Tot seguit us fem una proposta visual,
una exposició de fotografia que començarà s'inaugura
aquest proper dimecres, dia 5 de juny, a dos quarts de vuit del vespre,
al pati del rei Jaume I, això és a l'Ajuntament de Tarragona.
Una exposició fotogràfica de la fotògrafa tarragonina Genoveva Seidú.
Genoveva, bon dia.
Hola, bon dia.
Li has anomenat Tempesta Nòmada, Normanda, perdona.
Tempesta Normanda.
Sí, Normanda.
Ara entrarem a valorar o a que ens expliquis una mica físicament
com és l'exposició.
Fotografies, pel que veig, en blanc i negre, precioses,
de paisatges en què hi ha el mar sempre de fons, no?
És un blanc i negre amb un virat.
Vull dir que és com una mena de reconstruir la idea d'una imatge una mica antiga,
perquè les tempestes en realitat són atemporals
i jo crec que van retratades des de fa molt, molt de temps.
I m'agrada molt el blanc i negre amb aquest to una mica
que li dona més potència a la foscor de lo que és una tempesta d'aquesta...
És un to, com vols dir, virat.
Un virat.
Un virat com potser un sèpia.
Aquí és un virat una mica verdós.
Ah, que sí, sí.
Perquè en realitat la mar, quan està així desmuntada,
agafa aquestes tonalitats una mica amb un punt de verd molt profund, molt fosc.
Us recomanem que mentre anem fent l'entrevista,
visiteu, si teniu a ocasió, la seva pàgina web,
Genoveva Seidoux, s'escriu a mi grega,
Seidoux, acabat amics,
i allí trobareu les fotografies d'aquesta tempesta normanda.
Les podreu veure, però a partir del rei Jaume I,
a partir de dimecres, el 5 de juny.
Genoveva, que jo no t'he entrevistat mai.
I en canvi tu, vaja, te veiem mil actes,
la majoria reivindicatius, no?
Fem fotografies, no és l'única cosa que fas,
però vaja, explica'ns,
quina és la teva activitat professional com a fotògrafa?
Vaig començar fa molt de temps,
amb càmeres analògiques,
que mon pare me va donar la seva,
i era pràcticament la fotògrafa de la família.
Quan hi havia una reunió,
doncs feia jo les fotos,
doncs me ficava un raconet,
així era una manera d'estar i no sense...
i després, ja fa uns...
El 2005,
em vaig posar malalta
i llavors em vaig dedicar a la fotografia,
com a mena de sortida d'aquesta situació en què em trobava.
Vaig aprofitar els diners que em van donar
quan me van anar com a edat de la feina per malaltia,
per comprar-me una càmera de fotos,
la primera digital,
que era una càmera compacta de gama alta,
i vaig començar a fer una primera exposició que és molt dura
i a poc a poc em vaig anar millorant,
comprant material més professional
i fa uns quatre anys que sóc aquí a Tarragona,
quatre anys i mig,
i vaig començar amb tot el moviment 15M i tal,
a donar imatges,
amb la que va ser la meva associació durant uns quants anys,
la Pepa Vives,
a donar imatges a tot aquest moviment de lluita,
de reivindicació, d'indignació i de cabrets.
D'aquí de Tarragona.
D'aquí de Tarragona.
Jo he anat a manifestacions a Tortosa,
però em centro molt en el que és aquesta zona sud de Catalunya.
És que jo t'he venut com a tarragonina directament,
doncs ets Jerobeva, però...
Jo soc francesa,
però ja estic aquí...
Ja estàs aquí.
Sí, sí, sí.
Llavors vas començant la foto,
com ho diríem,
d'actualitat,
de denúncia,
amb fotos més artistes.
Sí,
he continuat amb la fotografia,
que se li diu fotografia d'autor,
que és la fotografia no fotoperiodística,
però m'estic especialitzant bastant en fotoperiodisme,
fotografia política,
col·laboro molt amb l'iniciativa,
perquè crec que la fotografia és un instrument
que permet donar ràpidament
un estat d'una situació d'un moment donat.
És una instantània, no?
