Aquest proper diumenge s'ha organitzat un acte d'homenatge
a les víctimes de la repressió franquista a Tarragona,
un acte que es farà a la Fossa Comuna del Cementiri
i en acabar aquest acte d'homenatge
s'anirà fins a la Montañeta de l'Oliva
on recordem van ser fusellades 654 persones.
És un acte organitzat per l'Associació de Víctimes
de la Repressió Franquista a Tarragona
amb el suport de l'Ajuntament i també d'altres entitats.
Avui en volem parlar i hem convidat la presidenta de l'associació
que és la Montse Giné.
Montse, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I també s'acompanya el Josep Viana
i també és membre d'aquesta associació.
Josep, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ho heu preparat per aquest diumenge,
quan comença l'acte?
És una tercera, recordem-ho, que es fa ja un cop l'any.
És a dir, que no és que sigui nou, ja ho feu un cop l'any.
Exacte.
De fet, serà el tercer any que ho fem
des que es va inaugurar la Fossa l'any 2010,
que es va ja dignificar totalment,
estava parcialment dignificada
i es va acabar posant l'escultura
que per nosaltres va ser la significació dels sentiments
dins d'aquell espai.
A part de col·locar els noms de totes les persones,
és trobar-hi també un espai amb sentiments,
amb l'escultura del grup Dignitat,
que és el que nosaltres volíem recuperar.
És la dignitat de totes aquelles persones
que els van prendre la vida
per defensar una cosa que ara també estem parlant-ne molt últimament,
les llibertats i les institucions del nostre país,
les llibertats legalment constituïdes,
com era la República,
i ells van perdre la vida per defensar-les
i per tenir els ideals en aquest aspecte.
Aleshores, l'associació vam decidir
que faríem cada any un homenatge individualment,
nosaltres hi anem, cadascú hi va,
perquè jo hi passo molt sovint
i sempre hi trobo aquelles petites flors noves,
que no hi eren abans,
sempre hi trobo floretes.
I aleshores, per trobar-nos un cop a l'any,
per trobar-nos a nosaltres, els familiars i els amics,
de totes aquelles persones,
però també amb el recolzament de les institucions,
d'aquelles institucions per les quals
ells van lluitar i van defensar.
Parlem de 771 víctimes,
de les quals 654 van ser fusellades,
com vèiem a la Montaneta d'Oliva,
però també d'altres van morir a presons,
com l'antiga presó de Pilats,
o també l'hospital, l'hospital de la ciutat.
Exacte, 117 persones,
que encara les xifres no estan tancades,
perquè l'historiador Xavier Tolussana
està fent l'estudi sobre totes aquestes persones,
i aleshores encara no està tancada la xifra
i ja n'ha anat augmentant,
però sí, vull dir, a part de les 654 persones
afusellades, van morir 117 persones
per les condicions en les quals
estaven d'assinament dintre de les presons.
Pel que diu el Xavier Tolussana,
cap on va la investigació?
Poden ser moltes més?
Bé, s'han mogut les xifres,
ell ja fa més d'un any que està estudiant
i ja n'han trobat 7 o 8 persones més.
Per nosaltres és molt important,
perquè cada persona és un món
i cada persona, cada nom, és una història,
i una història que, de debò, vull dir,
no en sabem moltes coses,
però de cada una de les que coneixem
se'n podria fer un llibre
de totes les circumstàncies que van passar
i després les famílies com van poder viure
a tota aquesta repressió que va ser la dictadura del franquista.
Clar, perquè és que no són només les víctimes,
són també els familiars
que van haver de viure una situació
i de pròpia repressió també,
durant molts anys.
Exacte, exacte, exacte,
vull dir, perquè eren els familiars
de la persona afusellada,
i això en els pobles,
estem parlant de Tarragona,
uns pobles molt petits,
que tothom es coneix,
i les persones que es van quedar,
els familiars que es van quedar en el poble,
vull dir, sempre van estar marcats,
i altres que van haver de marxar,
perquè ni tan sols van poder continuar visquent
en el seu propi poble,
perquè els van rebutjar.
