I l'últim tram del programa fins a dos quarts de dues
el passarem a la sala d'exposicions
de la Fundació Caixa Tarragona
amb tot un convidat de luxe, el fotògraf
que allà està exposant Pep Escoda
a una mostra que us recomanem de veure
només ho podeu fer això sí fins a diumenge
i el dia dissabte a les set de la tarda
hi ha la darrera visita guiada
Calais de Somnis, una retrospectiva
dels 22 anys de Pep Escoda
que ja han visitat molts escolars
precisament avui quan hi hem anat amb el Pep
hi havia uns escolars d'alta fulla
que de seguida calambés en dius
el Pep Escoda, el Pep Escoda per aquí
i sembla que, no ho sé, els hi preguntem
si els ha agradat l'exposició, nois, que us ha agradat
la mostra del Pep Escoda
El Pep el trobem aquí envoltat de criatures
ja et coneixien
Sí, perquè acabo d'entrar i els que encara no havien entrat
arribo i ve que tots aquí us cridaen
el Pep Escoda, el Pep Escoda
m'he emocionat una mica
Es veu que fan un treball previ al col·le abans de venir a l'expo
Van fer un conte molt bonic
l'empresa àuriga
que són els que s'encarreguen
és un conte per nens petits
i explica una miqueta de quan jo vivia al Serrallo
és un conte molt maco
Un conte parlant de la teva vida?
Sí, per nens aquests petitets
El vau fer junt amb l'exposició
per donar-li una mica d'empac
Sí, sí, quan hi ha visites
com la que estàs veient ara en aquests moments
els expliquen el que és el calari dels somnis
és el que és el calari dels somnis per mi quan era petit
perquè entenguin una miqueta millor l'exposició
Per aquí han passat diversos escolars
amb aquestes visites guiades
amb aquest treball previ
però atenció perquè l'exposició
el calari dels somnis del Pep Escoda
la podreu veure només fins aquest cap de setmana
i dissabte és la darrera visita guiada
que podeu trobar
per tant no només els escolars
també la gent gran
podeu participar
i que us ho expliquin
Canvia molt si t'expliquen
la visita guiada d'entrar i veure-ho tu sol
i fer-te la pel·lícula?
A veure, cadascú pot tenir una impressió
de les fotos que veu
perquè explicacions no són molt partidades
de posar textes
encara que n'hi ha alguns que sí
però lògicament quan t'ho expliquen
i aquesta gent que ho fa molt bé
perquè jo no estic sempre
he fet alguna visita guiada
amb escoles de batxiller d'art
i lògicament quan t'ho expliquen
ho entens molt millor
i pots fer preguntes
ja coneixes una miqueta l'exposició
i interroga bastant la gent
llavors
jo recomano
aquestes setmanes
l'última visita guiada
jo no crec que estigui
perquè hi ha una empresa
que es dedica a això
però ho expliquen molt bé
jo he estat amb ells
però ara a la ment
i s'explica molt bé
Quan tanques l'exposició diumenge?
L'exposició tanca el diumenge
sí
ha passat molta gent per aquí
tens xifres
estàs content
de les visites que hi ha hagut?
ho podem preguntar a la porta
però fa pocs dies
sembla que era el dilluns
que vaig baixar
havien passat
3.069 persones
és un percentatge bastant alt
pel que tinc mirat
i tal
per la ciutat de Tarrona
amb l'exposició
Fins diumenge podeu visitar
l'exposició
El Calaig dels Somnis
de Pepa Escó
de dissabte a les 7 de la tarda
la darrera visita guiada
i avui tenim el privilegi
de fer-ho nosaltres
i d'explicar-vos a través de les zones
per això no hem volgut fer l'entrevista
a l'estudi
hem volgut desplaçar-nos aquí
perquè tingueu una visió
per a aquells que no us pugueu apropar
Pepa, això representa una retrospectiva
al Greatest Hits
diguéssim
de la teva carrera fins ara
o mig-mig?
