Fins demà!
Fins demà!
Fins demà pel cim, benvingut novament.
Per cert, avui fa un mes del G1, però també fa 28 anys, ahir vam fer 28 anys de l'Everes, no?, de l'any 85.
Sí, sí, és tot un cúmul de coincidències.
Ara estic content que m'hagis donat un mes de treva per venir, fa més bona cara.
De fet, sí, sí, perquè l'altra vegada amb el Canjunt Junca va ser pràcticament a l'arriba, no?
Sí, va ser l'endemà pràcticament.
I aquest any, doncs, jo he d'estar força content, tal com han anat les coses, perquè he pogut tornar a estar i estar al vi.
Però la veritat és que ha sigut un any trist.
Des de la primavera, començaments d'estiu, amb l'atemptat aquest que van matar 11 alpinistes,
i després amb els esdeveniments del gàsser bromú d'aquest any, no?
Això, eh?
Un sentiment de graduals per això, no?
Per la pèrdua de companys, que va coincidir amb l'expedició amb el Xevi Gomez, no?,
amb el Gironí, també amb el Bé de Onze i l'Àvra de Paredes, no?
Vam coincidir amb una expedició de, que eren, crec, 11 integrants, la majoria d'ells es havien trobat en el Vall d'Aran,
i la veritat és que vam coincidir també el dia de l'atac al Camp 3, o sigui, el dia de la pujada al Camp 3 a 7.200 metres,
i, bueno, nosaltres vam desistir, ens faltava un punt d'aclimatació, i vam tirar enrere.
Llavors, l'endemà vam baixar al Camp Bàsic, que és el dia que ells van intentar el cim,
i tres d'ells ho van aconseguir, el que passa és que ho van aconseguir molt, molt, molt tard,
i el temps canviava aquella nit mateix, i l'endemà ja venien quatre dies de forts vents,
i des d'aleshores que va passar això, que ells ja van, se'ls va començar a donar gairebé per desapareguts,
i després es va anar trobant el cos d'un d'ells, el de l'Abel, entre el Camp 1 i el Camp 2,
i després, durant la meva pujada al cim, durant el descens vaig veure l'altra companya, l'àlvaro, no?
Tot això, doncs, la família, doncs, va ser uns moments molt tristos,
però, bueno, jo crec que va ser tot molt ràpid, tot va ser el dia mateix, 21 o 22, el dematí, no?,
que devia passar això, no?
He estat en contacte amb les famílies respectives, i hem pogut ajudar amb tot el que hem pogut,
tot el que estava al nostre abast, no?
Van pujar, crec que dos helicòpters, no?, de sobrevolar la zona,
però a partir de 100 mil·límetres les condicions són molt, molt, molt complexes, no?
Sí, el que passa és que quan fa mal temps a la muntanya,
a partir de 5 mil·límetres, és molt difícil,
i aleshores tot el que podia fer havia de ser per terra.
Era una expedició, ja et dic, una expedició nombrosa, la d'ells, eren 11 persones,
i la majoria de l'altra part de l'equip estaven en el Camp 1, Camp 2,
si són els que podien actuar més ràpid, no?
Nosaltres havíem baixat el base, estàvem cansats,
però vam mantenir la comunicació amb els mitjans,
mentre ells no van baixar el camp base.
Un cop veia, van baixar el camp base, doncs, tota la informació la tenien ells.
Els helicòpters arribar a aquesta alçada no van poder fer fins passats 4 dies,
que és quan jo ja atacava el cim, que va ser el 28, 27-28,
i aleshores tampoc es poden posar en cap lloc,
ells no van veure res des de l'helicòpter,
tot i que va passar per una alçada de 7.000 metres.
És complicat, és molt complicat.
També es deixava una llegenda de l'alpinisme hivernal,
hivernal, el polac Artur Hazer, també uns dies abans, no?
