Rapsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Bona tarda, 5 minuts perquè siguin les 6.
A partir d'ara podran seguir en directe a través de Tarragona Ràdio
el pregó de les festes.
Estem ja ubicats aquí a l'interior de l'Ajuntament,
a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquí uns minuts començarà un dels actes principals de Sant Detecla,
el pregó que dona el tret de sortida al tram important
de la festa major de la ciutat.
Enguany anirà càrrec del que va ser primer rector
de la Rovira i Virgili, de Joan Martí Castell.
L'any passat, si us recorden, era Franca Masso,
la cantant al Garesa, referent internacional
de la música catalana i mediterrània,
que va ser la protagonista d'aquest acte
que ha de començar d'aquí uns minuts a la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
Una sala de plens que comença a omplir-se d'autoritats,
de gent que seguirà en directe aquest pregó.
Recordem que a la sala del costat de la rotonda
també s'han habilitat cadires, un centenar de cadires,
per poder seguir, en aquest cas, a través d'una pantalla
el pregó que pronunciarà Joan Martí.
Aquí amb Joan Maria Bertran, a la part tècnica,
ambient també a l'exterior, a la plaça de la Font,
on també a través d'uns altaveus es podrà seguir
el pregó de les festes.
Allí connectem.
Josep Sunyer, bona tarda.
La gent també espera el pregó.
Bona tarda, Tere.
Doncs sí, aquí a l'exterior, a la plaça de la Font,
davant del Palau Municipal,
hi ha força gent congregada asseguts.
Davant de les tres escalinates, quatre,
que hi ha davant de l'entrada principal
al Palau Municipal, avui especialment en Galanat,
des de fora veiem tota la que és la façana de l'Ajuntament,
amb les catifes de bellut, amb l'escut de la ciutat,
amb les banderes i també l'amagrama de les festes,
que també podem veure aquí a l'exterior
moltes samarretes festives,
amb persones que estan visquent la festa major de la ciutat,
i també amb alguns gegants que ja han arribat,
que ja són aquí a la plaça,
perquè recordem que a dos quarts de vuit
viurem l'arrencada dels gegants,
i els gegants, els funnis que han arribat de moment,
són els gegants del casc antic,
potser perquè són dels que venen més a la vora,
que ja són aquí davant del lloc
on sonarà també la primera tornada.
La part de l'extrem que toca a Portolet,
de la plaça de la Font,
està totalment a cordonada,
perquè aquí ja han instal·lat aquesta tornada,
que escoltarem amb un punt que acabi tot plegat.
Molta gent, com dèiem, aquí a la plaça de l'exterior,
esperem que comenci aquest pregó,
i també molt ambient familiar,
perquè l'acte protagonista cap a dos quarts de vuit
és aquesta arrencada dels gegants,
que és tradicionalment un ambient molt i molt familiar,
en el que també podrem escoltar el primer emparit o roca
de les festes,
a càrrec de la tradivant enguany,
la banda d'instruments tradicionals de Tarragona,
que anunciarà aquesta sortida dels gegants i els nanos,
i que veurem si també enguany podem veure
i escoltar especialment la banda de la cardona,
que són ja també uns tradicionals
d'aquest tracte de l'arrencada dels gegants.
Bona temperatura a l'extérieur, a la plaça de la Font,
no que sí, Josep?
Sí, sí, bona temperatura,
pendolons curts, ullers de sol,
sí, sí, sí.
T'ho deia, perquè aquí dintre estem passant molta calor
i ja veiem com cada any és tradicional
pel pregó de la festa major de Tarragona,
ja es comencen a veure els primers vanos,
els primers ventalls de la gent que els ha tret,
perquè és una tarda de setembre,
la d'avui calurosa,
i la calor, per no faltar la tradició,
tot i que hi ha instal·lats alguns ventiladors,
es comença a notar aquí,
a l'interior de l'Ajuntament de Tarragona,
en concret a la sala de plens,
on podrem escoltar en directe aquest pregó.
El protagonista, Joan Martí Castell,
l'hem vist arribar fa uns minuts,
creuava la plaça de la Font,
era esperat aquí a la porta de l'Ajuntament
per Paco Zapater,
regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
ex-síndic de Greuges,
de la Universitat de Rubí de Bergili,
un advocat també dedicat a la universitat
i regidor actual de l'Ajuntament de Tarragona,
que esperava el que serà el pregoner avui,
a Joan Martí Castell,
que ja ha arribat a l'interior de l'Ajuntament de Tarragona,
que serà el protagonista.
També hem vist els primers en arribar,
Carles Batges,
el president dels gogistes tarragonins,
recordin que l'acte d'avui,
l'acte del pregó,
el precedirà a lliurement del premi,
el balcó, el tarragoní de l'any,
un premi que cada any atorga
Òmnium Cultural del Tarragonès.
Enguany l'ha escollit,
no és una persona,
sinó una entitat tarragonina,
gogistes tarragonins,
el seu president Carles Batges serà, per tant,
el protagonista també de l'acte d'avui,
perquè haurà de recollir aquest guardó premi
al balcó al tarragoní de l'any.
Un pregó que escoltarem en directe
i que veurem si Joan Martí Castell
fa referència a la defensa de la llengua,
com va fer-ho, per cert,
a l'entrevista que vam poder mantenir amb ell
just el divendres,
és a dir, ahir mateix vam poder parlar amb ell al matí
i ens parlava d'aquesta defensa de la llengua,
del català,
ell ha estat un gran estudiós de la llengua
i, de fet, té molt a veure amb la primera edició
del Diccionari de la Llengua Catalana,
com també és membre del Institut d'Estudis Catalans,
és filòleg, és catedràtic,
és també del Consell del Centre d'Estudis Catalans
de la Universitat de París-Sorbón
i és, com dèiem, un defensor de la llengua,
un estudiós de la llengua.
Veurem si aquesta defensa de la llengua
que ens feia els micrófons de Tarragona,
ràdio divendres,
també es pot escoltar avui aquí al pregó.
De la llengua i també de l'educació,
per tant, es va parlar des d'aquest punt de vista,
ens va explicar que cal partir endavant
per garantir un futur educació,
educació i educació.
Ens ha arribat ja el pregó de Joan Martí,
el que pronunciarà avui en directe
a partir de les 6 de la tarda,
no desballarem el que diu,
li preguntàvem aquesta setmana a Joan Martí
de què aniria,
ell va ser molt escuet,
no va voler desballar sobre què aniria el pregó,
va dir que aniria de Tarragona,
de Santa Tegla,
també, evidentment,
parlaria de la universitat
i poca cosa més va dir.
Sabem que el pregó,
el discurs de Joan Martí Castell,
s'estructurarà en 3 parts,
la seva vida en 3 parts,
les seves 3 Tarragones,
així ho definirà,
i imaginem que és quan era petit,
els seus records d'infantesa,
la seva joventut i el seu retorn a Tarragona
per convertir-se en el primer rector de la Universitat,
Rovira i Vergili.
Aquí a la sala de plens,
ja veiem instal·lats a les primeres cadires,
avui els convidats,
els diputats al Parlament,
també al Congrés per les Comarques Tarragonines,
senadors com Jordi Sendra,
Joan Ruiz,
Xavier Sabater,
com diem,
diputats, senadors al Parlament,
diputats del Parlament i també al Congrés de Diputats,
ocupen els primers seients,
els del mig de l'hemicicle,
de la sala de plens.
Enguany no hi ha representants a les ciutats germanades,
ocupen les seves localitats,
això,
els representants al Congrés,
al Parlament de Catalunya
i al Senat de les Comarques Tarragonines.
A la dreta dels diputats,
també a les primeres fileres seguint aquest pregosten,
els familiars de Joan Martí Castell,
el seu fill i també la seva germana,
i també podem veure aquestes primeres fileres,
el president de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer,
recordin, avui dia mundial contra l'Alzheimer,
en favor, en la lluita per acabar amb aquesta malaltia,
s'han lliurat llacets verds al públic,
que seguirà l'acte des de la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragoní,
imaginem que també alguna referència,
com és habitual,
a aquesta jornada mundial que avui es comemora.
I, de fet, avui hi ha hagut activitats
al voltant d'aquesta efemèride,
perquè recordem que al matí el Serrallu
a seu de terme és una activitat,
el fill Bermut,
el Bermut més gran del món,
dedicat amb la col·laboració també dels seus impulsors,
però dels comerciants i dels restauradors
d'aquest barri tarragoní i moltes entitats,
d'arcat de fons per l'associació que pleca els familiars
d'aquesta malaltia, de l'Alzheimer,
s'ha fet aquest acte al matí.
I ara, Teres, si et sobrés un duro d'aquells dels abans
i maltiris pel balcó d'aquí, de la passa de la Font,
potser encara en podries escapar fins a la passa del rei
i encara trobaríem bien d'un dels actes amb la matí de la festa.
Molta gent jove recaptant al llarg de tota la setmana
aquells duros que podia tenir per casa,
perquè és imprescindible per participar en l'acte d'avui,
pagar aquest puro, aquesta copa i aquest cafè,
però amb un duro dels abans.
A tu te'n queden?
Jo en tinc, però d'aquells que trobes que solament
algun dia que es converts allà,
o no es converts durant tot l'any,
perquè pràcticament no...
Sí que he trobat, sí que l'altre dia
vaig trobar una moneda de 200 facetes,
te'n recordes que eren de color metall?
Sí, sí, sí.
Doncs aquestes així compactes,
em vaig trobar una l'altre dia
i de fet no sé què en faré,
perquè ja no val absolutament res.
Doncs ja t'ho dic, que molta gent jove ja
quan s'apropa ja la festa de Santa Tecla
buscant aquests duros,
perquè el que us expliquem
és una condició sine qua non
per poder participar,
prendre aquest cafè, aquesta copa
i aquest poro de la festa major,
un acte que sempre es fa
abans del pregó de la festa major
i un dels molts multitudinaris,
un dels més multitudinaris d'aquesta festa.
I recordem que després del pregó
a la nit també d'un altre d'aquests actes
que agraden tant a la gent jove,
que és la baixada de l'àliga.
Vull dir que avui diverses cites importants
per gaudir de la festa
entre abans del pregó i després del pregó,
com dèiem, el cafè Copa i Puro
i també la baixada de l'àliga
a partir de la mitjanit.
Doncs activitats que ens situaran pràcticament
a la vigília de Santa Tecla,
amb un ambient que aquí fora, com dèiem,
és calorós, però no tant com el que teniu aquí dins.
De fet, ara mateix a la plaça de Font
no tocó el sol, estem en una zona ombrívola
i pràcticament tota la plaça queda això a l'ombra
i no passem gaire calor.
Aquí dintre sí, a més a més, hem vist a Tere
que van molt tratxats, els convidats d'aquest acte del pregó,
van molt arreglats.
Clar, és un dels actes més solemnes d'aquesta festa major,
imprescindible portar aquest vestit,
molts homes que participen en aquest acte amb corbata
i veiem ara que han accedit a l'interior d'aquest espai
la Guàrdia Urbana vestida de Gala, també els massers
i Déu-n'hi-do la calor que també hem de passar
perquè porten aquell vestit de la policia local
de la Guàrdia Urbana de Gala
i, per tant, potser són els que amb més calor
passaran aquesta tarda de dissabte,
en aquest 21 de setembre, el dia del pregó de la festa major.
Imaginem que d'aquí a uns instants ja començarà l'acte
perquè tothom està ja assegut,
els regidors de la Corporació Municipal
ocupant els seus escons, els habituals els veiem ja asseguts
ocupant la seva localitat, com dèiem,
els representants al Congrés, al Senat, al Parlament,
la família de Joan Martí Castell,
el president de l'autoritat portuària,
Albert Vallbé, en representació de la Diputació de Tarragona,
no hi pot assistir Josep Poblet,
ho fa ell com a vicepresident de la Diputació.
Al seu costat, el president del Consell Comarcal del Tarragonès,
Frederic Adam, i tampoc no assistirà a l'acte,
així ho han confirmat l'actual rector de la Universitat,
Rovira, i Vergili.
Xavier Grau no podrà assistir a l'acte
i al seu lloc l'ocuparà el vicerector de la Universitat,
Josep Manel Ricard.
Per tant, aquestes són les persones que ocupen l'hemicicle,
els seients d'aquest hemicicle,
del Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Ha accedit ja el delegat de la Generalitat, Joaquim Nin,
que acompanyarà en la presidència d'aquest acte l'alcalde de Tarragona,
Josep Félix Ballesteros, també el subdelegat Jordi Sierra,
també ocupant les primeres cadires, les cinc cadires principals,
i seran, d'altra banda, com diem, l'arcabisbe Jaume Pujol,
el delegat, el subdelegat i l'alcalde de Tarragona.
Aquesta serà més o menys l'organització d'aquesta sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona, també ens deixàvem a Rosa Maria Codines,
que s'assegurà al costat de l'alcalde en aquesta presidència
de la sala de plens, una Rosa Maria Codines que, com saben,
és la presidenta d'Omnium Cultural del Tarragonès
i serà, per tant, la persona que lliurarà el premi al balcó
al tarragoní de l'any.