Bé, mig-mig-mig-
em cal dir una cosa
pensa que quan s'ha fet
aquesta exposició
quan me la va proposar
la Fundació Caixa Tarragona
vaig demanar una comissària
que és el més correcte
que algú de comissària
la teva fenya
és a dir, he mirat 22 anys
de la teva vida amb imatges
és una miqueta dur
i és molt agradable
i t'atraves en moltes coses
a veure, no és ben bé una retrospectiva
ja ho heu vist
o la gent que ho ha vist
parteix d'una part
que és dels anys
a la dècada dels 90
un treball de Romania
que és quan
diria que encara que hagin fotos
anteriors meves
és quan jo
doncs
m'hi trobo
és a dir, que em veig
que soc capaç de captar coses
de comunicar
i d'introduir-me
amb la vida
d'aquests personatges
en aquest cas
al nord de Romania
amb un febrer
que feia molt de fred
i vaig ser capaç
de construir
un reportatge
és a dir
una foto
i a vegades
dius
mira, te'n queda d'anar bé
però
ja fer un treball
de 30-40 imatges
i explicar una història
que podia anar amb un llibre
amb un audiovisual
o el que fos
doncs aquí és on realment
jo
i amb la comissària
repeteixo
Sílvia Omedes
vam descobrir aquest material
que ja era inèdit
no el coneixia ningú
té 22 anys
si no m'equivoco
perquè això no ho vas fer
per encàrrec
vas ser tu que te'n vas anar allà
i vas agafar la càmera
i vas començar a fer fotos
a Romania
sí, bueno
jo em si
anava a Corbàcia
amb un fotògraf de Terrona
amb el Pau Descàns
i que es deia Josep Berroni
vam anar a parar
al nord de Romania
i
vaig fer aquestes fotos
com
despegut estar en un altre lloc
no ho sé
la causalitat
no ho sé
és que penso que les causalitats
no existeixen
hi ha un inici en la vida
i l'inici
on jo m'assento
i on sí
m'he donat
se'm donat compte
en tota aquesta busca
de la comissària i jo
que realment
el meu inici
hi ha que
on m'assento com a fotògraf
on m'aconec com a fotògraf
on m'aconec
que la fotografia
és la meva passió
perquè encara ho era
i continua sent
és en aquest reportatge
que estàs veient ara
és a tot just
entrar a l'exposició
amb Esquerra
és el que et trobes
doncs mira
cinc fotografies
que són representatives
d'aquesta època
de Romania
també a ma dreta
m'està dient el Pep
per tant és el vestíbul
l'entrada
l'any 1990
de quines destaques
de totes aquestes de Romania
són precioses
és a dir
totes
a veure
totes són un conjunt
és que és molt difícil
ser un fotògraf
és com dir
quin fill
és el més guapo
explica'm
alguna que tingui història
perquè veig cares
de nens
veig paisatge
veig ciutats
pobles
la mirada d'aquesta nena
m'apassiona
cal dir que
jo també quan vinc
amb alguna visita guiada
ho dic
i ho diu la comissària de mi
i la gent que em coneix
és a dir
les fotos que estàs veient aquí
jo vaig caminant pel carrer
la gent se m'hi posa
jo lògicament
no parlo romanès
encara que
tingui moltes paraules
simils al català
però la gent se m'hi posa
i en cap moment
en aquests nois
que estàs veient aquí
els dic
poseu-se en grup
o poseu-se
vaig pel carrer
la gent se m'apara
però potser
un retrat
que em té el cas robat
és d'aquesta nena romanès aquí
és a la part dreta
de la sala d'exposicions
de l'entrada
la veureu de seguida
una nena en primer pla
porta un gorro de llana
molt visible
al darrere hi ha més nens
però ella sí
té una mirada especial
per què
tot el cas robat?
no ho sé
és aquesta mirada
tu fixa que
ens l'estem mirant
lateralment
Núria
i ens està mirant
i si ara
jo estic agafant la Núria
ara pel
pel
pel lombro
i estem caminant
i anirem observant
que la noia
ens continua mirant
ens estem passant
per davant d'ella
i ens continua mirant
que és una cosa
que va
afecta mona lissa
no?
