Seguim parlant de projectes, seguim parlant de solidaritat al matí de Tarragona Ràdio
i ara ens volem centrar en el col·lectiu d'accions solidàries amb Àfrica.
Unes sigles que si les ajuntem formen la paraula casa,
però que van molt més enllà del que hem dit fins ara.
Sergi Puig, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com a responsable, com a creador d'aquest col·lectiu d'accions solidàries amb Àfrica,
et podem presentar així, no? Gairebé.
Sí.
Què és exactament casa? Què és exactament aquest col·lectiu d'accions solidàries amb l'Àfrica?
Doncs mira, al final casa és una ONG a l'ús.
El que passa és que no neix com una ONG a l'ús.
Neix per el desig que tenen certes persones d'ajudar a l'Àfrica
i que s'ajunten, però amb la intenció de no caure en alguns paranys
que hem vist en algunes grans ONGs, que és el tema de fer ajudes
que no acabes de tenir gaire clar on te van a parar,
en caure en despeses que són difícils de justificar.
Nosaltres el que volíem era fer des de les nostres individualitats
fer ajudes concretes i molt directes a l'Àfrica.
El que passa és que sí que és veritat que a base d'ajuntar-nos i de fer-nos grans
decidim formar-nos com a ONG, però sempre des d'aquesta filosofia,
des de l'ajuda directa.
Això que comentaves de les ONGs més grans i potser que són més conegudes per tothom,
creus que la gent té certa desconfiança en aquest punt?
És a dir, per exemple, fem un donatiu a una gran ONG,
però clar, després no sabem ben bé on aniran a parar els nostres diners,
on anirà a parar la nostra aportació.
És una mica també el que voleu apaibegar amb la creació d'una ONG?
És a dir, que al ser més petita puguem estar més informats
o puguem viure més l'aportació al projecte?
Està clar, perquè nosaltres ho fem palès dia a dia.
La gent, quan parlem de l'ONG, de seguida traslladen els seus dubtes.
De seguida veus que diuen, jo participaria més,
però clar, no saps exactament aquests calés, si arribaran, si no arribaran.
Bé, jo crec que en gran nombre les ONGs grans funcionen molt bé.
Ho hem pogut veure sobre el terreny,
però sí que és veritat que, clar, tenen una sèrie de despeses de gestió bàsiques
que els fan probablement poc operatives.
Ara potser em poso una mica la teva vida personal i em perdonaràs,
però com arribes al punt de voler interessar-te per una ONG d'aquest tipus,
de voler crear aquest tipus d'ONG?
Bé, suposo que la crida de l'Àfrica ja ve des de nen.
El que passa és que el punt d'inflexió definitiu és quan adopto amb un fill
a Etiòpia.
Llavors, doncs, vulguis o no, es crea una mica de deute en aquest continent
i concretament amb l'orfanat d'allà on va sortir.
I llavors, a partir d'aquí és quan començo a moure fils
i a fer petites ajudes implicant sempre els amics,
que al final són els que m'ajuden a fundar la ONG.
Segur que molts oients coneixen, moltes ONGs que treballen
a diverses zones del continent Àfrica.
Aquí també podríem aplicar aquella màxima de que com més n'hi hagi millor
o realment cal fer-ho bé?
A veure, jo crec que una cosa no treu l'altra.
N'hi han d'haver moltes perquè amb prou feines...
És a dir, el territori necessita una ajuda, això ho sabem, òbviament, no?
Està clar, està clar.
El que passa és que sí que s'ha de fer.
Llavors, com més gent hi hagi sobre el terreny o ajudant, millor, no?
Correcte.
O sobre el terreny o bé aquí, perquè la gent que pels seus motius personals
mai no ha anat ni probablement mai vagi a l'Àfrica,
també fa molta feina des d'aquí.
A l'ONG ho podem veure, gent que no viatja a les nostres expedicions
però que es fa un fart de treballar per poder aconseguir o recursos,
o material, o diners, o el que sigui,
que després nosaltres portem cap allà.
Amb quins projectes esteu ara mateix inmiscuits, immersos, des de casa?
