Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot i això encara, malgrat tot, ja es diagnosticaran més de 300 casos en guany aquest 2013, per tant no es pot baixar la guàrdia.
De càncer de mama en guany es preveu que es diagnostiquin 460 nous casos, però hi havia dues dades positives i importants.
Per tant, una és una lleu disminució en el percentatge anual d'aquest càncer, hi ha una tendència decreixent d'un 1,9% anual, per tant hi és una notícia positiva.
I l'altre és el fet que la supervivència de 5 anys en aquest càncer ha passat d'un 67% entre el quinqueni 1985 i 1984, fins a un 83% a partir del quinqueni 2000-2004.
Això es deu per diferents factors, com puguin ser els programes de detecció precoç, la conscienciació de la població femenina en poder participar en aquests programes i en poder fer-se una mamografia cada dos anys, entre els 50 i els 69 anys, gratuïta i poder-hi participar,
i amb la millora de tractaments que s'apliquen en aquest i en la resta de patologies oncològiques.
Aquest matí hem escoltat la veu del doctor Kepa Amillà, doctor junt dels hospitals Sant Joan de Reus, ell explicava també aquestes causes i parlava de la quimioteràpia, de l'hormonoterapia.
El dia que vam fer el programa especial des del Tera de Tarrona ens en vol parlar una mica d'aquest programa.
També parlava de teràpia diana. En què consisteix?
És el mateix, és a dir, una teràpia diana, sobretot a partir que s'ha fet un primer tractament quirúrgic i posterior de vegades amb radioteràpia,
el que intenta fer és analitzar les teves cèl·lules, les teves molècules, saber en què fallen o quins són els mecanismes que provoquen que hagis tingut aquest tumor, aquest càncer,
i el que intenta fer és desarticular el funcionament de les teves molècules.
Per fer-ho molt senzill, el doctor, com ho va explicar fa uns anys aquí també en una conferència a l'Ajuntament de Tarragona,
d'alguna manera és com si tinguéssim la clau que entra dintre de la cèl·lula per tancar aquell mecanisme que fa que es reprodueixi malament i que provoqui el càncer.
Podem parlar que d'alguna manera arribarem a que ens tractin el nostre propi càncer.
I el que ve deia ahir el doctor Millano és que aquí a Tarragona, tant a l'Hospital Sant Joan de Reus,
que és el de referència, com aquí a Joan XXIII o a Tecla, que a Joan XXIII també visiten els doctors d'oncologia de Reus,
ja s'estan aplicant aquests tractaments.
Si es pot de forma ordinària i si no s'hi accedeix perquè també s'està fent o s'està participant en programes d'investigació d'aquestes noves molècules
o d'aquests nous fàrmacs i quan un malalt necessita poder accedir a aquest fàrmac,
òbviament, tot això regulat per la llei d'aplicació de fàrmacs, també té accés a aquests estudis internacionals sobre aquests nous fàrmacs.
Carany, jo m'imagino que d'això us ha d'estar a les informatives, s'explicarà això i moltes més coses, no?
Sí, de fet, a part de la recapta nosaltres tenim informació de tot tipus i estem oberts a qualsevol pregunta o consulta que ens faci la gent interessada.
Com ha previst la jornada d'això? On estareu? On us trobaran? A la ciutat?
Hi ha vuit taules repartides per tota la ciutat, una davant de l'Hospital Joan XXIII, una altra president Companys davant del Corte Inglés,
a la Rambla, cantonada de carrer Canyelles, plaça Imperial Tàrraco, a la Rambla Corte Fiel, Rambla Vella, cantonada Portalet i en Rovira i Virgili.
Com dèiem, hi ha força voluntaris que estaran en aquestes diferents taules, no?
Sí, comptem que aniran al voltant de Cent perquè, clar, estem allí moltes hores i té que haver cobert el torn de matí i tardes,
però la gent, tenim resposta per part d'elles i des d'aquí el nostre agraïment a tots els que col·laborin.
Serà un any molt especial perquè esteu d'aniversari, no? Joana, 20 aniversari.