sí
és a dir
és una tècnica
és una tècnica
en pintura
i una tècnica
fotogràfica
a part que
tens a captar
la mirada
de la persona
hi ha una tècnica
per aconseguir això
ens posarem ara
a parlar de tècnica
això és el que
crec que menys
hem de parlar avui
i llavors vam dir
si la comissaria
doncs ara
en aquestes dues fotos
aquesta que és
un ninxo
que havia
en una creu
perquè ells són catòlics
allà de la part
de la Moldava
i encara aquesta foto
que és molt curiosa
que sempre l'explico
és un camí
la Núria ho està veient
és molt difícil
explicar imatges
per la ràdio
és un
sí
no sé si ens en sortirem
és un camí
com de terra
al mig d'un
d'un prat
vull dir
està tot despoblat
només el camí
està envoltat
per alguns arbres
que només els queda el tronc
vull dir
és una foto realment buida
no?
gairebé
sí
és buida
és una foto buida
però és molt plena
perquè està plena de vida
és a dir
tu mateixa
ho has descrit molt bé
són uns arbres
com els els queda
la Perredal
estan estampalats
és a dir
en aquest poble de Pildesti
aquesta és la calefacció
del poble
és a dir
això és una comuna
la comuna de Cordum
i el que fan
és repartir
veus que
que hi ha poca vegetació
i el que fan
és repartir els arbres
per família
o per components
dintre la família
i ells van podant
aquests arbres
per tindre calor
a l'hivern
llavors si ets avariació
te pots quedar
sense arbres
és per
aquella imatge
veus que té poc
veus que està molt podada
i l'hem deixat
una mica
és a dir
d'aquí és on
treuen ells
la calor
per les
per les seves estufes
per tindre la calor
jo quan vaig estar aquí
estàvem
això està fet un febrer
i estàvem
sobre 15
20 graus
sota 0
a més
és una nota curiosa
es veu els fems
dels bous
perquè allí
tenen bous
perquè
amb la segregació
amb els russos
els van prendre
tots els cavalls
en aquella època
hi ha alguna foto
que es veu amb bous
i pots veure
que també hi ha
el camí
l'ha marcat
els fems
del bous
són coses
que has d'anar
llegint
la imatge
perquè sempre he dit
i en alguna entrevista
que m'has fet tu
que no solament
se llegeix un text
sinó una imatge
també
s'ha de llegir
hi ha mil detallets
que clar
lo xulo és que tu
ho expliqui
el Pep
que és qui
els ha captat
i sap la història
marxem de Romania
anem cap a una altra etapa
però tens aquesta part
que és un quadre de viatge
sí, no, tens aquesta part
d'aquí on hi ha ara
els nens
que els estan explicant
que és el quadre de viatge
que aquí és un resum
que vam fer amb la comissària
que són aquestes fotos
que fa jo
és a dir
he estat molts anys
viatjant
treballant per encàrrega
i a les estones lliures
doncs torno a fer fotos
és a dir
sóc així
llavors són fotos
que diuen
alguna cosa de la meva vida
hi ha autorretrats
i això
ho hem titulat
el quadre de viatge
són fotos petites
és com un àlbum
i són fotos de diferents països
que si et fixes
tenen moltes coses
en comú entre elles
i encara que estiguin fetes
a Berlín
a Nova York
sempre
hi ha
alguna cosa mediterrà
a les imatges
molt de cel
és on vam arribar
amb la comissària
després de mirar
mils i mils de fotos
és a dir
vaig descobrir
que tenia 64.000 negatius
de viatges teus
de plaer
de fotos
és a dir
mirat-ho
amb 5 mesos
que m'ho vaig estar mirant
22 anys
és bastant difícil
64.000
sí, sí
amb negatiu
entre retrats
viatges
aquesta seria
la part d'entrada
només a l'entrada
la part en blanc i negre
buscat potser
aquesta primera aproximació
en blanc i negre
perdona?
sí, que està buscat
que hi hagi aquesta primera aproximació
a l'exposició en blanc i negre
sí, perquè és el que vam arribar
amb la
és a dir
tu penses que jo vinc
de l'època de l'analògic
a mi això del digital
encara
encara em costa
sincerament
i llavors venia
de l'època de l'analògic
i jo treballava
en aquella època
treballava normalment
en blanc i negre
a més veus que és un blanc i negre pur
molt
molt
molt ben treballat
molt ben revelat
molt
és aquest
com deia la Rosselló
amb un escrit
d'alta escola
que deia un
l'amic Rosselló
amb un escrit
que va fer
d'alta escola
i bueno
i llavors
per això es va fer
aquest
aquest entrenament gris
és el calèix dels somnis
per passar
a treballs
molt recents
que ara ho veurem
i tots aniré explicant
passem
passem
ara traspassem
aquest mur simbòlic
que hi ha més o menys
per on
recomanes
a veure
el Pep recomana
entrar a l'exposició
per la part de l'esquerra
eh
i aquí trobem
dos retrats
semblen cubans
m'ho semblen a mi
diu
el que se'n va i torna
no és el que se'n va anar
és el que torna
qui són?
