20 minuts i seran les 11 del matí.
Esport i Solidaritat es donaran la mà en un projecte
per ajudar econòmicament l'Escola d'Educació Especial Solc de Tarragona.
El centre educatiu situat a l'antiga universitat laboral
necessita fons econòmics per reprendre l'activitat d'hipoterapia
i el curs vinent per aconseguir finançar aquest tractament
on s'ha organitzat un trajecte solidari entre Tarragona i Barcelona.
Perquè ens confirmin aquestes dades, aquesta presentació
i per parlar-ne de tot plegat ens acompanyen els nostres estudis
d'una banda la presidenta de la cooperativa Solc, l'Olivia Onzins.
Olivia, bon dia.
Hola, bon dia.
Un dels corredors, l'atleta i també fisioterapeuta, si no m'equivoco, Jordi López.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'especialista en equinoterapia, la doctora Neus López.
Neus, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Espero que no m'hagi equivocat en cap dada a la presentació,
si no em corregiu exactament què és el que hem de fer.
Què és exactament aquest trajecte solidari entre Tarragona i Barcelona?
Bueno, doncs el trajecte aquest és un projecte solidari
que va sortir de la iniciativa de la Neus i del Jordi
i, bueno, quan ens ho van plantejar a l'Escola Sol
ens va semblar un projecte molt bonic, molt generós.
i, bueno, doncs aquí estem.
Què es busca exactament amb aquest projecte?
És a dir, quin és el problema?
Quin és el leitmotiv de tot això?
Bueno, a veure, nosaltres som un centre d'educació especial

i la teràpia con cavallos.
Entonces, pues, debido a las dificultades de financiación
que estamos teniendo las escuelas de educación especial también,
pues, bueno, el año pasado tuvimos que dejar en stand-by esta terapia
i, bueno, pues, el objetivo ha sido también por volverla a retomar.
És a dir, que aquest any no heu pogut dur a terme aquesta teràpia amb cavalls
per als usuaris de l'escola, no?
No, no, no.
És un moment difícil, també, imagino, pels centres educatius especials, no?
Amb les retallades i amb aquest context econòmic que vivim avui dia,
com l'esteu vivint vosaltres?
A veure, nosaltres som un centre concertado pel Departament d'Ensenyament, no?
I, entonces, en ese sentido, las subvenciones las tenemos igual.
Lo que ocurre es que se dilatan mucho en el tiempo.
O sea, tenemos, no solo nosotros, sino todas las escuelas de educación especial...
Sí, ja, s'estan produint retards importants en el pagament d'aquestes subvencions, no?
Exacto. La financiación es difícil y se alarga mucho.
Y, entonces, pues, bueno, también la subvención del Departament d'Ensenyament
pues cubre la parte de escolaridad, pero este tipo de terapias no.
Entonces, tenemos que ir buscando otro tipo de recursos
y uno de ellos, pues, bueno, va a ser esta...
¿Cuántos diners es necesiten per fer aquesta terapia?
És a dir, ¿qué espereu aconseguir amb el projecte?
Parlaveu de 8.000 euros durant la presentació.
Sí, bueno, dijimos esto porque son sesiones que pueden tener una periodicidad...
És aproximat, ¿no?
Sí, una periodicidad semanal o quincenal.
Entonces, en función también de lo recaudado, cuanto más mejor,
pues podremos ir planificando un poco el calendario de sesiones
o para el curso que viene o si puede llegar, pues, un poquito más, pues, un poquito más.
La doctora Neus López es especialista en equinoterapia.
Doctora, ho diem, ve això d'equinoterapia o hipoterapia o no és exactament el mateix?
Bueno, no és exactament el mateix, encara que pertany al mateix grup, per dir-ho d'alguna manera.
Es tracta d'una rehabilitació que es fa amb cavalls
i que té unes modalitats que són la hipoterapia,
en la que el genet no té l'autonomia necessària per portar el cavall,
l'equitació terapèutica, en la que els genets podrien tindre,
segons la seva discapacitat, aquesta possibilitat i l'espor adaptat.
