...
Doncs volem en aquesta hora del matí saludar Anna Sabater,
coordenadora de Creu Roja Tarragona,
també membre de l'Observatori de la Vulnerabilitat d'aquesta ONG.
Anna Sabater, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tenim una estada sobre la taula,
s'ha presentat ja el quart estudi de l'Observatori,
que analitzeu, de fet, en aquest estudi,
l'impacte de la crisi en la infància i en la torna escolar,
i ens dieu que 8 de cada 10 famílies en aquesta situació,
en aquest context, estem parlant de vulnerabilitat,
que també explicarà ara què vol dir exactament.
8 de cada 10 famílies en aquesta situació
no poden facilitar als seus fills tot allò que és necessari
per tal d'anar a l'escola,
i un 38% també d'aquestes famílies, insistim,
no poden pagar el menjador escolar.
Són només dues de les moltes conclusions que heu arribat
i que certament preocupen,
perquè això genera una situació complicada
de gestionar especialment per aquestes famílies,
no el dia a dia.
Sí, de fet, per emmarcar aquest estudi,
hem de pensar que estem parlant de famílies ateses per Creu Roixa,
és a dir, persones, hi ha famílies que estan sota llindada de la pobresa.
Si ens diuen les dades oficials
que un de cada quatre nens a Catalunya és pobre,
això són xifres publicades per l'Idescat,
el desembre de l'any 2012,
el que hem anat és a buscar en quines condicions viu aquest infant
que ja és pobra.
Nosaltres vam fer aquest estudi a partir d'unes entrevistes
realitzades a 737 famílies
que van participar en un projecte de Creu Roixa
per facilitar el retorn a l'escola dels seus nens i nenes
i que els vam ajudar en forma de material didàctic,
llibres i també amb tàrgies
perquè poguessin adquirir calçat
i material esportiu per tornar-hi.
A partir d'aquest projecte
hem trucat a aquestes famílies
per saber realment
quines altres dificultats es troben.
En aquest cas, estem parlant sempre
de l'entorn escolar
i repeteixo de famílies ateses per Creu Roixa.
Això, per tant, és de poder dir
que a la punta de l'iceberg,
perquè darrere hi ha una situació complicada.
Clar, que no puguin pagar el menjar d'escobar,
que no puguin portar tot el material,
és una conseqüència més d'una situació difícil,
imaginem.
Sí, afortunadament,
tots els nens i nenes d'aquest país
tenen el dret a l'accés a l'educació gratuïta,
però la situació de precarietat extrema
que hi ha en aquestes famílies
fa que no puguin gaudir
de les mateixes condicions
que la resta de nens i nenes
que s'asseuen al seu pupitre, segurament,
al seu costat.
Aleshores, una de les conseqüències
o una de les conclusions d'aquest informe
és la dificultat d'aquestes famílies,
malgrat els ajuts que puguin rebre,
de poder garantir tot el material necessari
perquè els seus nens i nenes,
estem parlant aquí de nens i nenes fins a 12 anys,
ho vam centrar aquí a l'estudi,
puguin tornar a l'escola
amb el material necessari escolar.
Si això no ho fan,
els pares i mares ens diuen,
no m'hem entrevistat els nens,
hem entrevistat els tutors,
els pares o mares d'aquests nens i nenes,
que els està afectant ja en el seu rendiment escolar.
Això només en la part de material.
Però hi ha altres coses afegides.
Per exemple, si un nen o nena
no pot gaudir de les excursions,
fins i tot que es fan en horari obligatori,
doncs excursions al teatre,
excursions al zoològic,
excursions en un museu,
perquè les seves famílies no ho poden pagar,
això també és un fet de discriminació
en l'aula important.
i això sí que els afecta més que
en els resultats que puguin tenir acadèmics
en la seva sensació
d'estar esclosos dintre d'un mateix grup.
No obstant, les escoles
i tota la comunitat educativa
està fent un gran esforç
per minimitzar aquestes diferències.