aquesta frase
justament me la va dir
aquesta senyora
que hi ha aquí
que es diu Solmia
i aquest és un senyor
que vaig trobar pel carrer
que es diu
senyor Roberto
la meva comissària
sempre diu
i la gent que em coneix
que jo em petitzo
amb la gent
i a vegades no demano permís
per semblar de mal educat
però la gent a mi s'enrotlla
és a dir
poques vegades
no poques
o cap
no recordo cap vegada
que algú m'hagi
fotut la bulla
per dir-ho d'alguna manera
i això pertany
a aquesta col·lecció
que veus al costat
que es diu Habana
que totes les fotos
estan fets
al barri de Vedado
de l'Havana
que he estat sis vegades
treballant allí
i curiosament
també amb aquesta buscuda
m'he d'acord
que sempre dormia a Vedado
aquí la realitat
d'aquí també és curiós
i si t'estàs fixant
Núria
t'està mirant
no?
i si anem d'esquerra
com l'han fet a l'altre
ens està mirant
i si ara jo et dic
que aquesta senyora és cega
ah sí?
sí, doncs aquesta senyora és cega
els secs també miren
i escolta'm
veus
i desenvolupa en altres sentits
el de l'OID és un dels que desenvolupen
i jo quan faig fotos
normalment parlo
però escolta Pep
aquests retrats
que estem veient
que són de gent
que sembla que tinguin l'ànima plena
són realment així?
o sigui
quan hi ha de la persona
que dius
he fotografiat aquesta persona
perquè
la seva cara
em transmet
o quan hi ha després
de tècnica
i de la teva càmera?
a veure
és veure
no?
foto xop no n'hi ha aquí
no, no, no
no estem parlant de foto xop
aquí
en aquest exposició
del foto xop
no es pot parlar
és a dir
a veure
és que tu vas pel carrer
i en el cas de la Solmí
la coneixia
la coneixia
i un dia
se te posa a Béli
i fas una foto
és a dir
és allò
que sintonitza
saps
veus amb algú
com aquest senyor
jo me'l vaig trobar
a anar pel carrer
i llavors
és a dir
ni sabia com se deia
llavors sí que vam estar
com a dues hores xerrant
prenent-se aquells cafès cubanos
petitets
vam estar xerrant xerrant
i el que sempre faig
quan hi torno
és els hi porto una foto
i això sí que ho tinc sempre
i m'acorda el seu nom
senyor Roberto
i tal
no ho sé
la gent
les fotos les busques
però moltes vegades
te busquen elles a tu
és a dir
quan tu inicies una col·lecció
veus que
t'està buscant
aquelles imatges
malgrat
et passo el mateix
a mi a vegades
i m'ho han dit moltes vegades
i ho va dir la Solmí
i m'ho ha dit
m'ha robat l'alma
a mi quan me diuen això
a veure
en part m'agrada
però en part
em toca una mica
això de que s'ho robat
l'ànima amb algú
és per això que a vegades
m'ha definit
com a lladre d'imatges
però sí que m'agrada
però en part
també
també que et diguin
m'ha robat l'ànima
és una responsabilitat
té molts retrats
del Pep
i de fet té això
que no ho sé
transpuguen com a naturalitat
com a...
