Demà comença ja el Festival Internacional Rec Festival de Tarragona, de cinema,
en la seva, ja no sé quantes edicions porten, però vaja, que torna el Rec a Tarragona,
dit res i curt, des de demà i fins al dia 8 de desembre, això és tot el que queda de setmana
amb diferents projeccions, però també amb events o activitats paral·leles.
Recordeu, eh?, el Reg l'anui, la nit bizarra, tot això, però si hi afegeixen o recuperem
les òpera Primes, Clàssics al dia, i jo diria que la novetat, no em voldria equivocar,
és mai first time, no ho sé, li preguntem al Javi García-Puerto, que avui mateix és
un home molt ocupat. Javi, bon dia. Hola, bon dia, Núria, com anem?
Hola, molt bé, el Javi García-Puerto, ja ho sabreu de cada edició, és el director del
Festival Rec. Primer que tot, aclareix-nos, Javi, que tenim molt mala memòria. S'havia
fent mai del 3 al 8 de desembre, vull dir, primera setmana de desembre, el Reg?
No. Això és novetat, no? La veritat és que sempre està, bueno, la majoria, la gran
part de les edicions del festival, i suposo que és el que queda a la memòria popular
de la ciutat, és que és un festival de primavera, però després de tota la mogudeta
que va haver-hi l'any passat, que potser no es feia, potser sí, doncs ens vam haver de
moure a la tardor, i ara ens trobem que són, més que tardor, estrenem l'hivern,
pràcticament, perquè ha deixat de fer sol, i, bueno, és el moment ideal per ficar-se
dins d'una sala de cine i gaudir del cinema.
Ah, de fet, enganxeu, a més, aquest cap de setmana tan especial, tan llarg, no?,
que hi ha el tema del pont, i llavors també, no ho sé, com ha quedat de gust.
Sí, bueno, és una prova, diguéssim, que hem d'esperar a última hora, a veure si
funcionarà, de moment les expectatives són positives, perquè ja estem veient
entrades, però, bueno, a veure si la gent decideix, com que ja s'aniran per allà
al Nadal, potser volen quedar-se aquí a gaudir tot el cap de setmana de bon cinema.
Mentre aneu parlant amb el Javi, us recomano que visiteu la pàgina web del REC, perquè
allà utilitareu tota la informació de més, com a molt ben endreçadeta, molt ordenat
tot, és festivalrec.com. Javi, fes-nos, vaja, explica'ns també, més novetats d'enguany,
My First Time, és novetat? Doncs sí, mira, l'has encertat, ja veig que has fet els
euros, t'has mirat bé la web... Saps què passa? Que és que hi ha qui diu que ja és
de culta. Ah, mira, mira, doncs la novetat principal d'enguany, sí,
és My First Time, el meu primer cop es dedica a recuperar pel·lícules de directors
que ara ja són consagrats i que potser no vam conèixer o potser ens hem oblidat de
quins van ser els seus principis. I això serveix una mica també per incentivar els nous
creadors per dir, mira, veus, fins i tot és que ara estan molt consagrats, van tenir uns
principis. I també per mostrar al públic aquest gènere, que bé, que no és un gènere,
sinó això que potencien nosaltres les primeres pel·lícules dels nostres directors, de vegades ja
tenen totes les característiques que després es desenvoluparan al llarg de la carrera dels
grans directors. I és clar, nosaltres donem l'oportunitat al públic ja de ja conèixer un director
des dels seus inicis. Hem volgut encetar aquesta primera vegada, la primera vegada del
meu primer cop, amb Agustí Villaronga. Agustí Villaronga és un director precisament que es va fer
molt famós en la seva última pel·lícula, Panegra. Va guanyar totes les golles i els gaudits
possibles i va anar molt bé a taquilla i tot. Però clar, el gran públic el va conèixer
llavors sense saber que tenia una llarga carrera a les seves esquenes. I hem volgut
recuperar la seva primera pel·lícula, Tras el cristal, que de fet va ser la que li va fer guanyar el
respecte de tota la professió i ja convertir-lo en un director de referència per a molt públic
en el seu moment. El que passa que és això, que el gran públic la té una mica descuidada
i hem volgut recuperar-la. I l'Agustí Villaronga, que ara mateix està preparant la seva
pròxima pel·lícula, que hi ha molta expectativa, El rei de l'Habana, doncs ha fet una aturada
en aquesta preparació, que ja està pràcticament rodant, per venir a Tarragona i presentar
Tras el cristal amb nosaltres el dia 5, dijous, al Metropol.