Ha arribat Codines, ha arribat Nin, ha arribat l'arcabisbe Jaume Pujol,
també ha arribat el subdelegat Jordi Sierra
i queda l'alcalde de Tarragona perquè pugui donar
per iniciar aquest acte.
També Joan Martí, el pregoner, està salutant ara Carme Crespo
i està esperant que li donin les últimes instruccions
per poder iniciar, com dèiem, l'acte del pregó de la festa major.
No sé si hi ha més gent a la plaça de la Font,
això està a punt de començar aquí a l'interior de la sala de plens.
A moment, l'ambient, per acomiadar ja aquesta connexió
amb la plaça de la Font, Josep, una mica més gent que abans.
L'ambient és que sí, que es va un plin de gent
i que segueixen arribant gegants.
Encara no han vist el Doraemon,
te'n recordes el Doraemon de l'any passat?
I tant, com oblidar-lo?
El gegant Doraemon, que també ho veurem per aquí,
i veurem gegants molts a tota la ciutat,
però uns que en guany seran els protagonistes,
jo crec que tot i que són els grans,
però en guany, naturalment, els gegants moros
estaran protagonistes perquè han pogut veure
en aquesta festa 2013
la seva versió petita, que ja s'ha de veure
els d'aquí si popular petit d'abans d'ahir,
i per tant, avui suposo que sortiran més contents
que cap any.
Doncs esperem aquesta arribada dels gegants,
aquesta sortida dels gegants.
Comença l'acte, l'alcalde Josep Félix Ballesteros
ja està presidint la sala de plens.
L'escoltem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Senyor delegat del govern de Catalunya,
senyor subdelegat del govern d'Espanya,
senyor arquebisbe,
senyor president del Consell Comarcal,
senyor vicerector de la Universitat,
Roviri Virgili,
senyor president de l'Audiència,
senyor fiscal de l'Audiència,
senyor subdelegat de Defensa,
senyores i senyors diputats,
senadors, senadores,
regidors, regidores,
altres representants de la societat civil
que esteu aquí,
exregidors que us veig també,
que s'han constituït en una associació
per seguir la voluntat de servei a la ciutadania,
senyora presidenta de l'Òmnium Cultural del Tarragonès,
senyores i senyors,
molt bona tarda i benvinguts
al pregó de Festa Major,
que és l'inici oficial de la festa,
tot i que la festa ja ha engegat,
com és obvi,
fa dies,
i amb tot l'esclat d'alegria i d'il·lusió.
També ens acompanya l'alcalde del Morill,
el president de l'autoritat portuària,
que no t'havia vist,
el tinent d'alcalde de la Canonja
i el tinent d'alcalde de Vilaseca.
Saben vostès, com cada any,
que portem el llaç de color verd
del Dia Internacional de l'Alzheimer.
Aquest dia,
com molts altres dies a la Festa Major,
Santa Tecla, Tarragona,
també és,
i especialment és,
solidària,
des de la Marató de Sang
fins al vermut d'aquest migdia
que ha estat fet i ha estat un èxit
al Serrallo a benefici
dels malalts dels familiars
i dels malalts de l'Alzheimer.
Avui tenim el goig,
el plaer, l'honor
de comptar amb un tarragoní,
amb un rector de la universitat,
un senador tarragoní
i una persona compromesa
amb el seu país,
amb la llengua i amb la seva ciutat,
el doctor Joan Martí,
que ens farà el pregó
d'aquesta Festa Major
de l'any 2013.
Sense més preàmbuls
i seguint també
l'estructura habitual
d'aquest acte
de la qual ens sentim molt orgullosos,
tenim la presidenta
de l'Òmnium Cultural del Tarragonès,
la senyora Rosa Maria Codines
i Ferrer,
per llegir,
i no fer públic,
sinó llegir i reconèixer,
el Premi
al Balcó,
que com sempre
és un premi
molt valorat,
que fa anys
que l'Òmnium Cultural del Tarragonès
reconeix
aquesta tasca fidel
en el servei
a la nostra ciutat
a persones
i entitats
excel·lents.
Senyora presidenta,
té la paraula.
Rosa Maria Codines,
que com dèiem
s'asseia a la taula
presidencial
al costat de l'alcalde,
prenerà la paraula
per atorgar el Premi
al Balcó al Tarragoni
de l'any.
Bona tarda.
Bé,
alcalde,
arcabisbe,
autoritats,
amigues
i amics,
va ser
el desembre
de l'any 1980,
ara fa justament
33 anys,
quan va néixer
l'entitat
Gojistes Tarragonins,
amb la il·lusió
de conrear
des de la ciutat
el gènere
dels goig
de les auques
i la publicació
de llibres
i recordances
i així
difondre'n
les seves edicions,
tant noves
com edicions
recuperades.
Tots els socis
i amics
de l'entitat,
amb la seva
fidelitat
i col·laboració,
junt
amb les ajudes
institucionals
i privades,
han fet possible
que hagin arribat
fins aquí
i a ser
el que avui són,
una entitat
tarragonina,
popular,
compromesa
amb la cultura
i la història
de la nostra ciutat
i de l'arcabisbat
de Tarragona.
El conjunt
de les edicions
del seu catàleg
general
arriba ja
a les mil
edicions
pròpies.
Aquest fet
genera
que tant
des del punt
de vista
de la quantitat
com
de la qualitat
siguin avui
un referent
dins del món
gogístic.
Els gogistes
tarragonins
estaven
integrats
a la vida
de la ciutat
en totes les celebracions
importants
i els esdeveniments
que s'hi celebren.
Destacaria
la seva participació
a les celebracions
de l'any jubilar
de Sant Fructuós
que n'és
el seu patró.
També
l'edició
de l'oratori
Pau i Fructuós
obra de dos grans
col·laboradors
de l'entitat
mossèn Joan Roig
i Montserrat
i monsenyor
Valentí
Miseracs.
Igualment
amb motiu
del seu 25è
aniversari
l'any 2005
es va fer
un homenatge
a les advocacions
de la setmana
santa
tarragonina
declarada
festa patrimonial
d'interès
nacional
per la Generalitat
de Catalunya.
Es va elaborar
una carpeta
amb l'edició
dels vins goig
dedicats
a tots els passos
de la ciutat.
També
els patrons
tarragonins
Sant Magí
i Santa
Tecla
han tingut
una significació
especial
en les seves edicions.
L'any 2008
va veure
la llum
un llibre dedicat
als goig
de Sant Magí
de tots els temps
i de tots els llocs.
fa més de 25 anys
que es va editar
una magnífica
col·lecció
de gravats
dedicats
a Santa
Tecla
i
l'any 2011
amb motiu
del Congrés
Internacional
sobre Santa
Tecla
s'edita
un llibre
amb totes
les advocacions
que sobre la santa
es coneixen
en diferents
pobles
i ciutats.
Aquest llibre
a través dels seus ponents
hem de dir
que ha tingut
un ressò
molt
un gran ressò
en tot el món.
La seva participació
en actes públics
ha estat constant
i decidida
la qual cosa
ha permès
que les publicacions
d'egogistes
tarragonins
s'hagin difós
arreu dels països
catalans
i també
de les illes
i avui podem dir
que es troben
en arxius
i en biblioteques
en arxius locals
i en arxius comarcals
i també
en els monestirs
de Poblet
i Montserrat.
Així doncs
avui
i aquí
amb l'entrega
del Premi
al Balcó
en el marc
del pregó
de la festa
de Santa Tecla
aquest guardó
pren
una altra dimensió
ja que
a través
de l'associació
d'egogistes
tarragonins
donem valor
a aquest gènere
que
sorgeix
directament
molt directament
de la nostra cultura
de la nostra tradició
i que
des de fa
molts segles
ha arribat
avui
fins als nostres dies
amb nosaltres.
Hem de tenir
en compte
que els goig
s'han transmès
durant generacions
i que
ha calgut
sempre
per poder
fer
aquesta transmissió
la voluntat
l'estima
i la passió
de persones
que hi han
treballat
que ho han
conreat
que han
investigat
i que ho han
difós
per donar-li
valor
i alhora
transcendència.
I a Tarragona
l'associació
l'associació
de gogistes
tarragonins
que en són
a l'entorn
de 300 associats
ha fet
i fa
aquesta feina
tot recordant
de manera
constant
l'aportació
desinteressada
i anònima
de moltes
persones
que han treballat
amb fermesa
com sempre
altrament
des de la discreció
la qual cosa
ha fet possible
haver arribat
fins avui
en què
els gogistes
tarragonins
són
un referent
de país
en el camp
gogístic
a tots ells
també
a aquests
aquesta gent
anònima
que treballa
poquet a poquet
i que no se la veu
amb ells
també
des d'aquí
li va
el Premi
al Balcó
i avui
més que mai
en els temps
que ens ha tocat
viure
vetllar
per la nostra
cultura
mostrar
el treball
col·lectiu
compromès
establir
lligams
fraternals
entre els pobles
i les ciutats
han de ser
valors
que hem de difondre
i que hem d'ensenyar
aquesta ha estat
una de les raons
que ha fet
que aquest 2013
els gogistes
tarragonins
siguin mereixedors
del Premi
al Balcó
d'Òmnium Cultural
enhorabona
a tots
i a totes
per la feina
que feu
i que fareu
segurament
i a tothom
i a tots
i a vostès
en especial
bona
festa
major
de Santa Tecla
els primers
aplaudiments
per
Rosa Maria
Codinas
la presidenta
d'Unió Cultural
del Tarragonès
que ara
està
lliurant
juntament
amb l'alcalde
de Tarragona
el Premi
al Balcó
Tarragoní
de l'any
com dèiem
no una persona
sinó entitat
a l'associació
gogistes
tarragonins
Carles
Batges
rep
aquest
guardó
i ara
estan
posant
per la fotografia
per la imatge
una de les imatges
d'aquest acte
del pregó
de festa
major
de Tarragona
ara Carles
Batges
pronunciarà
unes paraules
d'agraïment
recordin que
ja en declaracions
de Tarragona Ràdio
explicava que és
un reconeixement
aquella feina
a vegades fosca
i discreta
dels gogistes
tarragonins
doncs sembla que no hi haurà
paraules d'agraïment
continua
l'acte amb l'alcalde
president de l'entitat
gogistes
tarragonins
Carles Batges
si ens havíem confós
puja
a dalt
on està
el micròfon
per adreçar
aquestes paraules
d'agraïment
al públic
que segueix
el pregó
de la festa
major
és el president
de l'associació
gogistes
de Tarragona
il·lustríssim
senyor alcalde
de la ciutat
excel·lentíssim
i rebenentíssim
senyor arcabisbe
il·lustre
senyor pregoner
i primer rector
de la Universitat
Rovira Virgili
senyor president
de l'any
cultural
del tarragonès
distingides autoritats
i regidors
companys de junta
gogistes
i amics
senyores i senyors
com a president
de gogistes
tarragonins
agraeixo
aquesta deferència
de poder
adreçar
a vostès
unes paraules
en aquest acte
tan solemne
i emotiu
seré breu
és un honor
per la nostra
entitat
rebre aquest guardó
tan preuat
en el món
cultural
de la ciutat
i que s'atorga
des de l'any
1978
gràcies a
Òmnium Cultural
per aquest premi
al Balcó
Tarragoní
de l'any 2013
Balcó
el nostre balcó
obert
al blau
argentat
de la mar
mediterrània
el mar
interno
mitjançant
el que vàrem
rebre
una munió
de civilitzacions
i cultures
que amb el pas
del temps
i el treball
de les generacions
han acrisolat
a la nostra ciutat
acabant
per ser aquesta
penso que
puc dir virtut
que és el tarragonisme
en totes
les seves vessants
és evident
que per rebre
la concessió
