Fins demà!
És un convidat, jo diré que és un clàssic ja de Sant Jordi,
i ell ens té molt acostumats a caminar.
De fet, hi camina moltíssim, eh?
Una mica per la seva feina de geòleg,
ja li ve això de caminar, però també de fotògraf,
perquè a més a més li ha de caminar i explicar i fotografiar tot allò que veu.
Aquest cop ho ha fet a Paul Priorat,
i a més a més de la mà d'un periodista, el Toni Orensans,
i ens porten una nova guia de a peu per les...
en aquest cas, per les muntanyes no,
en aquest cas seria a peu per el Priorat del vi i de l'oli.
Rafael López Montbé, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Mont Sant Jordi.
Igualment.
Home, muntanya també en tenim el Priorat, no?
Sí, sí, sí.
De vegades sembla que no, però també hi ha la muntanya al Priorat, eh?
I tant, aquest és un país de muntanyes.
En Josep Pla va utilitzar un adjectiu que a mi m'encanta,
per parlar del Priorat.
Em deia que era un paisatge cataclismàtic.
Evidentment es va inventar la paraula, però és fantàstica.
I és una muntanya, evidentment, que no té les alçades d'altres llocs,
però en canvi és una muntanya agresta, trencada, que pot ser dura, no?
I durat sobretot de treballar.
I aquest és un territori on s'ha treballat molt la muntanya.
S'ha conreadat fins als núvols.
Un territori que trobaríem molts camins,
molts camins que a vegades perduts, a vegades poc coneguts,
de vegades també que amb el pas del temps s'han anat deteriorant, no?
També és una mena de reflex d'això d'aquesta realitat que viu a comarca.
Sí, a veure, els camins antics a tot arreu,
quan van deixar de ser utilitzats per al trànsit habitual,
és a dir, quan van ser substituïts per les carreteres
perquè la gent va començar a disposar de vehicles,
doncs, quan van perdre aquesta funció, van caure en desús.
En alguns casos encara podien arribar,
podien servir per arribar a alguna finca,
però en general que la van perdre una utilitat.
El que passa que ara, d'ençà d'un temps,
ens n'hem adonat que en tenen d'altres d'utilitats.
Una és precisament explicar-nos com era aquest territori en el passat.
És a dir, per on anava la gent, com vivia la gent.
Això que a vegades ens gastem fortunes amb sistemes interactius
i realitats virtuals per explicar la història,
que ara hi ha un camí, ja te l'explica,
perquè és per allí, per aquelles pedres on va passar la gent, els anells.
Hi ha un, per exemple, que m'explicaven de Porrera,
hi ha un racó on ens explicava una persona de Porrera
que els seus avis es feien l'últim petó,
perquè un era d'un poble, l'altre de l'altre,
perquè era el lloc des d'on no els podien veure.
Els camins estan plens d'històries.
Només per això ja haurien de ser capaços de conservar-ne alguns.
Però, a més, en aquest moment que ens comença a agradar tant caminar
i que cada vegada hi ha més gent que troba plaer en això del caminar,
és una de les maneres més barates de ser feliç.
I en un moment en què pot vindre gent de fora precisament a caminar,
aquests antics camins, aquests camins que a vegades són tan humils,
s'han convertit realment en un recurs,
un recurs que pot donar de viure a famílies de la zona,
és a dir, que poca broma en aquest moment.
I en això estem.
De fet, la guia és l'última part de tot un procés
que vam engegar en el Priorat ja fa uns anys
i en el que ens vam proposar fer aquest territori transitable a peu.
I per això vam anar recuperant antics camins rals,
és a dir, que eren els camins que connectaven pobles.
Amb la idea que a la gent que li agrada el món del vi
i que li agrada el món de l'oli, etcètera, etcètera,
pogués recórrer, passejar entre les vinyes.
A mi m'agrada dir respirar el mateix aire que respiren les vinyes,
de les quals després et deurà del vi.
Ara m'estava imaginant fent, per exemple, un bon pa en tomàquet amb oli del Priorat
amb un camí d'aquests, no?
Fent una parada amb un bon vi, eh?