És a dir, que l'equinoterapia seria el que ho engloba tot aquests tres grans grups que ens has comentat, no?
Es coneix molt com a equinoterapia, però també podem parlar de rehabilitació equestre.
Rehabilitació equestre.
Doncs així ho coneixerem també.
Aquesta teràpia amb cavalls, n'hem parlat,
forosa també en diferents espais de Tarragona Ràdio,
però recordem els beneficis que pot causar o que pot donar a una persona amb discapacitat.
Evidentment, n'imagino que dependrà de cada discapacitat i de cada grau, en definitiva,
però la teràpia amb cavalls s'ha demostrat que és beneficiosa per moltíssimes coses,
amb i sense discapacitat, no?
Sí, es coneix aquesta teràpia des de fa molts anys.
De fet, Hipòcrates ja va escriure un llibre, que es deia llibre de la dieta o de les dietes,
en què parlava dels beneficis del moviment del cavall.
El cavall transmet moviment, com diem, és un moviment tridimensional,
que és el més semblant a la marxa humana.
Nosaltres ens movem en els tres espais,
en els tres espais, no?
A l'horitzontal, al vertical i al lateral.
Aleshores, els beneficis poden establir-se a molts nivells,
a nivells de discapacitats de neuromotricitat,
cognitives,
psíquiques, inclús, i psiquiàtriques,
i de vegades també pot servir aquest mitjà per a l'adaptació social.
Hi ha persones amb conductes disruptives,
amb conductes de problemes d'adaptació,
que inclús poden fer també un mitjà d'inserció laboral,
en alguns casos.
Això és una cosa molt global.
Sempre s'ha de mirar específicament
d'aquí parlem,
cada persona té la seva història clínica
i, per tant, un cop valorada
és quan s'estableixen els objectius personals.
És a dir, que són molts els beneficis
que ofereix aquesta teràpia,
des de la inserció, com dèiem, social,
fins als beneficis,
també pel que fa al desenvolupament d'aquestes discapacitats.
Per aconseguir aquest finançament,
per a finançar aquest tractament,
s'organitza un trajecte solidari
i aquí és on el Jordi potser ens pot explicar
una mica més de què va tot això,
entre Tarragona i Barcelona.
És així, Jordi?
Sí, correcte.
Què es planteja?
Què us plantegeu?
Quin és l'objectiu?
Doncs mira, som quatre bojos
que ens hem proposat
de córrer aproximadament uns 100 quilòmetres.
Segurament en sortiran una miqueta més
i la intenció és sortir des de l'estadi olímpic de Montjuïc
i arribar a la plaça de la Font.
Aviam, el primer dubte.
100 quilòmetres cadascun
o 100 quilòmetres entre tots?
No, no, tots plegats.
Som quatre i llavors possiblement un que vindrà al final
a fer un trosset més.
Però en principi els quatre sortirem de l'estadi olímpic
i anirem fent tot el trajecte junts.
És a dir, fareu 100 quilòmetres cadascun?
Fareu cadascú recórrer aquests 100 quilòmetres?
És a dir, no es tracta de fer un sistema de relleus, no?
No, no, no, no, no, no és...
Tothom ho qüestiona, això.
Sí, sí, per això, per això.
No, no, ho pregunto perquè, clar, sembla que 100 quilòmetres són molts,
o almenys a mi, vaja, a mi 25 ja em semblen molts també, no?
Però vull dir que 100 quilòmetres són molts
i sembla això que hagi de ser un sistema de relleus,
per això t'ho preguntava.
Però no, eh?
Ho fareu tots els 100 quilòmetres.
Sí, sí, sí, correcte.
M'agradaria matitzar també que el tema dels 100 quilòmetres
que per una persona que no estigui en el món del runner o del trail
doncs sembla molt, molt, no?