fa que les persones
siguin especials
però també tens
molta fotografia
estem veient aquí
d'aquest barri de l'Havana
doncs d'edificis
i de carrers buits
realment aquí
el protagonista
és l'espai
l'espai de la ciutat
són 8 imatges
cadascuna
per mi té un significat
són espai buits
lògicament
aquesta
Núria
no són les típiques imatges
que tu veuràs
en una agència de viatges
són edificis
bastant desmantellats
d'una altra època
i molt deixats
de ser l'Havana
són aquests espais
que m'agraden buits
però si ens apropem
si em permés
i t'hi fixes
en una cosa
veuràs que cada foto
té
cada foto
té el nom d'una persona
és a dir
que són persones
per mi importants
a la meva vida
que han format part
d'aquest paisatge
en un moment
en un altre
que no hi són
només té el nom
tenim el Tito
per exemple
aquest és l'hotel
l'Havana Riviera
que és un hotel
que està tocant
el Malecón
que en l'època
de Batista
va ser un casino
un hotel casino
i va ser el primer hotel
on vaig dormir
a l'Havana
i això ho vaig fer
a l'últim viatge
el 2009
cal dir que
estem veient
una col·lecció
del 2009
realment
sincerament
quan la vaig fotografiar
no era conscient
i vaig dir
l'Havana Riviera
però no em vaig muntar
una història
i la història
l'he vist a posteriori
quan vaig editar el treball
vaig veure que tenia
una col·lecció
sense donar-me en compte
i vas veient
coses del barri
de Valladado
també anirem
entrant l'expulsió
i en aquesta col·lecció
veuràs que la natura
s'està fent present
és a dir
que quasi que la natura
en aquest cas
la palmera
és com si vol entrar
a la casa
aquest dipòsit
amb les antenes
cal dir que a mi
els paisatges d'antena
m'encanten
jo a la part alta
quan veig totes les antenes
dic que faré un dia
sense veure les antenes
espero que no quedi
substituïdes
fas aquest joc
biògicament de compulsió
com aquesta imatge
que tens aquí
que és un edifici colonial
de l'Habana
si t'hi fixes
les mateixes finestres
jo ja me l'enquadre
i et jugo
amunt veus un edifici
potser típic
de l'Habana
amb la palmera
i a l'altre
si t'hi fixes
és l'hotel Melià
és l'hotel Melià
que queda darrere
però podríem dir
que és com el vitrell
no ho sé
com el vitrell
d'unes esglésies
per dir alguna cosa
això és un bar tancat
una imatge tancada
un bar tancat a l'Habana
una imatge
per cert molt habitual
amb molts comerços
en aquests moments
al nostre país
i aquesta la vaig titular
repeteixo cada foto
no ho anem dient
però té un nom
aquesta és un arbre
trencat al cementiri
de l'Habana
i allò que
parlant
perquè sempre
em rellom la gent
i em van dir
que el havia
trencat
l'huracà Iki
que va passar
el 2008
per allí
i ho vaig titular Iki
són espais buits
són espais buits
que
per mi tenen presència
sinó és perquè nosaltres
hi entrem
i ara després d'aquesta
passejada per l'Habana
per l'Habana
no turística
com deia el Pep
entrem en una secció
que es diu
arquitectura del buit
Sí, l'arquitectura del buit
és a dir
nosaltres ja teníem
quasi l'exposició
amb la Sílvia
ja muntada
pel que és l'espai
i és el treball més nou
perquè aquest el vaig fer
aquest agost
l'agost del 2012
és una ciutat
que es diu
Gibelina Nova
que està
a Sicília
aquí hi ha una petita explicació
per als que ho vinguin a veure
aquesta zona
la vall de Belice
va tindre un terratrèmol
l'any 68
els van tindre 12 anys
en barraques
i llavors els van construir
una ciutat utòpica
i que no s'ha acabat
i és el que estem veient aquí
estem veient
vuit imatges
que en tinc moltes més
lògicament
és a dir
només d'aquest reportatge
el que vull que entenguis
de menys el de l'Habana
dels altres
podrien fer tota una exposició
el que m'he intentat
amb la Sílvia
és que també se m'aconeixi
una miqueta més
el que fa jo
el que fa jo
i per això hem fet
diferents treballs
que molts estan en cursa
aquest treball per exemple
està en curs
està en curs
perquè ara
el pròxim viatge
que vull fer
és fer retrats de gent
i fer com una mena documental
també
documents de veu
que és una cosa
que m'hi estic posant ara també
i a veure
què pensen
em va preocupar bastant
d'alguna manera
també m'interrogo
amb aquestes imatges
tu imagina't
gent que vivia
en un poble
que a més eren
eren medievals
els posen
tots els anys
en barraques
