Fins demà!
Un monument funerari que es troba en concret al Màs dels Arcs.
Això és l'antiga finca dels germans Puig i Valls.
També, com saben, també tenien la Quinta de Sant Rafel,
aquí dalt mateix a la ràdio, al Parc de la Ciutat.
Avui volem parlar d'aquesta restauració
i, per tant, tenim d'una banda el regidor responsable,
el regidor de Relacions Ciutadanes, Paco Zapater.
Paco, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanyen les dues restauradores.
Elles són l'Anna Valls i la Marina Prats.
Anna, Marina, què tal? Molt bon dia, benvingudes.
Bon dia.
I també s'acompanya la persona que va tenir la idea
que això es podia recuperar, que és el Joan Ribes,
el president de l'Associació de Tarragona,
de la França, és el 2018.
Joan, què tal? Molt bon dia.
D'entrada, suposo que molt contents
que ja estigui recuperat aquest monument
i que demà dissabte Paco es farà la inauguració,
poden dir, oficial, amb un recorregut
des del pàrquing del Pont del Diebla fins a la mateixa creu.
Efectivament. A les 7 de la tarda es trobarem al pàrquing.
Anirem caminant fins a la creu,
n'hi ha un quilòmetre o 200 metres,
i farem la inauguració.
Efectivament, l'associació que presideix Joan Ribes
va tenir aquesta idea,
la va presentar a l'Ajuntament,
l'Ajuntament li va semblar una idea possible
i realitzable.
Va buscar una persona o una entitat
que ajudés a pagar això,
va ser ser fun,
va pagar completament els 5.500 i pico euros,
i la Marina van fer una restauració
molt acurada i molt bona,
com veurà la gent de Terragona,
de mà si ve a la inauguració.
Ara en parlarem,
he de com ha anat el procés,
perquè no ha sigut fàcil,
perquè estaven les restes d'aquesta creu
a funerar i dispersos,
un tros fins i tot baix d'un marge,
el paper de recuperar va ser complex.
Però Joan, quina és la importància
d'aquesta creu funerària?
Perquè allà, si no tinc malament,
hi havia un campament de campanya
dels francesos.
A veure, te faré una miqueta d'història.
El primer objectiu que es va proposar
a la nostra associació,
que es va crear a finals del 2010,
va ser, primer objectiu,
intentar recuperar la creu aquesta,
que havíem vist que estava dispersa,
com tu dius, per terra
i hi havia algun particular
que havia salvat alguna peça de la creu.
Llavors, la creu està situada
al mig del bosc,
i tothom es preguntarà
per què hi ha una creu allà
que posa 28 de juny de 1811.
Aquella finca era dels germans Puig i Valls.
Era una finca de conreu.
Avui la veiem plena de...
És un bosc,
però en aquell moment,
fa 100 anys,
eren terres de conreu
i s'hi conreava vinya.
Llavors, els germans Puig i Valls
veien que cada vegada
que els mesobers
llouraven en una certa zona
d'aquella finca,
afloraven ossos,
botons i restes
que van fer suposar
que allí els francesos
el van fer servir
com una zona d'enterrament.
El propi Mas dels Arts,
1811,
era un hospital de sang.
Per tant,
tots els ferits
anaven a parar
al Mas dels Arts.
En el setge de l'Oliva
va morir molta gent
i l'Oliva
està molt a prop
de la finca dels Puig i Valls
i de la zona
on hi ha els enterraments.
Llavors,
els francesos,
quan ocupen
el fortí de l'Oliva,
s'han de fer càrrec
de l'enterrament
tant dels propis francesos
com dels espanyols
que van morir allí.
Llavors,
nosaltres creiem
que van optar
per fer unes fosses comuns
a prop de l'Oliva
i a prop de l'Hospital de Sang
amb una veuada,
cosa que els facilitava
els enterraments,
i allí van enterrar.
Creiem
tant exèrcit espanyol
com exèrcit francès.
No sabem
si els van diferenciar
en diferents fosses
o els van barrejar.
Creiem
que devien diferenciar.
I allí van quedar.
Fins al cap
de cent anys
que aquelles finques
es van llaurar
i van començar
a sortir les restes.
Els germans Puig i Valls,
molt respectuosos
amb la història
i amb la natura,
van decidir
deixar de conrear
aquella zona
i posant
al cap damunt
de l'aquella veuada
una creu
que commemorés
i que recordés
els fets
i la gent
que podia estar allà.
Bé,
de fet,
Rafael Puig i Valls
va ser el pioner
del que ara avui coneixem
com a medi ambient,
va ser el pioner
un tarragoní
que va ser el que va
podríem dir
concebre
aquesta definició
de medi ambient,
de medi natural.