És la definició pròpia.
I m'agrada molt el fotoperiodisme
perquè el fotoperiodisme no és...
és una fotografia que és molt real,
és a dir,
que no hi ha manipulació.
Jo tinc un gran dilema
amb totes les manipulacions digitals
que es fa ara a la fotografia,
que és un altre art,
vull dir,
jo li dic art digital,
no tinc res en contra,
però a mi personalment no m'agrada,
perquè l'essència de la fotografia
és captar el moment,
l'instant,
com se diu el nom instantània,
l'instant,
en el moment precís
en què cal fer-ho.
I d'altra banda,
ara amb tots aquests moviments,
manifestacions,
de tota mena,
ja m'he creat una mica
com a portal independent
d'un mirall de la ciutat.
És a dir,
que si puc anar a una manifestació
vaig
i crec una pàgina
al meu web,
tinc també un Facebook,
on enllaçui la gent
va mirar les meves fotos.
I és com una mena
de feina periodística
centrada en la lluita de Tarragona
i en l'activitat política
pel que fa a l'iniciativa.
Tens les fotografies
penjades a la teva pàgina web,
allí són accessibles,
se poden veure,
però quina reddit monetària entreus.
Vius de la fotografia?
Públiques,
te demanen fotos per utilitzar?
Jo cada any faig calendaris
que venguin a la gent.
Tinc uns quants clients
que volen que li faci fotos
o d'art o de lo que sigui.
Vaja que sí.
Què vas a fer?
No, no, no.
Jo no puc viure d'això,
però vull dir que l'interès que en tinc
em compensa molt.
Crec que és una feina,
la foto periodística,
és una feina bastant útil
perquè dona un senyal,
un indici,
un referent de lo que ha passat.
Poden negar gent que no hi ha estat,
però si tu tens una foto,
demostra que hi ha hagut aquest esdeveniment,
aquesta manifestació,
amb tanta gent o amb poca gent.
T'he preguntat això,
perquè a vegades el tema fotoperiodístic,
a no ser que estiguis,
no ho sé,
que estiguis en un gran mitjà i tal,
queda una mica desvirtuat,
en el sentit que,
sobretot si fas actualitat,
qualsevol persona va amb una càmera digital,
fa clic, clic i ja està.
És el gran tema que tenim tots els professionals,
tots els fotoperiodistes,
cada cop que ens trobem una manifestació,
el tema surt,
o cada cop que conec un altre,
que ens creuem fotoperiodistes,
tenim aquest discurs,
que és que ja viure del fotoperiodisme
és molt difícil,
perquè precisament això,
tothom fa fotos,
però tothom fa fotos en tots els sectors,
i després hi ha una diferència,
es veu la diferència,
vull dir,
entre una persona,
que és només una qüestió,
una qüestió de professionalisme,
no és una altra qüestió,
però és com si jo ara,
jo no podré fer vídeo,
jo no sé de vídeo,
llavors no gosaria fer res amb el vídeo,
perquè vull una,
m'agrada que les coses estiguin ben fetes,
si no estan ben fetes no cal fer,
bé,
se'n poden fer,
però no se pot presumir,
és com si jo me compro un piano,
començo a tocar el piano i dic,
ja soc pianista,
no,
estic aprenent a tocar el piano.
Realment la diferència es veu,
us recomano,
eh,
que mentre anem fent la xerrada,
per l'estar molt bé,
és el que podem fer per la ràdio,
però de veritat,
heu de veure les fotos de la Genoveva.
Genoveva Say Dogs,
i la trobareu,
trobareu a la seva pàgina web,
amb bé una quantitat,
una amalgama de fotografies,
ordenades,
no,
per les diferents,
els diferents actes a què és anat,
les diferents manifestacions,
quina és la que recordes,
d'aquests actes reivindicatius,
quina és la que recordes,
més emotiva,
o no ho sé,
la que destacaries?
