I us volem recomanar a partir d'ara acostar-vos a aquesta tarda a l'antic ajuntament
quan s'inaugura l'exposició Catalunya Bombardeixada,
75è aniversari dels bombardeixos sobre la població civil.
És una mostra organitzada pel Muriel Democràtic.
Avui a la tarda es farà un homenatge, un sentit homenatge a la població tarragonina
que va patir els efectes d'aquells bombardeixos.
I avui volem recordar que hi ha fet històric, volem rememorar-ho,
ho fem en conversa amb el director del Museu d'Història de Tarragona, el Lluís Balard.
Lluís Balard, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
I bon any, que no ho havíem dit abans. Bon any també, eh?
Bon any, 2013.
Quan va ser, quan es va poder escoltar aquest so damunt de Tarragona, damunt de la ciutat?
Aquest so es va començar a escoltar el 17 de juny de 1937.
Abans hi havia hagut un bombardeig naval, però diguem que el gran setge, la gran batalla aquí, va ser aèria.
I el primer bombardeig va ser en aquesta data.
Quantes persones hi van perdre la vida en aquest bombardeig?
En aquest primer bombardeig hi van perdre la vida 9 persones, hi va haver més de 40 ferits i unes 9 o 10 cases destruïdes.
El que passa és que l'efecte psicològic sobre la gent va ser molt més elevat.
Primer, fins aleshores, la guerra havia estat lluny de Tarragona, o aquí s'entenia com que era lluny.
No hi va haver sublevació militar, les tropes se'n van anar al front d'Aragó,
per tant, aquí a Tarragona, una ciutat tranquil·la, on la guerra era una cosa que sortia gairebé als diaris.
I de cap i volta es troben que aquí s'obre un front de combat i que plouen bombes des del seu.
A més, en aquest primer bombardeig va ser fet a molt poca alçada i buscant objectius concrets,
i això va atemorir molt la població civil.
Quins eren aquests objectius que buscaven a...?
Doncs, bàsicament, per exemple, llocs significatius.
Per exemple, al carrer Méndez-Núñez hi havia la seu de la FAI
i allà es va anar a bombardejar expressament el lloc aquest i d'altres llocs així especialment significatius.
No tant objectius militars tipus la CAMSA o coses d'aquestes,
que després sí que va ser l'objectiu dels bombardejos,
sinó puntualment llocs on atemoria la població.
Aquí podrem veure, en aquesta mostra que avui s'inaugura,
i com anirà una mica l'acte d'homenatge als bombardejats?
Bé, la mostra aquesta que avui s'inaugura
és una exposició itinerant, està corrent per tot Catalunya,
nosaltres l'hem anat a buscar a Vilanova i...
A més, a més, literalment, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè, de fet, ahir vostè estava allà a Vilanova.
Exacte, recollint l'exposició amb una furgoneta de l'Ajuntament,
i d'això la vam portar aquí i ens la vindran a buscar la gent de Figueres,
que se l'enduen cap allà a final del mes.
I és una exposició, per tant, que s'adequa a cada un dels llocs que va visitar.
Aquí, a Tarragona, hem posat material d'hemeroteca de l'època
i els manuscrits del periodista Lluís de Salvador,
que va fer una crònica extraordinària sobre els bombardejos,
i una bomba que està en els fons, una bomba d'aviació,
que està als fons del museu, procedeix del fons Moles,
i està allà com a exemple d'allò que ens queia a sobre.
Carai, és molt gran, aquesta bomba, la que es pot veure, no?
Fa cosa d'un metre de llargada.
De nedo, no? S'ha de dir que eren bombes.
Qui les tirava, aquestes bombes? De quins avions que hi havia?
Aquí, en majoria, l'aviació legionària italiana,
és a dir, els avions del senyor Mussolini,
que tenien la base a Mallorca i venien a bombardejar
tota la costa mediterrània.
I esporàdicament hi va haver algun bombardeig
a càrrec d'avions alemanys.
I aquell 17 de juny de l'any 37,
què va passar perquè escollissin Tarragona,
que en principi no estava...
Estava com a més apartat, com dèiem al començament de...
Es tractava d'obrir un nou front de guerra,
un front com els altres,
però en aquest cas des d'un bombardeig aèri
per minar la moral de la població civil,
del recolzament que es podia donar
les tropes de l'exèrcit popular,
que estaven convertent la sublevació i tal,
es minava a partir de veure que podien venir impunement
avions a bombardejar la ciutat
sense que hi hagués una resposta efectiva.
Si bé és cert que es van posar
canons antiaeris que van permetre, van fer, van obligar
els avions de bombardeig a volar a una major alçada
i per tant tenir menys previsió en el bombardeig,
el cert és que venien, bombardejaven
i se n'anaven amb prou feines baixes.
