Seguim endavant al Matí Tarragona Ràdio
i ara us parlem d'aquesta rehabilitació
que ja ha finalitzat de la casa que ja ha tocat
del portal del carro.
És una actuació que ha durat una mica més d'un any
i que finalment pot veure la llum
després d'aquesta rehabilitació de diferents parts
d'aquest immoble molt antic
del 1800. Ara en volem parlar
i ens acompanya d'una banda
mossèn Gallar, que és el capellà administrador.
mossèn Gallar, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Vèiem que ja finalment veu la llum l'obra.
Gràcies a dir, sí.
A més, eren unes cases que ja
per dir-ho així, tenien un cert risc
i veritablement
estàvem sempre amb el cor que no passés qualsevol cosa
i ara podem estar tranquils
perquè l'edifici ha quedat
completament nou
i veritablement dintre la senzillesa
té una bellesa, diguem-ne, intrínseca, molt bonica.
Ara en parlarem, perquè n'ha estat amb bones mans.
D'una banda s'acompanya el president
de la confraria de Sant Magí Màrtir de Tarragona,
l'Adolfa Kepkuti.
Adolf, què tal? Bon dia, benvingut.
Molt, molt bon dia.
I també el Carles Batge, que és el secretari
d'aquesta mateixa confraria de Sant Magí Màrtir de Tarragona.
Bon dia.
Carles, molt bon dia.
Ha estat complex, comencem per la part tècnica,
aprofito que tinc un expert en la matèria.
Ha estat complex la intervenció o no?
Una caseta tan antiga.
Bé, més que complex, ha estat complex només per un fet,
pel fet que la zona on està ubicada
és un carrer sense sortida,
un carrer que no té un accés directíssim amb tràfic rodat,
per tant, a l'hora de col·locar-hi camions
i a l'hora de fer les obres més grosses,
representaven una certa complexitat.
També s'ha de dir que la veritat és que l'empresa
ho ha fet amb una tranquil·litat absoluta,
amb un saber fer molt correcte,
i pel demés, doncs,
era una obra que s'havia de tirar tot a terra
i tornar a fer tota l'estructura i els tancaments,
sobretot el tancament de darrere, la façana de darrere.
La principal s'ha pogut conservar davant?
Sí, no?
Que era la que tenia, no, Carles?
Aquesta imatge, no?, que deia el museu.
Sí, de fet, la façana principal
està recuperada i restaurada,
però la imatge des del carrer
és la mateixa que hi havia abans,
senzillament que allò eren dues cases
i ara per dins és una sola.
És a dir, el tema és que allò eren dues cases
que tenien tres pols diferents,
ara s'han unificat,
una estava molt més malmesa que l'altra,
però ara a dins tenim les dependències totes comunicades.
De cara al carrer la imatge és la mateixa que hi havia abans,
que per altra part era imprescindible que quedés així.
Perquè aquesta casa, quina funcionalitat tenia antigament?
Aquí havia estat a tocar del portal del carro, no?
Sí, antigament era casa de l'Ermità.
O sigui, fins...
Jo encara me'n recordo haver vist viure a l'Ermità,
que al mateix temps també col·laborava amb la seva activitat
a les coses de la catedral
i vivia allí ell, la seva germana,
i és la casa, diem-ne, més antiga.
La que hi havia al costat és que és una casa
que ens va regalar un canonge al 1.800 i pico.
És la casa que no estava tan habitada,
era més vet com, per dir-ho així, com a magatzem,
que servia per deixar les coses, etcètera,
però estava en molt mal estat,
més encara, més mal estat que no pas la casa de l'Ermità.
Repeteixo, la casa de l'Ermità estava habitada
fins fa poc anys, per dir-ho així.
L'altre no.
L'altre sempre quedava com una tipus magatzem,
tipus per escolir amagar les coses.
Quan decideix, Carles,
que convé fer la intervenció en aquesta casa?
Quan ho decidiu des de la confraria?
I com ho feu per dur a terme?
Bé, bé, parlem de 4 o 5 anys enrere,
que van començar les primeres idees
que calia fer alguna cosa amb aquell edifici
per poder-lo utilitzar.
Aleshores, la Junta de la Confradia
va començar a fer els passos
per veure quina era la millor manera
de poder racionalitzar els espais,
perquè dintre de les mides que teníem,
que no són grans superfícies,
poguéssim utilitzar de la màxima manera els espais.
Ara es va fer un primer estudi d'arquitectura
i a partir d'aquí vam començar a anar cremant les etapes,
és a dir, buscar licitacions de les obres,
a veure qui ens ho podia fer,
adjudicar les obres, buscar la financiació,
que també és un tema importantíssim.
I quan vam tenir les possibilitats clares
que ho podíem tirar endavant,
va ser quan ens vam posar realment a fer-ho
i hem arribat a la realitat que és avui.
Hi haurà alguna inauguració més o menys
amb algun acte establert,
algun d'aquests propers dies?
Bé, el dijous fem la inauguració oficial de la casa,
tot i que en aquests moments ja l'estem mig utilitzant,
perquè també teníem necessitat de col·locar-hi coses,
però la veritat és que dijous sí que fem la inauguració oficial.
Dijous a les 7 de la tarda,
la que anomenem la Casa de l'Ermità,
que en el fi del cap el que ha passat ara
és que de les dues cases n'han fet una,
i tal com ha dit molt bé mossèn Gallart,
el seu nom era la Casa de l'Ermità
i així li volem continuar dient,
serà la seu, és la seu, evidentment, de la confraria,
però sí que voldrem mantenir aquesta denominació.
Doncs el dijous a les 7 de la tarda
farem aquest acte d'inauguració.
Com ha quedat, Adolf, com ha quedat la Casa per dintre
amb aquesta unificació de dos imoles diferents, no?
Com ha quedat?
A veure, la Casa, ara tenim uns espais,
números rodons, eh?,
d'una planteta d'una superfície d'uns 70 metres quadrats,
números rodons, ja dic un 68 i pico, 69,
no em facis dir exactament el què,
però sí que és una planteta d'uns 70 metres quadrats
que ha quedat la Casa distribuïda en planta baixa
i tres plantes, eh?, de les quals en la planta baixa
el propòsit és, evidentment, per una banda,
tenir la recepció i la miqueta de merchandising
que tenim de Sant Magí, per tant,
el lloc on podrem vendre els records de Sant Magí,
i al mateix temps, en aquesta planta baixa,
el que pretenem és fer com una espècie d'una mica de museïtzació
amb la intenció que sigui un centre de divulgació
i sempre pensem de cara als més petits,
que és els que en el futur han de mantenir
aquesta tradició de Sant Magí.
En la primera planta tenim una petita sala d'actes
per una capacitat d'unes 40 persones
i uns serveis per la gent
i uns serveis adaptats, també.
Segona planta tenim un espai bastant gran
que és el que utilitzem com a magatzem
i després el despatx que seria pròpiament
del capellà administrador de l'ermita.
I dalt de tot, que és l'última planta,
és on tenim les dependències pròpies de la confraria,
tenim la sala de juntes
i la secretaria i la tresoreria tot en aquell espai d'allà.
Estem parlant aproximadament de 200, 250,
si comptem escales i tot això són 280 metres quadrats
aproximadament edificats,
el que passa és que útils són uns quants menys per això,
perquè hem hagut de col·locar un ascensor
per l'alçada que corresponia i també pel tema de l'escala,
que és una escala àmplia, còmoda, de pujar i tot això.
Té bones vistes, mostrem allà, al despatx de dalt?
Té molt bones vistes.
Té, en primer lloc, el que és la casa dintre la senzillesa que té,
té tot un lloc de llum que fa que sigui dintre la senzillesa molt atractiva,
veritablement un 600 a gust dintre aquell espai.
I aleshores també la casa es comunica a l'última planta amb la muralla,
o sigui, té accés a la muralla,
de forma que es pot accedir a la muralla
i no cal dir que des de la muralla hi ha una perspectiva
de tot el que és, per dir-ho així,
ja no s'ho podeu imaginar,
tot el que és la valla aquella que hi ha al davant,
començant pels diferents barris que hi pot haver,
arribant fins a l'ermita de la salut,
fins a la... etcètera.
Té tota una perspectiva.
Aquesta és la part, per dir-ho així,
que té una visió més ampla de l'entorn.
Ara, només mirant l'interior de la casa,
de per si ja és bonic, ja queda bonica,
queda agradable i uns hi sent,
almenys per a nivell personal,
uns hi sent molt a gust, s'hi trobo molt bé.
M'agradaria de poder sortir a la muralla,
a veure aquesta panoràmica, això és fantàstic.
Sí, és fantàstic.
La casa, perquè em situï,
mirant el portador del carro queda a l'esquerra.
A l'esquerra, amb el segon vent d'aquí,
mirant la porta de l'església a l'esquerra.
D'acord, ara ja ho visualitzo.
Què permetrà això de cara a la confraria?
Ara parlàvem de fer aquesta mena d'exposició a l'entrada,
permetrà fer un pas més a la confraria,
poder fer més activitats?
Bé, home, permetrà donar a conèixer una mica
la realitat de Sant Magí,
sobretot de cara a l'educació,
una mica de la joventut,
des de la trateria,
de tenir un espai de divulgació,
un centre obert a la ciutat,
de manera que es pugui conèixer
el que és la realitat de Sant Magí,
l'entroncament de Tarragona amb la Brufeganya
i els altres diferents llocs
on Sant Magí és venerat,
perquè el Sant Magí no té una exclusivitat de Tarragona,
sinó que té un ampli espectre
de localitats que el veneren,
és a dir,
arreu de les Terres Catalanes,
inclús de Mallorca i d'altres llocs.
El que pretenem és fer una mica aquesta visió
del que és Sant Magí,
l'entroncament,
el per què va néixer la història de Sant Magí,
per què és patró de Tarragona,
una mica tot el tema vinculat,
que aquest any a més a més podem incidir-hi
especialment pel tema també dels,
que també és un acte que celebrarem,
dels 200 anys de la retirada dels francesos.
És a dir,
la nit del 18 al 19 d'agost del 1813,
és a dir,
aquest Sant Magí,
la nit de Sant Magí d'aquest any,
farà 200 anys,
va ser quan van explotar
totes les bombes de Tarragona,
menys la de Sant Magí.
I tenim allà el testimoni gràfic.
Doncs serà per celebrar-ho,
també aprofitant les sinèrgies.
És a dir,
que de cara a aquest Sant Magí,
de cara a aquest agost,
ja podrem veure novetats,
gràcies a l'obertura d'aquesta nova seu de l'entitat.
Bé,
la idea és que justament aquest estiu,
i coincidint també amb aquesta efemèride,
no cal dir que és una cosa extraordinària,
sí que evidentment volem,
una de les coses que volem fer és obrir la casa,
evidentment, a la ciutat.
Dins d'aquestes activitats dels 200 anys
de la fugida dels francesos,
hi haurà dues xerrades que es faran
en la sala d'actes de la casa de Vermità,
per dues personalitats de Tarragona,
i la idea, com ha dit el Carles molt bé,
de la nit del 18 al 19,
doncs volem fer un acte en commemoració
d'aquesta fugida,
d'aquest abandonament dels francesos,
aquesta nit justament del 18 al 19 d'agost.
una miqueta per avançar en alguna petita cosa,
només hi ha un escrit del canonge Uià,
que és un escrit que narra en el precís moment
el fet de la sortida dels tarragonins,
que quedaven a la ciutat,
quan marxen, o quan els francesos els fan abandonar la ciutat
per poder-la bombardejar.
I aquell instant està descrit,
molt ben descrit,
en un text que deia el canonge Uià,
fins que arriben a la budellera,
al camp del nàstic, per entendre'ns, actual,
i des d'allí veuen,
o senten, com van explosionant
totes les bombes
que van matxacant
tot el que seria el castell del patriarca
i tot això.
I veuen des d'allí
que per tres cops seguits
la metge que tocaria
o que seria el que faria explosionar
la capella de Sant Magí
i la fortalesa del costat,
doncs aquell per tres cops s'apaga.
Bé, doncs aquest text
és el que pretenem narrar
en un acte que muntarem en aquell indret.
Nocturn, eh?
Un acte nocturn, entenc, o no?
Serà de nit?
Ben bé la nit,
és a dir, sí,
serà de nit però no de matinada,
és a dir, serà un acte ja
que una vegada s'hagi acabat
pròpiament tot el tema de l'arribada de l'aigua,
que és el propi 18,
a quarts de 9 del vespre.
Bé, aproximadament sobre les 10 de la nit,
llavors farà aquest acte ja, diguéssim,
institucional recordant aquest fet.
Sí, volem posar també de relleu
el fet que tenim un quadre
reglat pels cartutxans
que aleshores estaven aquí a Tarragona,
que es conserva la metge,
un tros de la metge,
i llavors hi ha un escrit
fent referència
de què la metge
no va acabar de prendre
les càrregues,
no van explosionar.
Hi ha una frase al final
molt bonica que diu
que els devots judiquin.
És un miracle,
és una casualitat,
cadascú que pensi el que vulgui.
I després,
hi ha un quadre semicircular
que està pintat dos anys després
pel,
ne diuen,
perdó,
l'expressió,
el Pep de les Calces Consagrades,
i reflexa
tota la muralla de Sant Magí,
perdó,
tota la muralla de Tarragona,
els francesos fora,
la gent que surt de,
que retorna cap a la ciutat,
i tal,
en un núvol,
en un núvol hi ha
Santa Tegla i Sant Fructós,
i en un altre núvol
hi ha Sant Magí
amb una regadora
que representa,
per dir-ho així,
humorísticament,
que està regant la metge,
perquè la metge,
per dir-ho així,
no prengui encara
que intentin
una vegada i una altra
doncs posar-hi foc.
Aquests són els dos elements
que tenim a Sant Magí
com a referència
a aquest fet.
Només deixar constància
d'una cosa,
això no ho fem només
com a conferència de Sant Magí,
sinó que estem col·laborant
estretament
amb dues entitats
tarragonines
lligades al tema
del 1800,
una que seria
el projecte Tarragona 1800
i l'altra que és
l'associació
del setge de Tarragona.
Llavors,
amb aquestes dues entitats
estem organitzant
tots aquests actes,
estem, a més a més,
organitzant
una exposició
que es farà
al Palau de la Diputació
durant tot el mes d'agost,
lligada precisament
a aquest fet
del pre-setge,
o sigui, diguéssim,
durant el setge,
la situació de Tarragona
durant el setge
o abans del setge
i post-setge,
per tant,
lligat amb tot això
i la conferència
que té a veure
amb el fet aquest
que justament
aquella nit
i en aquell moment
l'única bomba
que no explosiona
de Tarragona
és la que
correspon
a la capella
de Sant Magí.
Carai,
doncs,
una novetat
de cara a aquest proper
mes d'agost
que, en fi,
que tindrem
moltíssima activitat
ben destacada
i aquesta casa
que recordem,
el Dixou
s'inaugura,
entre cometes,
a l'obertura,
perquè tothom pugui
anar a veure
com ha quedat
la Casa de l'Ermità,
que seria així,
el nom que...
El nom serà
la Casa de l'Ermità.
Casa de l'Ermità.
I serà un acte,
suposo,
també especial,
no?
M'ho s'ha enganyat
un acte emotiu especial,
no?
Per poder veure
com ha quedat,
que la gent pugui
també entrar a dintre
i veure com ha quedat,
no?
Perfecte.
Veritablement,
ja ho és ara,
torno a reiterar
les mateixes idees,
és molt senzill,
però,
per altra part,
també,
per dir-ho així,
té tot un entorn
que impacta,
senzillament impacta.
És molt dintre la senzillesa,
però té alguna cosa
que,
no sé,
però que deixa
alguna cosa dintre.
A mi m'agradaria
deixar constància
que una cosa
molt important
i l'ànima
de tot aquest projecte
durant aquests anys
i que ens ha animat
a fer-li a costat
ha estat Mossèn Gallart,
és a dir,
amb la seva figura
com a capellà
administrador
de San Magí
des de fa 17 o 18 anys,
potser més o menys,
no?
Sí,
i bé,
i bé,
i bé,
i bé,
totes aquestes activitats
per San Magí
han fet despertar
molt l'esperit,
tant a nivell
de la coferdia,
dels membres de la coferdia,
com també
de la seva secció
de portants de l'aigua
que ens hem dinamitzat
la festa,
i també això tindrà,
penso jo,
un recoixement especial.
Sí?
Sí.
Ja podeu avançar-ho, eh?
Bé, en tot...
el vol avançar el mossèn.
En tot,
no,
no.
En tot,
jo crec que
Sant Magí
m'ho ha sabut premiar molt bé,
perquè,
per dir-ho així,
com a terraboni
és una cosa
que m'honora molt,
el ser
capellà
de...
la capella
de Sant Magí
del Portal,
del Carro,
i ser rector,
ser rector
del santuari
de la Bufeganya.
O sigui,
en aquesta situació,
per dir-ho així,
sóc el responsable
de Sant Magí,
tant a Tarragona
com a la Bufeganya,
i això,
veritablement,
per un tarragoní,
és el nom plus ultra.
és veritablement,
és una...
Diuen que és un premi
tot,
diure la paraula
que vosaltres vulgueu,
però veritablement
és una cosa
amb una sensació
molt agradable.
És així.
Bé,
només una mica
ho hem de dir,
ja penso que serà públic,
per tant,
no hi ha cap cosa a amagar.
A les sis de la tarda
del mateix dijous,
l'Ajuntament,
al Saló de Plens,
li faran entrega
a mossèn Gallart
del diploma
dels serveis distingits.
Ho dic perquè
el que dèiem,
ell,
evidentment,
és l'aglutinador
una mica de tots
els que ens sentim
de vots
i tenim una estima
per Sant Magí,
i ell sap aglutinar
tant els de Sant Magí lluny,
com diem nosaltres,
com els de Tarragona,
com els portants,
com tota la gent
o també nosaltres,
o fins i tot
a la festa de Sant Magí,
que hi participen
des dels serrallencs
fins als de la part alta,
tots.
Bé,
això vol dir
que després
s'hauré de pagar
un tant percent.
No, absolut.
Per la publicitat
que en feu,
no,
jo penso que és molt,
és important
que per tota raó,
inclús per l'Ajuntament
quan se va plantejar
aquest acte,
que realment
s'hagi sabut
i s'hagi pogut
juntar això,
és a dir,
és un fet molt
amb l'atmàtic
històric
per la ciutat
recuperar,
per la confereria,
per Sant Magí
recuperar aquest edifici
i que això
hagi vingut vinculat
amb l'entrega formal
d'un premi
que ja estava concedit,
però que,
per circumstàncies,
diferents circumstàncies,
que sortosament,
i gràcies a Déu
i a Sant Magí
s'han pogut resoldre,
ara es farà l'entrega
i és, penso jo,
important,
i fins i tot
emblemàtic
que pugui ser
el mateix dia
que es recupera
aquesta casa.
Perdó,
no em cobreu
la publicitat
de lletat?
No, no, no,
enhorabona,
mossèn Gallar,
que els nostres convidats
és tot un referent
a la ciutat,
i així serà reconegut
a través d'aquest...
Reconeixem de 10 xous
i també, doncs,
podrem veure
aquesta casa d'alarmitat.
mossèn Gallar,
gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
Enhorabona
i ens veiem,
vaja, aquests dies,
vull dir que
això ja ho tenim aquí
a la cantonada.
I també gràcies
al Carles Batxers,
al secretari de la Conferia
de Sant Magí Màrtir de Tarragona
i a l'OFCAT Cotí,
a la president.
Gràcies.
I l'enhorabona
per la feina feta.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.