és l'instaurador
de la festa
de l'arbre a Espanya.
No es feia
i ell van instaurar
la festa
de l'arbre a Espanya.
Paco,
quants coses
pot haver-hi allà
en aquesta zona?
Bé,
dades concretes
no tenim,
lògicament.
Per tenir dades concretes
caldria fer alguna prova.
Però nosaltres
parlem
de centenars
i centenars
poden comprendre
fins a mil
o de mil
en endavant.
Podria haver
milers de coses
enterrats aquí.
Però siguin
milers
o siguin
centenars
per nosaltres
és el mateix.
Mereixen
un respecte
i un record.
Tal com diu el Joan
de les dues bandes.
És a dir,
no només francesos.
De les dues bandes
i població de Tarragona.
De les dues bandes
i població de Tarragona.
No ho sabem,
perdó,
no ho sabem del cert
perquè,
clar,
no s'explica
tota aquesta temàtica.
El que sí que sabem segur
és que,
i està escrit,
és que les memòries
del general Suixet
quan explica
el setge de l'Oliva,
en el setge de l'Oliva
el general
que dirigeix
el setge de l'Oliva
és el general Salm
i mora
assetjant
el fortí de l'Oliva.
Llavors,
Suixet explica
que enterren
el general Suixet
sota un aqueducte romà,
sota les voltes
d'un aqueducte romà.
És el pont del diable,
o sigui,
si amb ella
el van enterrar allà,
en aquella zona
és on hi vinen
els enterraments.
Per això pensem
que coincideix,
però una altra relació
escrita
no la tenim.
Que ens digui,
allà hi van enterrar.
Jo ahir vaig estar repassant
les memòries de Suixet
i ell accepta
com a baixes franceses
en el setge de Tarragona,
en tot el setge de Tarragona,
accepta 924 morts,
cosa que creiem
que no és veritat,
que devien ser uns quants més.
i 4.000 i escaig de ferits,
que molts van quedar
atollits,
molts van morir després.
Aquestes les baixes
que Suixet
accepten
les seves memòries.
I afegim
al tema dels espanyols,
sobretot,
els soldats
que van morir
en el fortí de l'Oliva
i allí
un parell de milers
d'enterraments
sí que hi poden ser.
A menys és el que creiem,
si no més.
És a dir,
que podria haver-hi,
el general
fins i tot
podria estar allà enterrat.
Sí, sí.
Aquest és segur
que sabem
que està en aquella zona.
Suixet
ho fa molt idíl·lic,
diu,
sota els arts
d'un antic
oacaducte romà.
Ves a saber
exactament on,
però a la zona sí.
Anna, Marina,
com va anar
la restauració?
Perquè
no ha sigut fàcil,
sé que ens ho explica
la Marina mateix,
l'Anna,
com ha anat
quan us fan l'encàrrec,
quan veieu la creu,
quan veieu el que hi ha
i el que s'hi ha de fer,
com ho estructureu?
Com ho veieu d'entrada?
Com està
la creu
que us trobeu
al principi?
Marina?
Bé, doncs,
ens vam trobar
una creu
molt...
en un lloc
molt abandonat,
diguéssim.
Estava,
només quedava
la part de la base,
un tros de columna,
la columna al terra
i, com has dit,
el capitell
sota un marge
i la creu
destrossada
en diversos trossos.
No només era això,
sinó també
l'indret
estava ple d'herbes
i, bueno,
molt oblidat
pels ciutadans,
no?
I, doncs,
estem molt contentes
perquè a partir d'aquí
hem retornat
com la dignitat
a aquest lloc
i la creu
ara es pot
llegir
com es mereix.
No només la creu,
sinó també
l'entorn mateix
de la creu,
que, com deia,
era ple de malesa
i s'ha hagut
de recuperar
també.
La recuperació
de la creu
en si
és complexa
per tal com estava?
Home,
el que ha costat
més ha sigut
reestructurar
això,
reestructurar
les parts
per recuperar
la seva forma
original.
A partir d'aquí
ja s'han dut a terme
els treballs
com més típics
de restauració.
La neteja,
consolidació,
algunes reintegracions.
També va ser
bastant difícil
buscar una infraestructura
per poder
pujar
totes les peces
al seu eix
perquè, com que només
hi havia la base,
doncs ficar la columna,
ficar el capitell
i, però,
bé,
i com que allí
no hi ha llum,
no hi ha ni llum ni aigua,
doncs,
havíem de buscar
d'utilitzar
tècniques
que fossin
manuals, no?