Escoles que també estan patint molt directament,
elles, els efectes de la crisi,
però que es troben, a més a més,
en una situació en l'aula
de grans diferències,
de cada vegada més diferències,
i estan fent esforços fins al punt
que han hagut de suprimir moltes activitats
perquè molts dels nens i nenes
no hi poden participar
i perquè no se sentin discriminats.
Com es pot canalitzar la situació
o no sé, una solució
en la comunitat educativa?
Perquè clar, hi ha les pares,
les pares no poden,
queda clar en aquests casos,
hi ha les ampas,
hi ha l'equip directiu,
hi ha les administracions,
com es pot resoldre?
Bé, no és un problema de fàcil solució,
aquí analitzem l'entorn escolar,
però, clar, les dimensions de la pobresa
són en molts altres camps.
La comunitat educativa
està fent tots els esforços,
ens consta,
estem en permanent contacte,
hi ha ampas,
que fins i tot els pares o mares
o les famílies que poden pagar més,
paguen per aquests nens i nenes
que no poden assolir,
doncs, els objectius
de poder tenir una escolarització
com el seu fill i filla.
Les mestres,
les directores i directors
estan en constant contacte
també amb nosaltres,
detectant altres mancances
que no estan en l'àmbit escolar,
però sí que ho veuen allà,
de dir,
hi ha nens i nenes
que no mengen el suficient,
hi ha famílies
que no tenen res per menjar,
i em sembla que
a la comunitat educativa
no els ho podem demanar
molt més en aquests moments.
amb l'administració,
bé,
cada vegada hi ha més necessitats
i hi ha més població
que necessita ajudes
i en el millor dels casos
són les mateixes.
I creu, Roja,
perquè jo m'imagino
ara que aneu,
no sé si desbordats
és la paraula,
però ja hem explicat
darrerament
que les demandes
s'han multiplicat per molt,
és aquesta, no?,
la realitat
amb la qual us toco
conviure en el dia a dia?
La realitat és aquesta,
pràcticament des de l'any 2009
no hem fet més
que creixer exponencialment
amb les persones
que venen a demanar ajuda bàsica
i també tenim la intuïció
que encara hi ha molta gent
que no ve
per un tema
que té una xarxa familiar,
que fa una gran contenció,
però clar,
estem parlant d'una crisi
ja mantinguda en el temps
i que afecta
més d'un membre de la família,
amb la qual cosa,
en aquest cas,
als avis els és complicat
poder oferir tot el suport
a la resta de membres
de la família
i també per una sensació
moltes vegades
com de vergonya,
no?,
les persones
que mai han necessitat
demanar una ajuda
els costa molt
traspassar aquella porta
i venir a demanar.
Són situacions molt dures,
que és el que comenta l'Anna,
clar,
són persones,
el perfil també ha canviat molt,
no?,
els últims,
no sé si fos anys o mesos,
perquè jo no tinc tan poc la perspectiva,
no ho tinc gaire clar,
però el perfil també ha canviat molt,
les persones que ho teníem tot,
teníem feina,
les dues,
no sé,
les dues,
tot l'entorn familiar,
no?,
i que ara,
doncs,
es troben això,
que el perfil es porta
en pla clina taula.
Sí,
el perfil a canviar,
nosaltres com a Creu Roja
sempre mates les persones
amb projectes de pobresa,
però diríem que abans de la crisi
teníem un col·lectiu
de persones afectades
que,
bueno,
també estàvem en una societat
del benestar
i que no hi havia cap problema
i malgrat això
teníem els nostres pobres.
Aquests eren el col·lectiu
de Creu Roja
i eren unes persones
i unes famílies
que,
a més a més
de la seva situació econòmica,
tenien altres factors
de vulnerabilitat
múltiples,
d'acord?
A partir de l'inici
de la crisi
hi ha persones
que venen
a demanar ajut bàsic
exclusivament
per un tema econòmic,
no tenen cap altre factor
de vulnerabilitat
afegit
i que s'hi han vist
abocats
per la pèrdua
de treball.
Això,
com que la situació
no ha millorat,
fa que cada cop
hi hagi més famílies
que ho necessitin
i com que ha passat molt de temps
algunes d'aquestes famílies
ja han perdut
les prestacions
que podien tenir,
per exemple,
la prestació d'atur.
Ja tenim persones,
i ho diuen aquest informe,
nens i nenes,
un 13%
dels nens i nenes
que tenim
a Creu Roja,
Catalunya,
estan en llars
que no tenen
cap tipus d'ingrés.
ingrés zero,
ni ajuda de familiars
ni amics,
és a dir,
depenen exclusivament
de l'ajut de les entitats.
Un 13%, eh?
Un 13%.
És un percentatge alt.
És un percentatge alt.
Estem parlant sempre,
com he dit,
de nens i nenes
que estan en situació
de pobresa,
però no és una pobresa
de no arribar a final de mes.
Aquest 13%
de nens i nenes
viuen en famílies
que no tenen cap ingrés
al mes,
ni de prestacions,
ni ajuda familiars,
ni de res,
depenen exclusivament.
de l'ajut
que els hi puguin prestar,
en alguns casos
als serveis socials
i sobretot les entitats.
Estava pensant
en el que m'has dit abans
que és que va deixar
l'aglaçat,
que hi ha persones
que ho passen
franca ben malament,
que en fica,
que endevina pràcticament,
suposo que,
no sé si amagats,
però gairebé,
per anar a buscar
l'ajuda,
creu Roja, no?
Sí, primer perquè
són famílies
o persones
que com mai
no coneixen tampoc
el circuit dels serveis socials,
es troben per primera vegada
en aquesta situació
i el fet de reconèixer-ho,
moltes vegades,
al primer lloc,
on ho verbalitzen,
és en un espai
com la Creu Roja,
no?
Moltes vegades,
ni el seu propi entorn
de veïns
ho coneix
i la situació
és especialment dolorosa
per a aquestes famílies,
no?
Per haver-ho,
bueno,
haver d'afrontar
que estan en una situació
límit
i que necessiten
l'ajut
d'on aquest pas
és complex
i nosaltres
els acompanyem.
Penso que
una de les parts
més importants
que podem oferir
a les entitats
és el temps
i l'escolta.
Això,
ara mateix
és un valor escàs,
no?
Poguer seure una persona,
escoltar-la
i al marge
de poder-la ajudar
o poder-la orientar
que pugui tenir
un espai
on realment
expressi
tot el que
li està passant
i com li està afectant,
no?
Això,
jo crec que sí
que és un valor
que hem de posar
a sobre la taula
i que estem oferint
les entitats socials
en aquest moment.
Quan parlant
d'aquesta paraula
que s'han de dir
per a la ràdio,
vulnerabilitat,
quins són els marges
una mica
per delimitar-ho
una miqueta?
Bé,
quan parlem de,
quan es parla oficialment
de vulnerabilitat
has de tenir en compte
tres factors
per mesurar-la.
Una part
és el factor econòmic,
és a dir,
quins ingressos
té aquestes persones
o aquestes famílies.
L'altra part
fa referència
a les carencies materials.
Per exemple,
s'hi poden fer front
a despeses
de 600 euros
inesperades.
Això gairebé
ningú s'ho pot permetre.
Factors
com si a la
seva casa
tenen
la temperatura
adequada,
en quina freqüència
poden oferir
una alimentació
variada
a la família.
Aquest seria
el segon factor
que es mesura,
això són uns indicadors
europeus
que se'n diu
AROPE,
que té
a veure
amb
alguna cosa més
que no només
els ingressos
econòmics
que hem vist
que són molt pocs.
I el tercer factor
és la intensitat
del treball
en els membres
de la família.
En aquest
quart estudi
hem vist
que el 75%
dels nens
i nenes
que estem
atent
a la Creu Roja
en els projectes
d'ajuts
bàsics.
Parlar
de baixa intensitat
del treball
en les seves famílies
és quedar-se
molt curt
perquè en el 75%
dels casos
els membres
d'adults
de la família
estan a l'atur.
Els dos
o si són
famílies
monoparentals
la mare
o el pare.
De què
conviuen?