Ara tenim dos projectes estrella.
Bàsicament, un projecte estrella, que és el Recols d'una vida.
És un projecte que estem treballant a Ruanda
i que sorgeix de la necessitat de trobar finançament,
de trobar esponsorització, un apadrinament, al cap i a la fi,
a nens que tenen problemes de disminucions de mobilitat.
ens posem en contacte amb un membre de l'Hospital Central d'aquí, Gali, a Ruanda.
De fet, és un ortoprotèsic que ens proposa que nosaltres busquem padrins per nens
que no poden tenir recursos per operar-se o per trobar pròtesis,
per curar les seves malalties.
I nosaltres el que fem des d'aquí,
una vegada hem trobat els candidats,
una vegada hem anat a casa de cadascun
per valorar si realment entren dintre del que nosaltres creiem que és,
entre cometes, i està molt mal dit,
però el que serien els nostres clients,
busquem aquests candidats i valorem els costos
i venim aquí, busquem esponsors per ells,
tant persones individuals com col·lectius,
com empreses,
que fins ara ens han portat a padrinar 13,
perdona, 14 nens,
dels quals ja n'hem operat
i ja hem rehabilitat bastants.
Un d'aquests projectes és el Recolzar una vida, com deies,
en teniu d'altres?
Sí, de fet, a Etiòpia hem fet projectes sempre més puntuals,
però els dos més regits, diguem-ne, més grandets,
són una escola que vam fer en una zona molt remota,
en una frontera amb el sudan,
que es diu Mataba.
Aquesta escola el que va fer va ser substituir una anterior
que ja havia caigut destrossada
i que ens va ajudar a esponsoritzar la Fundació Telefònica
i nosaltres vam posar la resta,
mitjançant campanyes del Facebook
i després també la construcció d'un pou d'aigua,
que és el pou d'aigua Altafulla,
que la regidoria de benestar social de l'Ajuntament d'Altafulla
ens va pagar, diguem-ne.
Estic a la vostra pàgina web i estic veient diversos projectes
com aquest que ens comentaves,
el recolzar una vida,
també aquest contenidor per Etiòpia,
l'escola de Mataba.
Feu tallers també de somriures?
Estic veient aquí tallers de somriures.
Què és exactament?
Sí, aquest és un projecte sensacional
perquè és un projecte a cost zero
però amb una satisfacció terrible.
Per una banda tenim el centre de la Ginesta
de disminuïts mentals
que ens proposa col·laborar d'alguna manera
amb la nostra ONG
i nosaltres el que els proposem és que ens facin,
ens confeccionin alguna cosa
que nosaltres podem portar allà
i que doni satisfacció tant aquí
amb els nois
mentre construeixen aquestes coses manufacturades
tant com allà quan la reben.
I arribem a la conclusió
que el millor per ara,
ja que nosaltres treballem en gran mesura
amb nens petits,
és que construeixin titelles
i fan unes titelles de guà fantàstiques
que a ells els encanta
perquè a més a més les fan precioses
i nosaltres les portem allà
i els que la reben es tornen bojos
perquè probablement en sa vida
han vist una nina o una titella.
Llavors, clar,
quan fem les fotos allà dels nens
amb les titelles i les portem aquí
el que fem és pujar moltíssim l'autoestima
d'aquests nois que han estat treballant
fent aquesta tasca.
No sols us involucreu vosaltres
sinó que també involucreu d'altres entitats,
d'altres col·lectius
com és el cas d'aquesta associació
de discapacitats mentals que ens comentaves.
És a dir, que també busqueu l'ajuda
d'altres entitats externes.
Aquesta és una mica la nostra filosofia.
De fet, nosaltres,
una de les nostres màximes
és, vist que no podem tenir infraestructures a l'Àfrica,
el que fem és aprofitar-nos
de qui les té.
Aprofitar-nos de la millor manera
i educadament, està clar.
Però sí que està clar
que hi ha gent que té disponibilitat
de fer coses
que nosaltres senzillament
ens aprofitem pel bé de tothom.
Com podem ajudar la ONG Casa?