Curses d'aquest tipus se'n fan molt sovint.
És a dir, que és una cosa normalitzada, eh?
No diria que de cap de setmana, però gairebé, no?
I últimament el tema de les ultratrails està agafant molta volada, no?
I, bueno, no som superhomes, no som...
No s'ho ha de treure.
Sí que potser la causa o la justificació d'aquesta carrera
doncs sí que està justificada.
No voldria treure-vos mèrits, però realment, doncs,
és aquesta la tasca que feu.
Jordi, com se't passa pel cap o com ve la idea de fer aquesta cosa?
Els protagonistes són el bomber Xavi Boada,
l'atleta Mohsen Al-Haddad,
el fisioterapeuta Jordi López
i l'informàtic Toni Tobar, no?
I hi ha un altre guàrdia local, el Jaume...
Sí, que no és un guàrdia local d'aquí.
sinó de castellà del Vallès.
Com se us passa pel cap, això?
Bé...
O com neix, vaja, tot això.
Si se'm permet, el fullonero vaig ser jo.
Sí, sí, sí, totalment.
Vaig anar a fer una ultratrail, l'ultratrail de Barcelona,
en la qual vaig fer la modalitat de long trial,
que eren 79 quilòmetres.
Va ser la meva primera llarga distància,
la vaig acabar en 9 hores 22,
sense cap problema, sense cap, diguem,
seqüela física, ni res.
Em vaig recuperar superbé, molt ràpid.
i llavors, quan la gent li comentava
que anava a fer 79 quilòmetres,
em deia, ostres, però és gaire bé que podries arribar a Barcelona, no?
I tant m'ho van arribar a dir,
que al final, un dia corrents jo per aquí, per la muntanya,
per al Mèdul, em vaig plantejar,
dic, ostres, potser sí que podria arribar a Barcelona, no?
Vaig comentar-li amb aquests nois,
i em van dir, ostres, doncs ens sembla molt bé, tal i qual,
i llavors, jo vaig comentar, escolta,
hi vindríeu vosaltres?
Sí, hi vindríem.
Dins, va, muntem-ho.
Diu, però escolta, per què no fem de Barcelona fins a Tarragona,
i així ho tenim més fàcil?
I aquí va començar tot el tema.
I escolta, i per què no correm per alguna cosa solidària i tal?
Llavors em vaig posar en contacte amb la Neus,
i em va explicar una miqueta el dèficit d'aquesta teràpia,
en concret, per a l'escola,
i res, llavors ens vam presentar
i vam començar a treballar sobre el projecte.
Com rebeu des de l'escola Solc, Olivia, aquest projecte?
Imaginau que amb els braços oberts.
Sí, sí, sí.
En cuanto nos lo plantearon, pues nos pareció genial,
porque, bueno, nosotros vamos siempre buscando
apoyos y ayudas y subvenciones,
entonces esta iniciativa nos pareció genial,
porque es muy solidaria también,
y de hecho, pues, la verdad es que se está movilizando
dentro de mucha gente,
y lo que interesa, pues, es también
el objetivo educativo y terapéutico para los niños de sol.
Entonces, genial.
Nosotros no estábamos muy puesto en estos eventos,
pero aquí estamos todos liados.
Però ara us heu llençat a la piscina, eh?
Sí.
Estadio Olímpic de Barcelona, plaça de la Font de Tarragona,
amb habituallaments, Jordi, cada 10-15 quilòmetres, no?
Aproximadament, sí.
Des de les 5 del matí fins...
Calcular el llarg fins a les 7,
com a molt, les 8 de la tarda.
Això són 14-15 hores corrent.
Sí, tirem llarg, eh, per això,
pel que pugui passar, no?
Sí, sí, són unes quantes hores.
Ell diu que no és molt, però, vaja...
Buah.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Como dices, yo ya un kilómetro ya.
Ya lo veo difícil.