Inclús hi ha les dones,
hi ha dones que les famílies els van rebutjar
i van haver de marxar amb els seus fills,
perquè les famílies els van rebutjar
per ser les dones de l'afusellat.
I això s'accentua especialment a les petits pobles,
on cada cop que s'ha fet algun acte
que ha plegat a persones dels diferents costats,
diguem-ho així,
s'evidencia que encara avui en dia,
tants anys després,
encara hi ha qui frec a frec,
tot i que s'intenta parlar amb normalitat del tema,
que no sigui tabú, però...
Perquè va estar unes ferides,
com dir, obrim les ferides,
no van estar tancades aquestes ferides.
Si n'haguessin parlat clar,
si després de la dictadura se n'hagués parlat,
vull dir clarament i àmpliament,
segur que això s'hagués resolt molt millor,
però no ha estat així, no?
I aleshores ha quedat aquesta petita,
aquesta petita o gran part de la nostra història,
perquè l'han deixat com una part oblidada,
de la que no se'n volia parlar, no?
I som els familiars els que,
i els historiadors, evidentment,
els que reclamem saber aquesta història,
els que hem anat buscant,
jo soc neta d'un afusellat, no?
D'un poblet del Priorat, dels Guiamets,
i som nosaltres qui busquem saber la història
i que l'història públicament es reconegui
perquè se'ls pugui donar la dignificació
que nosaltres creiem que tenien que tenir,
que pensem, doncs, que això,
institucionalitzem aquest acte de l'abril,
el diumenge més proper, el 14 d'abril,
una data més significativa, no?
És la proclamació de la Segona República.
Per nosaltres és important aquesta data, no?
Per poder dignificar aquesta memòria
de totes aquelles persones.
Josep, que has vingut i no t'escoltarem gaire la veu, eh?
Què heu preparat per aquest diumenge?
Una mica com anirà l'acte,
perquè es farà un ofrendat florals,
no hi haurà parlaments, imagino, eh?
Efectivament, doncs, el diumenge
preparem a les 12 del migdia
la Fossa Comuna del Centre Mentirer de Tarragona,
doncs, aquest acte d'homenatge.
Hi haurà uns parlaments,
una ofrenda foral,
una petita actuació musical,
i sobretot, doncs,
aquest retrobament de les famílies,
retrobament dels amics,
i, com deia la presidenta, doncs,
dignificar i honorar la memòria
d'aquelles persones que van deixar la vida,
doncs, això,
tot defensant uns valors,
uns valors democràtics
que ara els tenim com molt assumits,
però que, en realitat,
doncs, ha costat molt i molt de temps
reconèixer-los i trobar-los.
Després, acte seguit d'aquest homenatge,
que durarà uns 40, 45 minuts,
aproximadament,
doncs, anirem a la muntanyeta de l'Oliva,
al costat mateix de la part de darrere del cementiri,
on la nostra associació,
amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs, hem col·locat,
o col·locarem,
doncs, un cartell, doncs,
explicatiu i de senyalització
d'aquell indret.
I per què això?
Doncs, bàsicament,
perquè a hores d'ara ja hi ha un monument
inaugurat el 2011,
amb el qual nosaltres, doncs,
bé, no vam tenir massa a veure,
en el sentit que abans vam quedar
una miqueta al marge,
obligadament al marge,
doncs,
perquè en aquell moment,
doncs,
es va decidir així per part de les institucions,
però, dit això,
doncs,
el que volíem és que aquest monument
signifiqués
i senyalitzés
i identifiqués
aquell espai
com un espai de memòria
per a la ciutat.
i a hores d'ara
encara no estava fet,
això ni s'ha fet, no?