Sí, això també ens va causar un fort impacte,
perquè Artur Hazer havia sigut una llegenda viva,
doncs, de l'alpinisme polonès,
havia fet invernals en els 8.000,
i havia esclat en l'època del Reynold Messner i d'en Kukuska,
que va ser una altra llegenda viva també de l'alpinisme.
i, bueno, això ja va començar la temporada,
doncs, amb aquest for ensurt,
que va fer que aquesta pressió del Gasser Bromú,
tot i ser una muntanya assequible,
doncs, aquest any també estava en unes condicions una mica especials, no?
Havia nevat molt poc, el terreny estava molt dur,
havia d'anar amb molta precaució, no?
Li diuen, crec, que el cim amagat, no?, o la punta amagada,
com li diuen?
Sí, li diuen la Hidden Peak,
la muntanya amagada, no?,
perquè és l'únic 8.000 que no es veu des de la gelera del Baltoro,
tu per accedir a aquestes muntanyes has d'anar per la gelera del Baltoro,
i veus tots els 8.000, si fa bo,
com el K2, el Brot Peak,
el Gasser Bromú 2, que és la muntanya resplandeciente,
o la mantanya brillante,
i el G1 és la muntanya escondida, no?
Per què és que han anat més amunt d'aquí del Yuritu,
com els... del Yuritu, vi de la muntanya al Yuritu?
Com els expliquem...
No, no, diga, diga, diga...
Vaig pujar l'altre dia amb bicicleta 3 cops,
per entrar-ne una mica,
i després cap al coll de l'illa i tornar.
Dit això, com els expliquem què és el corredor dels japonesos?
Doncs, bueno, el Yuritu sí,
és una pendent,
quan la puges per la banda de la font,
una pendent bastant...
que és mantinguda,
doncs...
És una muntanya cònica,
cònica com un volcà,
i un dels riscos que té és que si el puges i tens mal temps,
que és el que em va passar l'any 2006,
que ens va vindre una boira,
doncs és molt difícil desorientar-te, no?
Avui en dia amb els GPS es pot mimbar una miqueta tot això,
però no deixa de tenir el seu risc,
perquè l'estar blanca de tot arreu,
i inclús el cel,
tu pots despistar molt fàcilment
i anar cap a un altre vessant,
cap al Tibet,
i desaparèixer, no?
Que és el que ha passat, no?
Aleshores manté una inclinació,
moltes vegades entre els 45 i els 60 graus en algun punt,
que fa que tinguis que anar sempre molt atent.
Si fas una errada,
ho pots pagar amb una caiguda,
que de conseqüències fatals, no?
Perquè trencar-se una cama
o caure a 8.000 metres
i rebre un impacte,
doncs és molt difícil que et puguis salvar.
La ment no reacciona igual, no?
A 7.000 que peu a terra?
La ment no és el mateix.
Tens que tenir moltes moments ensejats o pensats,
el que em base perquè allà dalt
improvisar alguna cosa pot costar un ensurt.
Jo crec que només es poden pujar amb el bon temps,
i jo vaig tenir aquesta sort de tenir bon temps.
el dia 28 ja el vaig tenir,
però va fer molt de vent encara,
i no vaig acabar sortint,
i el 29 sí, vam sortir un grupet,
l'altra majoria anaven amb oxigen,
una australiana,
una neo-salandesa afincada a Austràlia,
el seu xerpa anaven amb oxigen,
un xicot de Malta,
i després un altre grup,
que anava amb un xerpa i un belga,
i entre 10 i 11 al matí vam fer el cim,
i va ser un dia fantàstic,
fins que feia molta calor,
em va haver de treure l'equip de pluma que portava,
però aquest equip de pluma al mateix temps l'hem de portar,
perquè si les condicions canvien
són les que et poden salvar d'una situació difícil,
o d'una nit molt freda,
o del vent,
i la paciència i l'experiència,
tot ajuda una mica.
¿Vas prendre un cafè al cim o no?
Aquesta vegada no,
aquesta vegada jo se'm va espatllar el rellotge
i no vaig pujar,
i al rellotge vull dir,
i aleshores jo pensava que havíem sortit una mica més d'hora,
sobre les 11 de la nit,
vam sortir les dues de la nit,
i quan vaig ser del cim li vaig preguntar a l'hora
amb la neo-salandesa,
em va dir, són les 10 del matí,
i em pensava que eren gairebé les dues,
o sigui que anava molt bé d'horari,
i vam poder aprofitar el mateix dia
per baixar al camp 3,
al 2 i a l'1.