d'aquest guardó
hi ha uns precedents
sense els que avui
jo no podria estar aquí
en nom d'agogistes
i és indispensable
que em faci
constar l'agraïment
gràcies
als socis fundadors
que a finals
de 1980
van assumir
el repte
d'ampliar
la seva pròpia
cultura
gogística
i crear-la
en clau de ciutat
en clau
tarragonina
alguns d'ells
ja gaudeixen
amb la llúscula
del goig
permanent
gràcies a la
fidelitat
de tots els nostres
associats
que amb la seva
constància
fan que sigui possible
superar les diferents
dificultats
i anar mantenint
la nostra tasca
de publicacions
i divulgació
de la cultura
la tradició
i la llengua
catalanes
gràcies a tots els poetes
musicòlegs
dibuixants
gravadors
i historiadors
que des de la ciutat
i des d'arreu
de Catalunya
i sempre de forma
altruista
ens han aportat
el millor d'ells
que ens ha permès
fer les nostres edicions
amb l'acurada qualitat
que preteníem
gràcies a totes les associacions
col·lectius
entitats
i parròquies
que participant
en la coedició
i finançament
de les publicacions
ens han ajudat
a poder crear
editar
i difondre
obres arreu
i gràcies
a tot el suport
institucional
que hem rebut
en el que nosaltres
diem les grans edicions
que ens han permès
ser i sempre
en les eleccions
importants
ciutadanes
i diocesanes
dels últims anys
gràcies d'acord
a l'Ajuntament
l'Arcabisbat
la Diputació
i el Servei Territorial
de Cultura
de la Generalitat
en aquest sentit
penso que hem d'entendre
que en els moments
que estem passant
la part més important
dels recursos públics
han d'anar adreçats
a altres finalitats
socials i bàsiques
de moltes famílies
a les que cal ajudar
i per les que cal pregar
i els goig
són una formosa
manera de pregar
ens ho diu
en un dels seus
preuats escrits
que ens ha adreçat
a la nostra entitat
el nostre benvolgut
Arcabisbe Jaume
amb l'esperança
de poder recuperar
aquestes importants
col·laboracions
en un futur proper
i amb tot el bagatge
d'aquests anys
de treball
Cugistes Tarragonins
seguirem pel mateix camí
fidels al nostre
lema institucional
des de 1980
ser una entitat
al servei
de la nostra cultura
i permeti-me
que acabi
amb un pensament personal
que penso
pot ser compartit
per molts de vostès
la cultura
la història
i les tradicions
les defineixen
i les mantenen
en bona part
totes les persones
i entitats
que amb voluntat
de compromís
treballen
per la seva terra
per la seva ciutat
i pel seu país
moltes gràcies a tots
aplaudiments
també per Carles Batges
en nom dels
Bogistes
de Tarragones
el president
d'aquesta entitat
ha recollit el premi
al Balcó Tarragoní
de l'any
recordem l'any passat
van ser
els portants
a l'aigua
de Sant Magí
ha saludat
l'alcalde
i ha estat aplaudit
bàsicament
principalment
pels companys
agogistes
de Tarragona
que l'acompanyen
avui en aquesta
sala de plens
que amb continuïtat
de 33 anys
ens ha ofert
el bo i millor
dels gojos
tarragonins
té la paraula
a continuació
la senyora
Carme Crespo
tinent d'alcalde
de Cultura
Patrimoni
i Festes
que farà
la presentació
del pregoner d'enguany
Carme Crespo
pren la paraula
per glosar
la figura del pregoner
de Joan Martí Castell
l'escoltem també
en directe
El filòleg
i lingüista
Joan Martí Castell
va néixer a Tarragona
el 17 de novembre
de 1945
Des de l'any 1962
va estudiar
i va exercir
professionalment
a Barcelona
i a l'estranger
i l'any 1990
es reincorporarà a Tarragona
com a catedràtic
de la nostra universitat
Ha exercit
com a professor
de la Universitat de Barcelona
a la Universitat Autònoma
de Barcelona
i a la Universitat Rovira
i Virgili
i a l'estranger
ha fet de professor
a la Universitat de Bèrgamo
i Calàbria
a Itàlia
a la Universitat de Berkeley
de Califòrnia
i a la Universitat
Laval del Quebec
Ha portat a terme
una activitat acadèmica
molt destacada
i ha practicat
una recerca innovadora
que descansa
en la participació
en un bon gruix
de projectes nacionals
estatals
i internacionals
amb aportacions
d'excel·lència
pel que fa
al coneixement
de la llengua catalana
en el període
medieval de formació
en particular
a l'estudi
de la llengua
de Ramon Llull
i pel que fa
a la política
i planificació
lingüístiques
a partir
de l'elaboració
de treballs
pioners
en la nostra
tradició
sociolingüística
Joan Martí
Castell
ens ha llegat
l'extensa nòmina
de 27 llibres
i el seu currículum
presenta
a més
65 capítols
de llibre
més de 70 articles
publicats
en revistes
científiques
especialitzades
de països
com els Estats Units
Itàlia
Alemanya
França
Anglaterra
Perú
etc.
i més de 80
ponències
presentades
a congressos
internacionals
cal que esmentem
igualment
la seva tasca
ingent
com a editor
o curador
de 23 obres
col·lectives
com a primer
rector
de la nostra
universitat
des de 1991
fins a 1998
va saber liderar
la creació
d'una universitat
amb identitat
pròpia
amb sentit
de la competitivitat
i amb les condicions
per assolir
l'objectiu
de la qualitat
i l'excel·lència
a més
li saber
atorgar
un caràcter
que l'ha lligat
estretament
al territori
i alhora
l'ha projectat
al món
sense exclusions
durant els seus mandats
es va crear
el departament
de filologia
catalana
autònom
la primera facultat
d'enologia
de l'estat espanyol
la facultat
de ciències jurídiques
la primera universitat
d'estiu
de Tarragona
així com
l'institut de recerca
en enginyeria química
i el servei
de recursos científics
a més
es va incentivar
les relacions
amb la universitat
de Burgos
per tal
d'incentivar
les relacions
perdó
per tal
d'intensificar
la investigació
en el jaciment
d'Atapuerca
es va establir
el campus
tecnològic
amb les escoles
tècniques
superiors
d'enginyeria
especialment
enginyeria química
i es van projectar
i iniciar
les obres
del campus
S.L.A.D.
i del campus
Catalunya
i de la resta
de campus
de la universitat
encara en l'àmbit
universitari
cal esmentar
que va ser
el primer president
de la xarxa
vives
d'universitats
que engloba
totes les universitats
a l'àmbit
de parla catalana
darrere del currículum
brillant
de Joan Martí Castell
que inclou
una llarga llista
de nomenaments
i càrrecs
tan destacables
com el de president
de la secció
filològica
de l'Institut
d'Estudis Catalans
s'amaga
un tarragoní
de prop
el tercer
de cinc germans
varons
fill de l'Enric
i la Montserrat
un tarragoní
que durant la infantesa
sortia cada tarda
a jugar
amb tots els nens
i nenes
dels carrers
que envolten
Hernández
Saneuja
i Maria Cristina
on els jocs
tan tradicionals
d'aquella època
com el fet
Cavallfort
i Valdufa
unien els infants
de tota classe
i ideologia
més tard
a l'Institut
de Tarragona
es ve implicant
les activitats
de l'àmbit
de la cultura
i del lleure
de la ciutat
fou la seva manera
de lluitar
a favor
de la democràcia
també
amb joves
d'ideologies diverses
i relacionant-se
directament
amb les persones
amb lluita
als anys 60
tot i l'absència
diària
però no definitiva
de la seva estimada
Tarragona
segueix
amb els lligams
ben forts
amb la ciutat
i forma part
del Club de Joves
una associació
on tota mena
de joves
acompanyats
també
d'homes
d'església
organitzen
actes
culturals
i de lleure
s'implicar
en el casal
tarragoní
i en l'activitat
frenètica
de la llibreria
de la Rambla
així com
en el món
acadèmic
de la ciutat
ens disposem
ja
sense demora
a escoltar
el pregoner
de Santa Tecla
2013
que ens delectarà
amb la seva
paraula
àgil
clara
i harmònica
ha estat un honor
per a mi
haver-lo
closat
té la paraula
ara sí
el nostre
pregoner d'enguany
el doctor
Joan Martí
i Castell
doncs amb americana negra
camisa blanca
corbata verda
comença el Paragó
il·lustríssim
senyor alcalde
excel·lentíssim
i reverendíssim
arcabisbe
subdelegat
del govern d'Espanya
delegat territorial
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
a Tarragona
membres
del Consistori
digníssimes
autoritats
senyores
i senyors
poder fer
el pregó
de festes
a qualsevol
contrada
és tot
un honor
és una distinció
altíssima
impagable
així doncs
benvolgut
alcalde
i benvolguts
membres
del Consistori
m'he honrat
i destacat
amb la funció
que ara començo
a descapdallar
però m'estimo més
no situar-me
ni exclusivament
ni preferentment
en l'àmbit
protocolari
que tanmateix
valoro
sincerament
perquè
si ser pregoner
és un reconeixement
que singularitza
ser-ho de la meva
ciutat
augmenta indefinidament
l'honor
i em fa entrar
en el terreny
dels sentiments
i les emocions
espai que
dissortadament
s'ha difuminat
massa
enmig
de la gelor
que predomina
en la societat
en què vivim
començo doncs
confessant
que m'heu
commogut
que em sento
sentimentalment
tocat
per la
comesa
que m'heu
encomanat
em domina
tant o més
l'estimació
vostra
que l'enaltiment
envers la meva
persona
perquè
com acaben
de dir
soc
tarragoní
i perquè
Tarragona
ha estat
és
i serà
per a mi
el centre
de les passions
i dels
sofriments
conseqüentment
gràcies
alcalde
perquè heu
permès
que sigui
el pregoner
de la festa
major
de Santa Tecla
de Tarragona
d'aquest any
gràcies
membres
del Consistori
perquè heu
volgut acceptar
que ho fos
les meves
tres
Tarragones
i una
bufetada
com Déu mana
he posat
títol
al pregó
no sé
si és habitual
o no
de fer-ho
un títol
que pot
semblar
surrealista
però
al final
d'haver-me
escoltat
veuran
que no
que no ho és
la mare
des del
balcó
de casa
ens cridava
els tres
germans
grans
perquè
deixéssim
els jocs
del carrer
concretament
el d'Ernant
de Seneuja
uns minuts
abans
que arribés
el pare
de treballar
i seguessin
plegats
a taula
Enriquet
vié
Joan
a dinar
tot un símbol
de la
meva
primera
Tarragona
la de la
infantesa
i adolescència
la vida
possible
a l'aire
lliure
en uns anys
en què
a la ciutat
hi havia
més terra
i pedra
que no pas
asfalt
on circulaven
més carros
que no pas
cotxes
parlo
dels cinquanta
eren
els de la
postguerra
en què
la repressió
les foscors
en l'esperança
la manca
de llibertat
i dels drets
més elementals
i sobretot
una relativa
misèria
generalment
portada
amb dignitat
obligava
els pares
i els pares
dels pares
a un silenci
vilipendiós
perquè parlar
podia fer mal
i també
perquè no ens volien
implicar
en els horrors
que vam viure
jugàvem
a bales
a saltar
i parar
a cavall fort
a fet amagar
a les baldufes
en els erms
descampats
i abandonats
del final
del carrer
els més valents
i caçaven
papallones
llagostes
cuaretes
sergantanes
borinots
etc.
Preparàvem
cada any
la fogerada
de Sant Joan
organitzàvem
les festes
del barri
tot plegat
tot plegat
eren
eren les cerimònies
que ens
alegraven
sense
enganyar-nos
la tristor
dels períodes
més depressius
les que encara
ens feien
creure en la convivència
les que
traspoaven actes
de solidaritat
i de joia
compartides
s'havia
de memòria
l'hora
en què la
botzina
d'una
camioneta
anunciava
que havia
arribat
el venedor
de gel
per a les
neveres
sentia
de tant
en tant
el crit
de
el cadiraire
eren
els gitanos
de Tarragona
que
adobaven
seients
i respetllers
de cadires
o els forats
dels giberells
que encara
s'havien
d'aprofitar
Tarragona
no s'havia
forjat
urbanísticament
era una
columna
vertebral
que s'allargaçava
en l'extensió
que partia
de la part alta
i que arribava
fins al port
i al serrallo
viure
a Tarragona
en aquella època
era no
gens menys
un privilegi
un dels
darrers poetes
clàssics
llatins
Marc Valeri
Marcial
originari
de la
tarragonensa
havia
escrit
desitjaràs
els
plàcids
litorals
de Tarragona
la
placidesa
efectivament
apaivagava
fins on podia
les privacions
de tota mena
la mar
l'aire
que ens
transportava
aquesta mar
el cel blau
els colors
càlids
i forts
de la terra
la fan
una ciutat
literalment
salubre
i com a tal
Tarragona
també
ajudar
a tancar
ferides
i a fer-les
cicatritzar
més de pressa
la vida
quotidiana
transcorria
a casa
al carrer
i a l'escola
els dies de festa
a la tarda
anàvem a alguna
de les moltes
sales de cinema
la del principal
la del
Tarragona
la del
modern
la del
fèmina
la del
metropol
la del
central
i més tard
la del
capitol
i la del
coliseu
els més grans
tants de dies
com podien
solien passejar
amunt i avall
de la rambla
com en una
processó humana
espontània
es pujava
per la banda
dreta
i es baixava
per l'esquerra
òbviament
després
d'haver
tocat ferro
i d'aturar-se
un instant
davant la
immensitat
marina
amb el port
a la dreta
que en fer-se
fosc
es convertia
en un escenari
de llums
màgiques
reflectides
en l'aigua
a l'estiu
esclar
altre cop
la mar
que poques
ciutats
hi ha
que la tinguin
tan vella
i tan a la vora
a les platges
del Serrallo
del Miracle
de la Rebessada
de la Sabinosa
i anàvem
sense ni haver
d'agafar l'autobús
quin goig
tenia disposició
la infinitud
d'una aigua
meravellosa
i d'una sorra
torrada
i fina
on descansar
de les fatigues
del treball
diu
Ventura Gasol
el poema
Paisatge
de Tarragona
de la platja
ve l'olor
penetrant
d'algues marines
l'aire
té la celebró
que del mar
porta la brisa
veles
blanques
arbres
verds
terra eixuta
pedres
iones
la gran
claror
transparent
paisatge
de Tarragona
així com
aquesta esplèndida
ciutat
actua
de bàlsam
natural
per als més
desfavorits
i tanca
amb més facilitat
el dolor
físic i moral
té una altra
gran virtut
que m'ajudar
a compensar
les poques
coses
que aprenia
allà on
corresponia
que n'aprengués
moltes
Tarragona
és un reflex
de la història
universal
el món
preromà
el romà
el visigòtic
l'àrab
el verber
el medieval
el renaixentista
el barroc
el modernista
la capital
era doncs
és encara
una escola
viva
una amplia
enciclopèdia
oberta
i omnipresent
Tarragona
ha parlat
parla
i parlarà
del món
sencer
al món
sencer
amb la presència
majestuosa
de vestigis
dels períodes
més importants
en què hem dividit
la història
de l'Europa
occidental
la meva segona
és la de l'absència
paradoxalment
la que més persisteix
cronològicament
ja que va
del 1961
al 1990
gairebé
gairebé
30 anys
de distanciament
geogràfic
no hi teníem
universitat
per tant
qui volia
i podia
cursar estudis
superiors
se n'havia
d'anar fora
sempre
sempre he tingut
més viva
la ciutat
en el pensament
quan n'he estat
absent
la condició
humana
no valora
prou allò
que té
més a prop
de lluny
estant
planyia
no poder
respirar
l'aire seu
ple d'olors
primaverals
em passava
el que
confessar
que li passava
Josep Pla
en qualsevol
circumstància
en els llocs
més insospitats
on he anat
i he volgut
veure
la llum
la forma
el perfil
les tonalitats
de Tarragona
no els he trobat
enlloc
fou en aquests
anys llargs
de no ser-hi
quan es transformà
tota
de nord
a sud
i d'est
a oest
en la dècada
de 1965
1975
gairebé
s'han duplicat
la demografia
de 58.000
habitants
es passava
més de 100.000
la raó
és el fet
sociològic
que canviar
de so carrel
la ciutat
com canviar
Catalunya
sencera
la immigració
que procedia
sobretot
d'Andalusia
d'Extremadura
de Múrcia
i d'Aragó
a la recerca
del millorament
de les condicions
de vida
la presència
doncs
d'un gruix
d'habitants
que fregava
els 40.000
havien de modificar
si a la
fesomia urbanística
si a la realitat
identitària
de la ciutat
acollidora
el cosmopolitisme
el cosmopolitisme
de Tarragona
és la prova
més fefeent
que és oberta
a tothom
que és generosa
amb els qui
són d'aquí
hi hagin nascut
o hi hagin vingut
de fora
que no és excloent
i doncs que
en el sincretisme
sense perdre
mai
les pròpies
arrels
ha practicat
i practica
la convivència
no discriminatòria
el port
esdevingué
el centre
neuràlgic
del desenvolupament
econòmic
el turisme
començar
a ser massiu
i ens descobria
el gust
de la llibertat
que envejàvem
talment
com si nosaltres
no en tinguéssim
dret
perquè se'ns
en privava
tanmateix
el creixement
fou tan
acorrecuita
que prevalgué
massa sovint
la irracionalitat
i l'especulació
en decisions
lamentables
ja irreversibles
que prengueren
dirigents
amb pocs
escrúpols
des de Barcelona
una colla
de tarragonins
van participar
amb molts
d'altres
que residien
a la ciutat
en la creació
i el funcionament
del club de joves
com s'ha dit abans
una iniciativa
que mirava
de neutralitzar
tant com podia
les peripècies
a organitzar
res
que no fos
ben vist
pel franquisme
amb dificultats
polítiques
i econòmiques
vam aconseguir
de fer cantar
per primera vegada
a Tarragona
el cinema capital
Raimon
i un bon gruix
dels setze
jutges
de membres
doncs
de l'anomenada
nova cançó
catalana
sota l'empara
del casal
tarragoní
participar-me
en el cine
club de Tarragona
de la cooperativa
obrera
tarragonensa
en les activitats
diverses
i de gran qualitat
agosarades
pels temps
que corrien
que es muntaven
a la llibreria
de la Rambla
inaugurada
el dia de Sant Jordi
de 1968
en les joventuts
musicals
creades
el 1962
sempre
en les aportacions
volíem guanyar
terreny
a la misèria
cultural
en què ens havien
immers
per la qual cosa
tenien el seu
punt de risc
però també
l'alicient
de treballar
per la democràcia
que vèiem
massa
massa
massa
llunyana
la tarragona
de la meva absència
és en suma
la que es modificada
cap a peus
en els meus
viatges freqüents
anava descobrint
això o allò
que feia
quatre dies
que no hi era
o em preguntava
on era això
i allò
que feia
quatre dies
que sí
que hi era
he de reconèixer
que sempre
m'he trobat bé
a Barcelona
però
a mi mancava
la mar
que en aquells anys
hi era
amagada
hi havia
un lleu aire
mediterrani
sumort
que no es
desvetllà
fins al
1992
amb els Jocs
Olímpics
quan jo ja havia
retornat aquí
els tarragonins
en canvi
hem viscut
sempre
de cara
a la mar
mai
no ens li hem
girat d'esquena
potser
Itàlia
ha estat
el lloc
on he residit
en el qual
Tarragona
no se'n feu
tan llunyana
esclar
d'allà
venim
nosaltres
molt més
que la resta
de catalans
som tots
també
romans
o italians
la meva
tercera
Tarragona
és
la del retorn
l'any
1990
és una ciutat
que s'ha estès
en l'eixample
des de l'espina
dorsal
de què he parlat
que s'ha fet
rica
mitjançant
l'endegament
i la consolidació
de tota mena
d'activitats
industrials
comercials
culturals
turístiques
una ciutat
que s'ha fet
polida
i ofenosa
que s'ha ocupat
del seu patrimoni
que l'ha fet
més consistent
i mereixedor
de ser-ho
de tota la humanitat
que ha aconseguit
reconquerit
una universitat
pròpia
que en relatiu
poc temps
despunta
com una de les millors
de Catalunya
de l'estat espanyol
i d'Europa
una universitat
que ha incidit
i que incideix
decisivament
en l'àmbit
de la creació
i difusió
del coneixement
a través de la inserció
en el món
de la recerca puntera
la innovació
i el desenvolupament
en pràcticament
totes les àrees
del saber
Tarragona
ha recuperat
així
el que ja
havia estat
fa segles
el caràcter
eminent
de ciutat
universitària
Semblantment
en el mar
general
havia canviat
substancialment
tot
s'havia restaurat
feia alguns anys
la democràcia
que li ha facilitat
la prosperitat
esponerosa
que ningú
absolutament
ningú
no pot discutir
ni els tarragonins
per pessimistes
que siguem
ni els qui no ho són
hem sabut
recobrar
la vitalitat
que el règim anterior
havia ofegat
sense pietat
assent la mateixa
Tarragona
ha anat
fent-se
tota una altra
no sempre
trobant
les solucions
millors
en els diversos
àmbits
no
també
amb errors
de vegades
sento
que ens retraiem
que som
apàtics
i massa
autocrítics
noto
que ens sentim
injustificadament
insatisfets
de nosaltres
mateixos
des de fora
particularment
predomina
en canvi
la percepció
que Tarragona
és
senyora
discreta
i ponderada
que no s'ha
aferrat mai
als greuges
comparatius
llevat de quan
ha hagut
de defensar
la justícia
equitativa
ni es contempla
en accés
al propi
melic
ni s'ha
dedicat
a contemplar
el melic
dels altres
treballa
sense mirar
de reull
cap
contrada
no es distreu
de si
mateixa
vol créixer
positivament
sense
sense fer-ne
escarafalls
i generosa
com la feta
des dels orígens
la infinitud
d'una mar
oberta
altre cop
la mar
ofereix
compartir
amb altri
tot el que fa
sense egoisme
i sense
enveges
puerils
amb la
maduresa
cívica
i social
que li
correspon
és possible
que molts
pensin
que hauríem
d'aprofitar-nos
més
del que ha estat
i del que ha
arribat a ser
avui la nostra
ciutat
i no dic
que no tinguin
raó
però
el meu
entendre
és millor
el capteniment
que ens
distingeix
de dedicar
els esforços
no tant
a lluir-la
sinó
a fer-la
cada vegada
més gran
més hospitalària
més bona
que sigui ella
qui parli
per si mateixa
no vull pas
aigualir
la festa
mal pregoner
seria
si ho feia
però
tampoc
no seria lícit
esquivar
la realitat
perquè travessem
amagant
el cap
sota l'ala
després
de tants
i tants
anys
de lluitar
per restablir
la democràcia
ara que
teòricament
la tenim
dic
teòricament
molt a consciència
ens trobem
amb l'handicap
greu
de la crisi
jo no nego
que determinades
polítiques
econòmiques
expansives
han dut
activitats
al límic
de l'exhauriment
que les migracions
i la mundialització
han fet
més complexes
les solucions
per a ordenar-nos
en el respecte estricte
als drets
de les persones
tanmateix
em pregunto
algun sociòleg
algun economista
pot explicar
seriosament
com és que
sobtadament
sobtadament
sobtadament
països tan diferents
com Alemanya
Portugal
Espanya
França
Itàlia
Grècia
etc.
fan un crac
gairebé
un mateix
dia concret
en una
mateixa
hora
determinada
el que vivim
no és
el meu
entendre
exactament
una crisi
econòmica
és
més aviat
una estratègia
del capitalisme
i el neoliberalisme
més salvatges
si de cas
és una crisi
financera
i de rebot
política
amb connotacions
ideològiques
de caràcter
reaccionari
i és massa
cínic
cometre impunament
la injustícia
grotesca
i grullera
de dir que
tots
en som responsables
rere les amenaces
amb què ens intimiden
cada segon
des de fa
ja uns quants anys
i veig
el propòsit
d'aturar
una pujança
relativament
generalitzada
i d'escapsar
tot el que
s'havia guanyat
en la construcció
de l'estat
del benestar
que entre nosaltres
no era pas
poc
i veig
la voluntat
d'uns pocs
d'involucionar
cap a una realitat
social
en què ells siguin
encara més clarament
hegemònics
a costes
clar
de la resta
així
hem perdut
un enorme terreny
tanta i tanta gent
tants i tants
joves
ben preparats
sense feina
tantes i tantes
famílies
sense la tercera
d'un sostre
que els empari
la sanitat
la formació
qüestionades
etc.
Fixem-nos-hi bé
la guerra civil
d'Espanya
es tronca
la normalitat
de dues generacions
la dels nostres pares
i la dels nostres avis
els anys
de la postguerra
rebregaren
la generació
dels qui avui
tenim
entorn
dels 60 o 70 anys
la democràcia
arribada
tan tardanament
entre nosaltres
era l'esperança
del retorn
a una realitat
sense
sotregades
tràgiques
4 dies
i l'anomenada
crisi
sacseja
impietosament
la generació
dels nostres
fills
i comença
a fer-ho
en les
dels fills
dels nostres
fills
no hi calen
comentaris
la meva
tercera
Tarragona
aquesta
no dubto gens
que sabrà
fer front
a tots els
inconvenients
que dificulten
i impedeixen
que avancem
i tirarem
endavant
sense
resignació
amb el coratge
de denunciar
allò que no és
tolerable
amb la voluntat
de col·laborar
activament
en allò
que ens fa bé
a ser
exemple
de ciutat
capdavantera
aquestes són
les meves
tres
Tarragones
les quals
esclar
en constitueixen
una de sola
és com
la Santíssima
Trinitat
però sense
misteri
s'entén
sense
que hi calgui
la fe
seria un risc
molt elevat
per a mi
que tanqués
aquest pregó
sense
esmentar
la patrona
Santa
Tecla
perquè és obligat
de fer-ho
és la seva
festa
tothom
reconeix
que la Santa
era una dona
especialment
agradable
elegant
bonica
potser no es coneix
tant
el geni
que tenia
el mal geni
si calia
i és que
les persones
destacades
singulars
l'han de tenir
es convertir
en una seguidora
primer
i una col·laboradora
després
d'un sant
molt lligat
també a la nostra
ciutat
Sant Pau
de qui om diu
que exercir
la tasca
evangelitzadora
a Tarragona
potser tampoc
no es coneix
prou
que Santa
Tecla
no solament
és patrona
de la nostra
i d'altres
ciutats
importants
del món
ho fou
també
d'algun
gremi
antic
tarragoní
el dels
massifs
de Ribera
és a dir
els que
havien de
transportar
a Coll
els articles
que arribaven
a Tarragona
per via
marítima
i era
patrona
dels
vestaixos
de Capçana
que feien
la mateixa
feina dura
de transport
mitjançant
unes cordes
que sostenien
damunt
l'espatlla
protegida
per coixins
d'espart
per dir-ho
en un sol mot
era la patrona
dels camàlics
ja ho veuen
els més
desfavorits
els més
desposseïts
la trien
i en un altre
sentit
encara
Santa
Tecla
és invocada
en l'agonia
perquè se sap
que ajuda
a una mort
tranquil·la
per a bé
i per a mal
Tarragona
ha estat
sempre
covejada
les raons
no cal
que les
enumeri
en les nostres
pedres
d'orbi
mil·lenàries
reneix
la petjada
llatina
de Catalunya
sencera
a finals
del segle XV
no és que torni
a començar
un pregó
estic acabant
a finals
del segle XV
el cronista
aragonès
i monjo
sís terceng
Gaubert
Fabrici
de Bagat
compta
que a l'època
medieval
el rei
Pere IV
d'Aragó
l'ha anomenat
el serí
Muniós
que era segon
de València
i tercer
de Catalunya
havia aconseguit
les grans
senyories
catalanes
però n'hi mancava
una
li mancava
el territori
que era anomenat
de Santa Tecla
i que estava format
justament
per la ciutat
de Tarragona
i els seus
voltants
en veure
el rei
que no podia
fer-se la seva
la ciutat
per mitjans
diplomàtics
optar
per la força
i la violència
era un home
de fet
de caràcter
especialment
dur
i autoritari
se sentí
juiós
d'haver-nos-la
usurpada
però
a la matinada
del 29
de desembre
de 1386
estava
el rei
postrat
al llit
colpit
de dolors
fortíssims
que li
anunciaven
la mort
de sobte
a la seva
cambra
es feu
un resplendor
enlluernador
una figura
magnífica
blanca
com el
lliri
bellíssima
com la
palmera
i perfecta
com el cel
vestida
vestida d'una
túnica brillant
ornamentada
amb una tal
se li aparegué
era
santa
tecla
què voleu
preguntar el rei
davant la divina
aparició
recordar-vos
que la vostra
darrera hora
arriba
i que el vostre
poder
s'acaba
sense que
pugueu
fer res
contra
Tarragona
si abans
no enfonseu
la vostra daga
en el meu cor
el rei
va intentar
atacar-la
però li mancaren
les forces
assassí
cridar
la nostra
santa
no en tens
prou
amb totes
les maleses
que ens has fet
el rei
va intentar
novament
atacar-la
però
a la
cambra
reial
va sonar
fortament
l'esclafit
d'una enorme
i fenomenal
bufetada
plaf
confessió
confessió
suplicar
el rei
espaurdit
penedit
potser més aviat
desesperat
de la força
d'aquella dona
celestial
demanar
perdó
a la padrona
de la seu
la benaventurada
santa tecla
i ordenar
que fossin
reparats
tots els danys
que havia causat
a la ciutat
Tarragona
tornar
a mans
de qui
corresponia
el rei
morir
amb la mà
a la galta
assenyalant
el terrible
càstig
de la bufetada
de la bufetada
de la nostra
tecla
es tracta
d'una llegenda
però és una llegenda
històrica
historiogràfica
i literària
que com he dit
ha circulat
des del segle XV
en què feu
narrada
les bufetades
oportunes
calen
ja ho veuen
quan pretenen
tocar-li
la seva ciutat
que és la nostra
tecla
s'arromanga
i et ziba
una santa
bufetada
mai només ben dit
a tot un rei
quina dona
quin caràcter
una gran
bufetada
encara que fos
un rei
millor dit
sobretot
perquè era un rei
i que ningú
no em malinterpreti
estimats
conciutadans
que santa
que santa
tecla
ens protegeixi
sempre
amb l'energia
que transpua
la llegenda
que he contat
que molt
haurà
d'afanyar-se
per aturar
amb bufetades
reals
o metafòriques
la ignomínia
amb què
tantes i tantes
persones
són maltractades
en els darrers anys
però avui
i en els dies
que vindran
que seran
també de festa
deixem
les tristors
de banda
deixem
les angúnies
i les pors
que massa
temps que tenen
d'alcançar-nos
en la vida
quotidiana
que prevalgui
la diversió
l'alegria
en tots els actes
celebrem
amb solidaritat
ciutadana
la festa
major
de Tarragona
acollim
com sempre
hem fet
els que vinguts
de fora
d'arreu del món
voldran ser
aquí
amb nosaltres
que és igualment
casa seva
per a gaudir
de la disbauxa
segur
que Santa Tecla
no ens vol
avorrits
segur
que Santa Tecla
ens empenya
amb força
el bullici
i el divertiment
obeïm-la
i som-hi
anem-hi
visca Santa Tecla
visca Tarragona
visca la festa major
que està en la fe de Apusu
major
i de la fe de San Juan
viatales
de la camina
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara ja totes les autoritats abandonen el que és la sala de plens i començarà l'acte ja amb més participació exterior, el de la tronada i l'arrencada d'aquesta festa major.
Connexió amb la plaça de la Font, Josep Sunyer, heu seguit el pregó des d'aquí, des de l'exterior de l'edifici municipal, des de la plaça de l'Ajuntament.
Com s'ha seguit l'acte, Josep?
Doncs amb una plaça de la Font plena de gom a gom, ja amb els gegants i els nanos situats a banda i banda, amb alguns elements ben singulars,
que també de seguida podem parlar amb algun d'ells, perquè n'hi ha de ben singulars també, com és habitual.
Veiem aquesta metxa voladora que en principi han d'encendre des del balcó de l'Ajuntament,
té que passar per damunt dels caps dels tarragonins que estan aquí a la plaça de la Font i ha d'arribar fins a la part de coordonada on hi ha la tronada,
que escoltarem també des d'aquí la tronada, amb aquesta metxa que encendran des del balcó principal de la rotonda de l'Ajuntament.
Des d'aquí expectant, si veiem ja els macers amb les seves trompetes, els macers de l'Ajuntament que són fora al balcó,
i que això està a punt de començar.
Doncs ara seguirem en directe aquesta arrencada de la festa, ja veiem, com tu deies, els macers que estan saludant el públic
que ha plegat a la plaça de la Font i veurem com va aquest acte que ja es fa des del balcó exterior de l'Ajuntament de Tarragona
i han arribat tots els gegants davant de l'Ajuntament.
Des del campanar de la catedral se sentirà el toc de prima dels campaners de Tarragona,
abans prèviament el toc de pregó amb dues de les trompetes del Consell Municipal,
el Josep Maria Gugol i el Xavier Torné.
Les trompetes del Consell Municipal i aplaudiments també a la plaça de la Font.
Un altre, li demana la gent.
Són potser dos dels personatges que més entusiasmen al públic, el Javi i el Josep Maria.
Anirem pel segon, eh? Són tres.
Aquí, per cert, bé, hem pogut veure una nena petita, la Laila.
Sí?
Una vestida igual que la negrita, que la geganta negrita.
Igual, amb el llaur i tot.
Ja?
Sí?
Déjou sergie.
Fins demà!
Fins demà!
Moltíssims anys participant conjuntament en aquest acte de festa major, ja ho deuen tenir, però per la mà, eh?
Segur, segur.
Preparats pel tercer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
S'ha clavat literalment en una caixa de cartró que hi havia amb una farra de sentir aquí a la tromada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Té!
Té!
Té!
Té!
Té!
Té!
ha pogut oferir-nos aquesta tronada aquí a la Passa de Font
per l'inici oficial de les festes.
I també sonen, el que passa que potser des d'aquí no les podem sentir,
des del campanar de la catedral i el repic general de Campanes
donant la benvinguda o anunciant que comença el tram important,
que comença oficialment la festa major de Santa Tecla.
Han abandonat ja el balcó principal de l'Ajuntament
l'alcalde Josep Férez Ballesteros i el pregoner d'enguany,
Joan Martí és així, no, Josep?
Des de la meva posició crec que ho han fet, ja no hi sona el balcó.
Han deixat el balcó, ja no hi sona el balcó, ja no els veiem el balcó,
per tant, deu ser a l'interior on continuarà l'activitat
i aquí fora l'anca de gegants.
Mira, ja que parlem, per cert, estan callant els 10 manaments de Santa Tecla,
com cada any des de dalt els terrats d'aquí de la Passa de Font,
a veure si en podem agafar algun i us llegirem d'aquí una estona.
Molt bé, però ja saps que tots no es poden llegir,
que hi ha males paraules, canalla, si no s'han espantat
amb aquesta estronada de la festa, n'hi ha molts a la plaça,
vull dir que no tots a la canalla, li té por als coets,
al so d'aquests trons, s'han quedat aquí per seguir en directe.
Tere, qui segur que no té por dels trons, ni de les tronades, ni de les coets,
és la persona que tinguem al costat,
que no ens podrà explicar com van viure ahir el correfoc del 30è aniversari,
era un dia especial per ells, i són naturalment el balladiables
que s'ha de donar el seu 30è aniversari, 3 dècades d'història,
i tenim la seva presidenta, la Natella Etxe, que no fan por als coets.
Gens ni mica.
Què tal ahir? Perquè ahir, clar, 30 anys,
correfocat els 30 anys, també la canalla petita va poder sortir,
no els 15 anys, del balladiables petit,
acompanyats a més del balladiables d'Altafulla,
que també es van crear aquest any mateix, no?
Exacte. Ahir era el primer any que fèiem doblete,
per la tarda correfocat petit i per la nit carretillada,
que només la fem cada 5 anys,
vam venir com a grup convidat al balladiables d'Altafulla,
que ens feia especial il·lusió perquè vam viure una mica
el procés de creació d'aquest ball petit, no?
I doncs, sempre ens agresca que el món del foc atragi,
i ens va fer molta il·lusió portar-los a Tarragona.
A part, pels petits, doncs, imagina't,
estrenar vestits que els havien estrenat el dia 19,
ahir una altra vegada, i el correfocat a Tarragona,
doncs, va ser un dia especial.
Pels adults, doncs, un dia amb molta atenció,
molta feina, hi ha molts nervis,
posem tota la carn a la graella a nivell pirotècnic,
i bé, doncs, quan veus el resultat, no?,
són molts dies de feina,
però realment, omples la plaça de les cos de poc,
la gent xala, nosaltres hem xalat, ha anat tot bé,
doncs, bueno, després d'això,
només hi ha el sentiment, el flor de pell,
i la satisfacció que tot ha anat bé
i que 5 anys més per fer una següent carretillada,
com Déu mana.
Per veure-vos el dia del Segui, sí,
el dia del Segui també es veurem, eh?
Com i tant, això, ara podem dir que avui,
ja podem dir que hem acabat tot el que era extraordinari
del 30 aniversari,
i a partir d'avui, doncs, fem el que fem cada any,
que és el que creiem que sabem fer,
per tant, hauria d'anar tot rodat,
avui hi ha baixada de l'Àliga,
demà hi ha el Cercavila,
i a partir d'aquí, doncs, ja, el dia 23,
que és un dia des de les 8 de dematí
fins que s'acaba, fins que està post,
doncs, ens separa.
Anna, que vagi molt bé, la marabona,
em vaig cap a l'emparitó, gràcies.
Moltes gràcies, adeu.
Bona festa, baixó.
Parlem amb, estem al balcó amb una senadora,
l'Alvira Ferrando,
que estava avui a l'acte del pregó,
una mica, què t'assembla?
Escoltàvem ara valoracions des de la plaça,
com has viscut des d'aquí d'aquí?
Doncs, bueno, des d'aquí un ambient increïble,
el que es veu,
Tarragona es mou per Santa Tecla,
Tarragona té ganes de passar-se molt bé,
bé, i hem escoltat un pregó fantàstic,
pel primer rector de la URB,
on ha col·lusat a Tarragona,
on ha explicat anècdotes
i ha barrejat el sentiment
amb la tradició i la reivindicació.
Bueno, jo des d'aquí vull dir-vos
que veig un munt de gent,
un coloridor increïble,
la gent picant de mans,
us ho puc descriure
com una cosa molt arragonina.
Bona festa major a tots.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Doncs, Tere, des d'aquí baix,
amb el Jaume Gues de les Parcens de Tecla,
que hi van viure a Rataula, a la catedral.
Com va anar, Jaume? Bona tarda.
Bona tarda, molt bé.
Hi havia molta gent, com sempre,
cada any estava plena, la catedral estava plena,
i va estar molt bé, va estar molt rodat
i sempre estem supercontents
del Rataula d'aquest any.
L'aprenent dels actes emotius a la festa, no?
Sí, per naltos, per la gent de les bares,
és l'inici de la festa,
el moment tradicional i ritual
del que és el regle,
que és el 22-23
i és l'arrencada sèrie de la festa major.
Jaume, doncs que tingueu també
molt bona festa major a les bares,
amb els diferents branques,
que són moltíssimes.
Que vaixeu molt bé, gràcies.
Gràcies a moltes.
Dels cap al Amparito,
tenen el més cap al Amparito,
que ja som aquí al miss de la plaça,
i que ens tocarem amb l'altra divan,
l'escola d'instruments tradicionals
que també tornarem aquí,
amb aquest Amparito rosa.
Doncs aquesta és la primera emperitó roca de la festa major,
o primera emperitó roca oficial, que sona aquí a la plaça de la Font.
Ràpidament, amb més convidats al balcó de l'Ajuntament,
amb la Begoña Floría, portaveu de l'Ajuntament,
també tenim la Patricia Anton, el Xavier Terrés.
Bé, amb voltada de Ràgides Begoña, com has viscut el pregó,
com estàs vivint la festa major?
El pregó ha estat magnífic, la veritat és que el doctor Martí
ens ha fet una i és un magistral del que és Tarragona,
les seves tres tarragones, i ens ha emocionat a tots,
la part més seriosa, i després els pèls de punta
amb aquesta primera emperitó, que sempre és un moment màgic
i que sempre és aquell inici de la part més tradicional de la festa major.
Molt bé, Xavier Terrés també visquent la festa major,
ha entregat, a tope.
A tope, a tope, i la veritat és que el pregó ha estat perfecte,
ha sigut una descripció de colors, de sentiments, del que és Tarragona,
que crec que molts tarragonits sempre les hem viscut així,
i gràcies al doctor Martí avui les hem vist en forma de pregó.
Enhorabona, visc a Santatecla i vinga, festa major a tope.
La tercera convidada aquí al balcó, la Patricia Anton,
també visquent aquesta festa, parlaves d'aquesta setmana de turisme fent balanç,
doncs un bon reclam, això, perquè hem vist bastants turistes
per aquí per a la plaça de la Força.
Sí, Santatecla està considerada festa d'interès nacional
i, per tant, té una bona tira de nivell turístic.
De fet, estem veient aquests dies que hi ha molt de turisme per a la ciutat,
amb cara de sorpresa, perquè jo crec que no s'imaginen
la capacitat d'aquesta ciutat per sortir al carrer
i per organitzar el seguís i totes les activitats que es fan
i, per tant, contents i satisfets,
i que els hi agradi, la recomanin i que tornin.
Doncs la visió i les paraules des d'un dels balcons de l'Ajuntament,
també a la plaça La Font, a peu de plaça, Josep,
la gent estarà en la segona amb Perito Roca, no?
Sí, sí, i nosaltres a tocar de l'altra divana,
per escoltar-la també en directe, a tocar,
vull dir, aquí al costat dels instruments, eh?
On tens, perquè no t'hi visc encara.
Si busques l'altre divana, en trobes al costat, eh?
Si busques instruments per la plaça,
mires cap a baix, cap a l'entrada,
que ara és la sortida, perquè tu no m'estàs fotint per aquí.
Sí.
I mira, deixa'm parlar amb el Jaume Soleni, que sigui un moment.
Jaume, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Dia mundial, un any més coincidint amb el Paragó.
Sí.
Aquest matí una gran festa a Vermut, al Serrallo.
Quina balança en feu?
Fantàstica, fantàstica, il·lusionona,
molta calor, però realment molt participativa,
i realment no ens esperàvem
la llau de gent que hi ha hagut, no?
Tant nosaltres, com els castellers del Serrallo,
els xiquets, com el Fuyo del Mood,
com també l'associació de restaurants,
estan molt satisfets perquè realment
ens ha sobrepassat el que nosaltres esperàvem.
Per tant, disfrutem de la festa major
tot el màxim possible.
Hem de fer també una crida,
parlem de l'Alzheimer,
hem de dir que és una loteria que li pot tocar tot el seu vol,
que insistim en el dia, molt sovint, i és cert.
És cert, perquè aquesta maldia no fa distinció
ni entre sexe, ni amb qualitat econòmica,
ni amb raça, ni amb posició social.
Per tant, això és un problema que pot ser de tots,
i és com una marea creixent,
aprofitant que avui hem estat al Serrallo.
Una darrera pregunta, Jaume.
El centre de respiració de Sant Pere i Sant Pau,
permeteu-me el Simi,
podrà respirar una mica més amb aquest ajut d'avui dissabte?
Jo crec que amb el d'avui i una mica més d'esforç que hi ha,
sortirem de la UB.
Arribarem a final d'any i a veure el 2014
si agafem més embranzida.
Això també depèn de la població de Tarragona,
que vegi que té una possibilitat de vindre
als nostres tallers d'estimulació cognitiva
i que el seu malalt pot, no dic recuperar,
però com a mínim mantindre les constants.
Jaume, bona festa major també per tu.
Bona festa major a tots els tarragonins i a Tarragona Ràdio.
Gràcies, Jaume.
El president de l'Associació de Familiar d'Alzheimer
aquest matí feien aquest acte al Serrallo,
aquest acte d'aquest vermut més gran del món,
en el que hi prenia part també moltes entitats
a banda del fiu vermut,
entitats de diferent caire,
ciutadà també, comercials,
els arts, els restaurants, els comerços del barri,
que s'hi han abocat en aquesta iniciativa.
I aquí té pràcticament a les portes de l'Ajuntament,
on veiem també la Guàrdia Urbana de Gala
que estan sortint cap a l'exterior,
ara els que eren a l'interior,
al saó de plens, estan sortint cap a fora
perquè volen veure aquesta arrencada dels gegants,
com també moltes desenes de persones
aquí a la plaça de la Fonda,
que ara és difícil pràcticament caminar a la plaça.
Hem vist que s'ha fet ja el passadís
per on estan desfilant els diferents elements,
els gegants, primer el negrit i la negrita,
ara el gegant i la geganta Moros,
amb els músics que els acompanyen,
obert aquest passadís
per tal que puguin passar pel mig de la plaça de la Font
i iniciar aquest recorregut en l'arrencada dels gegants.
Veiem ara el gegant vell, que el segueix,
per tant, són els que primers passaran en aquesta desfilada,
en aquesta arrencada dels gegants,
ja com a tret principal d'aquesta tarda de dissabte,
de Festa Major de Tarragona després del pregó,
els actes tradicionals que van succeint a la plaça de la Font.
Hem escoltat ja dues emparitos roques oficial,
una, no recordo ara, Josep.
Doncs mira, el Sergi, que és el director de l'altre divan.
Sergi, què tal? Bona tarda.
Estupendo, molt bé.
Què fareu, un altre emparito ara?
Sí, bueno, és que començar la Festa Major
i la gent demana emparitos, no?
Doncs nosaltres emparitos.
Quantes vegades podeu arribar a tocar l'emparito durant les festes?
Home, no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir,
però moltes, bastantes, moltíssimes, moltíssimes, moltes.
O sigui, avui a la nit, moltes, i moltes.
No ho sé, no t'ho sé dir, moltíssimes.
Ho dic de memòria, l'altre divan va néixer l'any passat,
o fa un parell d'anys, no com a molt, l'altre divan?
La banda va néixer l'any passat,
la banda va néixer l'any passat,
la vam estrenar és una banda d'instruments tradicionals,
barregem instruments de cobla,
amb sacs de gemmics i gràtos.
I ara escoltarem l'emparito donant aquests instruments.
Sergi, gràcies.
A l'altre divan, aquesta orquestra formada,
aquesta banda, millor dit,
no pas l'orquestra formada l'any passat,
i que, en fi, d'aquí a pocs segons o minuts,
Tere, interpretant un nou emparito a Roca.
He comentat abans que he pogut parlar amb una noia que es diu Laila,
que té 7 anys,
i que li he vist que es fotografiava amb la geganta negrita,
però es feia la foto,
si els seu llens miren pel Facebook,
pel Twitter, veuran que hi ha una foto cel·la,
que l'hem penjada al Twitter,
perquè anar a la vestida igual que la geganta negrita,
igual amb el llor i tot,
i es veu que és una incondicional d'aquesta geganta.
I, per cert,
Tere, salutacions des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
a l'altra banda del mar, a l'Alguer,
perquè la pregonera de l'any passat,
la cantant al Garesa, Franca Masso,
ens està escoltant des de l'altra banda,
ens està escoltant des de l'Alguer,
i ens envia records a través del Twitter,
és a dir, que podem saludar-la, la Franca Masso,
i ara que es diu que té el cor amb nosaltres,
i, per tant, des d'aquí també la volem saludar, la Franca Masso.
Imaginem que s'ha hagut emocionar
escoltant l'acte del pregó.
Ella era l'any passat la protagonista.
Avui, clar, escoltant a Joan Martí Castella de Guta,
a Rama Mora de Guta,
recordar el que feia ella l'any passat
en aquest saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona,
molts records i bons per aquesta cantant al Garesa,
doncs, que ha portat la llengua,
la cançó catalana i mediterrània,
doncs, a nivell internacional.
I també a Tarragona, que l'han vist actuar,
doncs, jo diria que en un parell ocasions.
Un parell més, ara no recordo,
però dues vegades segur que ha actuat Franca Masso aquí a Tarragona
i, per tant, també les seves cançons
també els ha portat fins aquí, fins a la nostra ciutat.
Doncs, des d'aquí això,
salutacions a l'altra banda de la mediterrània,
a la Franca Masso.
Van situant-se ja a la part central de la plaça,
els diferents gegants,
en guany, com dèiem, un protagonisme especial,
si cap als gegants moros,
perquè en guany tenen la versió petita,
que han elaborat, doncs, des de l'estonat l'ensenyant-se
i que es van poder veure en la cercavila petita de Santa Tecla,
es van poder veure a la plaça de l'Escol,
amb la desfilada,
i estan fets, parlàvem amb la seva responsable,
estan fets, doncs...
Parlants dels cantos, sí.
Parlants dels cantos, sí.
És que estan fets calcats, eh?
Calcats els grans, eh?
Sí, sí.
I té molt de mèrit.
Són exactament iguals,
molt macos,
aquesta rèplica en petit dels gegants moros de Tarragona.
Avui no surten en aquesta arrencada dels gegants,
no surten en aquest acte d'avui,
sinó que ho fan aquells altres gegants,
molts gegants d'associacions de Tarragona,
d'associacions veïnals,
de moltes escoles,
de col·legis de Tarragona,
que tenen l'oportunitat,
avui, aquest dia del prego de Santa Tecla,
de sortir al carrer,
de mostrar-se davant de la canalla.
Per cert, que no he vist el d'Oreimon enguany.
Doncs jo diria que hi és, eh?
Però si el busques,
has de mirar cap a la part esquerra de la plaça,
que és on es cloc habitualment cada any,
i allà el veuràs.
N'he vist també un parell de nanos molt curiosos,
que són dels gegants,
dels grellers de l'Alfàbrega,
i són un timbal i una gralla.
I m'ho explicava el Toni Guerra,
que vam poder parlar amb ell,
aquesta setmana vam poder parlar amb ell també a Tarragona Ràdio,
el Toni Guerra m'ho explicava,
doncs que allà fa alguns anys que el van fer,
i és un gegant que és literalment un timbal,
que va a un criu, una canalla dintre,
i l'altre que és una gralla.
És a dir, és un gegant,
un és un gegant en forma de gralla,
que el veuràs també la teva esquerra.
El veus amb la pipeta de la gralla o no?
A costat el d'aquesta mena de dimòstria,
el de l'est que hi ha per allà,
sí, no?
El veus o no?
Doncs ara no, espera, espera.
Cap a l'esquerra, busca cap a l'esquerra.
A l'esquerra, bé que...
Veuràs una gralla cap per avall.
I és aquest gegant gralla,
que és dels grells de l'Alfàbrega,
que tenen el gegant,
i a l'altra banda, a l'altre extrem...
Ah, sí, i tant.
Ara sí que el veus, no?
Sí, sí, sí.
És un gegant de tamany gran,
és a dir, que és una gralla,
i imagineu-vos una gralla de tamany gegant,
i no sona, però, eh?
I el tenim portar una altra com en miniatura
d'uns 30 centímetres,
que també és una rèplica d'aquest gran
i que també el treuen.
Doncs aquests gegants que són la delícia
de molts nens i nenes,
que molts els han vist a les seves escoles
o col·legis a la ciutat de Tarragona,
hi ha un que llença aigua pel cap,
hi ha molts gegants també manotes
que peguen mastegots a la gent que els està veient.
Ponem parlar un moment,
que sigui un minuts amb el Xavier González,
el tenit de l'àrea de festes,
Xavi, què tal, com va la festa?
De moment molt bé, avui és dia 21,
un dia molt especial,
dia de pregó, dia d'arrencada, dia de tronada,
i avui diguéssim que donem obertura
a aquesta fanta tecla més tradicional,
21, 22, 23, dia de la Mercè,
molta gent al carrer,
per tant esperem a complir aquest somni tarragoní
que és la festa major.