Sí, 20 anys. Han fet moltes activitats, esperem ara també, bueno, tenim un programa molt llarg per acabar l'any
i la veritat, nosaltres, com ara ha dit la meva companya, la Lídia, estem molt il·lusionats a veure que Tarragona col·labora molt,
són molt solidaris i esperem, com tots els anys, recaptar perquè aquests diners també ajuden a l'entitat.
Nosaltres, com a voluntàries, ens donem molta satisfacció que quan ve una persona o treballadora social,
ens donen informe per demanar una ajuda, que nosaltres no tinguéssim un no, sempre un sí,
sí de pugueu ajudar i per això necessitem que la gent col·labori, necessitem aquests diners,
per no poder deixar d'ajudar la gent.
La nostra tasca, a part de l'investigació amb els doctors i així nosaltres,
és ajudar a la gent que necessita, perquè, malauradament, a part que tens la malaltia,
també s'hi troben famílies que no tenen feina, estan sols, i la veritat és que ho estan passant molt malament.
I nosaltres hem de sempre tindre el sí, sí de poder ajudar la gent i donar les gràcies a tothom que ens ajuda.
Això ens ho ha explicat també en alguna ocasió que també hi ha l'apartat de l'ajuda directa, no?
Sí.
Amb aquest suport que explicaves, David, vull dir que he hagut de fer un replanteixement de la situació.
Sí, partíem d'un inici, doncs primer, i això la Joana ens ho ha explicat més d'una vegada,
de començar a fer delegacions, d'anar a les diferents poblacions per crear una delegació
i llavors fer tot el que era promoció de la salut de cara al càncer
i explicar el problema d'etecció precoç de càncer de mama i d'alguna manera molt destinats
al tema aquest tant assistencial com de prevenció.
I la situació, no d'aquests anys, sinó d'allà fa uns anys,
el que ha fet és que la Lliga també destinés una part dels seus recursos
a un fet que inicialment possiblement no s'havíeu plantejat,
que era la beneficència, però entesa en el cas que el malalt que la sol·licita
pot demostrar a través dels treballadors socials, que són els que ens fan la sol·licitud,
que durant els tres mesos de tractament, doncs a causa del diagnòstic,
que té una minva d'ingressos i realment és el que provoca aquesta manca de recursos.
L'any passat vam ajudar en unes 84 famílies de la demarcació de Tarragona.
Altres anys hem pogut fer ajudes més dilatades en el temps, més prolongades,
però ara inicialment, i seguint uns criteris establerts per l'entitat,
durant els primers tres mesos de tractament, aquelles persones que via treballadores socials
ens arriba un informe i els nostres professionals el donen positiu,
tenen aquesta ajuda.
M'ajudo, com veiem directe, això es tradueix en recursos, en definitiva, en mi més.
Sí, sí, a part de l'ajuda que està fent Lídia i les seves companyes,
psicològicament també tenim la gran ajuda que tenim uns psicòlegs
i la Lídia, amb el seu grup, ajuden aquesta gent que estan passant,
perquè hi ha gent que també està molt sola, estan aquí i es troben sols,
llavors els han d'acompanyar.
Lídia, potser això hauries de parlar amb tu.
Sí, nosaltres fem acompanyament hospitalari,
o sigui, hi ha persones que no tenen només la malaltia,
sinó que tenen falta de suport familiar,
perquè per la circumstància que sigui estan sols o la família no els pot acompanyar,
nosaltres anem amb ells al metge, als tractaments,
inclús, doncs, si estan operats els fem acompanyament allí a l'hospital.
D'alguna manera penso que és un complement a la medicina, no?
L'enfermetat la pot curar la cirurgia i els tractaments
i després nosaltres podem donar el suport psicològic adequat
perquè hem passat pel mateix i coneixem perfectament
la situació d'aquella persona en la part emocional.
Suposo que l'agraïment deu ser infinit, no?
En aquests casos, l'agraïment que rebeu per part d'aquestes persones, no?
Sí, sí, evidentment, és una cosa que no es paga en diners,
però és molt superior, evidentment.
Sortim amb una gran satisfacció, no?