Molt bé. El dia 5, dijous dia 5, al Metropol, Agustí Villaronga presentant la seva primera
pel·lícula, Tras el cristal, una pel·li de terror, eh?
Pràcticament, pràcticament. Una pel·li inquietant i turbadora, que no deixarà indiferent
a ningú i ens explicarà per què, des que la va fer, va ser un director a tenir en compte
i que, de fet, moltes vegades directors com Guillem Morales o J. Ballona, els que ara
són els directors de terror o balagueró, citen moltes vegades Villaronga com un director
de referència que es va incitar a fer cinema, perquè vam veure que des de casa nostra
es podia fer un cinema molt potent. Per això també hem volgut recuperar aquesta primera
obra, perquè va ser un referent com per una generació, que ara són els que actualment
estan dirigint les obres d'èxit.
I la segona de les primeres vegades serà l'antiga audiència dissabte, no?
Serà l'antiga audiència dissabte, que és una sessió golfe, a les 12, i és la pel·lícula
Fotos, una pel·li molt peculiar que va tenir un impacte molt fort en el seu moment. Va ser una
pel·lícula d'aquestes que sorprenen a tothom. I que, bueno, citarem el que va dir Tarantino
quan la va veure a Sitges.
Digues, digues.
Va dir que era una pel·li pervertida i sexy, alhora que molt divertida.
I després no es va cansar de repetir i que li havia agradat molt, que era la millor pel·li
de l'any. Hi ha una curiositat que ens va explicar el director, que a Tarantino que l'any li van
donar el premi de la màquina del temps, que és el guardador que donen a Sitges com a tota
una carrera. I es va dedicar tota la roda de premsa de presentació del seu premi a parlar
d'aquesta pel·li, perquè l'havia vist la nit abans i es va quedar flipat. I llavors,
doncs, des de llavors la van anar recomanant. I en el seu moment va ser un impacte molt fort,
però va ser tan contundent que va anar fins i tot malament pel director, perquè li va
costar deu anys fer una pel·lícula nova. I clar, va quedar com una opera prima de referència,
però alhora maleïda, també. I per explicar tot això i per gaudir d'aquesta pel·lícula,
que és una bogeria autèntica, tindrem el seu director Helio Quiroga amb nosaltres
i que prèviament, igual que l'Austí Villaronga, farà una masterclass a la URB.
És pel·lícula dramàtica, divertida... Bueno, difícil, no?, de catalogar pel que dius.
Sí, sí, sí. Té canvi de gènere, té molt de girs que no t'esperes, té participació d'actors
referents o, bueno, difícils de qualificar, com el Miki Molina, no?, que en aquell moment
sortia moltes pel·lícules. O la Diana Penyalbert, que va ser molt coneguda per una sèrie que es deia
Xiques d'Hoy en Dia, i que, justament, abans de fer fotos, havia fet una pel·lícula d'un director
ara molt conegut. Diana Penyalbert, abans de fer fotos, va ser la protagonista femenina
de Blind Dead, coneguda aquí com a Su madre s'ha comidat a mi, perro, que és la segona pel·li
de Peter Jackson, director de la trilogia de El senyor dels anells.
Bé, bé.
Imagina't quines voltes que dóna la vida.
Totes aquestes voltes o curiositats de cinema, teniu un raconet a tots els participants
del REC per discutir-ho, per parlar, totes aquelles activitats paral·leles, més enllà
de les projeccions de pel·lis?
Sí, home, clar, doncs mira, imagina't la pel·lícula Fotos, ve el director, després podrem
parlar amb ell, i sempre ens trobem quan s'acaba l'activitat sempre hi ha alguna activitat
pots, no?, per exemple, quan acabi la inauguració amb 300 cristals, després ens trobarem al
cafè del Metropol, quan acabi fotos anirem al barquí, no?, i també hi ha d'altres
cestes molt esperades, com és la nit bizarra, per exemple, que, bueno, allà ja no es va
xerrar sobre pel·lícules, allà es va reventar, reventar de riure, reventar les retines,
perquè es passen coses terribles, i bueno, a més de la col·laboració, com ja va ser l'any
passat, del col·lectiu de la Inèrcia, que farà un muntatge d'aquests, de vídeos
despaterrans, tindrem també un dels grups més bizarros, però alhora creatius i divertits
de l'última fornada espanyola, que són los ganglios, que, bueno, només heu de buscar
a YouTube algun dels seus vídeos, i a veure on quina ironia tracten el món cultural i
virtual actual. Bé, on serà això, la nit bizarra?
Serà el divendres, dia 6, a la sala 0.
Divendres, dia 6, a la sala 0, val.
Molt bé.
Doncs hem parlat del My First Time, hem parlat de la nit bizarra, ràpidament a
Javi, perquè no podrem passar per tot arreu. Què més destaques?
Home, doncs no ens podem oblidar el que és el cor del festival, que és el concurs
l'Òpera Esprima, en el qual presentem un reggae chain de més de 10 pel·lícules
procedents de tot el món, d'espais tan llunyans com Nova Zelanda o Georgia, a les més
clàssiques com Itàlia o Estats Units, referent a espais. També hem de dir que totes
les pel·lícules són estrenes a Catalunya, fins i tot ja 5 que són estrenes a Espanya,
i una d'elles és estrenar a Europa, que ve de Mèxic.
On veurem la projecció de les Òperes Prima?
Això és totes les pel·lícules a la sala de l'antiga audiència, a la plaça del
Balló, a la para alta de Tarragona, a diversos horaris, les 6, les 8, les 10, i la
voluntat és que hi hagi una mica per a tots els públics, totes les audiències, perquè
hi ha gent que pot pensar, ai, bueno, és que això del cine d'autor a mi no em va gaire
i tal. Bueno, segur que també trobes una pel·lícula per a tu, perquè el que volem fer és
una panoràmica de com els nous autors, com els nous directors joves, entren al món
del cinema. Llavors mostrem tots els estils i gèneres d'un espectre molt ampli, de l'una
a l'altra. O sigui que pots trobar una pel·li molt d'autor pràcticament experimental,
pràcticament artística, fins a una comèdia convencional que directament el que fa és
gaudir d'una bona estona.
Molt bé. Trobareu tota la llista de pel·lis que entren en aquesta Òpera Prima,
en aquest concurs, doncs també a la pàgina web del REC. Més cosetes ja per anar acabant,
Javi.
Bueno, doncs podríem destacar La Cluenda, que farem com sempre un espectacle de producció
pròpia en guany, basat en un documental que s'està preparant sobre la visita que
va fer Gaudí, de Gaudí no, Dalí a Tarragona, ara fa 40 anys, just en guany fa 40 anys,
i va ser una visita prou estrambòtica que encara recorda a la ciutat, que va anar visitant
pujant en un elefant de caltró per tot arreu, després va anar al camp de mar, etcètera.
O sigui que recuperarem imatges d'arxiu, músiques del moment, etcètera, per fer La Cluenda.
i també podríem destacar, com no, els autors locals, que seran aquest dimarts,
que hi ha molta i molta expectació.
Molt bé, doncs ens quedem amb tota aquesta informació i més que trobareu dins la pàgina
festivalrec.com. Comença el REC demà i fins al 8 de desembre amb mil coses,
bàsicament projeccions cinematogràfiques, això és veritat. Us recomanem que visiteu la pàgina
i treu la vostra pel·lícula i compreu també els abonaments, que sortirà una miqueta més
baratet, i podreu gaudir del REC en tota la seva plenitud.
Javi García Porto, felicitats per aquesta nova edició i moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres i ens trobem a qualsevol de les projeccions del REC.
Una abraçada.
Una abraçada.