pràcticament a tots els que usen internet
és el Facebook.
El Facebook està en un 96%, no?
Aquest estal.
Però Twitter, que estava només en un 20,
ha pujat a un 26%,
per tant, hi ha hagut un increment d'un 30%, no?
Són xarxes diferents, eh?
Facebook és...
A veure, es pot fer servir per tot,
però és més lúdic.
Vaig aquí, vaig allà, he fet això,
estàs en contacte amb els teus amics,
els agregues, no els agregues.
Twitter té un...
I el ser un espai molt més curt de...
La informació ha de ser molt més curta,
està limitada.
Si tries bé, jo vaig proposar-me
seguir només a 100 persones a internet,
no ho he aconseguit, eh?
Però si tu tries 200 persones ben triades,
a seguir, pots estar molt, molt, molt ben informat.
Del que sigui, eh?
De política, d'esport, de cultura,
del que tu vulguis.
Per tant, diríem,
triar bé amb qui segueixes...
Ja no estic parlant de Facebook, ara,
estic parlant de Twitter.
Triar bé amb qui segueixes a Twitter
és una excel·lent forma
per estar molt informat.
De fet, els mitjans,
tots tenim presència a Twitter
i la informació corre abans a vegades pel Twitter
cap al sistema convencional, eh?
És a dir, que primer pareix el tuit
i després s'analitza la informació
amb un segon terme, eh?
Que, en fi, també veig que hi ha més...
que va remuntant Gmail
respecte a Hotmail,
pel que fa correu electrònic, no?
Són altres dades que també s'evidencia
en aquest estudi
i que també ens connectem força cops al dia, no?
No és només una vegada ja,
sinó que ja són més d'una vegada
al cap del dia o al cap de la setmana.
Sí.
Aquí un element rellevant
ha estat precisament l'aparició,
no l'aparició,
el creixement del Gmail.
És a dir, fins fa poc,
com que el Messenger
va ser la porta d'entrada
de molta gent jove,
utilitzaven el Messenger
per posar-se en contacte,
això ha anat baixant...
Ha passat de moda, diem-hi, no?
Llavors, esclar,
aquells persones que estaven
en el Hotmail,
perquè Messenger, Hotmail,
Messenger és el mateix,
estaven en el Hotmail,
ara, quan ja tenen 20 anys,
ja no volen tenir una adreça a Hotmail.
queda de petit,
queda de nen, no?
Llavors, a veure,
van a tot arreu,
però una bona,
una bona,
una manera habitual
de canviar-se
és passar-se cap al Gmail.
Gmail estava
amb un 37%
i ha passat cap un 48%
en un any.
Ha pujat un 11%.
No, perdó,
ha pujat un 30%,
11 punts.
I ha baixat,
el Hotmail han baixat
un 14%.
Per tant, diríem,
ara estan empatats,
molt probablement l'any que ve,
Gmail ja serà el líder
que ofereix correu electrònic.
I després això que em comentava
que cada dia
utilitzen cada dia o no
és cert.
Per exemple,
anem a agafar el cas
de les xarxes socials,
no?
Fa un any,
més d'un cop al dia
l'utilitzaven un 26%
de persones
a les xarxes socials.
Més d'un cop al dia.
Ara ja és un 38%,
és a dir,
ha pujat quasi un 50%.
Què vol dir?
I això
d'on ve de la mà
de la mobilitat
dels smartphones,
no d'aquests telèfons
intel·ligents.
Per tant, diríem,
avui,
per bo i per dolent,
l'accés continu
ja no és el dia,
és diverses vegades
al dia.
Hi ha gent que,
fixeu-vos una cosa,
l'altre dia
m'adonava,
jo sóc dono classes
a la universitat
i entre classe i classe
recordava que fa anys
al sortir
els nois i les noies
encenien un cigarret.
Tenien que tenir
alguna cosa a les mans.
i ara no encenen el cigarret,
a part que no es pot.
Ara,
tots,
no em va donar temps
de fer la fotografia,
però si hi havia
30,
25 o 30 persones allí,
tots i totes,
tots i totes
tenien l'esmàtfon
a la mà.
Això,
què vol dir?
Que estan contínuament
enllaçats?
Això és un problema també.
Perquè, clar,
genera un estat d'ansietat.
Si en alguna ocasió
que jo ho he fet
per el motiu de la classe
no els he deixat tenir
l'esmàtfon,
algun d'ells
tenia problemes.
hi havia que deixar
on els agradava,
però alguns arribava
a tenir problemes
que no podia deixar
l'esmàtfon.
Bé,
haurem d'anar entre tots
mirant a veure
com podem anar
ajudant amb tot això,
que és una gran eina,
sí,
però és com els gabinets,
els gabinets
és una gran eina
si l'utilitzes bé.
doncs un smartphone
no ens hem de...
Oh, és que hi ha gent
que està al món d'hora
i que té una dicció.
Sí,
però això és com tot.
Hem de procurar
utilitzar-lo de la millor manera.
El WhatsApp
hi deu tenir alguna cosa a veure,
no?
Segurament el WhatsApp,
que van ser el messenger
no ara és el WhatsApp,
no?
Aquest enviament
de missatges gratuïts,
no?
Missatges gratuïts
i, en fi,
poder establir
una conversa virtual,
a través d'internet.
Van aprofitar també
l'enquesta
per preguntar
sobre Tinet,
no?
Que abans deien
que van ser pioners
a nivell de l'Estat
i aquí a Tarragona,
doncs com a seu.
I què diuen els usuaris
de Tinet
que els han explicat?
Sí,
clar,
com deia,
el que és el messenger
ha evolucionat
amb diferents línies,
no?