De fet, se'n recorda una,
que és aquest avió famós que està submergit,
que ara deu estar per allà a la punta de la Mora,
perquè les barques de l'arrossegament
l'han anat movent d'aquí cap allà,
però vaja, a part d'aquestes,
si no hi ha poques baixes,
i la població civil de Tarragona les patia,
fossin de l'ideologia que fossin.
Sens dubte, aquí segurament hi havia partidaris
dels rebels, de les tropes del bàndol franquista,
però també patien igualment els efectes
d'aquests bombardejos, com qualsevol altre.
Van ser, per al que entenc, diversos dies de bombardejos?
Van ser molts dies de bombardejos,
ara no mateix, no recordo el nombre que hi va haver,
però n'hi va haver moltíssims de bombardejos.
Bombardejos que s'entraven en bona part
sobre instal·lacions d'interès estratègic militar,
com eren els dipòsits de Camsa,
el port i l'estació de Ferrocarril,
amb la part baixa de la ciutat.
Va patir molts bombardejos,
de fet, la tabacalera també es va veure afectada
i d'altres parts, però d'altres que es feien sobre la trama urbana,
és a dir, directament buscant objectius civils.
Hi ha una fotografia,
és que és boníssima aquesta fotografia,
jo no sé si es podré veure també la vostra,
però crec que està pressa des de dalt d'un avió,
i es veu la bomba literalment caient sobre la ciutat.
Sí, sí, és una pràctica habitual dels militars,
el fotografiar, ara filmar, les coses que fan,
si compleixen els seus objectius o no.
I aquesta és una fotografia que ve dels arxius italians
i que va estar publicada fins i tot en premsa,
on es pot veure claríssimament dues bombes
que estan caient sobre del port de Tarragona.
A banda de la bomba que es podrà veure a partir d'avui
a l'antic Ajuntament de forma física,
aquesta bombada d'un metre de llargada,
què més ens presenta aquesta mostra,
aquesta exposició del Memorial Democràtic?
Bàsicament és els 14 panells
que han elaborat el Memorial Democràtic
on rememoren els bombardejos sobre Catalunya,
fent un repàs geogràfic
de cada una de les zones bombardejades,
explicant les mesures de prevenció,
de protecció civil que es prenien,
és a dir, els refugis que es van fer,
i es fa una reflexió final sobre la vigència
del que va començar aleshores,
el traslladar al front de guerra
sobre de la població civil.
I ara ho estem veient constantment,
que les guerres que es fan,
això és la pràctica diària i sistemàtica
i deixa d'haver una diferenciació clara
entre personal combatent i personal no combatent.
Amb una guerra, per desgràcia, ara,
tothom hi està implicat.
I aquest és el missatge de dir
això no ha de passar,
és el que pretén l'exposició aquesta.
Quan es van produir els bombardejos
a sobre Tarragona,
ja existien els refugis antiaeris?
Alguns dels quals, per se'n recordem,
s'han rehabilitat,
per tant que puguin ser visitables aquí a la ciutat?
Sí, sí, no, no.
Els refugis antiaeris van ser la resposta
als bombardejos.
És a dir, l'arma aèria era molt desconeguda.
Les primeres instruccions de les autoritats republicanes
inclús deien que no s'ha de preocupar
perquè d'un edifici de planta baix i tres pisos
una bomba no passaria del pis més alt
i que, per tant, no passava res.
Després, quan van començar a caure bombes,
es va veure que, efectivament, sí que passava
i que els edificis queien sencers
i que, per tant, calia determinada protecció.
A partir d'aquí es van començar a construir refugis,
alguns per iniciatives veïnals o particulars
i d'altres, doncs, per organitzacions,
fins que el sindicat d'arquitectes,
l'equivalent al col·legi d'arquitectes,
es va fer càrrec del disseny dels refugis aquests.
Es va fer una inspecció per la Junta de Protecció Civil,
els que no eren segurs,
perquè n'hi havia d'altres que gairebé eren més perillosos
o igual de perillós ficar-se a dins,
que no pas està sota el bombardeig,
doncs, aquests es van tancar
i es van fixar unes normes
que, bàsicament, era que un refugi
havia de tenir un mínim de dues entrades.
No podia tenir una sola entrada
perquè, si quedava tancada,
allò era una trampa mortal.
Quedava allí tothom...
Una tomba.
Exacte, enterrats en vida.
