La pinista de Tarragona i Òscar Arcadiac
ja és aquí a la nostra ciutat.
Després d'aconseguir el cim del Can Xenxunga,
la tercera muntanya més alta de la Terra, de més de 8.500,
ho va fer a les 5 de la tarda, si no ara ja ens corregirà,
entre 5 i 5 i mitja de la tarda, el dilluns 20 de maig.
Ara en parlem, avui ens acompanya,
volem parlar d'un cim que van fer altres 11 alpinistes,
malauradament 5 de les quals no van poder tornar de la muntanya.
Òscar Arcadiac, molt bon dia, enhorabona.
Bon dia, com esteu?
Aquí estem, podríem dir que relativament tranquils,
aquí a peu de terra, educant.
Però clar, 8.000 metres o 7.500 és una altra història,
molt diferent, com sabies?
Sí, jo sé que aquests dies està tot el món de la muntanya
bastant revolucionat i que menys,
perquè un amic que ha quedat per sempre en allà,
que és en Juanjo Garra,
bé, he tingut oportunitat de parlar amb la seva família,
però tot això són els cops durs de la muntanya,
són els cops que a vegades,
com deia un xerpa que vaig trobar a la tornada,
bé, no, un xerpa, un tibetà,
el tibetà que l'hotel que sempre va allà,
que em mandú, em deia,
diu, has d'anar al tanto,
diu, alguna vegada la muntanya et pot trair.
I la veritat és que, bueno,
anem tot el tanto que podem,
però a vegades les muntanyes,
jo crec que la mateixa muntanya,
sinó la vida, el destí,
doncs té alguns cops amagats,
que aquesta vegada han fet que la tornada fos,
doncs, més trista, no?
Com recordes la baixada del Canxen?
Jo el record que tinc
va ser una muntanya,
en principi,
va ser dura,
va ser llarga,
vam poder fer l'activitat
que ens havíem proposat,
però la sorpresa
i la tragèdia va vindre
després quan ja havíem baixat,
no?
Llavors, aquesta sensació
que no s'ha pogut
aturar
tot aquest drama
que hi va haver durant la nit
i que no ens en vam poder donar compte
perquè van ser casos aïllats,
els cinc casos van ser aïllats
i nosaltres no els vam viure directament,
o sigui,
el fet és que
ningú va veure caure
els altres,
només un italià
va veure rodolar
una llanterna frontal
que suposàvem
que havia caigut la llanterna,
no?
Que havia caigut
un dels xerpes,
no?
El cas dels húngars
també ens va
ens va
ens va
frapar molt
perquè també pensàvem
que baixarien,
tot i que estessin cansats
i que
que es véssin
aturat
en el cim
i realment
doncs
la sorpresa
va ser
majúscula
quan un dels companys
dels húngars
doncs
ja estava
estava baix
i estava mort,
havia caigut
durant l'intent de descenç,
no?
Es havia desorientat
i havia caigut,
no?
El més jove d'ells
i el més gran
era un home experimentat,
al meu entendre
no estaven,
no anaven
molt ben equipats,
potser no havien previst
la duresa
d'aquesta muntanya
que és molt llarga
i que
requereix moltes hores
i
bueno,
doncs
tot això
va fer
entristir
l'expedició
i llavors
per postres
quan arribem
al baix
em comuniquen
que l'amic
Juanjo
en el d'Olagiri
tenia un problema
amb la cama,
estava a 8.000 metres,
això ja és greu
perquè de seguida
es pot produir
unedemes,
de seguida
et manca l'ogigen,
el temps
es canvia molt ràpidament
i
i bueno,
són els riscos
que nosaltres
acceptem
que poden passar,
per això
són molt previsors
a l'hora
de fer els atacs
a la muntanya
en el sentit
que hem d'estudiar
molt bé
l'estratègia
que farem
i això,
no?