Amb el Facebook,
diem-li amb el Twitter,
diem-li amb el WhatsApp,
són eines particulars,
diferents,
però sí que
a WhatsApp
ha aconseguit
una implantació
extraordinària,
no?
I et permet
això d'Hola,
on ets?
Ara vinc
amb un correu electrònic
que a més ho podries fer,
però no és la via.
Per tant,
diria,
aquesta multiplicació
d'instruments
que tenim
per comunicar-nos
ha crescut notablement
i afegint-li fotografies
i afegint-li vídeos,
clar,
tot això
està generant
un nou espai
que l'hem d'aprendre
també a fer funcionar,
però que ens donarà
segurament
una capacitat
de comunicació
molt més alta
de la que teníem
fins ara,
no?
Tinet,
va néixer
l'any 95,
com deia abans,
per donar
correu electrònic,
després
per donar
connectivitat
també,
és a dir,
ara si tu vols
tenir internet,
te la dona
Orange,
te la dona
Movistar,
te la dona
qui sigui,
però l'any 95
la donava
Tinet directament,
no?
mitjançant un mòdem.
Ara,
en aquests moments,
encara tenim
70 o 80
persones,
diríem,
puntualment
hi poden haver
fins a
constantment,
no?
7 o 8,
que encara entren
en mòdem
a internet,
encara el sorollet
aquell de fa
uns quants anys,
no?
Ja no utilitzen
Tinet,
Tinet ja no és
una organització
que et pugui
donar accés
a internet,
perquè no
la donem,
però no podem
donar ADSL,
en el moment
que no vam
poguer donar
ADSL,
ja ho vam
tenir que deixar,
però el que sí
que és imprescindible
és el correu electrònic,
és a dir,
els que vam començar
amb,
per exemple,
jo soc
ebroll.tinet.cat,
els que vam començar
amb Tinet,
encara estem
a Tinet ara,
això sí que és un valor,
jo crec que avui
el valor més important
de Tinet,
a part de la comunitat,
que som des del començament
30 i pocs mil,
32 o 33 mil
persones que des de l'inici
es van entrar a internet,
hi ha molta gent
que té l'adreça de Tinet,
té un gran avantatge,
un gran avantatge
és la següent,
si teniu un problema,
jo per exemple
estic al Gmail també
i estic a Tinet,
lògicament,
però si tinc un problema
amb Gmail
que no em funciona
o que perdo l'adreça
que se'm bloqueja,
tindré molts problemes
amb recuperar
el meu correu electrònic,
si jo tinc un problema
amb Tinet,
és qüestió de trucar
o d'acostar-se
al carrer Salt
i allí no hi ha problemes,
per tant,
això encara ho valora
moltíssim la gent,
ja vull estar a internet
però nosaltres
estem donant un plus
de seguretat
i tens algú
amb qui pots trucar
i això és el que més
ens valoren
i estem amb un valor
de notable
com ja fa molts anys,
el que sí és cert
també
és que esclar
la competència
per dir-ho d'alguna manera
és important
i lògicament
doncs anem tenint
alguns problemes
però esclar
33.000 clients
des de l'inici
a nosaltres
ens dóna molta força.
Enric Aurellu,
una darrera pregunta,
hem vist també
que l'ús d'internet,
el món d'ús d'internet
és a les pobles
de menys de 2.000 habitants,
arriba a tot arreu
la banda ampla?
No.
No,
això encara és un repte.
Això
trigarem uns quants anys,
veurà,
en el moment
en què
hem vist
una evolució
molt important
d'accés
a internet
inalàmbricament,
perquè els mòbils
que portem
accedim inalàmbricament,
aquest accés inalàmbric
sabem que no té
una cobertura
potent,
perquè segons
en quins pobles vas
allí no arriba
la cobertura
del mòbil
i per tant
no arriba
la cobertura
d'internet.
Però
aviat,
aviat,
en els propers anys
hi haurà tecnologies
perquè ja hi són
a nivell experimental
que permetran
inalàmbricament
arribar més lluny.
Què vol dir?
Que aquells pobles
que ara no tenen
accés de manera fàcil
o que tenen
dificultats de comunicació
i que només
la tindrien
si els arribés
el cable de telefònica
o de Movistar
o de qui sigui,
dins d'uns anys
no crec que siguin masses
i podran entrar
però segurament
serà per la via inalàmbrica.
A les ciutats
tant cable
com fibra
com inalàmbric
ho tenim
sense problemes.
En els pobles
petits
que ara no hi arriba
ens haurem d'esperar
que sigui inalàmbric
perquè el cable
no l'hi portaran mai.
Avui hem volgut parlar
d'aquestes dades
amb l'Enric Abrull
el responsable
de qualitat
i coneixement
de la Diputació de Tarragona
amb unes dades
que ens situen
de forma
privilegiada
al cap de munt
d'un rànquing
d'ús d'internet
aquí al nostre territori
i Tarragona
i Terres de l'Ebre
i quedarà
que el recte pendent
que tot arreu
pugui arribar
a la banda ampla
que això
si no serà
a través d'aquest sistema
d'inalambric
serà a través
del cable
algun dia
que arribi a tot arreu
perquè els pobles petits
i a més interior
tot i que de vegades
també va bé
en algun lloc
que no hi ha cobertura
també tot s'ha de dir
perquè ara venen les vacances
i jo en conec uns quants
que se'n van a pobles
que no tenen cobertura
ni res
de res
ni no de telefot mòbil
ni internet
per desconnectar
d'aquella angoixa
que deia abans
que això també és bo
és bo
sí, sí
ho entenament
és bo
Gràcies per acompanyar-nos
i la Marona
per les dades
i fins la propera
fins aviat
Fins l'any que ve
Adéu-siau