que vivien
amb les cabretes
amb la raó estesa
i en sec es posen
amb el que estàs veient aquí
sembla una ciutat futurista
molt de formigó
futurista
però tal com s'imaginaven
les ciutats futuristes
als anys 70
de les pel·lícules
de ciència-ficció
dels anys 70
molt de formigó
unes avingudes molt grans
però totalment buit
i ara ja fent malbé
sí, sí
bueno, clar
hi ha una decadència
això és l'entrada
del poble
que li diuen
l'estela
l'estela d'ingreso a Belice
l'entrada a Belice
que aquí
com pots veure
em vaig posar
a la mitjanera
de l'autopista
vaig esperar
que no passés cap cotxe
perquè a Itàlia
saps que passen
van volats
això és la iglesia
és un exemple
aquests temes
que em preocupen
a mi sempre
del organisme
l'arquitectura
i l'espai on vivim
i la natura
imagina't tu mateixa
i a mi
a mi em costa
pujar aquestes escales
per anar a l'església
de molta accessibilitat
no sembla que hi hagi
anem avançant
cap a altres espais
no tenim gaire temps
i a Pep
tindrem temps
per explicar
el que ens queda
ara entrem
en una altra sala
tarragonina
aquí hi ha una col·lecció
que es diu
White
és una altra
que es diu
Inside Tarragona
que són
interiors de Tarragona
que per una qüestió
o per una altra
estan en desús
esperant
que es pot fer
amb ells
llavors ahir
intentat
i accedir
a aquests edificis
tots amb permís
i el que he intentat
captar diguéssim
és la poètica
de l'espai
és a dir
estar allí
a arribar
a intimar
amb l'espai
i que l'espai
et parli
i captar
aquesta bellesa
que crec que jo
potser està malament
que ho digui jo
però no soc l'únic
que tenen
i que
coses decadents
o que estan caient
però també tenen la seva
de...
Estem veient un teatre
a l'antic pòsit
de Pescadors
al Serrallo
però clar
un teatre
en què està totalment
per arreglar
una mena
de pissarra
com si fos
una aula
després allà
un espai
en què hi ha
un quadre de llums
en tots els fils penjant
és el quartier
de les Guarres Civil
al Banc d'Espanya
al Teatre Universitat Laboral
que s'estan fent coses
que és un teatre preciós
per l'Eco que es va fer
però bueno
són espais
amb els que a mi
em suggereixen
una sèrie de coses
aquests i altres
te torno a dir el mateix
aquest any
se farà un llibre
d'això
es diria molt molt
podíem omplir la sala
només amb aquesta col·lecció
uns espais
els de Tarragona
que tot i que
això es mostren
en decadència
són molt estètics
com totes les fotos del Pep
i aquestes cares
que van acompanyades
també d'espais
què són?
Bueno
això és una col·lecció
que tinc
que també està en curs
que són guaites
són guaites de museus
el primer guaita
que vaig fer
és aquell d'allà
si vols ens apropem
no sé si tenim massa temps
Núria
ens apropem
estem coincidint
amb els nens
d'aquest col·legi
d'Alta Fulla
pobres
els estem xafant
la visita guiada avui
doncs aquí
vas que posa
museus
centres d'art nacional
i internacionals
2006-2012
són guaites de museus
en un espai
del museu al costat
si t'assembla
perquè aquestes són
aquestes
encara que jo digui
que les coses
realitats no existeixen
són aquestes exposicions
que et sorgeixen
sense sapigueu
jo vaig viatjar a Lituània
em va sorprendre molt
el
el Mikolas
bueno
el museu
museu d'art modern
de
de
d'Acaunes
que havia una senyora
que vigilava
una sala
on no havien
com pots veure
no havien
no havien pintures
només quedaven als mars
és a dir
en l'època de la segredació
marrusos
els hi vam prendre
i vigilava això
és a dir
li vaig fer aquesta foto
que penso que és impactant
aquesta mirada
però cal dir
que hi ha un seguiment
d'imatges
quan li vaig acabar
de fer
va fer un gran sorriu
i se me va abraçar
és a dir
és donar importància
aquella gent
aquesta senyora
potser no l'havien fotografiat mai
anaven a veure
l'arri és aquesta senyora
que està allí
però curiosament
t'espegui aquesta història
perquè llavors
passem a l'any 2009
que viatjo a l'Havana
que són aquelles fotos
que has vist allí
que vaig fer
diferents col·leccions
i vaig entrar també
al Museu Nacional
de Belles Arts
a l'Havana
i et trobes una guaita
també
amb una mirada fantàstica
sí
però t'he dit una cosa
no era conscient
que estava fent
una altra guaita
és a dir
no era conscient
dos mesos després
quan vaig editar
totes les fotos