Doncs
ho veiem
bàsicament
per prestacions
això és un problema
és una gran dependència
de més
tonadata
de caducitat
estem parlant
que bàsicament
són prestacions
d'atur
i renda mínima
moltes persones
amb renda mínima
hi ha un percentatge
important
que viu
mercés
als ajudes
de familiars
i amics
un altre percentatge
que és aquest 13%
de nens i nenes
que no tenen ingressos
que viu
gràcies a l'ajut humanitari
que li lliuren
les entitats
ja no parlem
de xarxes
que no comptem
ni els familiars
ni els amics
i només
una de cada
quatre famílies
té algun tipus
d'ingrés
molta economia informal
també
economia submergida
perquè si no
aquesta situació
no es podria aguantar
però
els tres factors
que tenen en compte
de la vulnerabilitat
el compleixen
al 100%
totes les famílies
que estem atenent
els infants
ja ho han vist
ha quedat ben clar
que són damnificats
d'aquesta situació
directa
també
el col·lectiu
de la tercera edat
és a dir
les persones grans
perquè abans
m'has parlat
de la calefacció
i no sé
quan ja ho vaig sentir
no fa gaire
que també
hi ha molts
que no utilitzen
la calefacció
per no gastar
perquè és que
és que han de mantenir
fills que no treballen
nens que no treballen
i hi ha situacions
supos que també
són força complicades
en aquest sentit
Sí, nosaltres
a l'estudi anterior
en aquest
era justament
sobre l'impacte
de la crisi
amb la gent gran
perquè podríem pensar
que és un col·lectiu
que pel fet
està bastant protegit
pel tema de les pensions
i qui menys
té un ingrés
però aquest col·lectiu
justament
ha de fer front
a moltes despeses
de la xarxa familiar
que no poden assumir
els seus membres
més joves
això té un doble efecte
primer
amb les seves condicions
de vida
la pobresa energètica
que aquest és un terme
que des de Creu Roja
vam instaurar
i que estem estudiant
darrerament
és molt més alta
entre la gent gran
que no entre les famílies
ateses per Creu Roja
que tenen una altra edat
segurament perquè les seves violentes
també són més antigues
i tenen més problemes
però fixa't que nosaltres
cada cop que hi ha una onada de fred
truquem a la gent
que tenim
en projectes com el teleassistència
o el menjar a domicili
per veure com els podem ajudar
i ens diuen
no ens compreu estufes
no volem estufes
no podem pagar el rebut de la llum
estem repartint mantes
estem repartint botano
estem en un moment
en què fer front
als subministraments
per aquestes persones
i per totes les persones
que estan en una situació de vulnerabilitat
és extremadament complicat
en aquest estudi
que hem fet
sobre aquestes famílies
que tenen nens i nenes
i que estan en situació de vulnerabilitat
veiem una dada
que potser no és molt alta
en termes relatius
però té un impacte important
que és que el 18%
d'aquests nens i nenes
viuen en llars
que no reuneixen
les condicions mínimes
d'habitabilitat
no estem parlant
que tinguin guteres
a casa seva
estem parlant
de nens i nenes
que viuen en llars
on no hi ha subministraments
perquè no ho poden pagar
on a vegades
no són ni llars
són caravanes
són nens i nenes
que viuen
a habitacions rellogades
amb la seva família
en un altre pis
i aquí no comptem
encara que
perquè no ho hem demanat
però en tenim
la constatació
amb la nostra acció directa
d'aquells nens i nenes
que viuen en famílies
amb l'amenaça constant
d'un embargament
i que els facin al carrer
Carai
és que m'estava preguntant
també com us ho feu
per conviure
en el dia a dia
amb aquesta realitat
tan dura
perquè tinc la impressió
no ho sé
potser m'equivoco
però tinc la impressió
que molta gent
ara ho estem expliquant
per la ràdio
però potser miren cap a una altra banda
o no?
jo crec que la gent
no mire cap a una altra banda
la prova d'això
és que en aquest projecte
per millorar
temes d'alimentació infantil
perdó
vam iniciar un projecte
i justament
hem crescut espectacularment
en nombre de persones sòcies
a mi em sembla
que les persones
la societat civil
està donant una gran lliçó
de solidaritat
i com ho portem nosaltres?