Perquè ara fa poquet, doncs,
ahir, precisament, a una persona se li va fer una gestió
i quan la vaig trucar per telèfans em va posar a plorar, no?
El que tu fas per mi, el que tu fas per mi,
però bé, ells no saben que nosaltres el que rebem
és segurament molt més que el que els hi podem oferir.
És la unitat de la psicològia que, a més a més,
sou un referent a nivell de Catalunya.
Hem vingut de fora, doncs, a mirar aquest exemple, no?
Sí, sí.
Dels grups d'ajuda mutua, sí.
Sí, sí.
Vam anar a Girona, per cert, que ho vam muntar a Girona,
la Lliga de Girona,
i vam anar a explicar una mica com ho fèiem, no?
I és que el que nosaltres se sentia molt satisfet és la Lliga
de tindre els grups d'autoajuda,
perquè són de tot Catalunya,
o sigui, inclús, potser, no sé si,
de Espanya, som els únics que teníem aquests grups.
I els únics que, clar,
i quan estàs amb els grups,
doncs saps el que dintre el grup,
el que es parla,
el que necessiten,
perquè, clar, aquests grups queden molt tancats,
o sigui, en el sentit que el que es parla allí,
doncs queda allí, no?
I tenim l'ajuda aquí darrere,
tenim uns metges, uns oncòlegs, uns psicòlegs,
que ens ajuden.
I cada mes la Lídia,
doncs prepara un...
doncs un mes se parla sobre la dieta, no?
Un altre mes sobre l'autoestima,
i cada mes prepara,
i hi ha els altres llocs també.
O sigui, i a Reus també hi ha un grup
que està a l'hospital Sant Joan,
per fer acompanyament,
mentre està fent la químia o la ràdio,
i la Lídia ho fa Joan XXIII.
O sigui, que clar, a veure,
nosaltres com a voluntàries d'aquest grup que estem fent,
de tot el que estem fent dels grups,
se sentim molt bé,
perquè durant aquests 20 anys,
la veritat, com ha dit el David,
vam començar el programa de càncer de mama,
jo me'n recordo,
que anàvem a tots els caps,
amb el doctor i el Saran,
explicau, era una cosa que
no sabíem com aniria,
no?, el començament.
I ara, de veritat,
tenim la Fundació,
la Lliga,
tenim el que fan del programa
de càncer de mama,
que és molt important,
són un dels més importants.
I tenim un registre,
que això m'agradaria que el David ho digués,
que és un dels més importants
de tot d'Espanya.
i això s'ha anat fent poquet a poquet,
però això sí,
amb molta il·lusió per part de tots,
fer-ho, no?
En David...
Com és aquest registre, David?
El registre de càncer de Tarragona
és el segon més antic de l'Estat
i és un dels que,
doncs bé,
es basa en dades fefants,
analitzen cas per cas
de funcions de càncer
i per tant es tenen dades,
es té un històric molt, molt important.
El registre existia ja
a la demarcació de Tarragona,
ja en digués,
el segon més antic de l'Estat
i quan la Lliga es va crear
i veient que podia agafar
una envergadura important,
el que es va fer
és fer una fundació
conjuntament amb Sant Joan de Reus,
amb el Departament de Salut i la Lliga,
que és la Funca,
i a partir d'aquí
és on es gestiona
no només el registre de càncer,
que tenim aquestes dades,
aquest històric,
i per tant podem veure
l'evolució de la malaltia
a la demarcació
des de ja fa molts anys,
sinó també és
qui gestiona
els programes de detecció precoç
aquí a la demarcació,
tant el de mama,
que ja fa 15 anys que s'aplica,
com ara el programa pilot
que s'ha desenvolupat
a les terres de l'Ebre
en prevenció del càncer de colon.
vam creure necessari
crear aquesta estructura,
aquesta fundació,
perquè una cosa
és el que fa la Lliga directament,
com a organització no governamental
i com a entitat
reconeguda
com a bé d'interès públic,
i la Funca,
que realment el que fa
és gestionar
tant el registre
com els programes
de detecció precoç.