Com podem nosaltres també
inmiscuir-nos, colar-nos en els vostres projectes?
Doncs de diverses maneres.
La principal,
bé, nosaltres tenim una sèrie de socis
que fins ara són bàsicament amics directes
perquè ja ens agrada...
Quants sou, disculpa, Sergi?
Ara mateix?
Només 25 socis,
socis esponsoritzats.
Però aquests socis
bàsicament són amics.
I ens agrada que sigui així
perquè els amics els expliquem
tot el que fem
i els tenim molt al dia
precisament per estalviar
aquells dubtes que dèiem, no?
Per altra banda,
també es pot esponsoritzar
un dels nens
que nosaltres tenim controlats a Ruanda.
Esponsoritzar o un nen
o parcialment un nen, no?
Aquesta és una altra de les formes
que necessitem ara
d'esponsorització més important.
I per darrere
una altra de les opcions, per exemple,
és aportar material
o enviar material a l'Àfrica
que nosaltres tenim aquí.
Un dels projectes
que es diu
Viatges a l'Àfrica
consisteix
en èpoques de vacances
o qualsevol persona
que viatja a l'Àfrica
es posa en contacte amb nosaltres
i ens diu la ruta
que té previst de fer.
Nosaltres cerquem
durant el seu recorregut
allà on et pot ajudar,
li proporcionem un material
que ell portarà les seves maletes
i senzillament el que ha de fer
és portar la maleta
allà on nosaltres li dediquem.
Sí, té com un servei de transport
aprofitant
que anem a l'Àfrica, no?
Que viatgem
doncs ajudem també
a l'Àfrica.
Està clar,
el turista se sent útil
d'alguna manera
perquè està fent una feina molt bonica
i a més a més
coneix un aval travessant
del viatjar
que és molt enriquidor.
Em sobte també
que no només busqueu
la vessant econòmica
que òbviament és important
a les ONGs
però també busqueu
molta col·laboració humana
és a dir,
col·laboració amb logística
col·laboració també
amb els vostres projectes, no?
Està clar,
a nosaltres ens agrada
que la gent que s'impliqui
s'hi pot
viatgi amb nosaltres
perquè vegi
que el que està fent
allà es transforma en realitat.
Sergi,
què és l'operació ELSA?
L'operació ELSA
és una nena
amb una malaltia
molt important
amb una hidrocefalia
molt escandalosa
que hi ha
en un orfenat
l'orfenat
aquí d'Anemaret
de Disabeva
que quan jo vaig anar
a adoptar mon fill
ell estava allà
ELSA
tenia 3 anyats
aproximadament
i deien que no duraria
més d'un mes
aquesta nena
a dia d'avui
encara està viva
i cada vegada
que anem a Disabeva
l'anem a visitar
i per nosaltres
és un símbol
d'alguna manera
de les ganes de viure
de la resistència
per viure
Seria un dels objectius
que heu complert
per dir-ho d'alguna manera
sense frivolitzar
òbviament
però seria
aquest
Bé
doncs
ell se dona
nom al projecte
que consisteix
en que la ONG
porta llet en pols
aliment
a qualsevol orfenat
de l'Àfrica
en tenim
en molts països
disseminats
orfenats
que els que anem
nodrint
assiduament
de llet en pols
doncs aquests
aquests són
alguns dels objectius
de les fites
aconseguides
dels projectes
per les quals
treballa
una ONG
petita
una ONG
propera
a casa nostra
amb 25 membres
i que déu-n'hi-do
els projectes
que té
en marxa
Sergi
no sé si ens deixem
alguna cosa
per comentar
recordem també
la pàgina web
que és
ongcasa.org
si algú la vol
consultar
si voldria afegir
el Facebook
que el Facebook
sembla que sigui
més interactiu
que és
Casa Acció Solidària
ens trobaran allà
i des d'allà
des del correu
del Facebook
que consultem
més assiduament
es poden dirigir
nosaltres
doncs també
el linkarem
l'enllaçarem
als perfils
de Twitter
i Facebook
de Tarragona Ràdio
Sergi Puig
moltíssimes gràcies
i a continuar treballant
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia