Fins demà!
Amb el seu director, amb un actor que no necessita massa presentacions perquè crec que tots el coneixeu.
Joel Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
Aquest cap de setmana té res a Tarragona amb una comèdia àcida que s'amaga darrere del nom.
Que s'amaga?
És a dir, què hi veurem? Vaja, no sé si s'amaguen moltes coses però...
Sí, home, sí, ja t'he entès ja.
Sí, sí, s'amaga un gran text de teatre sobretot, una gran comèdia, un parell de francesos que van escriure un text fa un parell d'any, meravellós,
on parla molt de nosaltres, de la societat actual, amb uns estereotips de personatges que el públic identifica moltíssim,
empeja molt amb ells i que fa molta gràcia.
Molta gràcia i molta pena, també, una mica de pena.
Però, bàsicament, la tragèdia, com en totes les bones comèdies, la tragèdia és pels personatges i per l'aspecte d'una comèdia.
És a dir, que nosaltres hem de venir a riure, eh? Això de patir ja us ho deixem pels que esteu dalt de l'escenari.
Exacte, exacte. No, no, és que no cal ni que us ho proposeu de riure molt perquè és que l'obra és brillant.
És a dir, és d'aquests textos, jo recordo quan primer el vaig llegir i vaig...
I hi ha reia sol, o sigui, reia esflacada pensant, que bo, què és això?
I llavors, quan tens un bon text i, a més a més, tens un bon càsting, com és el cas, uns bons actors i actrius, doncs llavors, escolta'm.
Ja, tu faràs procés de direcció i també procés d'actuació perquè dirigeixes i actues, també.
Sí, sí, sí. És el primer cop que he dirigit teatre i que aquí actua a la vegada, sí.
Clar, aquí sortim de la premissa que hi ha un pare primerenc que encara no té nom pel seu fill i, a partir d'aquí,
és d'on es desenvolupa tota l'obra?
Llega el pare, que diuen, es liga. El meu personatge està embarassat conjuntament amb la seva dona,
que és una noia estupenda, i sí, estan buscant nom.
I el nom, el nom que trien, sembla que no acaba de fer el pes, diguéssim, és un nom una mica, diguéssim,
poc freqüent, poc usual, i a través d'aquesta donteria, d'aquest MacGuffin,
doncs els personatges s'acaben dient tot allò que no t'has de dir mai.
I s'acaben dient el nom del porc i acaben sortint totes aquelles merdetes,
tots aquells rancors, insisteixo, aquelles coses que no cal dir.
Per això deies que parla molt de nosaltres, avui, potser en un temps on igual no ens diem res,
i a partir d'alguna desavinença va sortint tota aquella rancúnia o aquell odi que portem temps a replegar.
Sí, no, més codi és que, clar, tots tenim opinió de tot,
i si realment ens anéssim dient els uns als altres el que pensem els uns als altres constantment,
home, ens quedaríem bastant sols, eh?,
perquè, en definitiva, les terres opinions, escolta'm, si no te la demanen,
tampoc cal que la vagis donant, saps?
Em refereixo més en aquest sentit, que es diuen coses que no esperaven.
El Jordi Calcerán ha fet una bona feina amb l'adaptació,
em deies al principi que sí, no?,
perquè quan vas llegir el text ja deies que vas riure...
No, no, a veure, jo vaig llegir-lo en francès primer...
Ja el vas llegir original, és a dir...
Ja el vaig llegir molt, sí, sí.
El que passa és que, precisament, quan el vaig llegir vaig pensar,
ah, quina llàstima aquesta obra no es pot ser, en català.
Per què?
Perquè resulta que, bueno, és molt francès,
en el sentit que el nom que trien, que no et puc dir quin és,
però... i surt d'una novel·la d'un autor francès que es diu Benjamin Constant,
totes les referències són molt franceses,
i el que sí que tenia clar és que si l'havíem de portar a Catalunya
havíem d'adaptar-la a la catalanitat i a les nostres universitats,
als nostres referents, perquè en els detalls aquests propers a l'espectador
és on les comèdies agafen força, no?, en el xister de curt, de regat curt, diguéssim.
És a dir, que hi havia una feina molt més enllà d'una traducció pura i dura.
Molt més, de fet, ha fet una adaptació on, evidentment,
el càsting i jo mateix també hi hem ajudat moltíssim,
que d'alguna manera és una reinvenció del text, fins i tot.
O sigui, hi ha gags, mira, et diré més, hi ha gags i frases
que són millors en la versió catalana que en la francesa.
Clar, tu pots comparar.
Del bo que és el tio aquest, sí, sí, del bo que és el Jordi.
Molt bé. Parla'ns del càsting, Joel, perquè tenim el Lluís Villanueva,
tenim el Xavi Mira, la Sandra Monclús i la Mirià Piferrer.
Vaja, què ens pots explicar que no s'hagi vingut?
Doncs que són meravellosos.
Són uns actors que, a més a més, donen la vida a cada funció,
molt disciplinats i que no s'arrepengen
i que estan al servei de la funció i al servei dels seus personatges.
i quan veus actors amb poc ego i que, a més a més, són pencaires
i que a l'escenari donen la vida, no pots demanar més.
I com a espectador és el que esperes, però no sempre ho tenim, oi?
Per tant, no pugui més que meravelles.
Imagino que el teatre és molt important, doncs, això, el lloc, l'escenari.
No sé si et fa especial il·lusió, el Teatre Tarragona,
un teatre, doncs, recent, de recent inauguració.
Com ho veus, això?
Molt, molt, molta il·lusió, perquè no hi he estat mai.
No hi has estat encara, eh?
No, no, no.
El Metropol, bueno, hi ha vingut infinitat de vegades.
Sí, el Metropol has estat, sí.
I és meravellós, ja.
Jo estic sorprès que a Tarragona tingui un altre nou teatre,
perquè a Metropol ja era fantàstic,
però no sé com serà aquest.
Espero que em sorprengui per bé.
Doncs ja ens ho explicaràs.
De moment tens entrades exhaurides,
si no ens fallen les informacions,
tant per divendres com per dissabte,
perquè feu doble funció aquest cap de setmana, no?
Sí, sí.
Sí, a molts llocs.
A Girona també vam fer doble funció.
A molts llocs, perquè realment és un èxit,
i quan les coses són un èxit la gent ho vol veure,
clar, jo no m'ho vull perdre.
Des de quan aneu rodant l'obra?
Des de quan la teniu damunt dels escenaris?
Home, vam estar cinc mesos a Barcelona, al Goya, des de l'octubre.
Des de l'octubre fins ara no hem parat, no hem parat.
Ha sigut un èxit.
I és meravellós, perquè els èxits no passen cada dia, com tu saps.
És un conjunt de coses que han d'anar bé,
perquè un èxit sorgeix-ho.
I no sempre depèn de la bona voluntat o del talent dels que ho fem,
sinó de molts aspectes que no controlem.
I quan passa un èxit cal gaudir-lo,
cal portar-lo de gira i compartir-lo amb els espectadors.
L'últim bolo que vam fer va ser a Granollers, em sembla.
Bé, i on era?
On era?
Hi ha d'haver una catarsi.
Ah, l'Hospitalet, veus?
L'Hospitalet que està enganxat a Barcelona.
Doncs vam omplir el Teatre Joventut
i va ser una meravella de funció.
És una funció...
I et dic, a més a més amb el Teatre Ple,
doncs, bueno, és un festival.
Un festival vol riure.
Que ens divertirem força aquest cap de setmana.
El Joel té d'altres projectes,
imaginem que sí, de paral·lels amb aquesta obra.
Amb què estàs ficat ara?
Perquè, de miro, fas una mica de tot, eh?
Sí, faig el que puc, company.
Projectes paral·lels o perpendiculars,
no ho sé, faig, faig...
Estic intentant desenvolupar una idea nova
per la televisió, comèdia.
Estic guanyant premis
amb la meva fantàstica pel·li,
que és Fènix 11-23, a Itàlia,
que vam guanyar els 400 cops,
un premi del Festival Vittorio Vénita,
que ens fa molta il·lusió, millor pel·lícula,
i a més a més que ens el donin a l'estranger
i que Europa comenci a escoltar
les nostres històries.
I re, i anar-li fotent, no sé què dir-te.
Doncs, Joel, de moment,
aquest cap de setmana et podrem veure
al Teatre Tarragona,
amb doble funció, dos quarts de deu,
divendres i dissabte.
Doncs això, ens proposes riure força.
Joel Joan, no et robem més temps.
Que vagi molt bé, gràcies per atendre'ls aquesta estona.
A vosaltres, una abraçada.
Bon dia.