El de l'agri
hi havia bon temps
hi havia bones condicions
segons sembla
Sembla que hi havia
bon temps
sembla que ells
anaven una mica
a curs
d'aclimatació
però bueno,
això tampoc
és tot
vull dir
potser
doncs
el moment
que van
realitzar
l'atac
doncs
el marge
de dies
era suficient
però és clar
no es podia
a la millor
comptar
amb aquest ensurt
que van tenir
aquest accident
i que a més a més
doncs
li va fracturar
la tíbia
al peroné
i que
en aquelles alçades
tot i que
va intentar baixar
les coses
compliquen
molt fàcilment
llavors
quan se va intentar
el rescat
els helicòpters
els xerpes
el metge
que va pujar
tots els que van anar
doncs
els vents
ja eren
molt forts
superiors
a 50 km per hora
entre 50 i 100 km per hora
i això fa que
la muntanya
de les tempestes
com se li diu
com se la coneix
doncs
es faci
totalment impossible
la recuperació
de l'amic
Juanjo
tu l'has fet
l'any passat
el del de Girí
i és tan complicat
un rescat
com sembla
de muntanya
amb helicòpter
perquè
aquells també
a través de la revista
Desniveu
parlaven del tema
dels rescats
dels avals
de tot el procés
que hi ha
burocràtic
per activar l'helicòpter
segurament
canviar
jo crec que tot això
és una mica
també
per
per realment
aprofitar una mica
l'atenció
que va despertar
l'interès
que va despertar
per escriure
més sobre
tot això
jo sé que un rescat
i un rescat
a aquesta alçada
de moment
no s'ha fet
me consta
que el rescat
més alt
que es va fer
es va fer
l'any
del que jo
estava al Manaslu
el 2010
l'helicòpter
el vaig veure
pujar
6 viatges
per rescatar
6 persones
a 6.500 metres
el vaig veure
passar
per damunt
de 7.500 metres
però no
aterrar
aterrar
realment
on va fer el rescat
va ser a 6.500
jo sé que aquell rescat
va costar
90.000 dòlars
es tractava
d'uns coreans
precisament dels coreans
que estaven ara
també
en el canxenxunga
amb nosaltres
en aquell moment
van haver
dos morts
dos desapareguts
que després
els cossos
van recuperar
i bueno
néixer escar
morir escar
això passa
aquí a casa nostra
i passa
doncs
encara molt més
a les altres muntanyes
quan no
aquest cos
no forma part
allà
del mateix
de la mateixa
fisiologia
de la muntanya
no
que a vegades
doncs
realment
cal ser una mica
més
no sé com diu
quina és la paraula
però vull dir
no exposar més
les vides
de molta més gent
perquè
a vegades
els diners
es gasten
igualment
i no és el tema
dels diners
sinó que
quan les condicions
meteorològiques
no es pot
no es pot fer el rescat
és totalment impossible
és un lloc
que a partir
de 100.500 metres
no hi ha vida
és la zona
de la mort
que se n'hi diu
saps
tu saps
com a alpinista
molt bé
que si tens un ensurt
és molt difícil
que te'n puguis
ensurtir d'allà
jo crec
que l'esforç
que va fer
tothom
és singular
perquè tothom
doncs
volia que el Juanjo
retornés
i a més
estava en comunicació
i la vida
l'aprècies
com per poder
tornar a baixar
el que passa
que les coses
es van capgirar
com si que no és
el cas del Juanjo
però
no ho és
ni de bon tros
però creus que hi ha
gent
poca experimentada
que estan accedint
a 8.000
a l'alta muntanya?
Molta gent accedeix
en el cas
de la nostra expedició
del
del Can Genxunga
pujava un alpinista
sense
sense mans
i pujava un altre
alpinista
sense cama
tu no pots prohibir
a ningú
ni pots dir res
a ningú
si decideixen
doncs
un moment donat
agafar una moto
i anar amb moto
no?
vull dir
el fet que
ells sàpiguen anar
doncs ja estan capacitats
per anar
i no?
llavors
crec que cada vegada
la muntanya
atrapa
més gent
les sensacions
que s'hi viuen
el Nepal
és un país
en què les muntanyes
són molt altes
que és un país singular
un país que si vas
sempre hi tornaràs
perquè enganxa molt
jo crec que cada vegada
és més gent
la que ho prova
i tots en som
una miqueta
responsables
tots
en certa manera
doncs
fem difusió
fem prosolitisme
ensenyem
que maca
que és la muntanya
però la muntanya
amaga
també
els seus
censurs
els seus perills
i jo crec
que ens hem passat
tota la vida
donant classes
sobre com
pugui anar
a la muntanya
la gent és lliure
de fer el que volen
penso que hi va
molta gent
penso que hi ha
altres coses
que potser
confonen més
com pot ser
la millor
les curses
per a l'alta muntanya
que s'estan fent
i que
sembla que tot
es pot fer
amb un temps rècord
però quan
la muntanya
ensenyen les dents
fa mal temps
les condicions
la manca d'oxigen
la hipòxia
tot això
es complica
el metabolismo
canvia
la ment canvia
desorienta
sorgeixen
moltíssimes altres coses
per això
que un parell
de tasses de cafè
al cim
doncs
poden
revitalitzar
una miqueta
bueno
va ser una estratègia
jo crec que va ser
amb molt d'encert
aquesta vegada
doncs
va ser així
em van revitalitzar
em van
permetre aguantar
totes aquelles
hores de baixada
i la veritat
és que
més val
fer-ho amb prudència
i amb experiència
que
després
l'ensurt
va ser
com d'altres
persones
que es van trobar
que es van equivocar
amb la ruta
de baixada
van agafar
alguna corda
equivocada
i aquestes cordes
estaven tallades
i aquestes dues persones
van morir
que van ser
els dos xerpes
no?
Aquesta és la part trista
d'aquesta
d'aquesta
ascensió
però crec que la meva
estratègia
va funcionar
perfecte
vam
vam
dissenyar
amb el Lluís
i jo
i el
Llarxerpe
una estratègia
que quedéssim
a l'últim
camp
a menys de mil
metres
del cim
això ens permetria
no tantes
hores
d'activitat
ens permetria
també
estar
més
propers
a la muntanya
i a més a més
comptàvem
amb la
previsió
de dos dies
de bon temps
i aquests dos dies
de bon temps
es van acomplir
i aleshores
que ocupéssim
part de les hores
del segon dia
de bon temps
no era un problema
simplement
era un problema
de trobar-se
en bones condicions
en bon estat
mental i físic
i així va ser
jo crec que la meva
estratègia
va ser
perfecta
tot i que
vaig rebre
algunes crítiques
com sempre
però bueno
les accepto
i són benvingudes
al contrari
són constructives
i en fan
encara
tenir més prudència
a l'hora
de fer
aquestes coses
en situacions
extremes
la part emocional
està a flor de pell
en situacions
extremes
com les que viviu
a partir de 7.000 metres
és a dir
canalitzar les emocions
és complicat
imagino
sí
jo aquí
el moment
més emocionant
per mi
va ser
el tornar
en aquesta muntanya
jo vaig viure
un moment difícil
el mes d'abril
doncs
va morir
la meva
la meva mare
vaig estar
a punt de tornar
no em trobava bé
casualment
o coincidintment
doncs
em vaig trobar
molt malalt
aquell dia
jo no em vaig assabentar
fins al cap
de 24 hores
i bueno
em va passar
pel cap
tot
jo en aquesta muntanya
hi he patit
he patit
molt més
la primera vegada
que hi vaig anar
el 2007
va morir el meu company
Íñigo de Pineda
per mi
és la veritable
tragèdia
d'aquesta muntanya
érem 5
amb aquesta muntanya
tan gran
no hi havia ningú més
no érem 50
com estàvem ara
aquesta expedició
va ser molt dura
perquè
ell va morir
d'un atac al cor
a 8.200 metres
després de fer un bivac
després d'haver intentat
el cim
vam decidir
que tot i tenim
bon temps
que ja havíem
pujat
però amb un
que tocava baixar
llavors va produir
l'accident
anàvem amb un mono
del mateix color
els dos companys
que ja havien retirat
el dia abans
des de baix
ho van veure
no sabien exactament
quin dels companys era
i Íñigo
quan va fer patir
la caiguda
portava la ràdio
no vaig poder comunicar
em va tocar
baixar sol
la muntanya
encara no la coneixia
prou bé
està infectada
d'esquerdes
vaig haver d'idear
un sistema
per si jo queia
amb una esquerda
per poder-ne sortir
d'ella
amb una corda
lligada amb una motxilla
arrossegant-la
vaig haver de
vaig patir molt
fins ara
fins ara
tota aquesta
tota aquesta
angoixa
que jo havia portat
sobre aquesta muntanya
que em va costar
quatre vegades
aquesta era la quarta vegada
que hi anava
la vaig poder
descarregar
parlant amb la família
des del camp base
recuperant-me
perquè el sotrac
més fort
és quan has de comunicar
la pèrdua
d'una persona
als familiars
concretament
a la seva mare
la seva germana
i la seva companya
i bueno
i doncs
abans d'ahir
vaig arribar
abans d'ahir
ahir mateix
doncs vaig estar
podent parlar
amb els familiars
i una mica
al cap de sis anys
una mica
aquest retrobament
amb l'Iñigo de Pineda
que
que vam tenir
doncs
en aquesta muntanya
en la qual
vaig dedicar
el cim
i
vaig patir
una altra
expedició
molt difícil
l'any que ho vaig
intentar sol
que va ser
el 2009
i
en la qual
vaig
tenir l'ensurt
d'un huracà
un huracà
que va produir
molts morts
a Bangladesh
i
i bueno
és una muntanya
que m'ha portat
moltíssim angoixa
i llavors
la satisfacció
era totalment plena
al marge
doncs
dels accidents
que van haver
després
no?