Això que et sembla tan normal.
Per molta gent és absolutament un pla indescriptible.
Per gent d'altres països,
estar en un lloc així, amb aquella pau,
veient aquells camps, no?
I amb els bons productes que es fan en aquesta terra,
és alguna cosa molt propera a la idea de paradís que tenim molts.
Com es diu distribuir la feina a tu,
al Toni Orensans, que de fet aquí assegurem que està a falset, al Priorat,
i també al David Esteller, no?
Que també ha tingut un paper important.
El David Esteller és la persona que va concebre
la necessitat de fer una guia i el que va imposar el projecte.
Era el tècnic de turisme, de comarcal, i va ser una mica l'ànima.
I sense la complicitat de gent així, costaria molt més tirar projectes d'aquests endavant.
S'ho va creure, en una paraula.
I amb el Toni, amb el Toni fa molts anys que ens coneixem,
hi ha una gran amistat,
i ell és un personatge fantàstic, és un recollidor d'històries, no?
I l'estrena de mil meravelles.
I amb ell ens va passar una cosa molt curiosa.
És a dir, anys en darrere, quan ens vam conèixer,
ella em confessava que això del caminar no li interessava gaire.
I no fa massa, en un dels seus llibres, a la dedicatòria,
em va posar, el Rafel diu que em va ensenyar a caminar.
Però és molt bonic, és mentida, però és molt bonic.
Però sí que és veritat que amb ell, no?
He pogut veure un cop més el procés aquest de gent que descobreix
el plaer del caminar.
No el d'anar a fer grans cins, no?
Sinó el plaer de conèixer el teu territori.
A mi ell sempre diu, no?
A mi el que m'agrada és sortir de casa, tornar a casa, no?
I passejar-me per aquest país meu.
I, per tant, ha sigut molt enriquidora.
Ell ha fet una bona part dels textos,
però sobretot una bona part de les històries.
I jo he fet les descripcions i alguna altra història
que jo tenia al calaix.
Per cert, històries molt ben escrites, eh?
Deixem-ho dir-ho, perquè hi ha molta riquesa en aquests textos, eh?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
I en el cas del Toni, clar, allò és la feina de molts anys
d'anar recollint petites anècdotes,
perquè després, quan les poses i les poses sobre el terreny,
tenen una riquesa,
perquè fonamentalment estan carregades d'humanitat.
I jo crec que això és fantàstic.
Doncs és aquest llibre que ens porta també a peu
pel Priorat, una comarca que està de moda, no?
Podríem dir.
Jo crec que és més que estigui de moda, eh?
És poc coneguda, no? Segons quina part del Priorat.
Potser hi ha parts més conegudes que altres, no?
Sí, és un territori encara per descobrir per molts.
Però el Priorat, a mi m'agrada dir que és un laboratori
on s'estan provant coses que en altres llocs no es poden provar.
I en aquests moments de canvi,
tindre laboratoris on la gent s'atreveix a fer les coses
d'una manera diferent és extraordinari.
A més, molt necessari.
Molt necessari per al país.
No només per al Priorat, sinó per al país.
En aquests moments és l'únic territori de muntanya mediterrània
on l'agricultura segueix marcant la vida.
De les muntanyes ens ha desaparegut l'agricultura.
I un pensarà, home, hi ha vinyes altres...
Sí, sí, però fixem-nos bé,
no estem parlant de territoris de muntanya, no?
On és molt difícil i, per tant, molt car.
I, per tant, la nova agricultura, no?
L'agricultura amb la modernitat
ha deixat de ser rendible en aquests territoris
i s'hi s'han abandonat.
I, en canvi, el Priorat no.
Què ha passat?
Fantàstic.
Aquí està el misteri.
Després parlen d'incendis,
s'arriba a l'estil,
muntanyes abandonades, que no es conreen
i cada any hi som, eh?
Amb el mateix.
I, malgrat, treballar la terra no és això, no?
Té aquesta gran contrapartida
que, a més a més, també no és el benefici humà, no?
Les persones que hi treballen
i el dia a dia, de sol a sol.
Com estructureu la guia, Rafel?