Vam arribar al vespre del mateix dia a l'1,
molt content,
només em quedava passar tota la gelera
entre el camp 1 i el camp base,
amb moltes esquerdes,
que també és complicada i s'ha d'anar encordat.
Això ho vam fer el de matí del dia 30,
i aquell mateix matí ens esperaven els portejadors al camp base,
i ja vam començar la marxa de tornada tota la tarda fins a Concòrdia,
els 120 quilòmetres que hi ha de tornada en 3 dies fins arribar aquí, a Tarragona.
Què tal amb el Patxe?
Molt bé, ell ha estat amb mi amb altres expedicions,
com el Gasebrum 2, que ho vam fer per primera vegada,
ell i ell també,
l'any 99,
després vam coincidir amb el Catxanchunga,
i vam fer la nostra expedició,
en la qual estava també Iñigo de Pineda.
Són muntanyes que ens han portat grans records,
i al Patxe potser li va faltar un punt de motivació,
quan ja la muntanya t'ha ensenyat una mica les dents,
per dir-ho així,
el temps,
les esquerdes,
vam tenir una baixada difícil el dia 21,
una baixada difícil fins al camp base,
vam caure moltes vegades a les esquerdes,
anàvem encordats,
vam agafar molta calor,
bé,
tot això,
a l'hora de tornar a remuntar-ho,
t'has d'imprimir grans dosis de motivació,
i en aquest moment jo vaig respectar la seva decisió,
jo, Oscar, t'espero aquí,
i seguim estant molt en contacte i som molt amics.
No deu ser una decisió fàcil,
recular i tornar a pujar altra vegada,
recular sobretot,
decidir recular quan veus que el temps no acompanya.
Bé, la nostra reculada va ser més que res
perquè potser ens faltava un punt d'aclimatació,
anàvem una mica lents,
ens vam ajuntar amb els companys,
amb els altres set companys,
i vam veure que, bueno,
que anàvem lents.
Clar, la decisió de tornar a tirar amunt,
cada vegada pesava més,
hi havia més pressió,
però també vaig pensar que seria una manera
de poder ajudar a esbrinar
què és el que havia passat,
com així va ser, no?
Amb alguns punts de vista
va ser criticada aquesta decisió,
però jo crec que les famílies,
que són les importants,
m'ho van agrair
perquè, en certa manera,
els vaig poder portar
una opinió més ferma
i més real del que havia passat, no?
Què recordes d'ara fa un mes
exactament a aquesta hora,
allò quan faltaven pocs minuts
per fer el cim?
Feia molta calor,
vaig agafar com un atac de calor
molt a prop del cim,
em vaig haver de treure la roba,
recordo que m'estava acostant,
però que després,
quan ja tenia el cim molt a la vora,
doncs,
que no va ser tan difícil
com me pensava.
El que passa és que era un cim
que ja era el tercer cop també
que hi anava
i llavors l'alegria
quan enganxes una situació bona
i un bon dia
i un moment així,
doncs,
el meu record va ser pels companys
que havien estat
amb les altres expedicions amb mi,
que era el Niñigo de Pineda,
en Santos Villagrade, Palència
i en Ramon Rossell d'Andorra, no?
Clar,
tots plegats havien fet
un intern important
i també ho havia fet
amb en Lluís Ràfols de Vilafranca
i amb Eloi Callado
i amb un altre company
que havíem estat el 2002
intentant obrir una ruta nova, no?
Vaig observar tots els punts
en els que havíem estat
les altres vegades
i no tens massa més temps, no?
Fer les fotografies,
observar aquell peixatge
que sembla impossible
que pugui canviar el temps
perquè dius
que hi ha una serenitud total,
un dia perfecte
i, bueno,
jo sé que a l'Himalaya,
doncs,
quan es capgira el temps
hi venen els vents i tal.