doncs tenim molta feina
però el que cal preguntar-se
és com ho porten
aquestes famílies
moltes d'elles
monoparentals
mares que s'han d'aixecar
cada dia
i portar els seus nens
a l'escola
sabent que
doncs no portaran el material
no poden pagar el menjador
i hauran de fer-ho
d'alguna manera
perquè els seus nens
puguin menjar
i no els podran
portar d'excursió
i això li hauràs de dir
a un nen que té
vuit, nou anys
i que ho entengui
aquest és el tema
com aquestes persones
treuen la força necessària
per tirar endavant
que de vegades
a nosaltres
que estem
amb l'atenció
directa
se'ns fa
se'ns fa molt
molt dur
i la seva situació
doncs
és d'extrema valentia
Quina és la perspectiva?
Bé, la perspectiva
no és molt afal·legadora
el primer estudi
que publicàvem
que va ser
junts, juliol
no recordo ara
del 2011
estàvem parlant
de l'alimentació
també infantil
i un any i mig després
que presentem aquest
quart informe
tornem a preguntar
i la situació
és pitjor
si en el primer
hi havia moltes famílies
que no es podien fer càrrec
del copagament
del menjador escolar
i per tant
els seus nens
no s'hi quedaven
malgrat que ho necessitaven
era un 25%
aproximadament
de les famílies
en aquest quart informe
ja estem en el 38
és a dir
38%
de persones
pobres
diguem-ho
sense
abogues
de famílies
pobres
que necessiten
una beca de menjador
però que no poden
fer front al copagament
el problema
va més enllà
és a dir
el menjador escolar
no soluciona
tot el problema
de l'alimentació
dels infants
però és la garantia
de tenir un àpat
al dia
almenys mentre dur
el curs escolar
perquè aquestes famílies
a les que m'he entrevistat
també ens diuen
7 de cada 10
que no poden garantir
una alimentació equilibrada
als seus fills a domicili
Carai
si algú vol col·laborar
amb nosaltres
pot fer-ho
si algú vol col·laborar
amb nosaltres
pot fer-ho
de dues maneres
de la mateixa manera
que diem
que necessitem aportacions
per poder tirar endavant
els projectes
que puguin
fer més lleugera
la situació
de les persones
que tenim
en aquest cas
el nostre informe
sobre infància
però hem fet
informe
sobre diferents col·lectius
que passa
que el tema
de la infància
ens agafa
molt a dintre
perquè aquests nens
i nenes
si ja de petits
tenen aquestes dificultats
és molt previsible
que en un futur
es trobin
en una societat
molt desigual
com podem ajudar
fent-se socis
de Creu Roja
hi ha una quota
de socis
en què hi ha una part
que destinem
exclusivament
en aquest projecte
d'alimentació infantil
fent donacions
també
i tenim empreses
que diuen
a lo millor
no us podem donar diners
però us podem donar
material
bolquers
llet de continuació
alimentació
motxilles
llapis
tot el que necessiten
els nens i nenes
per anar a l'escola
i també
hi ha molta gent
que malauradament
no té la situació
econòmica
per ajudar
però que disposa
de temps
i que pot venir
a donar-nos una mà
un cop de mà
i ajudar
a atendre les famílies
perquè realment
la situació
és desbordant
no obstant
nosaltres
ens ha costat molt
fer aquest estudi
i posar-ho sobre la taula
hem posat la lupa
amb les famílies
pobres
amb les que tenim
i aquesta és la realitat
és així de dura
però
tampoc volem
que hi hagi
tendències
a
que els termes
s'exagerin
hi ha gent
que està parlant
de desnutrició
de malnutrició
no estem parlant
d'un país
amb vies de desenvolupament
estem parlant
d'una realitat
que no hauria de passar
en aquest país
on fins ara
havia garantit
un estat del benestar
i que
ha de tenir
una solució
Anna Sabater
gràcies per acompanyar-nos
quan hi haurà
de Greu Roja a Tarragona
el missatge és molt clar
suposo que tothom
l'haurà agafat
gràcies per acompanyar-nos
i com vulgueu
ja sabeu
això és casa vostra
i tenim les portes obertes
gràcies a vosaltres