Hem inventat una dinàmica de crisi,
totes les coneixem,
i entre unes coses i unes altres,
doncs,
allà hi ha un moment
que, benvingut sigui,
però pot servir tan aviat,
doncs,
per una parlada del francès
com per els morts
a l'època romana,
per dir-ho així, no?
I no hem de deixar de tenir en compte
que allà hi ha 654 persones
afusellades,
més 9 persones més,
o sigui que parlem ja
de 663 persones afusellades,
tant de...
bé, doncs,
la repressió franquista,
la immensa majoria,
com dèiem,
654,
i també hem de reconèixer
que hi ha 9 persones allà
mortes també
per la repressió de la Guarda
durant la guerra,
durant el conflicte.
La resta de les persones
estan mortes
després d'acabar
de la guerra,
les 654.
I allà inaugurarem
com deia,
aquest monòlit
explicatiu
amb el qual hi haurà
una referència
d'un text
que especifica
el que va passar
i el que era.
El text qui l'ha fet?
El text el consensual?
Per això ho feu conjuntament
amb l'associació,
amb el suport de l'Ajuntament,
no?
Sí.
O l'Ajuntament,
no sé si aneu...
Qui l'ha fet el text
i què ve a dir?
Molt bé.
Doncs mira,
el text el vàrem,
diguem-ne,
veure o presentar nosaltres,
la mateixa associació,
i està supervisat,
doncs,
pel Cateàtic de Història Contemporània,
de la Rubíra de Virgili,
el senyor Josep Sánchez-Sabelló.
O sigui que té
un recursament científic.
El text explica
tots els esdeveniments
des del començament del conflicte
fins que va acabar
la repressió franquista
l'any 48.
I ho explica
d'una manera
planera
i directa,
sense...
I creiem que
en la veritat.
Alguns poden dir
que és la nostra veritat,
però jo puc dir
que és una veritat contrastada,
evidentment que és la nostra,
per cert,
sovint no coneguda,
però una realitat
contrastada
per el món científic,
per el món historiogràfic,
àmpliament,
àmpliament,
molt àmpliament
acceptat,
doncs,
dintre del col·lectiu
d'historiadors
del país.
I explica,
específicament,
el per què va passar
i el que va passar.
D'aquesta manera,
tenim un petit objectiu
de pedagogia col·lectiva
i de coneixement,
perquè encara que s'ha parlat
moltíssim
de la guerra civil
i s'ha parlat moltíssim
també de la repressió
i hi ha molta
bibliografia,
doncs,
el gran públic,
sobretot el jovent,
no coneix.
Vull dir,
el jovent que no tingui
més enllà de 30 anys,
doncs,
no coneix
que la democràcia
i el sistema
de llibertats
que ens hem donat
tots plegats
ha costat moltíssim
en aquest país
i que hem viscut
una llarguíssima dictadura
que va reprimir
gairebé
fins a l'any 77
va fer una repressió
molt important
a tot el país
i contra les llibertats
i contra la idiosincràcia
i contra la identificació
i la cultura catalana
també.
És una evidencia objectiva
tot això.
Montse,
quin és encara
el gran objectiu
pendent
des del vostre punt de vista
des de l'associació?
Què creieu que
caldria fer?
Quin és el pas següent?
Bé,
nosaltres des de l'associació
els nostres objectius
més principals
sempre són
preservar la memòria
i sobretot
explicar la història.
Preservar la memòria
amb això
amb l'idificació
d'espais
de memòria
perquè per nosaltres
són importants
i ens ajuden
aquests espais de memòria
ens ajuden
a explicar la nostra història.
Aquesta part de la història
que dèiem abans
que ha estat
amagada
durant tants anys
i que no se'n podia
parlar
perquè encara
generava molts conflictes.