Quins apartats hi ha?
Quina informació porteu?
A banda d'aquests textos,
d'aquestes fotografies, d'aquestes imatges?
La guia respon molt als principis de la col·lecció,
és a dir, explicar històries.
I el que hem fet ha sigut fer una...
Bé, hi ha una introducció
que intenta ser molt poc acadèmica,
és a dir, no allò de prioritat, limita'm,
no sé què, on...
Que a vegades estàvem acostumats,
i si no, aquí, per exemple,
a Doni és Fantàstic,
anem directament al gran, no?
Als grans temes, no?
Com un territori resurgeix, no?
Per què el vi és tan important, no?
Jo crec que es llegeixen molt bé
des d'aquest punt de vista,
ho expliquem, per exemple,
a la xarxa de camins que, no?
Que hem ajudat a acabar de construir
en el priorat i el valor d'aquests camins,
o s'explica també el procés
en què està ara el priorat de candidatura
perquè pugui ser declarat patrimoni
i paisatge agrari i patrimoni de la humanitat,
temes com aquest,
alguns d'ells molt, molt, molt d'actualitat.
I aleshores després,
a banda d'una petita explicació
de com utilitzar la guia,
el que tens ja són les propostes, no?
I unes propostes on expliquem coses.
On des d'una vaga d'obrers
a la mina de la Mariquita...
On és la mina de la Mariquita?
La mina de la Mariquita
era una mina que hi havia al Molar.
I precisament la gent es pensa
que això de les vagues obreres
de començaments de segles
és coses de les grans ciutats.
I no, no.
Aquí en el priorat, no?
Hi havia obrers, hi havia vagues
i hi van haver enfrontaments
amb la Guàrdia Civil,
hi havia una dona que va perdre els braços,
etcètera, etcètera.
És a dir, coses que a vegades no t'imagines.
Hem pogut aconseguir
algunes fotografies antigues,
algunes inèdites
i n'hi ha una de sensacional,
per exemple, de minès.
Veus aquelles cares
i caig, no?
I és curiós perquè
les veus molt estranyes
però hi ha un punt de familiaritat, no?
Dius, hòstia, aquests som nosaltres,
no fa tant de temps.
I hem procurat que, a més,
les fotografies antigues
respireixin alegria.
Perquè, clar, tenim un món
que el veiem en blanc i negre
i a vegades pensem que és un món trist,
i no, hi havia dificultats, evidentment,
però era gent que cantava
quan anava a treballar, no?
Gent que quan arribava a la parema
ballava, no?,
fins a l'estanta
i després s'aixecava,
dormia poquíssim
per anar a treballar,
però hi havia la capacitat aquesta
de viure, no?,
i de ser feliç
i això ho intentem, doncs,
recollir i transmetre.
Doncs estem en aquest llibre
a peu pel priorat del vi
i de l'oli, també,
de l'editor,
és important, també, l'oli, eh?
Rafel, tu, ho dèiem al començament,
ets un clàssic de Sant Jordi, eh?,
de Tarragona.
Bé, anem treballant
i anem sortint llibres.
Com visc aquest any,
la singularitat d'aquest any,
d'aquest 2013?
Veus, alguna, no sé, novetat?
Alguna cosa que crida l'atenció?
Per mi Sant Jordi
és la festa de la primavera,
és la nostra gran festa
de la primavera
i evoluciona amb nosaltres, no?
I aquest any de canvis
jo crec que és sensacional.
I, a més, que passi
amb aquest solet, no?,
amb aquesta temperatura,
veure la gent al carrer
amb l'escura del llibre
és una cosa preciosa, no?
I, no?,
a mi em sembla sensacional.
Jo diria que a mi
és la festa que més m'agrada.
Doncs, satisfortar-la,
viure-la ben intensament.
Gràcies, Rafael.
Moltíssimes a vosaltres.
Doncs, Rafael López Monè
amb aquest llibre
a peu pel priorat del vi
i de l'oli
d'Aral Editors
que d'aquí també us volem recomanar
en aquesta jornada de Sant Jordi.
Fem una pausa
i de seguida amb més convidats.