Unes quantes,
vull dir,
les,
òbviament,
les de la vaga general,
potser l'última,
que hi havia tanta,
tanta gent,
que,
a més a més,
la part de davant
anava molt ràpid,
i després hi havia com un buit,
i després hi havia una segona meitat
de manifestació,
que anava una mica més a poc a poc,
i els carrers s'estaven a rebossar de gent,
va ser molt impressionant,
perquè jo,
quan faig les fotos a una manifestació,
òbviament faig les fotos a la capçalera,
però sempre m'hi trobo un punt,
una mica sobrelevat,
i deixo passar tota la manifestació,
per poder fer una avaluació de la gent que hi ha,
i també per tratar tota la gent que hi ha darrere,
perquè una manifestació no,
només una capçalera,
a la capçalera hi ha la gent potser representativa,
de cada plataforma,
de cada col·lectiu,
o de cada partit o sindicat,
però la gent que hi ha darrere
és la que fa realment
que la manifestació sigui un èxit o no,
i l'engenyositat de la gent
amb els cartells,
o la gent que va en família,
amb els cotxets,
el verenar pel nen,
el bocadí de notsia,
és que és molt bonic,
i aquí les manifestacions a Tarragona
tenen aquest punt
de podem reivindicar,
però no cal ser violents.
Això es veu molt bé,
per exemple,
per dir-ne només
algun del grup
de les mil fotografies,
dels mil grups
que hi ha a la pàgina
de la Genoveva,
amb les fotografies
de la Marea Groga,
que és aquesta manifestació darrere
que hi va haver
dels sindicats d'educació.
Sí, sí.
N'hi ha moltes,
per exemple,
no ho sé,
el març del 2012,
com deies,
la vaga general,
el maig del 2012,
acampada a Tarragona,
o la visita de Boiruïd,
com si de sanitat també a Tarragona.
Això va ser èpic.
Sí? Per què?
Explica'ns alguna curiositat,
si no aquesta alguna,
alguna, perquè clar,
anar a fer fotos a manifestacions,
deu tenir-lo seu.
No, és que la situació,
com em pots imaginar,
és molt tensa,
la situació,
tant per fotoperiodistes,
com per la gent que es manifesta.
Ara, diria,
aquí a Tarragona s'ha calmat una miqueta,
però l'han passat,
hi havia realment molt mal ambient.
i les càmeres a prop
no deuen agradar gaire,
no?
No, no,
la que va ser la meva associada,
Pepa Vives i jo,
ens vam portar a mirar les fotos
i es van muntar
un enderruïd,
una mica gros,
perquè no fem res de dolent,
només fem la nostra feina
de donar imatges
a el que està passant.
i els vam explicar
que a nosaltres
no ens importava
si el mosso portava
qui era,
si es deia
Juan o Pepito o Joan,
només era el símbol
d'un uniforme
amb la gent
que s'està manifestant darrere.
Però va arribar un moment...
Vau haver de donar explicacions
del que era.
Sí, sí, sí.
Però,
i d'altra banda,
també els manifestants
ens deien
és que no voldríem
sortir a les fotos.
Ja, ja, ja.
I ara això ha passat una miqueta,
perquè clar,
en realitat
el moviment s'ha consolidat tant,
que en realitat
ja estem tots,
tots fitxats,
vull dir,
tots.
I no...
Dins del que passa aquí
a Tarragona
tenim sort.
Jo no sé
què passaria
si fes la mateixa feina
a Barcelona.
Potser hauria acabat
com un dels fotoperiodistes
de Madrid
que anava a buscar
la casa seva.
Llavors hi ha una mica
d'atenció
d'aquest punt de vista.
Però aquí,
per ara,
per ara no.
Potser perquè hi ha
una bona gestió.
I per què deies
això de la visita
del Bui Ruiz,
per exemple,
que va ser una...
Perquè precisament
és aquell dia
que mos van...
Llavors jo ho tinc...
Us van cridar
i us van dir
a veure què esteu fent.
No, no,
es m'han portat i tot.
Ah, val, val, val.
Sí, sí, sí,
per mirar les fotos.
Que feien la seva feina,
vull dir que han de fer
la seva feina,
però jo vaig viure
com una cosa
bastant violenta.
Perquè no fèiem res...
Vull dir,
no estàvem aquí
donant cops
amb la càmera
ni fèiem res
d'il·legal.
