I tornem a saludar ràpidament dos dels components de Dames i Vells,
Pere Navarro, Oriol Grau, bon dia.
Bon dia.
Vinga, tenim un quart d'hora, tranquil·lament,
perquè ens expliqueu tot el que direu a Dames i Vells.
Avall parlat sencer.
Això t'ho penses tu.
A veure, primera representació, que ho tinc apuntat per aquí,
és diumenge, que sí, dos quarts de set.
Diumenge a dos quarts de set, exacte.
Ah, a la vostra plaça, a la Dames i Vells.
Sí, sí, a la Dames i Vells.
Comencem allà i després no podem continuar allà
perquè passa el seguíssim al carrer Major
i hi ha tant de soroll que hem de canviar de plaça.
Aquesta primera representació ja és tradició que Tarragona Ràdio la gravi
i us la farem després d'en diferit, després del seguíssim.
Nosaltres anirem a enregistrar-la i després del seguíssim,
doncs gairebé que els hi farem la...
Es faran la competència amb ells mateixos,
perquè potser la darrera representació
coincideix amb la primera que s'està emetent per la ràdio
i es fa una paradoxa espai temporal molt important i vaja.
I desapareix tot.
I desapareix tot, sí, sí, sí.
Nois, què hi ha les novetats ja en guany respecte a l'organització?
No sé si hi ha algun canvi.
I en quina edició esteu?
Que jo ja en perdo amb vosaltres.
A la 33.
Ah, és un número xulo, rodó, no?
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do, 33 anys.
Doncs ja, com cada any últimament fem,
hi ha algun personatge nou,
alguna persona que ha destacat en una utilitat
i aleshores l'introduïm en tota la patilleria del món, no?
Diguéssim, no és molt ortodoxa, però ens inventen personatges.
Quin va ser el de l'any passat, recordem?
Fem memòria.
Ai.
Què va ser l'any passat?
O algun... A veure.
Sí, hi havia un jutge.
N'altros, tu i jo ja hauríem de plegar,
perquè és de memòria, ens falla molt.
No, no, ens falla tot, eh?
Jo vaig estar en primera fila i tampoc me'n recordo.
És igual, però són aquests personatges efímers
que són de l'actualitat de l'any i després ja desapareixen.
Ja està, desapareixen absolutament.
Sí, sí, entre jutges, entre funcionaris...
Té nom i cognoms, no cal que els digueu, no els podeu dir, no?
Sí, són diversos, són tres personatges.
Tres personatges, sí.
I tots tenen noms i cognoms.
Un no, un no.
Un és anònim, però ens fa molta gràcia i a més és un regal.
És un regal d'aniversari.
Explica, explica.
Del nostre o del de la persona en qüestió?
De la persona en qüestió.
Ah, explica el que puguis, Pere.
El que pugui.
Doncs hi ha una persona que...
Una personeta.
Del grup vostre.
No diguis tantes coses, perquè si no...
Ai, ai, ai, ai.
Anem donant pis.
Del grup vostre.
Del grup de teiatra.
No, no, no, no.
De la societat tarragonina.
Exacte.
Una personeta.
Sí, una personeta que és superfan de dames i vells.
Sa mare va dir que era superfan de la dama 1.
I en guany va fer 12 anys.
Ah, sí, que és una personeta.
I m'han dit si volia fer de regal d'aniversari.
Ah.
Vaig dir que sí.
Com un home objecte, diguéssim.
Sí, sí.
El Pere Navarro d'objecte.
Un home objecte.
I bé, amb aquest regal vam pensar que potser no feia prou que fos una visita d'una persona,
ja està, i li vam oferir una segona part del regal.
I aquesta segona part del regal és novetat en guany.
O sigui, li feu un regal des de la representació de dames i vells.
Exacte, exacte.
Oh, que bonic.
Ja ho sap aquesta personeta.
I tant.
I tant que ho sap.
I tant, si veus assajos i tot.
No ho diguis.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Home, és que m'estic donant la llengua.
Són periodistes per Picassos.
Sí, sí, aquí estem de la pista.
Sí, vull.
Vaja, vaja.
Ja partint de la base que hem dit que no diríeu res.
Fins aquí es pot llegir.
Fins aquí es pot llegir.
I aquesta personeta és coneguda públicament o és alguna cosa que no se sap?
No ho sé.
No, pobret, és anònim.
És anònim.
Per què, pobret?
Vull en el seu col.
Però a veure si ara, a partir d'aquí...