I la meva visió també
era recordar
aquella expedició
que es deia
Fem-te Raona
perquè es veia
tota la vessant del Tíbet
quan van fer
el pic central
que no sé
que aprofito també
per dir que
Desnivell
ara
i les publicacions
de muntanya
estan donant-hi voltes
si donen nom
a 6-8 mils més
que hi ha a la Terra,
un d'aquests
ja el van fer
l'any 92
amb l'expedició
de Fem-te Raona
per la inexplorada
vessant del Tíbet,
no?
Doncs,
el record d'aquest moment
de tocar cim
i això, no?
I pensaments també
per companys
i també segurament
per la teva filla
perquè un dia com el d'avui
demà va néixer,
no?
La teva filla també.
Sí, evidentment
per la meva família
no me'ls oblido mai
perquè darrerament
doncs m'ajuden
també
són els meus contactes directes
quan
quan baixo d'aquests cims
la meva contrasenya
és
no has fet el cim
fins que no arribes
al camp base
aviat hauré de dir
fins que no arribi
a Tarragona
perquè
bueno,
passen coses també
inclús fora dels camps bases
Sí, què passa?
Què passa?
Fora dels camps base?
Bueno, no,
aquest any hi ha hagut
l'abtentat aquest
d'Al Qaeda
o dels talibans
que
que bueno
ha fet
commoure
tota la societat
muntanyenca
i
i bueno
doncs
el fet
que
faci 28 anys
doncs
que va néixer
la meva filla
doncs
que serà demà
doncs
també és un
un gran honor
per mi
perquè
bueno
sempre he estat
envoltat
de la família
i de les muntanyes
també fa 28 hores
que rodèiem
al començament
de l'Everest
de l'any
85
què recordes
d'aquell primer
sosta del món?
doncs
la muntanya
sempre
com t'he dit
sempre m'ha acompanyat
en aquell moment
el meu desig
era
aconseguir
fer aquest cim
que ja també
l'havia inventat
tres cops
no sé per què
surten els cims
que més costen
són els que més
disfrutes
també en certa manera
i jo crec que va ser
un gran èxit
per l'alpinisme català
i que
i que
s'ha anat
d'alguna manera o altra
ho he anat celebrant
o amb els companys
o amb la família
o amb els amics
i especialment
doncs
el naixement
de la meva filla
amb un descens
difícil que vaig tenir
amb un bivac
que va ser
aquest vespre
i
i això
doncs
bueno
va significar al final
que el poguessin fer
però
una mica
amb aquest ensurt
que la baixada
es va complicar
va ser
com si haguéssim
un partit difícil
com a vegades
el pot tenir
el Nàstic
o el Barça
per dir-ho d'alguna manera
però
amb un molt bon resultat
que vas convertir
en la primera occidental
vam fer
el segon esgreó
en una escalada
lliure
sí
sí
en aquell moment
estava naixent
tot el tema
de l'escalada
lliure
i no n'hi vam donar
massa importància
pel ressò
que s'han anat donant
aquests darrers anys
quan algun americà
s'ha apuntat
a aquella escalada
lliure
i ha dit
sóc el primer
en passau
i tal
doncs
n'hem tingut
que rectificar
des d'alguns mitjans
que
no era pas el primer
però bueno
aquestes vegades
avui en dia
amb l'aparició d'internet
sembla que tot el que més
d'abans no existeixi
però bueno
jo crec que
amb el pas dels anys
s'ha anat reconeixent
doncs una mica
tota aquesta trajectòria
i vaig escalar
aquell
segon esgreó
doncs
com faria una escalada
aquí
a les meves muntanyes
a la riba
dic les meves
perquè són els que vaig començar
a escalar
no són pas meves
però són de tothom
però que
són escalades
difícils
a nivell del mar
però que
traslladades allà dalt
poden ser molt més difícils
depèn de les condicions
que et trobis
allà em va suposar
treure'm les manobles
treure'm els guants
escalar amb les mans nues
en certa manera
i fer un off-witch
que és una superació
d'un pas
amb cancastes
al braç
i la cama
i que
valorat
el nivell del mar
doncs podria ser
un 5-9
per mi era un 5-E
o més
quinto mas
però bueno
ja és una dificultat
molt agosarada
gairebé
a 8.700 metres
no?