Només fèiem
la feina
de retratar
un esdeveniment.
Aquesta part més social,
aquesta fotografia
de manifestacions,
és una de les facetes
més conegudes
de la Genoveva.
A més,
la veureu,
la trobareu a totes,
a càmera en mà.
Però ens ha agradat
també descobrir-la
en la seva faceta,
doncs,
la d'autor,
com dius tu,
la més artística.
I aquí entrem en matèria,
és el que podrem veure
al pati del rei Jaume I,
a l'Ajuntament,
a partir de dimecres,
a dos quarts de vuit
s'inaugura
Tempesta Normanda.
Precioses les fotografies,
també les veiem a la web.
D'on surten?
Quins paisatges són això?
Aquesta exposició,
en realitat,
fa molt, molt de temps
que la vull fer.
I, clar,
per poder fer
la col·lecció
de fotografies,
cal estar al lloc
precis en el moment
en què hi ha
una tempesta ben grossa.
A les fotos
es pot veure
que aquesta tempesta
va ser molt, molt,
molt violenta.
Però tempesta
et refereixes al mar.
Hi havia una ventada
que sort que venia del mar.
No plou, però no plovia.
No, no plovia.
De fet,
se va aixecar
després el dia
i a la tarda
hi havia sol.
Però el vent
bufava tan fort,
suposo que havia plogut
a la nit.
A la nit havia plogut,
però ja
feia massa vent
perquè pogués
continuar a ploure.
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
i...
totes les fotos
són d'un sol dia.
Sí.
Tret de la de la...
de la onada
està així molt esculpida.
Totes les restes
són d'un sol dia
del 5 de gener del 2012.
fotos del matí
i de la tarda.
Al matí està tot fosc
tot ennubolat
i a la tarda
ja s'aixeca el dia.
No estan fetes
des del mateix lloc?
És...
són...
2.000-3.000 metres
de costa Normanda.
Val.
És el mateix lloc.
Sempre des de terra,
clar.
No,
hi ha
tota una sèrie de fotos
d'un sol mar
que estan des de dalt
hi ha Penya Segata
i a Normandia hi ha Penya Segata
que cauen
d'un centenari de metres
que cauen
tot dret al mar.
i després
després de la tarda
vam baixar a la platja
i és la segona
el que seria
la segona part
de les fotos.
Molt bé.
Tot d'escuma
i de...
Fotos precioses
en blanc i negre
però com deia
amb un mirat
així verdós
en què hi ha
doncs un tros de...
es veu moltes vegades
el Penya Segat
o el que és la terra
amb l'herba
però sobretot
es veu al mar
i s'intueix el vent.
és que quan es veu
els Penya Segat
i es pensa que els Penya Segat
són 100 metres d'alçada
llavors
ja et pots fer una idea
de la potència
de la mar
d'aquest dia
perquè ja
en la foto
que surt al cartell
hi ha com 400-500 metres
només d'escuma
i això vol dir
que mar en dins
les onadas
són de no sé quants metres
i és preciós
perquè el mar
agafa unes textures
brutals
no?
Sembra mármol
quan agafa aquest color
és que realment
la mar és molt
molt perillosa
increïble
escolta
ho buscaves
t'ho vas trobar
tens certa
tirada cap al mar
o com va això?
Normandia
és el lloc on
vaig passar
tots els estius
des que soc petita
llavors
ja ho tinc fàcil
i com és un lloc
bastant austral
doncs
també volia traduir
aquesta dimensió
de fi del món
ui de fi del món
si és que tenen
un puntet d'això
les fotos
o que et fas petit
no?
ho deixem aquí
perquè no tenim més temps
se'ns ha fet la una
hem esgotat tot el temps
ens hem deixat
un munt de coses
per dir i per fer
però simplement
l'última recomanació
abans de les notícies
aneu a partir del dia 5
a partir de dimecres
al pati del rei Jaume I
i gaudiu
d'aquesta tempesta normanda
de la Genoveva Seidux
ha estat un plaer
Genoveva
igualment
moltíssimes gràcies
Núria