Una estoneta res, 5 minutets de rigor com cada dia
per connectar-nos a les tecnologies, a les xarxes socials, a internet,
però ho farem breu i resumidet.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Núria Cartanyà.
Resumidet, resumidet, ho vull avui.
Resumidet, resumidet, perquè ja tens aquí els convidats, no?
Per això ho dius.
No, per l'aplicació de la que parlarem avui.
Doncs mira, és una aplicació que es diu Sumli
i el que intenta aquesta aplicació o el que vol fer aquesta aplicació
és resumir les notícies i fer-nos-les més fàcils
a l'hora de llegir-les al nostre telèfon mòbil.
Fins aquí, dius bé, és una aplicació, li podem donar més o menys ús,
però el titular seria que aquesta aplicació ha estat dissenyada per un jove de 17 anys
que l'ha venut a Yahoo, amb aquesta companyia d'internet,
per, atenció, 23 milions d'euros.
23 milions d'euros.
Una aplicació, home, que deu tenir la seva gràcia i que serveix per resumir.
Bàsicament el que fa és clarificar aquelles notícies
o clarificar una mica la informació que podem trobar a la xarxa
perquè sigui més fàcil d'utilitzar el nostre telèfon mòbil.
De moment és la informació que tenim, no l'hem pogut, evidentment,
no l'hem pogut però va encara, l'aplicació l'ha venut a Yahoo
i m'imagino que ara ells li treuran el partit que vulguin.
Es tracta d'aquest noi de Nick D'Aloïssio
que va crear aquesta aplicació, doncs això, a organitzar.
Ell li diu organitzar notícies de premsa
perquè les puguem llegir a través del nostre telèfon mòbil.
Clar, perquè ell deia que hi ha la tendència cada cop més
a ja no connectar-se des de casa sinó des del mòbil
i llavors s'ha d'adaptar el text a una pandèlia de petita.
És el que és, vaja, la lectura fàcil, que se'n diu.
Vaja, aquest noi, doncs, per si t'interessa,
els seus pares són del barri de Wimbledon, a Londres.
Home, pretendentes li sortiran.
Té 17 anys.
Pretendentes, home, sí.
Clar.
De fet, mira, pretendentes no ho sé,
però que, de fet, ja ha aconseguit feina a Facebook
i que s'està parlant, doncs, això,
que l'ha venut per 23 milions d'euros.
De fet, hi ha diaris que apunten
que la xifra és d'entre 23 i 40 milions d'euros.
És a dir, que, doncs, de moment estem amb això.
Com es diu aquesta aplicació? No sé si ho hem dit.
Sumli es diu.
Sumli.
L'aplicació es diu Sumli.
I el que et deia, a banda d'aquesta quantitat de diners
que no està gens malament,
doncs, de l'Oïsio ja li han ofert una feina
a les oficines centrals de Yahoo.
És a dir, que, vaja,
diu que ara has treballat a temps complet
i estudiar a la nit, eh?,
per acabar de completar la seva formació.
Molt bé, molt bé, Suspar,
que no et puixin els diners al cap.
Vaja, ell diu que, de moment,
es comprarà unes Bambes Nike noves
i un ordinador.
Tot això, ja corre per internet?
Tot això, ja corre per internet.
Molt bé.
Doncs, Núria, rapidet, rapidet,
ho deixem aquí i demà més.
A veure si parlem de setmana santa,
perquè ja gairebé serà el darrer
Connectats de la setmana, no?
Doncs sí, una Connectats,
que tu faràs des d'aquí,
però nosaltres hi connectarem
des de la plaça del Rei.
No em deixes venir a la plaça del Rei?
Ah, vine, si vols.
Sí, si vols, vine.
No, no, el faig des d'aquí, el faig des d'aquí.
Gràcies, Miquel.
Gràcies, Núria, que vagi bé.
I en aquest darrer i quart d'hora
que ens manca fins a arribar a la una,
ens hi posem per feina ràpidament,
perquè crec que el tema donarà molt de sí.
Us convidem a una presentació,
serà dimarts després de Pasqua,
el dimarts vinent, dia dos,
a partir de les set,
tot i que la presentació serà a les vuit del vespre,
al Teatre Tarragona.
Què presentem?
Un llibre.
Un llibre que més té molt a veure
en el lloc on serà presentat.
Un llibre que ens parla
del comerç a la Rambla de Tarragona.
Pas a pas.
Un llibre que, de fet, en són dos
i que és obra de Ramon Giner i Rafel Vidal.
Ramon, Rafel, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Jo l'he vist al llibre,
físicament és que s'ha de veure,
perquè, clar, diuen un llibre
sobre el comerç a la Rambla
i és prou atractiu,
però és que, a més, l'edició i tot plegat
el fa molt atractiu.
Són dos volums en què heu separat
tots els comerços,
número per número, de la Rambla Nova.
Sí, és així.
Realment són dos volums.
Primer, per fer el més pràctic.
Sí.
I, segon, perquè entenem
que la Rambla són dos voreres, no?
Eren dos embatejats,
com la vorera de l'ombra
i la vorera del sol.
I, a més, són dos voreres.
Bé, la del sol preveu també la coca central,
que també hi ha comerços allí.
Això ho heu tingut molt clar.
Sí, sí, parlem de tot el que s'ha posat.
Ho hem pogut trobar
dins el que és el tema de les coques centrals.
Doncs loteries, floristeries,
quioscos de diaris,
els carrets de les eliminadures...
I diríeu vosaltres,
que ara explicarem el procés d'aquest llibre,
perquè imagineu-vos,
ha d'estriar lloc per lloc
tots els comerços de la Rambla
amb tota la seva història,
des de la creació fins avui en dia,
com qui diu...
Fins el 31 del 12 de l'any passat.
De l'any passat té tela.
Ara explicarem com ho han fet i per què.
Però això de la vorera de distribuir
el llibre en vorera de l'ombra
i vorera del sol,
heu arribat a la conclusió que marca,
depèn d'on estigui el comerç,
la història és diferent.
Sí, sí, per descomptat.
Només que et passegis per la Rambla,
tu veus que la majoria de terrasses
estan al vorera del sol.
Bueno, clar.
La majoria.
Els comerços, o sigui, els establiments,
que hi ha més mobilitat és la vorera de l'ombra.
Els edificis més senyorials,
però d'una manera,
estan al vorera del sol.
La vorera del sol,
per si,
al ser més estable,
ocupava menys lloc
i per això vam encabir les coques centrals,
perquè el vorera del sol,
fent un repàs ràpid,
començant des de la fonda del centenari,
Banc d'Espanya,
Igenda,
les Terresianes,
l'Ajuntament Ara,
els cinemes d'abans,
el 3 de Tarragona,
amb el qual hi havia edificis
que es menjaven
dos, tres o quatre numeracions
de la Rambla.
Per tant,
el comerç menys estable
que on ha tingut més variació
és la vorera de l'ombra.
Clar.
Quan parlem de sol i ombra,
això passa tot l'any?
O durant l'estiu ja sol o jo tot arreu?
No, l'estiu passa molt vertical
i la sombra no existeix.
Val, val, val.
O sigui, estem parlant de l'hivern.
Si passegeu per la Rambla,
teniu la imatge mental,
pujant,
anant cap al balcó,
doncs la de l'esquerra
és la del sol
i la de la dreta a l'ombra.
Sí, correcte.
Rafel,
com va començar tot?
Com se us va acudir
de fer un llibre
dedicat al comerç de la Rambla?
A veure,
la història va començar
per un llibre
que vam presentar a Tarragona
l'any 2004
i que portava per títol
150 anys de la història de la Rambla.
Llavors,
el dia que vam decidir fer aquest llibre
jo em vaig comprometre d'alguna manera
a llegir-me tots els diaris de Tarragona
des de 1854 al 2004.
Des de 1854 al 2004.
I ho vas fer?
Sí.
Clar, d'aquí va sortir el llibre dels 150 anys.
Sí.
I tenia molt clar
que seria una cosa
que no tornaria a fer mai més
i com que sempre m'ha agradat
el tema de la Rambla,
sobretot,
vaig aprofitar
i cada anunci que trobava
d'algun comerç de la Rambla
que no coneixia,
doncs, bueno,
els vaig anar escanejant tots
i vaig crear una base de dades
que després,
amb el temps,
quan vam decidir
tirar endavant
la història dels comerços de la Rambla,
doncs,
va ser el nucli
del qual varen partir.
Li vas dir al Ramon,
escolta,
tinc molt de material
sobre el comerç,
no només la història,
que és el que havíeu fet,
sinó sobre el comerç
de la Rambla,
donem-li forma de llibre.
Me va tornar a enganyar.
Te va tornar a enganyar?
Sí, la primera
ja em va enganyar
i la segona una altra.
De fet,
m'enganyo,
ja anava a dir,
no costa molt.
Realment,
va ser un plaer
treballar amb el Rafael
plegats en aquest aspecte.
Realment,
ella fa més de rata
de biblioteca
o de meroteca
i la meva feina,
entre cometes,
que no és ben bé exacte
al 100%,
la meva dedicació
és donar-li format
d'un llibre.
Hi ha moltes coses
que són a punts concrets
i separats
que de per si
no tenen cap sentit
ni cap valor,
però agrupats
tenen el contingut
del llibre
que tu tens a les mans.
Són dos llibres,
ja us dic,
amb una edició
de coberta dura,
molt ben enquadernats
i en què hi trobareu
la fitxa tècnica
de diferents comerços,
des de l'any de creació,
els productes
que s'hi venien,
no ho sé,
per exemple,
aquí tinc un comerç
que l'any 1979
s'ha declarat en ruïnes,
tota la història
del comerç en si
amb una fitxa,
una miqueta d'explicació
també de la història
amb text,
però després
moltíssim material gràfic,
anuncis,
dels diaris,
fotografies,
però això és una joia.
Esperem.
Recopilar això
és una joia.
Esperem que sí,
qui ho ha de dir
és la resta de persones.
Per nosaltres
ho ha sigut una joia,
sobretot perquè
el que és les fotografies,
la majoria són inèdites
i són cedides
per familiars
de gent
que ha estat
propietari
dels comerços.
Només la Rambla
surt aquí?
Només la Rambla,
la Rambla entre cometes
històrica,
de l'1 al 101.
Sí?
Des de quin any?
Des de 1854.
Tal com t'hi he dit
vaig aprofitar allò.
Des de què es va fer.
A 1854
no n'hi havia de botigues,
però des de llavors
cap aquí
tot el que s'ha anat trobant
s'ha anat referenciant.
No hi havia botigues,
però hi havia establiments
que es posaven a solars
i aprofitaven
per fer cinema,
cinema que eren
dibuixers animats
entre cometes també,
i que aprofitaven
els solars que hi havia en buig
per posar ells
al negoci.
posaven marraques de futsa
i endavant.
Com heu treballat?
A veure,
teníeu tot aquest material
gràfic
que el Rafael havia escanejat,
vau fer llista,
vau anar a buscar el sense
amb alguna mena
de descense comercial,
no suposo,
vau demanar fotografies
quan no en teníeu?
Com ha anat això?
A veure,
sense comercial
no existeix.
Número un.
Però administrativament,
no?
Administrativament
hi ha d'haver alguna cosa.
Sí, però
anar a buscar el lli
jo crec que és
una pèrdua de temps.
te dic el que penso
i no he anat,
no he perdut ni 5 minuts.
És a dir,
a veure,
vaig anar
al col·legi d'arquitectes
perquè m'interessava
doncs
saber quins arquitectes
havien fet
segons quines cases.
Vaig trobar
el que vaig trobar,
no gaire cosa.
Vaig anar
al registre
per saber
com tenien muntat
el tema del registre
i si es podia
treure alguna cosa d'allí
és superembolicat,
vaig desistir
també d'això.
Llavors,
dius,
licències.
Les licències
d'obertura
i el dia
que s'obre
una botiga
no tenen res a veure
i menys
segons quin any.
És a dir,
hi havia qui
obria la botiga
i després
quan li semblava bé
a mi m'havien passat
sis mesos,
ho havia passat un any
demanava la licència
d'obertura.
Però llavors
en què et vas basar?
Doncs
anuncis,
anuncis i anuncis.
És a dir,
anuncis de tota mena.
És a dir,
han parlat
que em vaig llegir
el diari de Tarragona
però jo soc
col·leccionista
tarragoní
i llavors
què vols que et digui?
Els programes
de Setmana Santa
des de 1928
cap aquí
els tinc pràcticament tots.
Allí s'anuncien els comerços.
Ha sigut
una tasca
que jo ja feia
abans que parlessin
de fer aquest llibre
de tindre unes fitxes
on jo
anava ampliant
les dades
de dir
de tal any a tal any
hi havia aquest comerç
i hi havia l'altre.
Ara estava mirant el llibre
mira,
he agafat el de la vorera
de l'ombra
potser perquè m'has sapigut
com ha greu tu.
La dels altres
em fa molt.
No,
l'he agafat de casualitat
i m'estava mirant
com han distribuït
com han organitzat el llibre
un cop organitzat
per voreres
com s'ho han fet
per anys o com no
per números
clar que és el que toca
si ho fas per voreres
per números
heu començat
com qui va a portal
a portal.
Si et fixes
la capçalera
de dalt al llibre
tens el número
de l'edifici.
Sí,
el portal.
Llavors cada edifici
té sempre
números parells
de pàgines
de manera que
quan tu obres
sempre estàs mirant
un edifici
no es trenca mai
aquest ordre.
Mira,
ara sóc el número 16
de la vorera
de l'ombra
per dir alguna cosa
i tinc primer
la fitxa
aquesta que dèiem
dels diferents anys
quins establiments
diferents
s'hi han posat
per aquí
i per exemple
dec que l'any 1923
hi posa
cobertes i tejados
l'any 1928
ja passa a ser
un sanitario
és un magatzem
però després
més endavant
tenim un karaoke
un restaurant xinès
de tot.
De tot una mica.
De tot.
Llavors hi ha
fotografies
i explicacions.
Perdona,
hi ha molts números
per exemple aquest
que durant molts anys
els baixos
eren vivendes
és a dir
i clar
llavors per exemple
aquest arrenc
el 1923
perquè és quan
s'instal·la
el primer comerç.
Parlem de curiositat
si és que el teniu
una mica present
al llibre.
Us pregunto
per exemple
el comerç més antic
o el que us ha costat
més de
o el que us ha sorprès
el que us ha costat
de buscar informació
no ho sé
digueu-me'n algun
que per vosaltres
hagi sigut emblemàtic
a l'hora d'anar preparant
el llibre
segur que n'hi ha hagut molts.
A veure
hi ha dues o tres
històries diferents
al voltant
del que estàs comentant
és a dir
el que físicament
avui per avui
porta més anys
és el Bar La Joia
i l'estanc
de la Rambla
l'estanc
encara està
pel damunt
del Bar La Joia
l'estanc
de la Rambla
que està
al capdamunt
a la borrera del sol
pel mig
pel mig
pel número 52
53
53
55
un estanc
un estanc
molt petitet
molt petitet
no ets fumadora
sí però no està molt amunt
no està entre franquícies
està al costat d'una franquícia
una franquícia molt gran
sí potser parlem del mateix
que de fan obres
per mi allò és molt amunt
està propet del Teat de Tarragona
per entendre'ns
una travessia abans
crec que és el mateix
dos
és una porta molt petitet
sí molt petitet
doncs ja està
per tant
té que ser el que dius
aquest
amb tres generacions
diferents
de la mateixa família
és el que més temps
porta
és el que més temps
porta la Rambla
i després
algun local
que us hagi costat
de trobar
informació
o fotografia
o documentació
que dius
a què sabem
però llàstima
perquè no podem completar això
n'hi ha hagut bastants
que ha costat
diria
que amb un 90 i escaig
per cent
al final
vam aconseguir
tindre imatges
hi ha alguns
que ha sigut impossible
clar
perquè jo m'imagino
per exemple
al bar de la joia
que ara que ho dieu
sí que deu tenir
la seva solera
clar
tu vas allà
i els propietaris
evidentment
se'n recorden
i tenen material
però clar
te'n vas
amb una franquícia
d'aquestes
que fa dos dies
que hi és
i li has explicat
tu la història
clar
heu trucat porta per porta
hem trucat porta per porta
i un dels problemes
que hem trobat
no tan sols
de trobar informació
del local
sinó de trobar el local
i sembla una tonteria
això que acabo de dir
els edificis
el que és la part baixa
d'ells
els locals
canvien
de tres en fan dos
de dos en fan un
d'un se'n tornen a fer dos
depèn dels necessitats
l'última
una franquici
de forns
que s'ha posat
davant d'un col·legi
és un sol local
però fins fa poc
eren dos
i el seu origen
eren tres
el seu origen
això ens ha costat
una miqueta
situar físicament
un local
de fa 60 anys
com eren els baixos
doncs
és una cosa
que ens ha costat
el Rafael
és molt constant
jo no sóc tant
el Rafael
és molt metòdic
jo no sóc tant
però ella
jo crec que
la seva tenacitat
ha aconseguit informació
com d'abans
del 90 i 1
del que s'ha de proposar
és que no només
has aconseguit la informació
és ordenar-la
jo m'imagino
que devies tenir
una mena de fitxes
bases de dades
un plànol
no sé com
físicament
amb què has treballat
de tot
jo home
que treballaria
a veure
a l'inici
o sigui
abans que es fes això
jo tinc
perquè m'agrada
uns 30 carrers
de Tarragona
organitzats
per les fitxes
que tu has vist aquí
llavors quan
jo passo
pel carrer
i m'apassejo
m'ho apunto
avui s'ha tancat aquell
avui s'ho veurà l'altre
i m'ho veiem
has anat boig aquests dies
perquè no paren de canviar
a veure
com que normalment
el que faig
és posar l'any
doncs
tampoc m'ha preocupat gaire
és a dir jo
durant l'any
tombo per Tarragona
i si veia alguna cosa
doncs vaig apuntant
llavors la base inicial
va ser això
i a partir d'aquí
es va desenvolupar
el reste
aquest llibre
que ha donat tanta feina
però que és una boníssima pensada
vist més el resultat
perquè és que us ha quedat
com un document
històric
i gràfic
fantàstic
una recopilació
que crec que haurà valgut la pena
a les hores que heu passat
va costar molt
a trobar editor
no?
sí
d'entros
des del 2004
que per dir-ho d'una manera
vam començar a escriure
la primera paraula del llibre
hem visitat
dos o tres editorials
les dos o tres editorials
encantats
perfecte
ens agrada molt
com ho teniu preparat
el material
ens interessa molt
la informació
però a nosaltres
també portareu diners
a veure
d'entros
tenim una fenya
que és aquesta
no?
no som escritors
no som editors
per tant
la suma de les dues forces
jo s'has fet una cosa
quan dic jo
el Rafael i jo
s'han fet una cosa
i tu s'has fet una altra
que és editar un llibre
treballant plegats
oh clar
és que a altres
s'hauria d'aportar capital
i com que a altres
per sobte o per desgràcia
no ens guanyem la vida
escrivint llibres
perquè és impossible
i a més que no
no és la nostra finalitat
doncs
ens saturarà una altra vegada
no?
i va ser l'any passat
per Setmana Santa
tot just fa un any
que en un dinar
vaig coincidir amb la vera
velló
el president de la Càmera de Comerç
vam estar parlant
me van preguntar
si tenia alguna cosa
ho dic
mira tenim això penjat
i a partir d'aquell dia
vam posar fil i agulla
i en menys d'un any
el llibre ho tens aquí
damunt de la taula
però sí
ens ha costat moltíssim
hem tingut pujades i baixades
de moral
entre cometes
d'ànims
que escolta
cal d'anim pel sac al llibre
i ja està
la feina ja està feta
finalment ho ha editat
a la Càmera de Comerç
una mica també
com a celebració d'universari
125 anys
de la Càmera de Comerç
i us ha ajudat també
financerament a Repsol
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Tarragona
que és qui posa
també el Teatre Tarragona
perquè pugueu presentar
recordeu
la presentació serà
no tenim massa temps
simplement recordo això
la presentació
d'aquesta història
del comerç
de la Rambla de Tarragona
serà dimarts
dia 2
després de la mona
al Teatre Tarragona
a les 8 del vespre
a partir de les 7
portes obertes
per visitar el teatre
i per agafar lloc
perquè és
qui agafi seient
s'hi queda
senyors
ens queda
re mig minut
digueu-me
quin és el vostre local
preferit de la Rambla
amb això coincidim
això coincidim
els dos
i ho hem parlat
moltes vegades
m'imagino
que no el coneixeràs
el gran cafè
de Tarragona
el gran cafè
de Tarragona
estava
al número
51
53
de la Rambla
i
va ser una llàstima
que es perdés
de quan estem parlant
quan va acabar
els anys
50 i pico
possiblement
molts de vosaltres
us recordareu
i en trobareu
la documentació
fins i tot
gràfica
en aquest llibre
el comerç
de la Rambla
Rafael Vidal
Ramon Giner
moltíssimes gràcies
i felicitats
gràfica