perquè en vaig fer moltes
vaig dir
m'acaba la mà
si aquí tinc
vaig buscar l'altra
vaig mirar aquesta
i dic
si tinc
dos guaites
tinc una col·lecció
llavors el que ja veus
a continuació
que n'hi ha de Tarragona
n'hi ha de Sicília
hi ha el centre d'art
Reina Sofia
i ja tots són demanats
amb permisos
amb drets d'imatge
i anat fent
aquesta és una foto
curiosa
d'aquesta Reina Sofia
que hi vaig tenir
realment problemes
per fer fotos
i quan la senyora
estava com a més
disposada
que li fes la foto
doncs se me va aixecar
però la foto
m'encanta
com va quedar a la cadira
diries que és un magrit
llavors he anat
fent més fotos
com les que estàs veient ara
que són museus
dos museus diferents
de Sicília
també vaig demanar
perquè no estan exposades
vaig demanar permís
al museu
de Bilbao
em van atendre molt bé
em van donar
quatre dies
per fer fotos
als guaites
perquè jo no els puc obligar
que ells estan disposats
a que jo els faci la foto
i bueno
quan faig un viatge
com vaig per allà
sempre intento
anar ampliant la col·lecció
quan l'acabaré
no ho sé
no tinc ni idea
Ai Pep
que interessant
això és una mostra
molt petiteta
escolta
i hem d'acabar
amb terres cavades
tens terres cavades
i tens aquests
els temporers de la vinya
bueno
terres cavades
és un exemple
de
de
de
bueno
com pots veure
tot té un tractament botànic
si és la natura
de terres cavades
sí
inclús
jo quan anava ensenyant
a gent
allò
que ja vas fer col·leccions
i vaig enviant a gent
doncs que
m'ho deien
això és un paisatge tropical
això sembla un
i realment
és al costat
del cementiri
vaig fent a trossets
hi ha fotos
metafòriques
autocrítiques
jo més que crítiques
sempre dic autocrítiques
perquè sóc part
de la societat
jo sóc un documentalista
i veus com
la natura
és a dir
s'està menjant
o s'està
el que ha construït
l'home
com la primera foto
que veus
aquesta vinya
que està
s'està
s'estan remant
en un fil
de telèfon
o no sé què és
o aquesta foto
que me la vaig trobar
allí també
que és
això que dius
les busques
però elles se troben
potser és metafòrica
que veus un llorer
plantat
ni veus un altre
que cau
i l'altra
que és un pal
d'electro
no deixa de ser
són tres arbres
però des de tres
punts de vista
aquí cada una
de les fotos
dins d'aquesta
col·lecció
de Terres Cavades
es du el nom
de la planta
o l'arbre
que n'és el protagonista
tenim una figuera
i en fi
l'eucalipto
sí
un punt botànic
sí
bé
a més ho vaig consultar
amb un botànic
per no cometre
i l'única
és a dir
n'hi ha moltes
que no són autòctones
és un exemple
que ens dona la natura
la natura
està construint
aquest lloc
per exemple
ara mateix
de persones
veus on anava passant
i llavors
vaig trobar
aquella
que acaba
la col·lecció
i no ens podem oblidar
hem vist la part arquitectònica
del Pep
que jo diria
que és un dels pilars
importants
de la teva feina
a nivell professional
i després
una bona part
també sabem
que tens el cor
o l'objectiu
doncs
ficat en el priorat
sí
però bueno
no són del priorat
no
ara m'has tallat
la introducció
són d'arcos
de la frontera
són d'arcos
de la frontera
temporers de la vinya
imatges
retrats
d'això
de persones
que es dediquen
a fer la collita
és un encàrrec
que vaig tindre
per un celler
d'arcos de la frontera
i bueno
aquesta gent treballa
això era un agost
aquesta gent treballa
de nit
per les temperatures
tan altes
que hi ha d'allí
allà el raïm
llavors
pleguen aviat
i a l'hora de l'esmorzar
els hi vaig dir
esmorzar
al costat
els hi vaig dir
si els podia fer un retrat
es que van volar
dels 30 o 40
els vaig fer un retrat
i bueno
si t'hi fixes
a baix de cada nom d'ells
hi ha des de jovens
més grans
hi posat
en tracte de senyor
perquè a mi són senyors
i van benite
domingo
bueno
és mostrar a la gent
veus la gent jove
amb els seus aspectes
per exemple
aquest és curiós
perquè em va dir
jo no m'heu una foto
ja el veus
que té així
una pinta de xulit
jo m'he sigut ret a la mà
i quan els hi vaig fer
els altres
va dir
sabes qué
dejo que me hagas una foto
i dic
pues bueno
me parece perfecto
la trobo
un tio molt simpàtic
i molt maco
i bueno
com deus tu
jo l'arquitectura
m'encanta
els espais també
però
el retrat
és part important
a la meva vida
en què estàs treballant ara Pep?