Per exemple,
farà ara
quatre mesos
vam també
senyalitzar
la presó
de Falcet
el castell de Falcet
molta gent no sap
o no sabia
que aquesta presó
aquest castell
tenia una presó
com tots els castells
però que va servir
per molts de les persones
que van ser fusellades
aquí
i van estar a les presons
de Tarragona
van passar primer
per aquesta presó
la Ribera d'Ebre
el Priorat
són comarques
que totes les persones
primer passaven per allà
i se'ls obria
les diligències
de judici
i per nosaltres
no va ser important
posar
un espai
dignificant
la memòria
de les persones
que van passar
per la presó
i després
com comentava
el Josep
per nosaltres
és molt important
explicar
i anem en aquest sentit
lluitant
un altre
per la fó
explicatiu
al costat
de la porta
del castell
que diu
què va ser
aquella presó
des que
des que s'entén
coneixements
fins
que va acabar
de ser presó
per nosaltres
explicar la història
és molt important
perquè conèixer la història
és com aquella frase
tan coneguda
és intentar
no tornar a repetir-la
és important
diumenge
hi haurà també
representant
del memorial democràtic
en principi
el Jordi Palou
l'Oberdos
com està el tema
del memorial democràtic
és a dir
es continuen
fent
perquè clar
es va explicar
en el seu moment
que s'havia
es va dir de tot
que si s'havia diluït
que s'havia desaparegut
com està la situació
van tancar la seu
no hi ha una seu
està a punt
estem passant
la crisi econòmica
que està passant
això es va dir
en el seu moment
sí
es va tancar
la seu oficial
que era la via
la Lietana
per qüestions
d'arquitectura
de permisos
i coses d'aquestes
encara no
es té
el castell
de Montjuïc
se'ls va fer una seu
per allò
és molt difícil
l'accés
al castell
de Montjuïc
de Barcelona
ara s'està parlant
d'un altre
sense deixar el castell
d'un altre
i totes les exposicions
totes es fan allà dalt
com a espai físic
un espai també
al Raval
de Barcelona
a la costat de la Rambla
això encara no està
no està obert
però se n'havia parlat
clar
bé
nosaltres
com a associacions
de memòria
ho estem patint molt
clar
el memorial
té molt pocs recursos
poquíssims
poquíssims
hi ha bona voluntat
això sí que ho hem de dir
per part del director
el senyor Jordi
Polo Lloberdos
ens acompanya
sempre que
nosaltres
li hem demanat
ens ha donat suport
amb les coses
que hem fet
amb el castell
de Falset
ara també
doncs aquí vindrà
però realment
clar
una institució
com totes
que es generen
amb molt poc pressupost
més una manera
doncs
que es vagi apagant
a poc a poc
això
des de totes les associacions
memorialistes
ho estem veient
i estem lluitant
per mantenir-ho
estic veient ara mateix
el mapa de Catalunya
amb les diferents
fosses comunes
que hi ha
a tot el territori
si el poguéssim veure
de fet
veurien molts punts
moltíssims
de fosses comunes
aquí també
queda feina
per fer
moltes
moltes
això també
d'això que estem dient
ara també
se'n veu afectat
efectivament
efectivament
hi ha moltes
i bueno
cal comentar
cal explicar
que així com aquí
a Catalunya
s'ha fet una legislació
i s'ha tirat
endavant
un procés
de reconeixement
i fins i tot
recollit
en l'Estatut d'Autonomia
vigent
amb dos articles
si no recordo malament
l'article 53 i 54
que reconeix
el valor
que és
recuperar
la memòria democràtica
del país
etc
tot i així
que s'ha fet
aquesta bona feina
s'ha quedat
una miqueta
apa i vegada
o d'alguna manera
enrederida
en el sentit
per exemple
l'aixecament
de fosses
tu comentaves
que hi ha molts punts
singulars
de fosses comunes
en el país
efectivament
el Pallar Jusal
el Pallar Sobirà
hi ha moltíssimes
fosses que estan
terra alta
que estan literalment
a les conetes
de les carreteres
diguem-ne
i això