d'alguna manera
òbviament hi ha
basos comunicants
entre les dues entitats
i una no tindria
sentit sense l'altra,
però d'alguna manera
el que ens permet
aquesta separació
també és que
les persones
que estem a la Lliga
són poques
perquè la Lliga
d'alguna manera
es basa en el voluntariat
i una estructura mínima
de professionals
que portem endavant
aquestes 122 delegacions,
les porten
les voluntàries,
les delegacions,
però òbviament
tot el que és
els recursos
en quant a
gestió,
endreçar,
poder donar suport
a aquestes delegacions
ho fem des de
Tarragona
amb aquest equip
de 3 persones
que hi estem.
Ara que parles
per cert
de les delegacions,
si algú t'interès
d'algun municipi
o no n'hi hagi
de fer-ne una,
esteu governs, no?
Sí, home,
a veure,
nosaltres teníem
un objectiu
per enguany
per aquests 20 anys
que era poder fer
totes les poblacions
de la demarcació
de Tarragona,
però òbviament
vam ser agosarats
en aquesta
fita,
tot i que
també ens hem de dir
que de vegades
ens costa acabar
de fer una delegació
no perquè no la vulguem fer,
sinó perquè òbviament
el que volem és que
quan estigui creada
funcioni,
rulli,
les persones que estan
al capdavant
ho portin
com ells creguin
quan han de portar
però que ho portin bé.
Nosaltres sempre diem
que cada delegació
coneix el seu poble,
coneix el seu territori
i per tant
si s'ha de fer
una conferència,
un sopar,
una recapta,
una activitat X,
són allà
els que realment
coneixen
el que es pot fer
i el que no es pot fer.
Però el que sí que volem
és això,
que les persones
que si s'impliquin
doncs ja s'impliquin
de ferm
i amb un projecte sòlid
i òbviament
en aquelles poblacions
que no hi hagi delegació
i que algú digui
doncs mira,
escolta'm,
ens interessa
poder-ne crear una
doncs òbviament
la Lliga està disposada
a poder-ne crear.
Ja et dic
que un dels objectius
per enguany
i a veure si el fem
l'any que ve
és poder tenir
totes les poblacions
de la marcació.
Queden dos mesos
per acabar d'any?
No, no,
a veure,
sabem que la fita
que és molt agusanada
no la complirem
però diguem
que serà un projecte
que a veure si l'any que ve
en l'acabem de poder.
Si ens escoltau
ara mateix
si vau fer una delegació
com us fóu posar
en contacte amb vosaltres?
Trucant
a la Lliga
el 977
23 24 24
i doncs bé
llavors seria
això
poder parlar
poder veure'ns
i poder comentar
què fem
aquí a Tarragona
què fan
algunes delegacions
dels voltants
i a partir d'aquí
et dic
cada municipi
és un món
i cada delegació
funciona
o fa les activitats
que creu
que en aquell municipi
poden resultar
o poden funcionar.