Sí, sí.
I la veritat
és que,
bé,
gràcies a l'enginy
dels tècnics
amb l'endami
doncs ens van ficar
una estructura
molt bona
amb una viga a dalt
i a partir d'un ternal
també va ser
bastant fàcil
al final.
Perquè són peces
que deuen passar,
no?
Deuen tenir allò...
Molt, molt molt.
La més passada
quan fa la...
La base, no?
Potser deu ser
la base quadrada
la més passada.
Sí, però aquesta
estava allí col·locada.
Aquesta allà era
el seu lloc, eh?
I les columnes?
La columna
hi havia un tros
al terra
que és la que estava
una mica més alterada
perquè amb l'acidesa
del PIB
s'havia anat degradant
i...
I bueno, exactament
no sabem quant pesava
però pesava...
Però vull dir
que allò
a pols
no s'aixecava, eh?
Entre quatre
no podies.
Entre quatre no podies.
A pes mort, no?
No, no, eh?
Amb l'ajuda d'un ternal
i bueno...
Molt bé.
i la columna,
la columna o capirí
tenien impactes de bala
també, no?
Vau dir l'altre dia.
Sí, ja es veuen.
El que passa que
ara des de baix
no es veuen
però quan van pujar
l'endami
ells també ho van veure
que hi havia
allà els impactes
i a més justament
a la base
ens vam trobar
tres bales
que es notava
que eren
de la Guerra Civil
per la Seixent.
Està íntegra
la peça
en un moment
o falta alguna part?
Home, la Creu
falta alguna part
l'hem reintegrat
i ja està
però per allò de més
estan totes
tot complert.
Bé, faltaria el Cris
que ha sigut impossible
recuperar-lo
perquè no l'hem trobat
i l'únic que s'ha reintegrat
ha sigut
unes parts geomètriques
que realment
es veia, no?
que no han fet
cap fals històrics
o sigui, simplement
hem reintegrat
allò que realment
ens demanava l'obra
no ens hem inventat res
i l'hem deixat
tal qual
amb els cops
sense el Cris
i en inscripció
sense les parts faltants
perquè forma part
de la història
de la memòria històrica
del monument
i així
no deixa de ser
una lectura
no deixa de ser
un llibre obert.
Ara aguantarà
uns quants segles, no?
Tal com està
aguantarà uns quants segles més, no?
De tant.
Més parell.
D'això es tractava, no?
una mica de...
Això esperem
perquè ja et dic
com que és
és una creu
que van erigir
els germans Puig i Valls
d'una manera particular
i en una finca particular
hem buscat informació
per saber la data exacta
en què la van erigir
a la base
posa
28 de juny de 1811
que és el que
commemora
però no sabem
exactament
en quina data
la van erigir
pensem que
entre 1910
i 1911
per tant
ja té
una miqueta
més de 100 anys
no?
Amb aquests 100 anys
doncs nosaltres
també pensem
en les investigacions
que han fet
i per el que elles han trobat
que la creu
la devien tirar a terra
als voltals
del 36-37
no?
no tenim cap fotografia
de després de la guerra
que ens mostri la creu
en peu
per tant nosaltres
pensem això
devia ser un lloc de visita
perquè una de les poques
fotografies que tenim
és una visita
del club gimnàstic
que fa
em sembla que és el 1914
i que es fa en una fotografia
al peu de la creu
aquesta és una de les poques
fotografies que tenim
antigues d'aquesta creu
no tenim gairebé més dades
per tant
vull dir
sort que la creu
estava bastant íntegra
esparsida per allà a terra
però escampada per terra
però estava
com elles diuen
bastant sencera
que ja et dic
l'únic que ha sigut de fer
és posar-la una altra vegada
en peus
i restaurar
les parts que havien quedat
malmeses
reintegrant les que eren necessàries
però deixant la creu
quasi bé com era
fa cent anys
Paco
suposo que quan es porten
la proposta a l'Ajuntament
en fi
no hi ha cap dubte
que s'ha de tirar endavant
no n'hi ha cap dubte
no n'hi ha cap dubte
i a més a més
a més s'han trobat
amb persones
que han tractat
de posar
el seu gra de sorra
en primer lloc
i a més
començo
els agraïments
al Joan Ribas
i la seva associació
per la seva idea
i per el seu interès
en aquesta fase
de la història
en aquest dintre de la història
en segon lloc
a Serfunt
Serfunt
quan li van parlar
de subvencionar
la restauració íntegra
de la Creu
no va trigar
ni dos minuts
sense donar resposta positiva
en tercer lloc
a l'Anna
i a la Marina
que han fet
una feina molt bona
i estic segur
pel damunt
del preu
que han cobrat
i també
hem de recordar
i agrair
els amos actuals
els amos actuals
de l'indret
del terreny
aquestes persones
no tenien cap obligació
de suportar
sobre el seu terreny
una cosa
si no les importava
i van donar
el seu biciplau
al que entres
i mani
a treballar
ha estat una cosa
bonica
maca
simbòlica
i crec que les coses simbòliques
tenen importància
també serà molt simbòlic
l'acte d'aquest dissabte
a partir de les 7
7, 2, 4, 8
sí
al 7
es trobarem al pàrquing
d'allí pujarem
durant 15 minuts
caminant
fins a la creu
Anna Marina
vosaltres
no sé si
és la primera vegada
que us encarreguen
una restauració
d'aquest tipus
en concret
d'una creu funerària
o havíeu fet alguna cosa
semblant
amb anterioritat
o expliqueu una mica
què feu
a banda d'això
que us dediqueu
Marina
és llicenciada
en història de l'art
i s'ha especialitzat
en restauració arqueològica
i bueno
vaig estar restaurant
l'orga de la catedral
l'any passat
però obres
d'aquesta envergadura
així
de muntatge
i com més de força
no
no havia fet mai
tot un regal
sí no
bueno
jo m'he especialitzat
en restauració
d'escultura
i de
sobretot
de pintura mural
però
és que en veritat
les nostres especialitats
en veritat
el que fas
és
especialitzar-te molt
en el material
més que
en l'obra
en si
llavors clar
el que domines
és com interactuen
els materials
entre ells
llavors clar
és igual
si és arqueologia
escultura
o document gràfic
i sí
jo porto bastants anys
d'experiència
i així com a
com a obres
individuals
aquesta
i l'hipòcrates
també
que està allà
a sanitat
però sempre he treballat
per altres empreses
per constructores
Sant Pau
també
el vam estar realitzant
entre tres restauradors
però anàvem darrere
d'una constructora
també
la Croxley
si no m'equivoco
la Catedral
bueno
és que
diverses
si feu molta feina important
que a vegades la feu a l'ombra
no?
perquè no
després no surt el vostre nom
però vaja
vull dir que la feina hi és
i ha valgut la pena fer-la
en aquest cas sí
en aquest cas
tothom sabrà
que si heu posat
les restauradores
suposo Joan
que penseu en elles
per això
perquè són expertes
i a més en aquesta confugència
per fer la feina adequada
que s'havia de fer
sí
aquí coincideix
que des d'un primer moment
tenim la col·laboració d'elles
perquè
la idea de restaurar la Creu
la teníem
però pensàvem
que era una cosa difícil
i per casualitat
ens vam posar en contacte
amb elles
i elles ens van dir
que coneixien una persona
que tenia part d'aquesta Creu
que nosaltres estàvem buscant
que devia passar per allà
la devia veure tirada
i la va recollir
i la va resordar
i per això ara la tenim
una part estava al museu
de la ciutat
una part la tenia
aquest particular
els altres trossos
el més important
estaven tirats per allà
i la reunió de tot això
i sent elles restauradores
vam dir què més
vull dir
qui la restaurarà?
elles
i penso que m'ha encertat
doncs sí, sí
això ha confluït tot
una mica
no ho sé
s'ha obert el camí
sí, la confluència
de diversos factors
positius tots
per cert
parlant de factors
diumenge
ja també una cita important
com va anar
Joan l'acte
a la conferència
que vau fer
crec que va ser dimecres
no?