doncs
aquesta gent
ben intencionada
i amb bona voluntat
que diu
s'ha de passar fulla
s'ha d'oblidar
tot això
escolteu
tota la cordialitat
del món
és que
potser no són
els seus savis
o els seus pares
o els seus parents
els que estan
a la cuneta
vull dir
nosaltres a la cultura
mediterraner
tenim una manera
de sepultura
una manera
d'enterrament
que no és el que estigui
la nostra família
en una cuneta
evidentment que hem de
passar fulla
però com deia
la Montse
hem de passar fulla
però hem de saber
primer passar la fulla
i llegir-la
en funció de tot això
hem de considerar
i hem de tenir en compte
que a Espanya
s'han obert
i s'han recuperat
de l'ordre
4.000
4.000 cossos
el que passa
és que en aquest país
com es fan
les cossos
com es fan
iniciativa privada
no hi ha cap
recolzament
o pràcticament
cal recolzament
institucional
etcètera
etcètera
i és molt
molt penós
que ara
per exemple
que s'acaba
de fer
el 50 aniversari
del Vall de los Caídos
amb la millonada
que va costar
el Vall de los Caídos
amb els patiments
que es va fer
amb més de
19.000
presoners
de la guerra
que van deixar
gairebé
la seva pell
i el seu suel
i sovint
la seva sang
per fer aquest
macromonument
pel dictador
doncs en canvi
no es pugui tenir
recursos
i menys ara
per ajudar
i per treure
les fosses
i per treure
tota aquesta gent
que està
entre cometes
mal enterrada
per això et dic
que nosaltres
tant de bo
que haguéssim pogut
portar els nostres
familiars
als nostres pobles
no caldria fer
ni un monument
ni un recordatori
però vist la diferència
i millor dit
la dificultat
que hi ha
amb fer tot aquest procés
doncs
vàrem dignificar
un lloc
on poder
apaivagar
els nostres sentiments
i poder portar
un ram de flors
i amb dignificació
dels nostres familiars
ara que parlaves
del Vall d'Elos Caïdors
també hi ha tarragonins
el Vall d'Elos Caïdors
l'altre dia ho publicava
el diari Tarragona
en portada
i n'hi ha
i no
sí
i com dèiem l'altre dia
vull dir
comentàvem
i l'article també ho deia
doncs que
sense permís
de les famílies
vull dir
hi ha gent que sí
que va permetre
que anessin
al Vall d'Elos Caïdors
però jo vaig conèixer
un senyor
que viu a Reus
i el seu pare era de Lleida
i tota la vida
havia estat convençut
i anava a portar flors
al cementiri de Lleida
pensant-se que el seu pare
estava allà
i Arrael
del llibre
que va escriure
la historiadora
Caral Soler
doncs va saber
jo vaig mirar el llibre
perquè
m'interessen tots aquests temes
i vaig trobar
vaig buscar el nom
d'aquest senyor
i vaig trobar
i li vaig trucar
i el senyor
estava indignadíssim
d'haver-se enterat
doncs
de que el seu pare
estava al Vall d'Elos Caïdors
sota
de les mateixes pedres
que qui l'havia portat
a la mort
això és indignant
per un país
democràtic
Què diries
què diríeu
de fet
a les noves generacions
perquè ara ho dèieu
el Josep
deia ben clar
que els més joves
de 30 anys
molts no tenen
aquest registre
aquesta memòria
que vosaltres
teniu ben palesa
i que suposo
que els vostres descendants
també
què diríeu
amb aquells
que no en saben
gran cosa
de tot plegat
que estem parlant
Mira, diríem que la història
s'ha de conèixer
i s'ha de reflexionar
Evidentment que estem
70, 70, 80 anys
a dintre del
periodo històric
no és gaire
però ja comença
a ser molt de temps
hi ha altres societats
que han avançat moltíssim
nosaltres
vam tenir
una transició democràtica
ens
bueno
estem cofolls
que tenim una democràcia
serien molts matisos
però bueno
no vull entrar en aquest tema
el que sí que vull dir
és que
altres democràcies
molt més recents
que han patit dictadures
fa apenes
20, 30 anys
han resolt aquest tema
d'una manera
molt més ràpida
molt més contundent
com què?