La seva classe, segur, no?
A partir d'ara serà el més protagonista de tots.
Us encarregaran bodes, bautizors i comunions, eh?
Jo deia que jo també vull sortir.
Esperem que no.
Molt bé.
Doncs aquesta personeta que tindrà el seu homenatge regal d'aniversari
en forma de Pere Navarro amb un llacet al cap.
I després, dos personatges més nous que tenen noms i cognoms, dèieu.
Sí, tenen noms i cognoms, sí, sí.
D'algun àmbit es pot dir de quin àmbit?
És un senyor i una senyora.
I de quin àmbit?
Polític, econòmic, català...
Político-econòmic.
Político-econòmic.
Català, europeu...
Català, català.
Val, val, val.
A veure, el típic que us preguntem sempre, és que són poc originals.
Temes, incorporacions de darrera hora, sí, no?
Home, de darrera hora, sí.
Sí, sí, hem hagut d'afegir un versot que feia referència a la cadena,
a la via catalana, i un altre sobre la botella.
Ah, clar.
I el de la via...
Arremaxi en cap o café con leche, no?
El de la via, ja en teníem un, eh?
de... ja teníem una estrofa parlant de la via.
Sí, sí, sí.
Però molt tímida, perquè no sabíem com aniria, diguéssim.
Tot i així, l'actualitat en guanyos ho ha posat, vaja, jo crec que cada any,
però cada any potser se supera més.
Sí, en guanyos ha sigut molt fàcil.
No sé si fàcil, però...
Aquesta també és la pregunta, que no els hi fem mai.
No, no, però és que és veritat.
Però tens raó, tens raó.
És que cada any la cosa sembla que se supera, i coses que potser fa anys semblaven ficció,
ara són realitat, no?
Tu pensa que, tot i que ens esmarem molt, perquè estem bastant al cas del que passa,
sempre hi ha alguna coseta que se'ns pot escapar.
I que després us diuen, això!
Algú, exacte.
Això que no heu dit?
No heu parlat d'això!
Home, clar, però és que llavors hauríeu de fer representacions de tres hores i encara us li seriu.
Per tothom, mira, t'ho dic una altra, abans deia una companya de la Fenya,
d'un barri de Tarragona, i ja em van portar el versot i tot fet.
Què dius?
Perquè el diguéssim.
Oh!
Això sí que és ja...
Entre això i els aniversaris, us veig fatal, eh?
Estem hipotecats, ja ho veus.
A veure, i temes d'aquells, que n'hi ha d'aquells temes que vau començar ja a tenir-los en compte,
perquè hem passat fa temps i que potser ara la gent direm,
ostres, és veritat que això...
Perquè clar, estem parlant que ja produïu des d'octubre de l'any passat,
des que s'acaba de Masivells, vosaltres ja esteu pensant en nova edició.
Temes molt antics.
Ens basem nosaltres a l'hora d'escollir els temes en si són prou coneguts i prou populars o no,
perquè a vegades temes que la gent ens ha xivat,
parlau d'això que és molt interessant i tal,
i després la gent no té el referent i per tant no riuen, no?
I ens basem molt en això.
Hi ha temes molt antics també que pensaven que eren molt...
però que la gent també ha perdut memòria i aleshores ja no tenen sentit.
No tenen punx.
I aleshores és una mica el treball de sobreria, realment.
Parlem naturalment de la corrupció, és clar,
perquè això ha sigut generalitzat,
de la família Isreal, no, la Real.
La Isreal està a Barcelona i vaja.
I sempre esperem, perdoneu,
però jo crec que els tarragonins esperem tema local.
Clar, tallades local, perquè home,
som una mica vehicle de la mala llet que pot tenir molta gent.
Què tal? Rep molt...
Hi ha un accent bastant important, no?,
sobre la política municipal,
sobretot la política de per aquí,
i les dades i aquesta cosa.
El Pere se'n desentén, el Pere se'n desentén, eh?
Déu-la, dèu-la.
Això és clar, no sé, me'l miro perquè a vegades
vaig a dir una cosa i d'això no, això no.
Desclar, ja hi miro els ulls,
i les anillades, perquè els van dir buscar el missatge.
No hi ha criteri, però ho hem de fer prou atractiu
que a la gent li desperti el morbo.
Colors de parcament.
Parlem, per exemple, d'una cosa evident,
que passarà a l'octubre, encara no ha passat,
que són les verificacions aquestes,
també posem un accent també especial en això.