doncs
i el futur?
el futur més immediat
perquè segurament
els llenços
estan preguntant
portant 13
falta el 14
no?
el 14
m'agradaria fer
una cloenda
si és que és el darrer
perquè ja saps
que han aparegut
6 muntanyes
bueno
no han aparegut
ja hi eren
però es volen classificar
perquè això dels reptes
no s'acabi mai més
i seria el brot pic
8.047 metres
el brot pic central
jo he fet
el nord
que té 7.600
amb una ruta nova
he fet el central
amb l'expedició
fem Tarragona
de l'any 92
per la vessant xinesa
del Xinjiang
una primera mundial
i em falta
el principal
que són 8.047
i que m'agradaria
fer una expedició
amb amics
i companys
que vulguin
compartir l'expedició
i el trekking
no?
això seria
per el juny
de l'any vinent
però abans
abans
hi ha un repte
que és el
per això
em vaig preparar
aquest 14
més 1
jo m'agradaria
fer la gran travessa
de la Via Làctea
que
que puja
un 7.000
per una ruta nova
i va amb un 8.000
tot això seria
una travessa nova
que faria
amb un parell
de companys
amb molta experiència
també
i que
té un pressupost
agosarat
i dependrà
una mica
si ho podem fer
en aquesta propera
primavera
en la que
ens hem de desplaçar
a Nepal
i Tíbet
novament
no?
és a dir
que fareu primer
la Via Làctea
i després
el darrer 8.000
sí
tot i que també
estarà pendents
d'això
d'aquests 9.000-8.000
perquè si
no podríem
tancar la llista
llavors
com aniria
a plegar?
Bé, d'aquesta llista
que en són sis
n'hi ha un que l'he fet
com t'ha dit
que al Borat Pic Central
els altres són
el Lotse Sar
i el Lotse Central
amb un hi havia anat
però
vaig acabar fent
el Lotse Principal
que era el Lotse Central
són difícils d'assolir
i els altres són
el
Can Xenxunga Central
Can Xenxunga Sur
una altra vegada
en aquella zona
i el Lyaluncang
que també està
en la zona
del Can Xenxunga
Bé, no sé
són reptes
que estan allà
i que
com totes les muntanyes
i nosaltres
estem de pas
i ja ho veurem
Per cert
que vens
de la Vall d'Aran
i vas estar a la Vall d'Aran
com l'has vist?
Doncs
bastant més recuperada
jo sé que la setmana passada
hi havia moltíssima gent
hi va estar la meva filla
i ara
aquesta setmana
doncs
també feia un dia
gris
però bé
molt tranquil·la
molt agradable
no vaig veure
cap dels companys
que havien estat
al Brought Peak
perdó
al G1
però
està
està
en el seu lloc
crec que
està
posant a tono
les muntanyes
estan molt verdes
i
a poc a poc
anirà venint
la neu
de l'hivern
I el Brought Peak
per l'any que ve
per quina època
de l'any que ve
de més o menys
a mitjans de juny
cap a finals de juny
per fer-ho el juliol
també
i suposo
tornar a primers d'agost
Molt bé
doncs ara
queda un impàs
per davant
home
que no pares
perquè continues fent coses
i...
Bueno
ara marxo als Alps
dissabte
quan vaig arribant
vaig també
a marxar als Alps
per al Mont Rosa
per una feina
i ara també
per una altra feina
i
bueno
això
em manté
en bastanta forma
la bicicleta
la muntanya
l'escalada
he estat en dues o tres ocasions
també practicant
i
combinant amb la feina
Òscar Gadiac
gràcies per acompanyar-nos
la marabona novament
i
anirem seguint
a través de les xarxes socials
a través de
quan arribis al camp base
que ens puguis notificar
que has fet noves muntanyes
per anar
explicant-te els oients
i gràcies a Tarragona Ràdio
i a tots els oients
perquè sempre em feu
un seguiment exhaustiu
i us agrada la muntanya
jo crec que
puc aportar una miqueta més
d'estímul
i d'estima
per la muntanya
des del meu prisma
moltes gràcies a vosaltres
fins aviat
Gràcies.