doncs
bueno
doncs
Argentina
Xile
etcètera
etcètera
definitiva
què diríem?
doncs diríem
que s'ha de conèixer
la història
que per construir el futur
s'ha de conèixer
d'on venim
què volem
i on volem anar
per tenir
una reconciliació
efectiva
i directa
i real
ha de ser
no irreal
sinó real
volia dir
ha de ser
coneguda
tota la història
de tots els fets
que van fer
errors
o es van donar errors
per tots els puestos
evident
però que hi ha
un motiu inicial
que una institucionalització
de la repressió
i de la violència
que unes morts
per centenars
de milers
ens en recordem
de l'auto
del jutge Garzón
tots els memorialistes
i tots els que estem
en aquest àmbit
coneixien perfectament
que ultrapassin
els 130.000 morts
després de l'acabament
de la guerra
insisteixo
després de l'acabament
de la guerra
doncs tot això es coneix
i en canvi
les generacions
actuals
no tenen
aquesta referència
perquè lògicament
ha estat 40 anys
de dictadura
40 anys d'oblit
40 anys de por
40 anys de repressió
cultural
i física
que determina
que la gent nova
jo mateix
per exemple
doncs
me'n recordo
que a les classes
d'història
la nostra història
quan ens donaven
les lliçons
acabava
doncs
gairebé
doncs
a la grada
de la independència
del francès
vull dir
aquí el 1802
1810
acabava
la història
que ens explicaven
definitiva
tot aquest jovent
no és que estigui
pendent
hi ha molts problemes
hi ha moltes crisis
i molt atur
i molta
i molta desgràcia
quotidiana
i desgràcia
econòmica
però això
no treu
de conèixer
d'on venim
i on volem anar
i per realitzar-nos
com a poble
i per realitzar-nos
com a cultura
hem de conèixer
aquesta història
hem d'assumir-la
com han fet
altres països
més abans
els que nosaltres
en aquest sentit
i un cop assumida
construirem
un futur
molt més real
i molt més
sòlid
com a
ciutadania
democràtica
i com a
país
i com a
sistema democràtic
que hi faci
Montse
ja ho ha dit tot
ja ho ha dit tot
ens ha deixat
poques coses
per dir
només
de dir
que
hi ha coses
que d'acord
com deia el Josep
estem vivint
una situació
en el nostre país
molt dura
per molta gent
però
jo penso que
construint-se
com a poble
hi ha coses
que
a part de les qüestions
econòmiques
no podem oblidar
i són els sentiments
i són la dignitat
i són la lluita
això no es pot perdre
parlant de qualsevol
camp de la nostra vida
és a dir
nosaltres estem parlant
de memòria història
en aquest moment
però això ho podríem
aplicar
en qualsevol aspecte
de la nostra vida
per tant
això és el que voldríem
transmetre
a la joventut
doncs que
segur que lluitant
les coses
del nostre país
sortiran millor
doncs aquest diumenge
teniu una cita
al migdia
a partir del migdia
a la fossa comuna
del cementiri
de Tarragona
després del montellet
d'Oliva
amb aquest acte
conjunt
de banda institucional
però també
a l'associació
de víctimes
de la repressió franquista
de Tarragona
avui ens acompanya
la seva presidenta
la Montse Giné
Montse gràcies
per acompanyar-nos
diguem
et volia dir
perdona
obert a tothom
vull dir
que anem
els familiars
i les institucions
però realment
és un acte
obert
a totes les persones
que vulguin acompanyar-nos
en un dia tan important
per nosaltres
tothom està convidat
Josep Aviana
també gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé diumenge
gràcies a vosaltres
adéu-siau