Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vam estar a la ciutat de l'Illó, representant la nostra ciutat,
on vam anar a inaugurar un monument que vam fer el general Contreras,
invitats pel que és l'Ajuntament d'allí, ens vam portar molt bé.
Després també hem portat la ciutat amb una recreació que vam anar a Girona,
on hi havia 150 recreadors, gent de Saragossa, gent de Barcelona...
I vam sortir a la tele.
I vam sortir a la tele també.
A la televisió espanyola.
Sí, sí, vam entrar per la Porta Grande.
El programa Ras de Cielo, el programa que feia el Fratis Lorenzo.
És una manera també, clar, de promocionar aquest fet dintre de la ciutat,
per qui encara no ho conegui, i també d'exportar-ho fora, no?
Esteve, suposo que busqueu aquest doble interès.
Sí, bueno, la idea conceptual, la primera idea que jo penso que l'hem de tindre en compte,
era que aquí a Tarragona teníem una part d'història molt oblidada,
per no dir oblidada del tot, i que el meu company Paco encorregeixi,
perquè ell, o sigui, ell, el tema d'història ho domina molt bé,
però estàvem enquadrats dintre, aquí a Tarragona, d'un concepte històric,
però que havíem oblidat uns altres, com era el setge del 1811,
que va ser uns fets a Tarragona d'una transcendència,
i per la part tràgica que també va representar tots aquells fets.
Llavors, la idea nostra ha sigut que Tarragona sàpiga una part de la seva història
que estem convençuts que de la majoria oblidaven o no ho sabien.
I per què estava tan oblidada o no se sabia aquesta part de la història?
Què creieu que es pot dir d'això?
Jo penso que dintre del context sociològic hi ha unes certes fases de la història,
que o per omissió o perquè van ser tràgiques
i no van poder marcar al seu temps una bandera victoriosa,
s'aparquen, s'encarpeten i al final acaben a dintre de les bordilles que ningú en parla.
Però sí que és cert que ara s'ha aconseguit, o de fet ho ha aconseguit,
quan es parla del 1811, quan es parla de les milícies,
tothom, qui més qui menys n'ha sentit a parlar en els darrers temps,
i això en certa manera...
Sí, o sigui, aviam, nosaltres ens hem marcat,
jo penso que tots tenim un objectiu clar,
és ser una part que donem a conèixer Tarragona, ciutat i el corregiment,
i allà on puguem anar, com deia el meu company Pitu,
que hem anat representant-nos en altres zones,
que es coneixi la història fonamentalment
i donar unes pinzellades amb tota l'humilitat de cultura,
diguem-ne, que es coneixi aquella part,
que es coneixi no només èpoques que sabem que són conegudes aquí a Tarragona,
com Tàrrega o Viva...
Sí, és que Tarragona és una ciutat de 2.000 anys,
i parlem sempre dels primers 600, que està molt bé,
però continuem.
Però potser anem una mica més enllà, no?
Hi ha èpoques de les quals se n'ha parlat menys i ara cal parlar.
Podríem resumir-ho així, a més a més també és una època important per Tarragona,
tant abans com després del 16, perquè és...
Jo també voldria afegir una cosa, que, aviam,
la gent de Tarragona, almenys,
aquests dos actes que han fet aquí a la ciutat,
diguéssim, per Sant Magí i Santa Tecla,
també no sap ben bé la representació que tenim nosaltres a les milícies, no?
Perquè tothom sempre ens diuen,
vosaltres què sou, els francesos o qui sou?
Us veu allà i potser els agrada, però no saben a què es deu la vostra...
Exactament, i el que hauria de tindre clar la gent
és que les milícies urbanes,
en la seva època, quan se van formar les milícies,
eren gent del poble, la gent que va quedar,
que va quedar per defendre la ciutat, no?
O sigui que no teníem res a veure amb els militars...
Si el propi nom jo ho diu, o sigui...
Milícies urbanes.
Milícies urbanes.
Escolta, per fer una mica més de pedagogia i per deixar-ho clar,
qui eren les milícies en aquell moment?
És a dir, qui defensava amb la seva vida la ciutat?
Els ciutadans.
Sí, de fet, no és un regiment,
que ja n'hi havia un,
el Regiment de Voluntaris de Tarragona número uno,
que aquest era enquadrat dintre de l'organigrama de l'exèrcit,
però això era gent del poble,
que en hores lliures, perquè tenien els seus oficis,
feia instrucció militar,
se'ls va donar un informe, una instrucció,
se'ls va ensenyar a disparar,
i aleshores feien una miqueta d'interguàrdia urbana,
suport logístic,
tapava els forats que l'exèrcit anava deixant durant el setge,
i arribat el moment de la veritat,
doncs, en fi, van saber-se comportar defensant Tarragona.
I tot això és el que vosaltres preteneu que es conegui,
que se sàpiga i del qual se'n parli.
De fet, ja amb aquests actes que heu fet i dels quals ara parlàvem,
doncs ja, jo crec que en alguna part, ja ho heu aconseguit,
i ara continuen aquests actes com una mena d'anecs
i de voler continuar amb aquests objectius,
amb aquestes jornades que comencen ja amb aquest mateix divendres.
Clar, mirant el programa veig visites guiades al cementiri en plena nit,
patrulles amb milícia urbana,
és a dir, molts actes en unes jornades
que són ja les segones de divulgació històrica de la Tarragona del 1800.
Vam començar l'any passat amb una certa modèstia al seminari,
van venir també els nostres padrins,
el regiment d'Ultònia de Girona,
també de reconstrucció històrica,
i la idea és el que dèiem abans, no, Tito?
Donar-li continuïtat.
Sí, continuïtat, sí, sí.
L'any passat tu deies que ho començàvem amb certa modèstia,
en un any ho obriu a diferents indrets de la ciutat,
si et sembla, fem un repàs o una mica de repàs
al que podrem trobar,
perquè això ja comença aquest mateix divendres,
és a dir, d'aquí dos dies, no?
A partir de les sis de la tarda,
amb una nit al cementiri,
és a dir, que ja comencem amb un plat que,
home, com a mínim, curiós és.
Sí, dit així, també li donem una miqueta de ganxo, no?
O sigui, no és...
La gent no es pensi que anirem a parlar d'en fantasmes i preguts.
No, clar, una nit al cementiri,
a veure qui aguanta fins l'endemà, no?
No, no, però a partir de les tombes
de l'època, no?
Imagino que es pot conèixer...
Hi ha certs personatges allà,
que hi ha molta gent que ho desconeix a Tarragona,
i és bo que la gent sàpiga
qui està enterrat allà i...
A veure, el que feia aquesta gent, no?
A més a més, el cementiri també és d'aquella època,
vull dir, el cementiri de Tarragona és de 1809.
Veus, potser hi haurà gent que encara no ho sabia.
No ho sabia.
Doncs que s'apuntin, que s'apuntin,
que encara hi són a temps.
Molt bé.
Això serà dimensers al cementiri de Tarragona,
organitzat també per a Argos Serveis Culturals.
Una horeta, no?, més o menys, durarà l'activitat.
Sí, perquè a les set tanquen,
i a més a més a l'interior, evidentment, no hi ha llum,
perquè no estava pensat que dintre necessitessin veure...
És una visita nocturna, però entre cometes,
perquè serà al final del dia.
Sí, sí, exacte.
Continueu dissabte amb més visites guiades.
Aquí ho fem una miqueta variat,
perquè hi ha diversos actes simultanis,
així que tothom pugui triar,
o sigui, qui es vulgui apuntar a una cosa es vulgui apuntar a l'altra,
des de visites al campanar,
a les 10, 11, 31 i una,
clar, que és la talaia de la ciutat,
tant ara com aleshores,
i també fem instrucció oberta a tot aquell que vulgui apuntar-se,
o sigui, els milicians farem instrucció de milícies,
davant de la diputació,
i qui vulgui...
Ens podrem convertir en milicià per un dia, no?
Ens instruiré una mica...
No farem fer flexions als nous reclutes,
però, bueno, sí que hi haurà un mínim de serietat, en aquest sentit.
Qui s'hi pot apuntar amb aquesta activitat de reconstrucció?
Qui vulgui.
Com es deia abans, passen i veen.
Passen i veen, no?
Al passeig Sant Antoni.
Davant de la Diputació.
Davant de la Diputació.
Allà, doncs, hi sereu un parell d'hores, no?,
perquè ens posem a la pell d'aquelles persones d'un milicià i tant que sí.
inclou també al programa activitats més dirigides també per la família, no?
També perquè la canalla pugui també conèixer aquella època.
El diumenge al matí, que farem una desfilada pel Moll de Costa
i pel passeig davant de l'església del Serrallo.
També una miqueta, així, toquem tots els punts de Tarragón,
només la part alta, sinó la part baixa,
i és un petit homenatge a la nostra manera, també, dels serrallancs que en aquell moment van estar...
Serà una diada bonica, perquè, aviam, qui es vulgui fer alguna fotografia,
estirem amb un marc incomparable, eh?
Com és l'escala real, on hi ha canons, allí,
i, bueno, doncs, quedaria preciós.
Qui vulgui baixar i fes unes fotos allí, doncs...
I si un es vol posar la caçaca...
I es vol posar la caçaca...
A veure, avisem que les uniformes ens les han fet a mida,
per tant, que no vingui un de metre 90 a demanar-me la caçaca a mi que faig metre 70,
perquè no li anirà bé.
Però, bueno, una miqueta això...
Una idea, també, perdó, una idea és que un tema que ens interessa és que la gent ens pregunti.
És a dir, perquè, clar, fins ara hem fet desfile,
hem anat amb el seguici, però hem tingut contacte amb la gent,
i la finalitat que té, també, és que la gent ens pregunti,
perquè, de fet, quan tenen l'oportunitat que estem fora d'escena,
per dir-ho d'alguna manera, la gent ens pregunta.
I és la part didàctica que ens interessa que ens facin, també.
Que ens preguntin, perquè, esclar, que no ens considerin militars, militars,
ni ens considerin com Tarracoviva, en cert sentit, no?
Vull dir, més de...
No, com un element, diguéssim, del seguici, que som folclòrics i tot això.
Ja sap qui sou, d'on veniu, i què és el que feu allà, eh?
Exactament.
I què és el que interpreteu amb aquest sentit.
Reconstrucció històrica.
Reconstrucció històrica, no és folclore, és seguir-ho al seguici.
Sí, que una de les idees que tenim, també,
el que passa que està en semifase embrionària,
és, quan tinguem ja una planificació després de les jornades,
és anar inclús visitar escoles per donar-nos a conèixer, d'alguna manera, no?
Vull dir, saber...
És a dir, fer una part representativa i una part històrica...
Per continuar aquesta part didàctica i pedagògica que dèiem abans amb la canalla,
que també és important que...
Això és un tema que ens estem, o sigui, molt il·lusionats,
i que jo, per lo menys, personalment,
perquè a mi el món de l'escola m'agrada molt,
hi pot ser un fil conductor de cara al...
és dir, a vertebrar la societat, uns coneixements,
i sobretot i fonamentalment a la gent jove.
Gent jove, sí, ells són el futur.
Aquest és un punt importantíssim que coneixin la seva ciutat.
Qui coneix la seva ciutat l'estima.
Al canvi, a la fi, és els que hi han de transmetre després
i els que hi han de conèixer tot el passat, per crear un futur.
També, Paco, per acabar de repassar el programa,
hi ha conferències, hi ha presentació de llibres,
va ja un programa que s'allarga, doncs, gairebé fins la setmana vinent,
fins al dia 19.
El matí del diumenge hi ha una presentació del llibre del Josep Companys
sobre els botons civils i militars del segle 18-19.
La conferència del Paco Tobar també sobre el senyor Podaca.
El dimarts al port, farem una conferència sobre...
Gairebé claus tu el programa, eh, Paco?
Sí, sí, diguem que tinc aquest...
No, gairebé, no, claus el programa.
Ara l'estava repassant.
Dimarts a les 6, conferència cloenda,
a Podaca i la modernització de Tarragona,
sí, a càrrec de l'història del Paco Tobar.
Ja tinc un punt, així, l'inauguro i l'acabo.
Molt bé.
Comencem amb el museu del port de Tarragona.
Jo voldria afegir també una cosa,
ja diguéssim que ara l'any 2014-15 tenim molts de projectes,
han fet bastants contactes,
hi ha gent, diguéssim, tant de l'Ajuntament com del port,
com de Diputació, que es volen implicar en el projecte aquest nostre,
que serà una cosa molt bonica
i el que volem nosaltres és créixer una miqueta més
i els projectes que tenim,
doncs de moment pinten bé,
ja us ho direm amb el seu temps,
quan s'ha tingui que dir,
però estem molt il·lusionats, no?,
amb el projecte aquest.
Segur que continuareu donant a conèixer el paper de les milicis
en aquell moment,
amb activitats didàctiques i pedagògiques
com les que ja ens deixava entreveure ara l'ESTV
i d'altres que esperem que ens vingueu a explicar
i que també, doncs...
Podríem dir que seguirem fent soroll.
Seguireu fent soroll, molt bé.
De moment en fareu,
i ben fet, des d'aquest divanys i fins dimarts,
amb aquestes segones jornades de divulgació històrica,
i ja ho veieu que la Tarragona del 1800
es continuarà donant a conèixer,
donant a conèixer el setge
i també el paper de la societat d'aquella època.
Avui n'hem volgut parlar amb el Paco Tobar,
amb l'ESTV Galindo i amb el Pitu Mosquits.
Aquí els agraïm també la presència
aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Nois, que vagin molt bé les jornades,
i fins la propera.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Adéu.