¿Com fareu el tema de recollir o de recaptar els diners?
És a dir, a través d'aportacions?
Hi haurà una mena de...
Bueno, sí, hemos abierto un número de cuenta
ahí en la caixa
y esperamos que, bueno, pues también
cada uno desde manera particular
o de manera institucional
o como cada uno tenga voluntad
pues vaya haciendo
este tipo de aportaciones económicas
para el proyecto.
Y luego también, bueno, Jordi,
explica esto un poco del dorsal cero.
Sí, què és exactament això del dorsal cero?
Perquè crec que podem córrer una estoneta
al vostre costat, no?
Correcte.
Això, tot això,
tota aquesta informació que ara diré
ho anirem penjant a la web.
Tenim una web que és grsolidari.cat
o se'ns pot trobar al Facebook també a grsolidari.
Recordem, eh, grsolidari.cat.
Correcte.
i aquí hi haurà tot tipus d'informació
i totes les dades,
malgrat encara no estiguin penjades.
Llavors, la intenció és fer un dorsal zero
i en aquest dorsal zero
es pagarà a euro per quilòmetre.
És a dir,
donarem l'opció de poder fer
els últims 5 o els últims 10 quilòmetres
amb nosaltres
i es podran inscriure
i adquirir aquest dorsal
pagant 5 o 10 euros
segons el número de quilòmetres
que vulguin fer nosaltres.
De tal manera que quan nosaltres
arribem des de Barcelona
ens anem aproximant
i restin aquests quilòmetres
ens estaran esperant
i d'una banda
suposo que els farà il·lusió a ells
però em sembla que ens farà més il·lusió
a nosaltres trobant-se'ls
perquè ja vindrem una mica
ja patadets
i esperem que hi hagi molta gent
que s'apunti a aquesta iniciativa
i bé, fins i tot
el meu fill em va comentar
que volia fer els últims quilòmetres
amb nosaltres
té 7 anys
i s'atreveix a fer
els últims 4 o 5 quilòmetres
amb nosaltres
ho diguem, perfecte.
Quin dia teniu previst fer
aquesta cursa?
El 20 d'octubre.
20 d'octubre, eh?
Em falten encara alguns dies
però vaja, ja ens podem anar
posant en situació
de cara al 20 d'octubre.
Sou optimistes
de cara a la participació
de la gent
a que la gent s'hi apunti
a que les institucions
les particulars
les empreses
aportin el seu granet d'arena
és a dir, podeu
veieu plausible
que de cara als anys vinents
aquesta equinoterapia
es recuperi, Olivia?
A ver, somos optimistas realistas
entonces somos
sí, porque ya
es lo que comentábamos antes
todos los profesionales
que estamos dedicados
a la educación especial
ya tenemos
un talent
determinado
entonces
por eso nos embarcamos
en este tipo de proyectos
a ver si
creemos que sí
que por lo menos
esto dará
un empujón
bastante importante
y como digo
como son sesiones
que se pueden ir
planificando
sobre la marcha
pues en función
también
de todo lo que
recaudemos
y con un poquito
de ayuda de aquí
o todo allá
pues se podrá ir
haciendo


está bastante
liada
y no sé
si podrá
existir
en alguna cosa
imaginemos que la intención
la intención
obviamente
la atención
bueno
perdona
sí
no que también
estamos
en conversaciones
con el ayuntamiento
porque como la llegada
será ahí en la plaza
de la font
también como escuela
tenemos previsto
montar durante
la espera
de la llegada
pues una serie
de actividades
con los niños
y las familias
de la escuela
y pues todo el mundo
que se quiera apuntar allí
es decir
que habrá también
una serie
de actividades
paraleles
que imagino
que encara
esteu concretando
exactamente
porque acabamos
de comenzar
Neus, Olivia, Jordi
muchísimas gracias
gracias a vosotros
gracias a vosotros
gracias a vosotros
gracias a vosotros