Quan marxes
cap al
cap al
G1?
Marxo
si
soluciono el tema
els permisos
el dia 23
d'aquest mes
que això
està
a la cantonada
el Brac Pic
per l'any
per l'any que ve?
el Brac Pic
m'agradaria
que fos
per l'any que ve
seria el darrer
podria haver apurat
i
proposat
per aquest any
però
he pensat
que seria
una mica
més relaxat
l'any que ve
i
m'agradaria
anar
envoltat
d'amics
que estimin
la muntanya
que vulguin
fer un 8.000
que vulguin
participar
és una muntanya
podríem
catalogar-la
de mitja
per mi
tots els 8.000
tenen la
poden ser
fàcils
difícils
complicats
o menys
complicats
però
tots tenen
la seva cosa
i aquest
la podríem
catalogar
una miqueta
com una
muntanya
mitja
no podem
dir que
sigui fàcil
fàcil
no n'hi ha cap
i el G1?
el G1
serà el proper
i vaig amb
en Pat Xigonyi
Pat Xigonyi
ahir també
vaig parlar
està
hipercontent
de l'ascensió
del
Can Xenxunga
ell també
hi va participar
el primer
any
i el segon
any
o sigui
va viure
la tragèdia
i tots
vam coincidir
que havíem
tancat
aquest cercle
en el qual
estàvem
Íñigo
de Pineda
en Pat Xigonyi
en Jul
Enriqueta
i en
Fernando Rubio
que era
el que actuava
de metge
i jo mateix
no?
i bueno
llavors
la nostra
satisfacció
l'hem de
brindar
i l'hem de
fer durar
si podem
fins al
Gasser Brum
i ens estem
donant
suport
i ànims
i força
força
Caracorum
força G1
força Gasser Brum
per poder
afrontar
aquest nou repte
que no hem de
descartar
que és un 8.000
Estim previsible
per cap al
juliol
d'agost?
Juriol
tenim previst
marxar el 23
de juny
al mes de juliol
tota l'activitat
inclús l'atac al cim
i a primers d'agost
tornar
i el brot
cap al gener i febrer?
el brot
jo crec
hauria de ser
l'estiu vinent
perquè és
paquistà
i a les muntanyes
del paquistà
i del Caracorum
s'hi acostumen a
a veure
si pot anar l'hivern
però s'hi acostumen a
l'estiu
i això no s'acaba aquí?
a veure
hi ha un
el projecte
jo en definitiva
vaig fer
aquests 14
per 8
per 8.000
per fer
un dels meus projectes
un dels meus reptes
que és
la gran travessa
de la via
làctea
que va
d'est
a oest
i
aquest projecte
hauria de ser
per la primavera
propera
o sigui
abans del brot
pic
està aquí
el que passa
que el pressupost
és bastant
triplicat
perquè agafa
dos països
Nepal i Tíbet
i s'han de treure
com a 4 permisos
i aleshores
es complica
econòmicament
a part
que l'equip
que m'agradaria
formar
doncs ha de també
ser un equip
amb mentalitat
de poder
suportar
4 o 5 dies
aquesta
travessa
de 7.500
a 8.000
metres
no?
doncs
primavera
ja veurem
el primer evinent
és a dir
que si algú
vol patrocinar
està obert
estem obert
a patrociners
podem posar
el nom
del cafè
podem posar
el
del cafè
del cim
podem posar
el combustible
que
podrem portar
per arribar
a aquests llocs
podem posar
molts noms
i li podem donar
una entitat
una entitat
pròpia
i començant
per la ciutat
de Tarragona
Òscar Gaviach
l'enhorabona
insistim
per aquests
12.8.000
ja
més
però bé
en segur
12.8.000
i l'enhorabona
que vagi bé
gràcies
a vosaltres