Esclar, que ho patirem, diguéssim,
o, bueno, hi ha gent que ho gaudirà, suposo.
Molt bé, molt bé, a veure, més preguntes que us puc fer.
Els músics, a veure la música...
Les calces, de què color les portem?
Doncs mira, ho sento molt, però no em portem, de calces, o sigui que...
Aquest és una cosa...
Aquest és original.
Amb aquest sentit també continuo igualment, igual de petardos, no?
Jo crec que la gent ho espera,
hi ha aquest llenguatge, no?, més gruller,
aquelles paraules que sovint estàs al públic i sents allò,
aquells xiscles, o...
No? Vull dir que això...
Nosaltres sempre diem que el que ens agrada més
és el riure que comença amb va i acaba amb bo.
Entenguis, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè primer surt...
Hola, el que ha dit, no?
Clar, clar, surt l'instint que et fa gràcia,
l'animal, i després surt la raó que diu,
no, no, això és massa bé, per favor.
Seu passat, enguany, seu passat.
Sí, sí, però la qüestió és que riïn, no?
Sí, sí, i tant, i tant.
La primera representació de Dames i Vells,
clar, nosaltres hi anem, on registrem i tal,
però sempre fa gràcia veure que hi ha les autoritats municipals,
moltes d'elles, molt de polític,
allò, posant l'orella de...
Últimament no venen tant, ja no venen, no?
No els veieu quan esteu aquí a punt de dir-ho?
Deuen preferir escoltar-ho per la ràdio o veure-ho per la tele.
Per exemple, l'alcalde fa com a dos anys que no venen, em sembla.
Pot ser.
Sí, dos o tres anys i no.
I en canvi, manteneu la figura de Valle Stations?
I tant, i tant, sí, sí.
Que la gent només riu, de sentir el nom riu.
Ja veus tu, quin gat.
Enguany en té un nom nou, també, Flyer Station.
Hi ha un moment que diem Flyer Station.
No, Flyer Station i una altra.
I una altra que no podem dir.
No, el temps ho desveiem tot, eh?
No, no, no, no és que sigui un nom diferent.
És Valle, Valle, això és igual,
i llavors hi ha com un sufix particular.
Doncs aquí.
Particulier.
El sufix Particulier.
Escolteu, algun tema que us hagi fet especial il·lusió
de posar, d'incorporar, encara que només sigui una pinzellada
i que vulgueu fer des d'aquí una mica de...
És que això, ja t'ho hem dit abans,
ja que comencem a ser iaios.
N'altres dos els hi ha, que no.
I llavors, clar, mos fas unes preguntes
que si abans les apiguéssim,
t'ho portaríem tot preparadet i ben copet i tot.
No, però allò de dir,
és que aquest tema és una reivindicació d'enguany
que no estem supercontents.
Tenim reivindicació.
A què reivindiquem?
L'1 de sempre.
Sí, l'1 de sempre.
Bueno, que està bé, que és mala cosa que l'heu de reivindicar.
Jo estic contenta perquè em sembla,
confirmem un guany, Tarragona Ràdio no surt, no?
No.
Això és bona cosa.
No, és veritat.
Això és bona cosa.
Sí, ho dèiem abans, que per desgràcia l'any passat vam formar part del...
Sortir de massa i veig és una mala notícia.
Just surt la gent, diguéssim, que pateix desgràcia.
Aquests són els que ensenyalem.
Per això.
Diverses representacions, no?, durant els dies de festa.
Sí, mira.
Menja, fem una mica de repàs.
Enguany hem reduït representacions.
No.
Sí, dos o tres.
Tantes?
Dos.
Dues.
Dues.
Dues.
Dugues.
Dugues.
Dugues menys.
Doncs per què?
Perquè ens fem iaios, ja ho he dit, tot això d'avui.
En realitat perquè anàvem tan de cul que anàvem corrent d'una representació a l'altra
i no teníem el temps ni de parlar amb la gent, que ens venia a dir,
escolta, molt bé, i deien, no, no, no puc parlar, no puc parlar.
I hem dit, no pot ser.
I aleshores...
I començava a dir desagradables.
Sí, però és que anàvem a tot de xiolet, eh, pip, pip, pip.
I tampoc gaudíem molt, vull dir, anàvem molt estressats.
La durada de les representacions la manteniu també com els altres anys?
Sí, mira, ahir, no, abans d'ahir vam calcular-ho i sense públic, sense riures i tal, 24 minuts.
Està molt bé.