L'accés havia de ser en zigzaga,
de manera que materials projectats
no impactessin directament sobre la gent,
sinó que haguessin de fer un recorregut rebotant
i anar perdent velocitat,
i havia de tenir una sala
on l'ona expansiva,
en cas que hi hagués una explosió a l'entrada,
pogués dissipar-se
amb sortides d'aire a l'exterior,
de manera que s'habitava
el fet que caïs gent
i hi haguessin accidents
perquè l'ona expansiva
feia caure la gent i coses d'aquestes.
És a dir, un seguit de mesures
que finalment es van revelar molt eficaces
i la veritat és que els refugis
van ser una excel·lent defensa
davant d'aquests bombardeixos.
D'aquests bombardeixos.
Un bombardeixos que podran rememorar
a partir d'avui en aquesta exposició
del Memorial Democràtic.
Avui, per cert,
la inauguració es fa a la tarda,
recordem que és a les 6 de la tarda,
amb el dient d'alcalde de Patrimoni,
Carme Crespo,
i el director del Memorial,
que vindrà aquí a Tarragona,
Jordi Palou.
Com està per cert el Memorial?
Funciona? Existeix?
Sí, sí, el Memorial existeix.
Va canviar de departament
perquè el Memorial es va crear
al Departament d'Interior
i ara està a presidència,
crec recordar,
però existeix
i continua funcionant
i promociona activitats
d'aquestes menes,
d'aquesta mena.
Jo crec que ens n'hem d'alegrar
tots plegats
perquè l'època aquesta
i els fets que hem permès
recuperar la democràcia
al nostre país
doncs val la pena
recordar-los
de manera molt activa.
Hi ha també conferències,
no crec,
al voltant de la mostra?
Sí, sí, sí.
El 24 en farà una
en Jordi Piqué, no?
L'exposició aquesta
i els actes aquests
han estat organitzats
conjuntament
per tres departaments municipals,
la Biblioteca Meroteca,
l'Arxiu Històric
i el Museu d'Història.
L'antic Ajuntament
és la seu de la Meroteca,
allà hem instal·lat
aquesta exposició
i fem l'acte inaugural
i després
a la seu de l'arxiu
aquí a l'espai
Tabacalera,
a l'espai M2
es faran dues conferències,
una el 24 de gener
a les 7 de la tarda
que la fa
en Jordi Piqué
sobre els bombardeixos
a Tarragona,
Tarragona sota les bombes
i el divendres,
dia 1 de febrer,
es presenta
un llibre
que es diu
La idea
negre sobre blanc.
És un recull
d'articles
de Josep Alomar
que ha fet
el seu net
Ramon Alomar
Gràcia
on es fa
un perfil
ideològic
d'aquest personatge
dirigent
de la CNT
però alhora
un home molt preocupat
per la cultura.
Estem parlant,
recordem-ho,
de l'any 37
per tant,
això vol dir
que hi ha
moltes persones,
no sé si moltes,
però hi ha persones vives
que recorden aquells fets,
que han viscut aquells fets.
Sí, sí,
ben cert
que hi ha persones vives.
Estem parlant
d'un període
entre el 1937
i el 15 de gener
del 1939
que les tropes
franquistes
entren a Tarragona
i per tant
s'acaben els bombardejos
definitivament
han assolit
els seus objectius.
Per molta part
de la població
l'única bona notícia
era aquesta
que ja no hi haurien
bombardejos
davant de la situació
de desolació
i això.
Per tant,
hem volgut portar
l'exposició
ara al mes de gener
per commemorar,
per recordar
el fet aquest
i fer un homenatge
a totes aquelles persones
que les van patir
si no directe
i indirectament
perquè hi ha
persones
que les van patir
alguns
els adults
ja pràcticament
no en queden
però infants
sí que n'hi ha forces
que poden recordar això
i més enllà d'això
aquells que van perdre
un parent
en una acció d'aquestes
perquè
hi van haver
alguns casos dramàtics
que no se'ls reconeixia
cap mena
d'indemnització
ni coses
per l'estil.
Doncs serà un acte
ben emotiu
d'aquesta tarda
la si es recordin
a l'antic ajuntament
amb la inauguració
d'aquesta mostra
de la qual avui
n'hem volgut parlar
aquí al matí
a Tarragona Ràdio
fins quan estarà
aquí a Tarragona
la mostra
fins quan la podrem visitar?
Estarà fins al diumenge
27 de gener
tot aquest mes
des del dia 10
fins al 27
que de fet es complirà
aquest aniversari
i aquest 75 aniversari
dels bombardejos
que serà justament
el 15 de gener
coincidirà
pràcticament
amb aquesta efemèride
Lluís Valar
moltes gràcies
per explicar-nos-ho
reitero
el que he dit al començament
bon any
esperem que aquest domeníster
sigui un any
positiu
i ens veiem
el vespre
a la tarda
molt bé
gràcies
moltes gràcies