Rapsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Doncs aquí continuem, des del Teatre de Tarragona.
Justament des de la banda dreta de l'entrada del Teatre de Tarragona
ven a tocar de l'estand de les festes.
A primera hora ho comentàvem, que l'ambient semblava que no era igual com els altres dies.
Jo crec que la gent continua venint a buscar els programes de Santa Tecla,
venint a demanar informació, venint a buscar marxandatge també de les festes.
La gent va passar a poc a poc també per aquest Teatre de Tarragona,
com ho fan els nostres propers convidats.
I és que aquesta tarda es presenten a partir de dos quarts de set al Col·legi L'Estonacle
ensenyant-se els gegants moros petits.
Avui en volem parlar amb diversos convidats que ens comentaran com ha estat aquesta presentació
i com ha estat la recuperació, la creació d'aquest element dels gegants moros petits.
D'una banda, ens acompanya la Belén Riola.
Belén, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com a secretària de l'AMPA del Col·legi.
L'Àngels Cantos, ella és l'escultora, escultora dissenyadora dels gegants moros.
Ho diem així, Àngels, bon dia.
Bon dia.
I l'Antonio Gómez, no?
Antonio Gómez, que és el joier.
Bon dia.
Com neix aquesta idea de recuperar o de crear aquest element dels gegants moros petits?
Jo penso, en principi, que això ve una mica llunyà del setembre del 2005,
en què ja ens va sorgir, juntament amb una altra professora del col·legi a l'estona que va ensenyant-se,
la idea de tenir un patrimoni al col·legi, tenir algun element del seguici i ens van engrescar amb els negritos de Tarragona.
Vam anar a l'Ajuntament a demanar el permís, ens ho van donar,
el Jordi Bertram ens va comentar les peces, els elements de seguici que podíem tenir per nosaltres
i la veritat és que ho vam aconseguir al setembre del 2005, que els vam estrenar
i després la idea va sorgir que estem on estem, a l'apartat, el col·legi està ubicat en aquella zona
i volíem, bueno, ja al cap teníem, no?, ens rondava el tema de també tenir la parella de gegants moros petits de la ciutat.
És a dir, creació de nous elements petits del seguici, una mica també intentant que la Santa Tegla Petita
doncs vagi creixent també. De fet, en guany, la Santa Tegla Petita veu dos elements nous,
els gegants moros petits i el ball de cosis petits que també es presentaven ahir.
És una manera de seguir i que el seguici perduri, no?, amb la creació d'aquests elements petits.
Què en penseu?
Doncs sí, i a més a més, a nosaltres a l'escola i a l'AMPA, no?,
doncs ens engresca i a més a més, doncs els nanos, has de tenir en compte que aquí,
bueno, ja ho sabem tots, no?, els tarragonins, que la Santa Tegla cada vegada es viu més i més, no?
I llavors, doncs, el plaer, el poder tenir, el poder custodiar les dues parelles de negritos i de gegants moros petits a l'escola,
doncs això ens fa, ens dona molta alegria.
L'aventura dels negritos petits ja, com deies, ja ve des del 2005, també, no?
Sí, sí.
Com ha anat aquest procés d'idear, de dissenyar? No sé quina ha estat exactament la teva feina, Àngels.
Doncs mira, des que l'AMPA es posa en contacte amb mi, no?, ja comences a moure per veure com les proporcions, sobretot,
per saber a veure quines mides has de fer, partint de la base sempre de la mida dels crios, això per mi és molt important, no?,
perquè depèn de la mida fas una mica en proporció d'ells, tot i que jo ja vaig ser una mica previsora sense saber que me'ls donarien.
Quan vaig fer els negritos petits, jo vaig fer la proporció dels grans i dels mitjans, o sigui, dels de la ciutat i dels del cos del Bou,
per saber si algun dia es feien, ja no per mi, també, eh, jo dic...
Ja seria fet, no?, ja ho tindríem.
Ja ho tindríem fet, per tant, aquesta part, quasi que ja la tenia resolta, no?, i no res, les peces tenen, són un 40% més petites dels originals,
que els originals fan quasi 4 metres, i aquests se queden amb 2,25 ells i 2,15 ella, o sigui, una peça bastant portable,
una mica més petits que els negritos, els grans, que són 3 metres i poc, i, bueno, segueixen una línia bona d'escala com els originals.
Aquests gegants moros petits es presenten avui mateix, Belén?
Sí, sí, avui a les 18.30, al pati del Col·legi de l'Estonar.
Després, si et sembla, parlem de com anirà aquest acte.
Qui els portarà, aquests gegants moros petits?
Per qui van dirigits, una mica, la comitiva, que s'encarregarà de lluir-los?
Bueno, doncs la comitiva són nens i nenes de l'escola, que evidentment han de tenir una alçada determinada
i poder, doncs, aguantar el pes, que encara queda una corpulència determinada,
i normalment són nens, tenim un protocol ja dissenyat, i són nens de 6 de primària,
que porten el primer any els negritos, i després, el següent any, quan fan primer d'ESO, porten els gegants.
Per tant, normalment, el grupet que surt, escollit d'entre els que es presenten,
després de fer assajos i tal, doncs, aquests són els portadors dos anys seguits.
Quanta gent, més o menys, fa falta per portar?
És a dir, el grup, quin nombre de persones tindria aquest grup de alumnes?
Sí, doncs mira, hi ha 12 nens i nenes que porten els negritos,
i 3 ajudants adults que també pertanyen a l'escola,
un és un professor de l'escola, un és un membre de l'AMPA,
i l'altre és un ex-alumne portador d'aquestes peces.
Que m'imagino que van coordinant, no?, també, durant les diferents sortides.
Sí, sí, sí, és molt important.
Has de tenir en compte que hi ha molta gent al carrer,
cada vegada es fa el camí per passar més estret,
i s'ha d'intentar fer més ampla.
I, bueno, és que cada vegada és més participativa la Santa Tegla.
L'Àngels Cantos ha començat a explicar com eren aquestes figures.
Si et sembla, Àngels, avui ja les veurem, no?, a la presentació,
però defineix-los una mica per la gent que ens estigui escoltant,
que ens fem a la idea de com són aquests gegants petits.
Bé, intentem que siguin el màxim possible semblants amb tot, no?,
amb la roba, amb la cara, ja, ni t'explico, no?,
perquè això sí que han de ser exactes,
perquè, si no, les crítiques seran ferotges.
Una mica imiten i segueixen la línia dels grans, no?
Sí, sí, sí. Es fa el que es pot, no?,
perquè, per exemple, a la roba és complicat trobar la mateixa,
però, bueno, amb bon criteri, i sempre assessorats per l'assessora,
doncs ells van donant el vestiu blau en totes les coses que fem.
Aquesta és el, bueno, lo principal, no?, a l'hora de fer-ho.
I, bueno, si vols, t'explico una miqueta com ha anat
i tot l'equip que tinc, que per mi és la gent molt important.
Sí, sí, jo ara anava a preguntar també,
perquè, clar, una cosa és fer aquest procés de disseny,
després també tenim la banda del vestuari,
la banda de la joieria, no?,
que aquí tenim també l'Antonio Gómez,
que ens podrà explicar com ha anat aquesta proposta de joieria,
com s'ha fet i com s'ha creat, Antonio.
Doncs mira, ha sido...
Al micrófono, al micrófono.
...un trabajo bastante divertido,
pues también ha sido la primera vez que se ha desarrollado
toda la joieria de los dos gigantes a la vez,
sin interrelacionarlos y hacer todo el conjunto
interrelacionado, las joyas de ella con la de él, ¿no?
Es la primera vez que se ha podido hacer porque no había nada hecho.
Entonces, hicimos un proyecto, primero una documentación,
estuvimos intentando buscar fotografías antiguas,
de los básicos, de los que tenemos de históricos de la ciudad,
y toda la fotografía que encontramos nos llevaba a la...
Casi todas eran a la fachada de la catedral,
los gigantes puestos, posando delante de la fachada de la catedral,
y ese es el punto de referencia que cogimos.
Entonces, hicimos dos líneas de trabajo.
La primera fue para desarrollar las joyas de ella,
y elegimos el elemento de la rusasa de la catedral, el rosetón,
que nos daba la sensación de que era el elemento más femenino de la catedral.
Era muy volátil, era muy ágil, era muy ligero, muy elegante,
y se adaptaba muy bien a todo lo que era la ornamentación
que podía llevar la lleganta.
Elegimos el color de las piedras,
utilizamos el color granate y el negro,
que por proximidad son piedras que durante el siglo XVII, XVIII y XIX
se utilizaron en toda esa zona,
porque había minas en el levante español de ese tipo de piedras.
Y luego, la segunda línea de trabajo
fue la de trabajar con el llegán.
Aquí era más complicado,
porque lucir a un gigante con joyas,
sin que parezca una...
que nos quedase demasiado afeminado, era más difícil.
masculina es pot ser más complicada, ¿no?, en cuanto a joia.
Sí, pero encontramos la solución en el bestiario de la catedral.
Cogimos dragones del altar mayor,
el altar mayor que es del siglo XV del escultor Pere Joan,
y ahí encontramos un bestiario que está en el ápside del altar mayor,
en los laterales.
Encontramos una serie de dragones
que tienen un aire bastante cómico y divertido.
Incluso uno de ellos,
que es el que lleva el gigante en el tocado,
es un dragón bebé
mordiéndose los dedos.
Y nos pareció que jugaba mucho
con lo que iba a ser quien lo iba a llevar,
que es la canela,
quien realmente tiene que disfrutar
de esta joyería, ¿no?
¿On hi ha un treball de joyería?
És a dir, ¿on porten les joies els gegants?
¿On van ubicades?
Mira, la geganta tiene el tocado en el pelo,
collar, las arracadas,
pulsera, anillo...
Bueno, això era más exclusiva, eh,
diu lo Antonio, eh.
Esto es en exclusiva para vosotros.
Lo de l'anella es exclusivo porque...
Atención, eh, atención que...
Sí, sí, senyora.
Tenim primicia.
Sí, sí, sí.
Que digo, que digo.
Y luego entre estas piezas van mezclados elementos góticos
que son las ventanas pequeñitas
que encontramos en la fachada de la catedral,
los laterales,
que son elementos que hemos cogido
como punto de unión con las joyas de él.
Hemos hecho los dragones
y luego intercalando estos motivos góticos.
Él va mucho más ornamentado.
Piensa que entre los dos
rondan los cuatro kilos de peso de joyería.
De un y dos.
Cuatro kilos de joyería.
Él tiene un pendiente que es muy divertido,
que ayer fue la...
Cuando los vieron,
cuando los llegó la canalla
y empezaron a identificar elementos,
que es lo más bonito,
que ellos empezaron a identificar las joyas
como elemento de algo que habían visto.
Y él lleva el arete que lleva en la oreja,
que es bastante un tamaño bastante importante,
es el picaporte de la puerta de la catedral.
Es un demonio sacando la lengua
y bueno, queda...
Realmente queda casi cómico.
És a dir, que realment heu utilitzat
molts dels elements
o gairebé tots els elements de la catedral
per confeccionar i dissenyar
aquestes joies, no?
Sí, però hemos pretendido
que fuesen unos gigantes y unas joyas
con elementos de la ciudad,
pero que nos lleguen la idea
de que son gigantes del siglo XXI,
que es algo nuevo,
que es algo innovador.
Hemos introducido materiales como el coreano...
T'ho anava a preguntar,
amb quins materials heu treballat
i amb què s'ha confeccionat
aquestes 4 kilos de joies?
Bueno, hemos utilizado
todas las técnicas que hay hoy en día.
La primera es la que todos conocemos
de la fundición a la cera perdida.
Luego hemos utilizado prototipado,
hemos utilizado la talla,
hemos trabajado con materiales
como el latón dorado,
unas aleaciones que dan un resultado fabuloso
que realmente parece que sean de oro.
No lo son, no vengáis a buscarlos.
Para que no los prenguin, eh?
No, no, no.
Dejaranlo en la temporada.
S'ha d'anar preparat, eh?
Això, si no tienen que posar
dos Mossos al costat.
Sí, sí, sí.
Hauran que estarà custodiats,
custodiats, o sea.
Y materiales más innovadores
como el coreano,
que les dan un aire, pues eso,
de unas joyas del siglo XXI.
Son joyas que realmente
cualquier persona de la calle
en otro formato de medidas
las podría llevar, ¿no?
Clar, el procés de disseny
y de creación
ha estat complicat o no?
No.
Ha sido súper divertido.
Lo más complicado
es la documentación
y saber qué es lo que quieres hacer,
llegar a una conclusión
que podía ser viable.
Una vez que tienes la documentación,
lo demás ya es la...
El procés creativo
y el procés de confección
ya es molt més divertido
y ya va molt més sol, ¿no?
La has suelto,
ya son muchos años de experiencia.
Y la crítica,
que es la que queríamos,
fue ayer cuando lo sacamos a la calle
y vimos a los niños
tocando las joyas,
tocando los vestidos
y buscando esa interrelación
con elementos que ven casi todos
cada día que van al colegio, ¿no?
Pero que hayan pasado desapercibidos casi.
Això pel que fa la part de joia.
Després tenim també, Àngels,
la banda de vestuari, ¿no?,
que ha anat a càrrec de Mareli Hernández,
si no m'equivoco,
i José Ramón Álvarez.
Sí, José Ramón ha fet els barrets
i la Mareli ha confeccionat els vestits.
Jo, és una cosa que també m'agrada molt destacar,
que és tot l'equip que tinc,
que per mi és molt important,
perquè sense ells jo no puc portar aquestes peces endavant
i agrair-los un munt.
I si vols, te torno a repetir els noms
perquè quedi ben palès.
Sí, no, no, vestuari, fusteria, perruqueria...
Sí, mira, i tant.
I tant.
A la Mareli, per la confecció dels vestits,
el José Ramón Álvarez, pels barrets,
el Nando Taló, per les estructures de fusta,
la perruquera que m'ha tallat
i que ha fet aquests cortes tan xulos,
la Jolanda Izquierdo,
i com a col·laboradors que sempre estan allà
i m'ajuden és el Carlos Benito i el Roger Nolla,
que sense ells, mira,
tota la part de polir, d'assemblats i tot això,
sola, la veritat és que no es pot fer.
Jo, des d'aquí, donar-li és un petó molt gran
perquè per mi, tot el meu equip
és superimportant.
Treballen més o menys com treballo jo,
que això també és molt important,
amb il·lusió i ganes,
i bueno, i el resultat els veureu avui.
Quant pesen, en total?
Ai, això és el gran què?
Menys de 20 quilos.
Menys de 20 quilos.
Sí, això és el...
De 4 ja són joies, no?
A mi m'ha sobtat aquesta dada, eh?
Sí, sí, a més li hem aixecat molt a l'Antonio
que no pesen, que no pesen.
Però bueno, la qualitat ja ho veuràs
que es nota un munt.
Avui els presenteu, com anirà aquest acte,
aquesta tarda?
Doncs aquesta tarda esperem que la gent s'animi,
que pugi fins a la part alta,
que pugi al col·legi l'estorn a l'ensenyant-se,
al pati, al primer pati...
A les 6, no?
A les 6.30.
A les 6.30, perdó.
I en aquesta hora estarem tots allà esperant
que la gent de Tarragona pugui gaudir
dels gegants moros petits de les ciutats.
I ja al carrer, com aneu de feina, aquestes festes?
Quan us veurem?
Quan sortiu?
Aviam.
Demà mateix ja.
Demà ja comença la cosa.
Marega i Moldra.
Jo mateixa amb la baixadeta
i el dia següent amb el seguici petit.
Imagino que per poder sortir demà i dijous
això s'ha hagut d'assajar
i s'han hagut ja de fer provatures, no?
Sí, però...
En la mesura de lo possible.
En la mesura de lo possible, perquè realment, bueno...
Pobre...
A l'altra mica, a contra-rellotge tot, no m'imagino?
Exacte, una mica, no?
Llavors, bueno, evidentment, amb l'Àngels, amb l'Antoni,
amb tot l'equip, hem estat fins l'últim moment.
Ahir mateix els entregàvem, els anàvem a les 3 de la tarda,
o sigui que a la tarda ja estàvem assajant
abans d'anar amb els Negritos a la Casa de la Festa
que hi havia a l'altra presentació del llibre.
De totes maneres, evidentment, vam tornar a confiar
en l'Àngels Cantos i el seu equip,
perquè, evidentment, les peces de Negritos que ja es coneixeu,
doncs ja vau veure que després, inclús,
es va fer la reproducció dels grans mirant els petits, no?
Però vaja, que la crítica, de moment, dels nens ha estat positiva
i segurament, doncs, la que coneixerem aquesta tarda
i demà i dijous, quan els veiem ja pel carrer,
doncs continuarà aquesta línia.
Belén Àngels, Antonio, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Que acabo de passar una molt bona festa,
que vagi molt bé la presentació
i, doncs, estarem amatents
per veure com són aquests gegants,
la construcció, el vestuari, les joies, vaja tot.
Estarem pendents, també, de tots aquests elements.
Espero que us agradi molt.
Gràcies i bona Santa Tegla.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.