què serà el proper?
tinc vàres idees
tinc vàres idees
a veure
el que t'estava dient
això és tan curts
estava
possiblement
torni a Sicília
a continuar
això que et deia
Terrescavades
un dia continuant
els museus
van continuant
Insight
o Interiors de Terror
és una cosa
que ara he fet
un altre edifici
possiblement
que hagi
segur que serà un llibre
que farà un editorial
de fora de Tarragona
i no sé
si en faré algun més
i algun projecte
dos o tres
que tinc en ment
ara
però sempre
a veure encara
sempre vas fent fotos
pel carrer
avui me veus amb una càmera
que és curiós
quasi mai se n'hi veu a mi
amb una càmera
sí
no vas normalment
amb la càmera
anem a la gosió
però amb la càmera
ara anem a la gosió
a la càmera
i bueno
simplement
és per fer una miqueta
d'estrit foto
i captar coses
que passen pel teu voltant
com avui
que t'ho he dit abans
m'he trobat
en tota aquesta canalla
magnífica
que m'encanta
que vinguin crios
i que adquirim
una educació visual
que prou ens fa falta
Pep Escoda
recordem
a veure
aquest calaix
aquest calaix
encara està obert
fins a la diumenge
i dissabte a la set
i a la darrera visita guiada
si te'n faig triar una
una foto
que dius
ostres
que aquesta m'ha té el cor robat
aquesta ja havia de ser segur
ho dic per fer el guinyo
a la gent
que vindrà a l'exposició
M'has posat de gallina a la pió
en aquests moments
i t'ho dic en serio
no ho sé
és que
és molt difícil
és molt difícil
quedar
és que
Ens n'has parlat de moltes
s'ha fet aquesta exposició
és a dir
de 22 anys
imagina't
no?
hem agafat aquestes
no te'n puc dir una
m'acadaria amb la
no sé
pot semblar un tòpic
amb la que faré demà
saps?
però és que
crec que totes formen
formen un conjunt
i s'ha de veure tota l'exposició
per entendre
i deixa'm que tu diguis
sí
per entendre
el Pep Escoda
que
que s'interroga
molt
amb ell mateix
és a dir
jo m'interrogo amb el mateix
i m'agrada interrogar els altres
que cadascú tregui
les seves conclusions
com té davant
són espais buits
però per mi
estan molt plens
i
bueno
són imatges
que es fan pensar
t'agradaran més
o no t'agradaran més
hi ha gent que em diu
m'agrada més aquesta col·lecció
m'agrada més l'altra
l'important és que la gent
no es quedi indiferent
i que prengui
que prengui consciència
de moltes coses
perquè també
existeix una fotografia ecològica
bueno
amb tots aquests missatges
ens quedem
i sobretot amb la idea
que val la pena visitar l'exposició
abans que la tanquin
Pep Escoda
felicitats
i continuarem parlant
perquè això acaba de començar
no?
gràcies
sí
jo tinc 54 anys
però sembla que hagi començat
a fer fotografies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies