Música
I una setmana més ens ocupem de la programació dels teatres de Tarragona, del Teatre Tarragona i també del Teatre Metropolis, en aquest segon, on tindrà lloc divendres, jo abans he dit dissabte, doncs no, divendres, a dos quarts de deu, no una peça de teatre, no una peça de dansa, una mica una barreja de tot, un espectacle multidisciplinar.
Es diu Messia Boverí i arriba de la mà d'una companyia vinculada a Tarragona, de relatiu, recent, vaja, recent creació, però amb professionals que tenen una trajectòria ja artística al darrere interessant.
Atenor Teatre. Anem a conèixer-los i a presentar-los. Val a dir que després de l'entrevista obrirem línies telefòniques, esteu atents, us farem una pregunta i us regalarem una entrada doble per anar a veure divendres Messia Boverí.
Antonio Marzo és el director de Tot plegat. Antonio, bon dia. Hola, bon dia. El Pep Antonclua és el director artístic. Bon dia.
Després tenim una actriu, l'Anna Sempera, no, ballarina, l'Anna Sempera. Ballarina, sí. I l'actriu Maria Comas. Hola, bon dia. Bon dia. Bon dia.
A veure, aquí m'ho ha començat explicant qui sou, Atenor Teatre. T'ha tocat, Antonio.
Atenor Teatre és un grup de reciente creació. La nostra idea no només és fer obres de teatre de text, sinó integrar en el espectacle diferents disciplines artístiques, ja sea ballet, com en este caso en esta obra, vídeo i dramaturgia.
M'havia descuidat de la part audiovisual, sí que és veritat, que no, que vau comentar era dramaturgia, per tant teatre, dansa i la part audiovisual.
Per això has necessitat un director artístic, per posar-ho tot, tot en salfa. Pep Anton, quina ha sigut la teva feina?
Sí, doncs això, ho has dit bé, posar-ho tot en salfa, barrejar una mica tot i a veure que surt, com que venim de diferents àmbits de la creació artística i del món de l'art,
combinar aquesta barreja, que encara que en principi és una obra de teatre, després suposo que l'Antoni ho explicarà bé com de llum surt l'obra i la idea,
i el guion, que és un guion original seu, inspirat en Madame Bovary, però a partir d'allí ell fa la pròpia creació del guion,
naix com a una obra de teatre, complementada amb la dansa i també al final s'incorpora material d'àudio, que també el podrem veure demà a les 9 i mitja.
Qui sou a tan obra de teatre? Em sembla que tots esteu vinculats a Tarragona, partiu de diferents, això, disciplines artístiques,
i què vau fer primer? Fundar, pensar en l'obra i llavors buscar ballarins, buscar actors, o al revés, teníeu un planter de professionals diferents
i vau dir, vinga, juntem-ho tot. Com va anar això?
El origen principal fue crear esta obra de teatro y el grupo prácticamente se ha formado con dos ideas.
Primero, hacer esta obra de teatro que me hacía ilusión escribirla, siempre he tenido una gran simpatía por llevarlo de alguna forma
a la obra literària de Flaubert de Madame Bovary, y ya este punto de partida, continuar con él y hacer diferentes obras.
O sea, primer, Antonio, vas a fer, vas a fer, vas a fer l'obra, vas a fer el guió.
Efectivamente.
I a partir d'aquí vas dir, vinga, anem a crear la companyia una mica.
Sí.
Una mica, mira, us coneixíeu tots?
Sí, abans ens havíem conegut i a nosaltres també ens feia gràcia, des de l'apartat de dansa,
poder coreografiar un personatge, no tant una obra de dansa complerta, sinó un personatge,
el personatge diguéssim amagat, el que no està a l'obra de la dramatúrgia, no?
I llavors això era bastant excitant i amb això ens hi vam posar amb les altres dues companyes,
que avui no han pogut ser aquí.
Clar, perquè quanta gent esteu a l'escenari?
Cinc persones.
Cinc persones tenim...
Tres ballarines i després els actors.
En este caso yo también hago de actor.
Sí, ja ho he vist.
Expliqueu-me, doncs, la història.
Ara anirem a parlar dels vostres personatges.
Expliqueu-me la història de Messi Bovary.
Bueno, está inspirada en la obra literaria de Madame Bovary.
Supongo que es una obra universal, ampliamente conocida.
Lo que pasa que la obra se desarrolla en la última hora, digamos, de vida de Messi Bovary.
D'ahir que el protagonista es Messi Bovary y el título es Messi Bovary,
porque se desarrolla en la última hora de vida de él, que es el final de la obra.
Per tant, explica'ns una mica el sentiment que ens ha de deixar una obra intensa.
Sí, és una obra con mucho sentimiento, donde Carlos, es el protagonista,
expresa toda su frustración que tenía para con su mujer, para hacerla feliz.
que no lo consigue y también este sentimiento, aflora por fin en él toda una serie de sentimientos
que durante la obra ha sido incapaz de mostrar hacia su mujer, ya sea de odio, ya sea de amor.
Y trata de, en este momento, al final de su vida, de expresarlos todos.
Posem-nos en situació.
Madame Bovary representa que és una dona, estem parlant de mitjans del segle XIX,
una dona infelicament casada, l'han anomenat el Quixot femení.
Sí.
Així l'anomenen, no?
Sí, bueno.
Que busca una mica la sortida.
Sí, lo del Quixote está bien el símil este, porque como Quixote,
bueno, con todas las obras de caballería que iba leyendo, pues se trastocó su mente.
En Emma, Emma se llama, se llama Madame Bovary, es Emma,
ella también un poco le pasa lo mismo, porque lee muchas novelas románticas
y entonces quiere tratar su vida, su vida, como si fuera una novela romántica,
llena de pasión, de aventura, y todo esto no lo consigue en su vida real
y ahí su frustración.
El personatge, però, de Charles, del marit de l'apotecari,
també surt a la novela, Madame Bovary, a vegades com a contrapunt, no?
Sí, sí.
O sigui, no és que l'hagis inventat, sinó que és algú que també està present a la novel·la de Flaubert.
Sí, efectivamente.
Efectivamente.
En la novela de Madame Bovary empieza la historia con él
y acaba con él, també.
Molt bé.
A partir d'aquí, has sigut...
Dime, dime.
No, digo, lo que hemos introducido en esta obra como novedad
és el personatge de la hija.
En la novela, la hija, la hija és una niña.
És una niña.
Aquí, lo que hemos hecho és un salto en el tiempo
i hem representat a la hija ja de major.
y entonces en el escenario hay dos personajes en tiempos diferentes.
Clar, ara us ho anava a dir, jo veig molta actriu en aquesta obra, eh?
De fet, què sou?
Quatre actrius?
Pot ser?
I l'Antonio.
Sí?
Actrius, ballarines.
Sí, sí.
Vaja, quins papers interpreteu?
A veure.
Maria, perdona, digues.
En realitat, el que...
Personatge, personatge,
només existe un,
que és el personatge de la hija, Berta,
i després són tota una sèrie de sensacions,
sentiments que podem transmetir
amb tot el que és la part del baile.
O sigui, personatge, si pudiéramos dir,
hi haurien dos, el de Carlos i el de Berta, la hija.
El marit i la filla.
I després, Anna,
què feu?
Diguem-ne que nosaltres, d'alguna manera,
som la representació de tota aquesta sèrie de sensacions,
sentiments que una mica recorden a la protagonista de la novel·la original,
que pot anar des de la ràbia en un moment determinat,
a l'enamorament en un altre moment...
Llavors, d'alguna manera, el públic es pot sentir portat,
com si diguéssim, a veure el silenci del personatge,
que no hi és, amb totes les sensacions que els altres personatges estan parlant.
Antonio, hi ha una part de text, amb tot plegat.
Sí, sí.
O sigui, la part de text hi és, eh?
Quin percentatge diries, Pep, que t'hem sentit poc,
quin percentatge diries que ocupa, dins de tota l'obra,
la part de text, la part de dansa i la part de vídeo?
Com es distribueix?
Ho dic perquè a algú li pot fer certa mandra,
anar a veure una obra que està molt coreografiada, per exemple.
No, jo primer vull dir una cosa,
que no es pensi la gent que això és una obra costumbrista,
costumbrista, encara que estigui basada i el guion sigui inspirada
en una obra d'època, la manera de fer-ho és radicalment contemporània.
Ho estem veient, ho estem veient.
Les músiques escollides, el treball de dansa,
com el treball d'interpretació i la manera de fer,
i de la manera d'estar damunt de l'escenari,
i dels vídeos i tot, és radicalment contemporània.
Ho diria perquè, i es veu també amb això, per exemple.
Madame Bovary no està, però està tot el rato,
perquè està una mica per damunt, volant per damunt de l'obra,
encarnada, hi ha moments que la filla,
que això ho ha explicat l'Antonio,
que a l'obra és una filla petita
i es traspassa a una nena d'uns 20 i escaig,
bueno, una dona ja d'uns 20 i escaig anys,
però hi ha moments que no sabem molt bé
qui parla, qui deixa, o parlen els dos.
O sigui, una mica l'espectador també haurà d'introduir-se
en aquest món, de dir, bueno, ara qui és aquest personatge
i quines veus, quines dos veus o quina veu està parlant.
Jo crec que està una mica de la gràcia de l'Antonio
a fer el guion, que és un guion difícil,
exigent per al públic,
però crec que si s'arriba a entrar dintre de l'obra,
gaudiran, perquè demana una mica d'esforç,
però com és ara l'art contemporani,
els coreografis tot són també radicalment contemporànies,
amb la qual cosa penso que el públic
haurà d'estar a la guai,
però crec que valdrà la pena aquest esforç
perquè després arriba, encara que costi.
Una obra de sensacions, ho estic veient,
en què, en fi, no és que hi hagi ben bé una història
del que comença i acaba,
sinó que són tot un seguit de sensacions
en què aquí les disciplines diferents artístiques
estan posades al servei de fer sentir això.
Explica'm una miqueta la part de vídeo,
del que és el tema audiovisual, com ha anat.
Bé, no, el vídeo és bastant senzill,
és a dir, era una projecció al començament,
que és una mica l'encarnació de Madame Bovary,
i després al final, com que tots sabem que l'obra,
ella es suïcida prenent-se arsènic,
una mica una recreació,
però una recreació també molt contemporània
i molt d'allò del moment final,
l'escena final, el vídeo que més pesa és el final,
amb la qual l'escena final,
amb la qual se recrea,
amb la mort, per dir-ho d'alguna manera,
o amb la protagonista,
i el protagonista, les últimes reflexions que fa ell
de quina ha sigut la seva vida
i els problemes que han tingut.
I això s'acompanya amb la part aquesta del vídeo,
que és un bé a ser,
però no m'agradaria tampoc explicar-ho,
perquè vull que la gent s'en tingui,
s'en doni a compte una mica
de què hi ha darrere d'aquell vídeo.
Però, Antonio, pel que esteu explicant,
es diu Messie Bovary
i sembla que dones veu
a les sensacions d'un personatge,
doncs això, no tan principal a la novel·la,
però en realitat,
Madame Bovary continua sent molt protagonista.
Siempre, siempre, siempre.
Lo fuerte de esta obra literaria
es que hagan la versión que hagan
y la forma,
porque se podrían hacer
no solamente una obra
donde el protagonista fuera Carlos,
como en este caso,
podían ser que el protagonista
fuera alguno de sus amantes
o alguno de los personajes del pueblo,
pero es tan potente
el peso de Madame Bovary
que es que te lleva,
te lleva,
te lleva a que siempre esté presente.
Es un personaje,
curiosamente,
muy fuerte.
Anna Maria,
ja per anar acabant l'entrevista,
que no us he deixat parlar gaire,
expliqueu-me,
o digueu-me cadascuna,
un moment de l'obra
que per vosaltres sigui especial,
que en què sortiu vosaltres o no,
però un moment que sigui allò intens.
Home, jo crec que,
abans de dir aquest moment,
crec que és important això
que s'acaba de dir,
perquè nosaltres de cara
a l'hora de coreografia
ens hem trobat
amb una dona antiga,
però una dona molt actual,
amb una sèrie de sensacions
que són sensacions actuals,
amb un marc clarament contemporani,
llavors crec que això és important.
Home, jo crec que un moment
en què a mi personalment
m'agrada molt
el moment en què estem les quatre,
perquè la Maria també balla,
i hi ha un moment molt maco
en què en texta i dansa
s'uneixen,
i jo crec que per mi
és el moment,
un dels moments més intensos, no?
Val, el moment en què esteu les quatre.
Sí.
Ballant, també et fa ballar, Maria, doncs.
Sí, també ballo, també ballo.
Quin seria el teu moment?
Pues yo creo que no podría quedarme
con ninguno,
exclusivamente en concreto,
porque creo que
Berta tiene una evolución
tan fuerte,
y es un personaje tan fuerte,
que quedarse con un solo momento
sería despreciar a los otros
y no creo que fuera capaz.
Creo que todavía le tengo mucho cariño
y no sería capaz.
Creo que
todo el completo.
Doncs ja ho sabeu,
a més si a Bovary
que arribarà,
a Madame Bovary,
per dir flotant,
arribarà divendres
a dos quarts de deu
al Teatre Metropol.
Suposo que és el començament
per a Tenor Teatre
de tot un seguit de projectes, no?
Sí.
Així ho esperem.
Sí, sí.
Esperemos que este sea el principio
y continuemos.
Sobretot a mí me gustaría
la línea que he dicho antes,
no hacer solamente
Teatro de texto,
sino esta combinación
entre diferentes disciplinas.
Me parece siempre interesante
y creo que
no tiene que estar
separado.
I està bo que trobeu aquí a Tarragona
professionals
d'aquestes diferents disciplines.
Ha sigut fàcil?
Bueno.
Us ha quedat tot maco.
Doncs avui us hem presentat
a Tenor Teatre.
No tenim més temps,
ho deixem aquí.
Hem conegut el director
Antonio Marzo,
la director artística
el Pep Anton Klua,
la ballarina Anna Sempera
i l'actriu Maria Comas.
Bécie Bovary,
divendres al Teatre Metropol
o dos quarts de deu.
Moltíssimes gràcies per venir.
A vosaltres.
Moltes gràcies.