Crec que l'han passat a pensar 28.
Perquè el màxim ha de ser mitja hora.
28, l'any passat, 28, sí.
28, imagina't.
Amb riures, clar.
Sí, sí, clar, amb riures i amb música del principi i amb música del final.
Doncs en guany el que hem fet ha estat programar cada mitja, eh, una hora, una hora.
A l'hora mitja.
Sí, a la mitja hora, doncs amb un interval d'una hora.
Molt bé.
Perquè si això dura, doncs què sé jo, 25 minuts, 30 minuts, doncs tinguis temps de poder...
La gent, ai, fem una foto, fem una foto, fem una foto.
I fins i tot de passar a la barretina, que no teníem temps ni d'això, nosaltres passem a la barretina.
Em sembla que aquí a Tarragona no hi ha ningú que ho faci, això.
No ho sé, ara, som nosaltres i ja està.
Els d'arreus també passen a la barretina.
I us donen alguna cosa?
Sí, sí, cada any menys.
Cada any menys, però...
Sí.
A fer aportacions a la barretina de més i vells que...
Hem fet això.
Hem fet...
A dos quarts de set, per tant, la primera.
Sí.
Diu menys a dos quarts de set a la plaça de l'Ales Vell.
L'altre a dos quarts de vuit, l'altre a dos quarts de nou i l'altre a les nou i vint, perquè és a la plaça d'Ales Vell.
Però què fèieu abans? És que jo això ho trobo a l'ològic.
Què fèieu abans?
Tres cada tres quarts d'una hora.
Treure la llengua per la boca que ens arribava a terra.
Corrent.
Horrorós.
Anàvem molt de pressa.
Horrorós.
Anàvem de dir fullats, però no ho diré per la ràdia.
No, no ho diguis per la ràdia, no.
Fullat no s'ha de dir.
No es pot dir, però s'ha de dir molt de pressa.
Sí, ho has de dir incorporant-ho a una altra frase, perquè no s'ha de dir massa.
I llavors hi ha una novetat en Guany.
Ah, i ara me l'expliques?
Ah, vinga.
Sí, hi ha una novetat, que és que a la representació conjunta de la plaça del rei
hi haurà interpretació de signes per a sorts, en català.
Molt bé.
Ah.
Doncs així s'incorporem també amb aquest propòsit, no, i de festa per tothom.
I sabrem com es diuen els renecs i les males paraules que diuen.
Això, la pobra chica que ha de fer intèrpret, ja té els textos.
Ja l'heu avisat, l'heu avisat o no?
Ah, val, val.
I els teus t'estan estudiant.
Que no es quedi allò en sec parada que no sàpiga com interpora.
No, no, no, té els borsos i la feina és haver d'explicar-ho uns quina cosa.
I ara diu que abans de la presentació els hi ha de fer com una mena de classe
perquè, clar, han de prendre paraules noves.
Ostres, que bo.
Perquè les marranades, normalment...
No estan legislades, no?
No estan legislades.
No estan signades.
Però tenim una mica de por perquè pensem que la gent se mirarà més a l'intèrpret
a veure com actua que a nosaltres mateixos.
Quan diguem una porcada, a veure aquesta com ho diu?
I he dit que es volia disfressar i tot i li hem dit que no, que no, que no.
Que no, que encara estarà massa guapa.
Que es posi discreteta, no?
Però escolta, la podeu incorporar, no?
Bueno, ha d'estar a l'alcenari.
Alguna referència en farem sense que ell ho sàpiga.
Està gaire guillit.
Escolteu, a mi us he de confessar que m'agrada ho sempre,
però m'agrada molt aquell moment que sempre passa en alguna representació
en què algú us queda en blanc i rieu baltros i us poseu a riure a vosaltres.
O algun any ha passat amb algun petard o amb alguna sortida d'algú, no?
S'ha passat això sempre bé.
Però això us fa també que la representació,
cada representació sigui diferent, no?
Quan la que sents per la ràdio mai és igual que la que veus per la tele
o la que veus en directe.
I nosaltres xalem molt, la veritat.
Oh, clar.
I el que volem és que també la gent xali.
Això ja ho tenim aconseguit.
Ja ho tenim aconseguit.
Moltes ganes de veure-vos.
Tot diumenge, dos quarts i set de la tarda, i anar fent.
Molt bé.
D'acord?
Pere Navarro i el Grau, moltes gràcies i per molts anys.
Gràcies.
Gràcies per veure'ns.