Sí,
jo volia dir
que
a veure,
fer una delegació
que no s'espantin
que
és un contacte
que tindrien
amb nosaltres
perquè a vegades
a llocs,
els pobles
hi ha persones
que
estan malament
i a vegades
no se'n saben
que estem nosaltres
llavors
és tindre en contacte
la delegada
amb nosaltres
i això
la veritat
no donen cap problema
no tenen feina
i la veritat
si hi ha algun lloc
que es vulgui
algun lloc
que n'hi estiguem
jo queden molt poquets llocs
per això David
queden molt poquets
però clar
com ha dit el David
no podem estar
amb tot
perquè totes les delegacions
fan actes
i fan conferències
i agrair molt
a totes les delegacions
que porten moltes
20 anys
amb nosaltres
agrair-los molt
el que estan fent
la veritat
que si no fossin per ell
doncs
tot el que estem fent
no podríem fer
o sigui
això
sempre dic
jo sempre dic
gràcies
gràcies
per tot el que esteu fent
perquè
i també
per totes les persones
com
la Lídia
i totes les que vindran
aquí a Tarragona
ajudar-nos
que també hi ha persones
que
no ho estan pensant bé
i s'ofereixen
per vindre
a ajudar
aquest dia
de la recapta
recordeu la recapta
és aquest dijous
és a dir
que avui és dimarts
demà passat dijous
en recapta
a Tarragona ciutat
en aquests 8 punts
de contacte
també és una bona manera
doncs
aquells que tinguin en ment
doncs
estar en contacte
amb vosaltres
per fer una delegació
en algun municipi
on actualment no n'hi ha
que puguin venir
per posar-ho
doncs
directament
en persona
en alguna d'aquestes
zones
de contacte
sí
podria ser
un punt
de trobada
per acabar de fer
aquestes delegacions
que ens falten
explica'm una mica
des del punt de vista
psicològic
fins a quin punt
és important
poder exterioritzar
el que un pensa
sobre la malaltia
poder explicar-ho
amb algú altre
de ningú que t'escolti
quan t'ha assenyalat
la malaltia
jo penso que és
una part important
sortosament
ara la malaltia
es viu d'una manera
més oberta
perquè fins ara
era una cosa
que es vivia
fins i tot
com avergonyit
una cosa molt tancada
no es deia
ni tan sols
la paraula
per denominar
l'enfermetat
sempre estava
amb una llarga malaltia
o un mal dolent
com si haguessin
mals que fossin bons
o malalties curtes
i ara
d'alguna manera
ja comencem
per pronunciar
la paraula càncer
per obrir-nos
i
a totes maneres
a vegades
amb la família
no vols comentar
segons quins temes
per no preocupar-los
i tal
i llavors
amb aquests grups
d'autoajuda
és un lloc ideal
per poder compartir
sentiments
amb persones
que s'han trobat
en algun moment
amb la mateixa situació
teva
que t'entendran
perfectament
i jo penso
que sí
que és un bon lloc
per treure
tot el que tens dins
Això és habitual
no voler explicar
segons cada família
perquè no estiguin
neguit
per no tinguin neguit
és a dir
que ningú se senti estrany
si li ha passat
i creu que està mentint
o que n'està dient
tota la veritat
perquè això passa
clar
això
estem tots
com enganyant
una miqueta
el malalt vol demostrar
que està bé
que no passa res
la família
també vol donar
un aspecte de normalitat
però en el fons
tots tenim angoixa
tots tenim por
i tots tenim dubtes
perquè el malalt
sempre pensa
no m'ho diuen tot
m'estan enganyant
sempre tens aquella cosa
i potser la família
també pensa
que el malalt
no està tan bé
com realment
vol demostrar
i és tot
una miqueta així
i en aquests grups
també estan oberts
a familiars
perquè a vegades
hi ha persones
que com a mare
com a germà
com a fill
no sap gaire bé
com actuar
i si va allí
pot veure persones
que estan
en la mateixa situació
que els poden ajudar
psicològicament
jo crec que sí
està reconegut
fins i tot
pels metges
que nosaltres
suplim
la part
que ells
no poden arribar
jo volia dir
que porten
un telèfon
que està connectat
a les 24 hores
la Lídia
i un altre
si és un diumenge
el dia de Nadal
que també ens vam trobar
o sigui
nosaltres estem disposats
és un voluntariat
i si hi ha algun problema
d'una persona
jo entenc
que una persona
quan li diu
estic en la malaltia
o és un familiar
o és el mateix pacient
doncs està angoixat
a vegades
s'ha d'esperar dos dies
per anar
necessita parlar
doncs
prenem un cafè
parlem
nosaltres
sempre
amb el que podem dir
no podem passar mai
sempre diem
que el seu
millor amic
és el metge
o sigui
el metge
és el que ha d'estar
al costat
d'aquesta persona
nosaltres
només
fer el suport
que puguem
psicològic
i ajudar-la
aquí d'això
us fareu
la capta
però
David
el mes que ve
el dia 8
torna a haver-hi
una conjuncció
d'estrelles
al voltant
de
sí
hi ha una constel·lació
aquí a prop
d'on som ara
aquí al complex educatiu
a la laboral
que serà
el sopar anual
que fem
contra el càncer
i la leusàmia
en favor de la lleia
contra el càncer
i la fundació
carreres
dic que fem
però se'l fan
perquè
hi ha un seguit
de cuiners
hi ha els tres cuiners
amb estrella
Michelin
que vindran
un altre any
a cuinar-nos
i a fer-nos
uns plats excel·lents
a més a més
dels restauradors
Marco Borromeo
del Palau del Baró
el pastisser
Marco Carreiro
de pastissos de crema
el gelater Gabriel Olivier
de gelats
de la gelateria Olivier
i doncs bé
ja serà la tercera edició
enguany
hem fet un preu
o s'ha estipulat
un preu més econòmic
40 euros
al cobert
pensem que
que és una bona oportunitat
per en primer lloc
gaudir d'una festa gastronòmica
perquè mai
o mai no
molt poques vegades
podem tenir l'oportunitat
de tenir
els tres cuiners
amb un estrella Michelin
plegats
i segona
doncs és un dia
també de
festa i de solidaritat
perquè òbviament
les persones
que estaran allà
cuiners
cambrers
etc
fan aquest dia
de forma
voluntària
i doncs bé
també les persones
que ambienten
l'espai
que sempre volem
que tingui
un toc especial
nosaltres estem
estem agraïts
que aquesta iniciativa
ja fa dos anys
l'haguessin destinat
a la Lliga contra el Càncer
i doncs bé
esperem
poder
poder ser
prou gent
i poder fer
una festa
important
aquí a la ciutat
de Tarragona
el divendres
8 de novembre
i les persones
que vulguin
doncs
assistir
a aquest sopar
el que han de fer
és posar-se en contacte
amb nosaltres
el 977
23 24 24
fer una reserva
per telèfon
i abonar-la allí
o fer un ingrés
al número de compte
que els podem facilitar
a l'entitat
o que està penjat
al nostre Facebook
al nostre web
en diferents espais
per tal de poder
fer aquesta reserva
i assistir
amb aquesta festa
gastronòmica
i amb aquesta festa
solidària
del dia
8 de novembre
Les 3 estrelles
recordem
són el Joan Bosch
el Diego Campos
i el Francesc López
que
com deia
Mètre
és Magellano
que es menja molt bé
es menja molt bé
i
ja et dic
enguany
hem volgut
fer un
un tiquet
més assequible
per donar
més entrada
a tothom
sí que són 40 euros
que sabem
que
la situació
és la que és
però
val la pena
poder degustar
aquests plats
d'aquests cuiners
acompanyats
d'aquests altres
que abans hem comentat
i que
doncs bé
ja porten
dos anys
fent les delícies
dels bons paladars
a més a més
es fan un sorteig
de lots
de productes
que n'hi ha moltíssims
moltíssims
i que també hi ha
mosnumures
perquè toquin
un bon lot
de productes
sí
nosaltres
gairebé una marca
de la casa
és en els sopars
poder fer
alguns sorteig
més ben en tires
per intentar
recaptar
algun fons més
i el que també
agraïm
com no és
la participació
de comerços
de restaurants
d'artistes
que cedeixen
doncs
obres artístiques
que ens donen regals
de clubs esportius
que ens cedeixen
samarretes
signades
pels seus jugadors
d'estrella
etc
doncs bé
a tots ells
també gràcies
per fer
per fer
participar
a tothom
d'aquesta festa
no?
doncs serà d'aquí
quatre divendres
avui de novembre
queden tres setmanes
ja en parlarem
al matí de argona
i també en parlarem
quan s'acosti
la data
de moment hem pogut parlar
d'aquesta cap d'anual
aquest dixous
a partir d'aquí d'hora
més o menys
a partir de les deu
més o menys del matí
sobre les nou
comencem a muntar
l'estat
nou del matí
ja els trobareu
en aquests diferents punts
de la ciutat
en aquesta cap d'anual
de la lliga
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a David Ortega
David fins aviat
fins aviat
i també a la Joana Carrascosa
la vicepresidenta
gràcies
i a la Lídia Pasqual
delegada
gràcies també
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i ens veiem de xous
gràcies a vosaltres