sí
la vam
traspassar
des del local
de la confereria
a la capella
mateix
perquè l'última conferència
que vam fer
vam haver-ho de fer
així degut a la gran afluència
de públic
que vam tindre
i la capella
és alguna cosa més gran
i vam fer-ho allí
molt d'èxit
vull dir
la veritat és que no ens l'esperàvem
esperàvem tindre gent
però no tanta
estem molt molt molt contents
diumenge es clouen els actes
de 200 anys
a la marxa dels francesos
i la propera fita
ja serà a l'Illo
a la població de l'Illo
a l'Illo
el 6
el 7
de setembre
tota persona que vulgui venir
farem una expedició
i es tracta
d'anar
a la població
on va
néixer el general
Contreras
i de tornar
la visita
que l'Ajuntament
i les forces vives
de l'Illo
van fer a Tarragona
amb motiu
del 28 de juny
es tractarà
d'una excursió
per fer els actes
que tinguin que fer
i tot
ciutadà i ciutadana
de Tarragona
que vulgui venir
pot fer-ho
i sereu també
per part de l'associació
Sí, sí, sí
nosaltres a veure
tornarem la visita
que ens va fer
l'alcalde de l'Illo
està molt interessat
en el tema
perquè
quan ell va entrar
a l'alcaldia
diu que el general
Contreras
a l'Illo
el desconeixien
vull dir no sabien
que era fill de la ciutat
i ell l'ha promocionat
nosaltres anem
invitats per ells
inauguren
en una plaça
inauguren un monument
dedicat al general
Contreras
on hi haurà
l'escut de l'Illo
l'escut de Tarragona
i més endavant
m'ha dit
que hi ha una vinguda
que dona en aquesta plaça
que li volen posar
el nom de la ciutat
de Tarragona
per tant
ens agermana
una miqueta
la història
amb l'Illo
que és una població
em sembla
de 3.000 habitants
però vull dir que
aquest alcalde
ha sapigut promocionar-ho
i la veritat
ens fa molt de goig
poder anar a l'Illo
el dia 6, 7
i 8 de setembre
doncs
avui també pot afegir-se
a aquest viatge
que a més a més
serà molt econòmic
enormement econòmic
molt, molt, molt
n'anirem parlant
abans que arribi
abans que arribi el viatge
ja en parlarem
abans de festes
de les properes
no passa d'aquestes
Joan, per cert
que amb l'altra associació
ens consta
molt bona relació
i avui presentaran
l'AT
que en restaurar
també podrem veure
les primeres milícies
les 14 internes
de les milícies restaurades
que sortiran diumenge
però que avui ja segeran
avui
m'assembla
que fan la presentació
de la creu
que es va donar
a Tarragona
els defensors de Tarragona
l'acte de Cluenda
serà el dia 18
que és el dia
en què se celebra
la marxa dels francesos
la nit del 18 al 19
allí
a l'acte final
es llegiran
els textos
el text del que no en ja hi ha
que explica
el que commemorem
faran una desfilada
la milícia
que vindran
des de la plaça
de la Font
desfilaran
fins a l'església
de Sant Magí
i acabarem l'acte
amb un repic general
de campanes
i un castell de focs
o un...
no sé com n'hi han dit ells
el nom
però és un castell de focs
per celebrar
la marxa dels francesos
que va ser
quan ho van cremar tot
no?
sí, sí
la nit
gairebé tot
la nit tràgica
per dir-ho així
la nit tràgica
és la del 18 al 19
d'agost
la diada del Sant
sí
no et deia cremar
però jo la cremar a les nous
però vaja
sí que van dinamitar-ho tot
excepte
l'ermita
de Sant Magí
no?
el baluart de Sant Magí
que hi havia l'ermita
i la catedral
i la catedral
que també va costar
però la van salvar
doncs bé
de moment tenim
aquesta cita
per aquest divendres
i també per demà dissabte
demà
amb la inauguració oficial
entre cometes
d'aquesta creu
la commemorativa
al Pont del Diable
tothom que vulgui convidar
també Paco
a les set de la tarda
allà al pàrquing
es farà el recorregut
hi haurà vigilància
pels cotxes també
hi haurà vigilància
pels cotxes
la gent ha que agafar
un calçat adient
serà una passejada
tranquil
i allí
farem l'acte
discret
tranquil
i senzill
tot a cos cero
a l'Ajuntament
i això ho he de dir
a la ciutat
aquesta restauració
per l'Ajuntament
ha tingut un cos cero
doncs Paco Zapater
també moltes gràcies
per acompanyar-nos
que vagi molt bé
bon cap de setmana
bona festa
bon Sant Magí
i també al Joan Elias
Joan gràcies
per acompanyar-nos
aquí al matí
a la ràdio
que vagi molt bé
que pugui fer una cuenta
com cal
d'aquests actes
que ja ho han anat fent
durant tots aquests mesos
perquè n'han tingut moltíssim
això esperem
invito a tothom
el dia 18
a l'acte del portal
del carro
i també l'Anna Valls
i la Marina Prats
Anna Marina Gràcies
per acompanyar-nos
aquí a la ràdio
i quan vulgueu tornar
quan feu alguna altra
alguna altra
alguna altra
reconstrucció
alguna altra
ens ho veniu a explicar
no?
Què us sembla?
Molt bé
Encantades
El primer projecte
el primer projecte que feu
quan acabeu
ens ho veniu a explicar
gràcies
i que vagi molt bé
també bona festa
gràcies
gràcies
gràcies