Avui tenim la baixada de l'Al·liga,
un dels actes més multitudinaris, no?
Tot controlat, no?
Sí, és un acte molt multitudinari,
però també creiem en el civisme dels tarragonins
i de la gent que ens ve de fora,
esperem que tothom en pugui gaudir
i que quan acabem tot estem satisfets
com els últims anys.
Van veient a la baixada de l'Al·liga
o a la cercavila de l'Andemà?
No ho sé, es fa difícil de dir,
són recorreguts diferents,
en tot cas està clar que són actes
que els tarragonins segueixen massivament
i que aquest any estem segurs
que ho continuarem fent.
que vagi molt bé,
la marabona per la feina que feu,
no només tu,
si no tots els que tenim darrere,
que porteu aquesta samarreta de Clou Vermell,
vull dir que se us veu d'una hora lluny,
que tingueu bona festa major també
en les mesures del possible.
Molt bé, molt bona festa major a tothom.
El Xavier González,
la tècnica de la via de festes,
si aneu per algun dels altres,
com aquest de l'arrencada,
fixeu-vos-hi,
perquè allà hi ha tots els tècnics
que van amb aquest poble Clou Vermell,
amb l'Ajuntament,
amb guacitò,
que són alguns,
i són els que porten la festa a terra.
I molta gent també amb la samarreta de Santa Tecla,
lluint la samarreta oficial de Santa Tecla,
i mira, Josep,
per ahir hem vist que després de retirar-se
tots els elements de la pirotècnia,
del pas d'aquesta traca,
ja pot envair la gent,
els ciutadans que estaven aquí a la plaça del Font,
la coca central d'aquesta plaça de l'Ajuntament,
s'està retirant també l'equip de neteja
de l'Ajuntament de Tarragona,
ja poden accedir a l'interior,
se seguirà dissenyant aquesta filera de gent,
aquest passadís,
per on poden fer l'arrencada dels gegants,
seguir el seu trajecte,
pel recorregut per l'itinerari
que seguiran aquesta tarda,
recordin de la plaça de la Font,
agafen el carrer Portalet,
van per la Rambla Vella,
segueixen per compte de rius,
arriben fins a la Rambla Nova,
de la Rambla Nova,
tornen a agafar el carrer Sant Agustí,
tornen per Portalet,
i acaben aquí,
al mateix lloc d'on han iniciat el recorregut,
d'on han sortit,
a la plaça de la Font,
aquest és l'itinerari que seguiran
aquests gegants,
aquests nanos,
aquests elements que formen part
d'aquesta arrencada de gegants,
avui 21 de setembre,
dissabte,
ja està el passadís fest,
la gent que ja ha envait
la coca central de la plaça de la Font,
imaginem que d'aquí a uns instants
tornarà a sonar l'emperito roca
i ja començarà aquesta desfilada
que obren els gegants històrics de Tarragona,
el negrito i la negrita,
el gegant i la geganta Moros,
i també els gegants vells de la ciutat
o gegants del cos del bou,
són els primers que aniran obrint aquest camí
que recorrerà al centre de la ciutat,
sortiran per uns instants
del que considerem la part alta,
el casc antic,
el nucle antic de la ciutat
per arribar fins a la Rambla Nova de Tarragona.
Doncs mira,
jo estic amb un dels cadirants després,
que sortiran després,
que són els gegants del port.
Què tal, senyora?
Bona tarda.
Bona tarda.
Com us dieu?
Com us dieu?
Isabel.
Isabel,
sou dels veïns del port, no?
Del port, sí.
Quins gegants porteu?
Quins gegants porteu,
els veïns del port?
L'afrodita i el Nectuno,
i després el mariner i la bruixa.
Deixa,
el mariner porta una pipa a la mà, no?
Sí.
Com a un mariner?
I tiren aigua.
Ah, això no ho sabia.
Això no ho sabia.
Tiren aigua al mariner
i la bruixa tira aigua.
Aigua dolça o aigua salada?
Aigua dolça.
Aigua dolça, aigua dolça.
Són gaire antics, aquests gegants, o no?
Eh?
Són gaire antics, els gegants?
Sí, són bastant antics.
Ah, espera't.
Loli!
Per mi, preguntarà.
A la responsola dels gegants, eh?
És igual.
No, dic,
són antics els gegants.
José Ruiz, què tal?
Com estem?
Bona, bona, bona.
President dels veïns del port,
i els gegants avui sortiran
fent l'arrencada.
El de Tull i la Fròdita
que tenen 21 anys
i la bruixa i el mariner
els tenen 12 anys.
La Cucafera també té alguna cosa
a veure amb vosaltres, no?
Sí, són els creadors,
els portadors,
aunque la Cucafera
és propietat municipal,
però la tenim serida
des del primer dia.
I com va anar la baixada,
la Cucafera?
Espectacular.
No pensàvem que hi hauria
la gent que va veure.
O sigui, va ser una baixada
molt agradable,
amb molta participació
i això és el que no es donoscaven.
Fet festa.
José, que vagi bé
per una festa major.
Molt bé, moltes gràcies.
Per tant, tenim...
Gràcies.
Igualment, gràcies.
A vostè també, adeu, adeu.
Adéu, adeu, que vagi bé.
Tenim del barri del Port Josep
la bruixa, el Neptuno,
el que tira aigua.
Sí, sí, el que tira aigua,
que se'l veu quan tira aigua.
Molt bé.
No, vull dir que no se'l veu
quan tira aigua,
que el tira per la retxa.
Doncs ara la gent aplaudeix.
Doncs no s'hauria dit ben bé per què,
perquè estan mirant tots cap a un balcó,
estan mirant cap a un balcó,
cap a un balcó d'aquí de la plaça de Font,
aplaudeixen,
però no sé per què exactament.
Intentarem esgrinar-ho.
Però sí, sí, sí,
que ara estan aplaudint.
S'han dit aplaudiments.
No sé si mirant cap a un balcó de l'esquerra,
d'esquenes de l'Ajuntament a l'esquerra,
a la dreta,
la gent que té ganes de festa,
de gaudir,
de xalar amb aquesta festa major,
amb aquesta festa de Sant Detecle,
i de moment ja hem conegut una mica més
de la història d'uns dels gegants
que acompanyaran els tradicionals
de la festa major de Tarragona,
els del barri del Port,
que ahir estrenaven també aquesta baixada
baixada de la cocafera,
com un acte que s'ha incorporat
a la programació de la festa major de Tarragona.
A veure, tenia per aquí
on està el Toni Guerra,
dels greus del Fàbrega,
hi havia aquella noia de Laila
que et deia abans,
que és que va vestida igual que la negrita,
que la geganta negrita.
M'han promès que tornaríem,
perquè he marxat,
perquè la tornada li feia una mica de respecte,
i vaig veure si he tornat,
perquè podíem parlar amb ella,
però veig que no.
Però tenim el Toni Guerra.
Toni, què tal?
Bona tarda, com esteu?
Què tal? Molt bé.
Mira, si mirem cap a l'altra banda,
veiem allà una gralla, no?
Sí.
És vostra, no?
Sí, sí, és la parella de l'Espineta i el Cargolí.
On va néixer aquests...
Perquè un és un timbal i l'altre és una gralla, no?
Sí, sí, això és un timbal, una gralla,
i això fa quatre anys
que ja sortim aquí a l'arrencada gegants,
i a més a més va néixer també
per un espectacle que fem
del ball de gralles petit,
en consonància amb el que és
els altres actes de la Santa Tegla Petita.
I qui els porta aquests...
Aquest és un nano, no?
El timbal és un nano.
Sí, sí, són uns gegantons, podria dir.
Gegantons?
Sí, sí, sí.
I aquest altre que tens aquí,
per aquesta gralla petitona, què és això?
Bueno, tenim també una versió petita,
una gralla i un timbal
que deu estar a l'altre costat,
que són dos titelles.
Pel ball de gralles petit,
que, bueno, fem un espectacle
amb titelles i els gegantons
i els traiem.
I mira, aprofitem també
per treure'ls ara amb la canalla nostra.
Molt bé, Toni, doncs que tingueu també
molt bona festa major.
Molt bé, igualment per a tots.
El Toni Guerra, dels gralles de la Fàberga,
i la Laila, que no la veig, però era per aquí...
No apareix, eh?
No la veig.
La fotografia, però,
amb el perfil de Tarragona Ràdio,
la poden consultar.
Jo ara, a veure si a través del mòbil
la puc veure.
L'has vist, Joa Maria, eh?
No l'has vist, tampoc.
És la geganta negrita,
però en rèplica petita,
vestida com ella,
el porta un lloro a la mà,
té 7 anys,
es diu Laila,
ella també, doncs,
és així,
moreneta de cara,
s'ha dit que és que és clavada,
i és bo que té una gran devoció
per aquesta geganta,
i cada any li van fer aquest vestit
de la geganta petita,
i cada any se'l posa
i ve a l'arrencat dels gegants
i es fa la foto amb ella.
Amb la negrita,
la busca i es fa la fotografia.
Doncs ara és una foto ben bonica
i ben divertida,
la il·lusió d'aquesta nena,
assemblar-se o disfraçar-se
de la geganta negrita de Tarragona.
Això de moment no es mou, eh?
No arrenca.
No, perquè estan acabant de...
Ja han tret les tanques perimetrals
de la tornada,
però estan acabant, suposo,
de deixar el terra,
treure el salament de pirotènic
que encara hi deuen quedar,
i té que estar, doncs,
tot ben net,
perquè imagineu-vos
que un d'aquests gegants
se'n se'l pega
i seria, doncs,
no seria bonic de veure.
Per cert, que, Ter,
aquí hi ha molts protagonistes
de la festa.
Hi ha molt de...
de Fester per aquí baix.
Abans parlàvem amb l'Anna de Lletxa
d'Oballadiables
o amb el Jaume Guàs.
També he vist per aquí
la Marianne Guafeler,
la responsable de Chartres,
que estic intentant més si l'altrego,
perquè li preguntarem
si va comptant als barrilets.
Que n'hi ha uns quants, també, eh?
Perquè n'hi ha que...
que aquesta hora de tarda
veu venir del Cafè Pur i Copa
i estan amb el barrilet,
i la festa, ja ho saps,
que això no s'atura, eh?
Sí, avui és llarga
perquè començava
amb aquest Cafè Copa i Puro
a primera hora de la tarda.
Ara segueix amb l'arrencada,
però aquesta nit,
a partir de les 12, ja ho saben, eh?
La baixada de l'Àliga,
una de les cites més especials,
especialment per la gent jove,
que li agrada a la Gresca,
aquesta baixada de l'Àliga,
protagonista d'aquesta nit
a la ciutat de Tarragona.
Per tant, avui un dels dies
per triar i remenar
amb moltíssimes activitats
i activitats ja importants,
avui ja, pensades especialment
per la gent més jove
de la ciutat de Tarragona.
Sent-ho gralles?
Sí, sí, són les gralles
de cadascun dels grups
que acompanyen els gegants,
que van endavant
i que ja comencen a entonar,
però que encara no es renquen, eh?
És a dir, que són en gralles,
però encara no es renquen.
Començaran d'un moment a l'altre,
perquè això no pot triar gaire més,
si no, doncs clar,
imagino, la tornada es farà complicada.
Sí, i mentre es va ir repassant
els gegants i nanos que hi participen,
tu si trobes a qualsevol protagonista,
em talles, eh?
Mira, els gegantons negritos,
els moros, els gegants vells de la ciutat,
el nano, el caleto,
que és el de Cosa, el Bou, també,
hi surten els gegants vells i nous,
i nanos del carrer Marceria,
els gegants i nanos de Torreforta,
els nanos, els gegants,
la bruixa del barri del Port,
ara en parlava el Josep amb el José Ruiz,
el president de l'Associació de Veïns del Port,
els nanos del Culma i Ginet,
els nanos de l'Associació de Veïns Verge del Carme,
també els nanos de la Garrotada,
els gegants del Serrallo,
els gegants del casc antic,
gegants i nanos del Col·legi Sagrat Cor,
gegants i nanos del Col·legi Sant Domènec,
d'aquests mencer,
alguns, la Polseta, el Sol i la Lluna,
les Set Ciències,
els gegants del Miracle,
els nanos de la Unió de Sant Pere i Sant Pau,
també els gegants de la plaça Sant Miquel,
el gegant Bartolo de les Pla i Sant Fructós,
el nano Guillem de la Guàrdia Urbana,
la Nineta i l'Íbori del Club dels Tarragonins,
aquests són alguns dels gegants
que avui participen en aquesta arrencada,
un acte tradicional,
després del pregó de la Festa Major de Tarragona,
avui l'hem pogut sentir
en directe,
seguir en directe la sintonia de Tarragona Ràdio,
el protagonista ha estat
el primer rector de la Rovira,
Virgili Joan Martí,
i ara sí, que això es comença a moure, Josep.
Doncs sí, comença a moure
l'arrencada dels gegants,
és a dir, que d'aquí a pocs segons
escoltarem també l'altre divan
amb la nova interpretació de l'emperito Roca,
però sí, la capçalera,
és a dir, trucant a direcció cap al carrer Portalet,
ja els ho diuen els primers gegants,
i això doncs ara anirà buidant-se,
a mirar que l'encin com passa cada any,
que quan arrenquen ja es comença a buidar una mica la plaça,
perquè de fet ara tu ves millor que allò,
però ja no hi cap,
costa caminar per aquí al mig de la plaça.
Sí, ho estan fent no obstant els negritos,
el negrito i la negrita,
també els gegants moros, els gegants vells,
que mira, ja estan a punt d'arribar
a la zona del carrer Portalet,
ja han superat la meitat de la plaça de la Font,
i estan iniciant bastant ràpid,
bastant lleuger aquesta arrencada dels gegants,
i els segueixen els diferents nanos
que ara repassàvem,
d'associacions de veïns, de col·legis,
a escoles de la ciutat de Tarragona.
Imaginem ja que els negritos
hauran arribat pràcticament al carrer Portalet
en aquesta arrencada de gegants,
però sí, a la plaça de la Font no hi ha cap ni una agulla,
costa moure's amunt i avall
per aquesta gran quantitat de gent
que ha seguit des de l'exterior de l'Ajuntament al Pregó
i que ara està seguint aquesta arrencada dels gegants,
intentant tocar els gegants,
gaudint amb la música de l'emperito roca,
i en fi, xalant amb la festa major de Tarragona.
I un passadís molt estret del que hi ha al mig,
pel que desfilen els gegants,
molt estret,
perquè el públic pràcticament s'hi abraona,
han d'anar als tènis de festes
fent mans i mànigues
per anar enxamplant aquest corredor central
per a qual desfilen els diferents gegants.
Ara veiem que entren els gegants del barri del Port,
amb els que parlàvem quan es toma,
i així aniran fent la resta,
doncs de forma successiva,
doncs fent aquesta desfilada que feia referència
cadascun amb el seu acompanyament musical
i mira,
el cumple és la promesa
i el gegant del Port,
el mariner tira aigua,
però la tira per la boca,
és a dir,
al costat de la pipa,
porta una mena de sortidor
i està ara mateix ruixant aquí.
Molt bé,
o sigui,
és el Naptú,
dos,
tres,
i ara el veiem,
també és un gegant menotes,
d'aquests que amaga,
Josep,
que et peguen un mastegot
sense que te n'adonis,
és la bufetada que allà avança el Pregunet,
no?
No anava ben bé per aquí,
però ens ha deixat allò una mica alerta,
quina era aquesta bufetada que anunciava?
Que fa estona que no parlem de Franca Masso
i ens continuo escoltant,
eh?
Sí?
Fa estona que no parlem de Franca Masso,
la cantana al Garesa
i ens continuo escoltant.
Molt bé.
Salutacions normalment a l'Alguer,
la Pregunera l'any passat,
el 2012.
I que pagaria per estar aquí
al balcó de l'Ajuntament,
a la plaça de la Font,
veient l'ambient d'aquesta festa major de Tarragona.
Mira com balla el Naptú.
Doncs sí,
m'acostaré a veure si podem escoltar
algun dels acompanyants musicals
d'aquests gegants,
se permés que passo?
Alguns acompanyants musicals dels gegants,
si em deixen i no m'atropellen a mi.
I també acostar-vos una mica
que és l'element musical
de cadascuna d'aquestes formacions de gralles
que acompanyen, doncs,
cadascun dels elements
que desfilen per aquí,
per la coca central,
i que, com comentava,
és molt difícil caminar
ara mateix perquè el públic
està, doncs,
pràcticament a tocar.
I la imatge,
jo crec que la imatge d'aquest acte
és sobretot la canalla,
la canalla que està en la primera filera,
en el corredor central,
i que, a més a més,
al passar,
els menots, sobretot,
però també els gegants i gegantons
els hi donen la mà.
I esperen que aquests gegants
els hi toquin també la mà
i, doncs,
immortalitzar aquest moment.
També els avis i àvies,
com ahir l'acte del pastís,
també,
amb molts avis i àvies
i molta canalla.
I molts d'aquests nens
que avui estan intentant
veure de prop els gegants
o tocar-los,
tenen aquests elements
al seu propi col·le o escola,
perquè el que venim explicant,
que hi ha molts gegants
que són impulsats
per les associacions de pares,
per les pròpies escoles,
i els poden veure
allí dintre els edificis escolars
al llarg de tot l'any.
Hem vist ja els gegants Moros
baixar per Portalet,
des de la meva visió a dalt d'un balcó
de l'Ajuntament de Tarragona
i veiem els gegants del Port
marcant-se un ball
al vell mig de la plaça de la Font.
Els segueixen diferents nanos,
també els gegants del Serrallo,
que estan esperant iniciar aquesta arrencada.
Ara mateix sembla que descansa
el portador dels gegants del Serrallo
i quan l'indiquin
també iniciaran aquesta arrencada.
Ara mateix ja estan els portadors preparats,
aixecen els gegants del barri del Serrallo
i també comencen a caminar per aquest passadís
que s'ha format pel mig de la plaça de la Font
i per on aniran desfilant
els diferents elements que avui participen
en aquesta arrencada de festa major.
Si aquí tinguéssim una catifa vermella
semblaria algun festival de cinema
perquè a banda i banda
flashos de càmeres, de mòbils,
de tota mena d'artefactes
immortalitzant aquest pas
d'aquesta desfilada,
l'arrencada de gegants.
A banda i banda,
hi ha gent a baixar,
a la plaça de Font en aquests moments.
En el tram jo estic
arribant pràcticament a Portalet gairebé
i aquí encara hi ha moltíssima gent.
És a dir, que no és només el primer tram
a tocar del Palau Municipal,
que és on s'acostuma a conegregar tothom,
sinó que cap aquí, cap a la part de baix
de la plaça de Font també hi ha moltíssima gent
i molta canalla.
A més a més, mira,
veig un grup ara de 7 o 8 nens petits,
tots en la san marreta de festes,
amb aquest groc carterístic de la sanarata d'enguany,
tots hi estan en la sanarata de festes
i aquí, doncs,
esperant que passin tots aquests elements del seguix.
Mira, vaig a parlar amb algun d'ells,
a veure què em diuen.
A veure què em diuen si...
A veure com estan viscant la festa.
Mira, parlem amb algun d'aquests infants.
Què tal, com esteu?
Com te dius?
Adrià.
Explica'm, Adrià, què estàs veient per aquí?
A veure els gegants.
És d'aquí de Tarragona?
Tu sou d'aquí de Tarragona?
No, del barri.
Sou de quin barri?
Bueno, de fora, veniu de Tarragona, eh?
Ja.
De camp clar.
I tu com te dius?
Jo sou el seu germà.
És el seu germà.
I tu també, què us sembla això?
Com esteu visquent?
Què us sembla?
Què us sembla aquesta arrencada de gegants?
Molt bé.
Sí?
Quines heu vist a la festa?
Tu, per exemple, què has vist a la festa?
Bueno, nanos...
Les coses.
Nanos, i què és el que més t'agrada?
Quins elements...
Del seguici, quin és l'element que més t'agrada?
Doncs els que tiren aigua.
Doncs mira, per aquí han passat un parell de gegants,
o passaran ara,
encara no han arribat,
que són els gegants del port,
que tiren aigua per la boca.
Sí.
Aquesta granada, tu, no?
Sí.
I del seguici,
ho visteu aquest any?
El seguici popular petit?
Sí.
Sí.
I tu ho has vist el seguici petit, aquest any?
El seguici popular petit?
L'has vist aquest any?
El seguici?
Sí.
Bueno, nois,
veig que portar tots la samarreta de festes,
molt bé, eh?
Que vagi bé, adéu.
Adéu.
Doncs...
Són canalla petita.
Sí, sí.
7 anys, 7 anys, 7, 8, 10, potser,
que el que més és,
però tot som la samarreta de festes,
i visquem, doncs,
aquest moment de l'arrencada dels gegants,
i el que veig, sobretot, eh?
Quan passa,
quan surt allò...
Quan surt unes futbolistes a jugar al camp,
que els hi donen la mà,
i es van xocant la mà,
prens?
Igual la mà,
els gegants i nanos, eh?
Per això és gegant i canalla, eh?
Però som...
Sí, sí.
Que ara m'ho deia el Joan Maria,
anem divisat,
anem localitzat a dos,
saps aquells personatges televisius?
Ara no sé de quin canal és de televisió, eh?
Aquelles...
Aquelles...
Aquelles espècies de...
No, no, no,
de formigues,
els tranques i barranques.
Ah, sí, sí.
Doncs, però en format nano?
En format nano, eh?
Doncs aquí mateix,
a Bà Nostro,
hem de dir que molts d'aquests nanos
els porten nens, eh?
Criatures, eh?
Però aquests deu ser novetat d'aquest any,
no?
Els tranques i barranques, no?
Jo no els havia vist mai.
La Maria Tut, tampoc diu que no.
Jo és la primera vegada que els veig,
però, clar,
és que n'hi ha de tota mena.
Veig allí un vestit de bàsquet,
un nano amb el número 13,
ara enfila ja per aquest passadís
que s'ha format a la plaça de la Font,
el Doremon,
que continua sense veure'l,
ara el Sol i la Lluna de les Domíniques,
dos jugants que, Déu-n'hi-do,
ja porten anys funcionant,
participant a la Festa Major de Tarragona
en aquesta arrencada,
i els primers en desfilar,
ja estan baixant per Portalet,
imaginem que ja estaran a l'alçada
de la Rambla Vella,
aquesta arrencada de gegants,
aquesta desfilada,
aquesta trajectòria,
ja estarà arribant a la Rambla Vella,
seguiran insistint per compte de Rius,
Rambla Nova,
pel carrer Sant Agustí,
tornaran a pujar per Portalet
i arribaran al punt
d'on han sortit,
a la plaça de la Font.
Ja, tot un clàssic de la festa,
el Francesc Garcia,
amb l'Estele Garay a punt de sumar,
avui no porta el flautí,
el porta a la graia,
però ha estat a...
Mira, el sentiu o no?
El Francesc Garcia,
doncs...
Francesc, com va la festa?
Hola, bona nit, bona festa.
Sembla que està durant massa.
Hauríem de començar a la set com abans,
alcalde,
apunta't un número 1.
Doncs això,
el Francesc Garcia,
que diu que hem de començar a la set com abans,
eh?
que...
Tu recordes que era l'any passat,
si anava més o menys en aquesta hora,
o no?
Jo crec que anava una mica més tard tot,
eh?
Crec.
L'any passat una mica més tard tot,
que en guany.
Crec, crec.
El pregó s'ha ajustat bastant
al que estava a estar verd,
fins i tot l'alcalde no ha parlat,
l'any passat sí que ho va fer,
va fer el discurs.
Imaginem per això, eh?
Perquè ja anava una mica
contra rellotge.
Ara aquí va contra rellotge,
potser dic...
El contracorrent és un servidor
perquè torno cap a la Polar Municipal,
o sigui,
vaig contradirecció
per la marxa
de coca central
per aquest corredor
i, de fet,
també,
en sentit contrari,
encara és més complicat, eh?
En sentit contrari,
encara és més complicat caminar
perquè el corredor es va estranyant
a mesura que t'acostes
al carrer Portolet.
Sí,
ho fas difícil.
Mira,
estem veient que ara
venen de la banda esquerra
per incorporar-se
a aquest passadís
i també
s'incorporen
des de la banda dreta
de la plaça
de la Font.
Hi ha moltíssims gegants
i moltíssims nanos
que participen
en aquesta desfilada
i molta gent, eh?
Per tant,
tot complicat
per circular
i més per tu
si vas en contradirecció.
Mira,
veig que
és que ja
els llums que acompanyen
cadascun dels gegants
veig que
ara tocaran.
Escoltem-ho.
És que no sé
per què no toquen
fins al final.
que hem t' clau!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
i per tant, si no sona, no tenim música.
És a dir, l'altre Ivan encara està esperant
per interpretar el seu amparito
i en aquests moments no toquen pràcticament res.
Estan esperant, jo crec que seran els últims
a sortir, però segur que la companya Núria Cardenya
ens troba ràpidament a l'amparito roca.
Ni que sigui de trets i podem acabar, com plau, aquesta connexió.
No, en directe, però a veure si la podem escoltar
per posar el punt final a la retransmissió.
Aquí la tenim.
Doncs, Josep, amb l'amparito roca
acomiadem aquesta activitat
que hem seguit en directe
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Res més a dir, com ha dit el pregoner,
visca Santa Tecla,
visca Tarragona i bona festa major.
I recordar que estarem a la Sarcavila,
estarem també a la Fons de Sol, estarem a la Missa,
és a dir, que encara queden molts directes
per viure aquí a Tarragona Ràdio.
Molt bona festa major.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.