Fins demà!
Doncs us parlem d'un concert d'aquest diumenge al Teatre de Tarragona,
un concert molt especial, l'espectacle La Banda del Segle XX al XXI.
És un concert amb la banda sinfònica de l'Unió Musical de Tarragona,
la banda sinfònica de Reus, el cor de la URB de la Rubiré Brigilí
i el cor verge del Camí de Cambrils.
És un concert, com ho s'ellem, espectacular,
que hi haurà de més de 300 músics de la nostra demarcació al escenari,
que servirà de més a més de cluenda de les activitats formatives que han fet darrerament.
En volem parlar d'aquesta hora del matí, volem convidar a anar-hi a aquest concert
amb el director de la Banda Unió Musical, amb l'Òscar Miquel Lozada,
que ens acompanya a aquests estudis.
Òscar Miquel, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Tot a punt ja per diumenge a les 7 de la tarda,
la banda del segle XX al XXI, no?
Exacte, diumenge a les 7.
300 músics a l'escenari, no?
Això, home, doni-do, no?
És a dir que el teatre és gran, ja ho sabem, l'escenari és gran,
l'aforament també, no? Però, doni-do, 300 músics?
Sí, bàsicament, un concert que és excepcional per diferents motius.
Un és pel número de músics que hi haurà dalt de l'escenari,
que són, a més, diferents músics de la demarcació,
ja hem dit, ja has comentat-ho, de la banda de Tarragona,
la banda de Reus i els cors de Cambrils i de la Rovira de Virgili.
I bé, és un concert espectacular pel número de músics que participen.
També per les obres que toquem, hem buscat un repertori que ja ho diu el títol,
la banda del segle XX al segle XXI.
La nostra pretensió a l'hora de programar aquest concert
ha sigut fer una mirada a l'evolució que ha sofert la banda
des de principis del segle XX, finals del segle XIX
i a l'actualitat, realment, què és el que s'està escrivint per a banda.
I una mica aquest concert mostra això.
Hi haurà una part del repertori que tocarem,
que és una gran sinfonia, que és la primera gran sinfonia
que s'escriu per a banda de música, el 1840,
que l'escriu Berlioz, que és la sinfonia fúnebre,
que és molt espectacular.
Ella l'escriu per a una gran banda de música.
Una mica la seva idea de concert, ja era la que fem nosaltres aquí.
Ell escriu per a... volia una banda molt gran de doncers músics,
una cosa així, i un gran cor.
I una mica, nosaltres reproduïm aquí a Tarragona,
la primera, la idea original de Berlioz.
Ell va escriure aquesta obra dedicada per al desè aniversari
de la revolució del juliol del 1830.
I va haver l'enterrament de tots els que van morir a la plaça de la Bastilla.
Doncs ell li encarreguen fer aquesta obra
per a celebrar aquest desè aniversari de la revolució.
I una mica la seva intenció era utilitzar la banda
com a primera eina per a poder rebre un homenatge a les víctimes.
I bé, nosaltres el que fem és això, agafar aquesta idea de Berlioz,
d'un macroescenari, un macroconcert, macrosinfonia,
i li posem tota la gent que realment la seva idea tenia.
Per això és aquesta espectacularitat del concert.
Seguint el repertori, també, després,
agafem una altra peça molt important dins de la banda de música,
que és de l'autor de Gustav Holtz.
Gustav Holtz és un autor anglès que a principis del segle XX
és un dels primers que, una mica cansat ja de la dinàmica
que s'anava seguint a l'orquestra,
ell veu en la banda de música un nou projecte,
una nova forma de composar, un nou grup instrumental
per a poder composar música sinfònica.
I aquesta és la primera peça que ell escriu per a banda de música,
que és la Fair Suite.
I és una peça també molt important
dins del repertori bandístic de principis del segle XX
perquè es marca com un gran compositor, Gustav Holtz,
un compositor molt reconegut per les seues obres sinfòniques,
per a l'orquestra sinfònica.
Agafa aquesta formació de banda de música
i li dona la importància sinfònica que realment se mereix.
I això seria una de les dues parts del concert.
Aquesta part probablement és la part més espectacular
és quan estarem tots els músics damunt de l'escenari.
Estarem dirigits pel mestre venezolà Jesús Ignacio Perazzo,
que ara explicaré també una mica l'altra part del concert,
l'excepcionalitat d'aquest concert.
I l'altra part del concert, estarem les dues bandes per separat,
primer la banda sinfònica de Reus
i després la banda Unió Musical de Tarragona,
que el repertori que hem escollit és música la més actual
que s'està escrivint ara, d'un compositor holandès que és Johan Demeck,
que és un compositor que la majoria de la seva obra l'escriu per a banda de música.
I realment el que fa és buscar tot l'ampli ventall de colors que té la banda de música,
totes les possibilitats, el públic ja ho podrà veure,
com utilitza diferents elements no habituals fins i tot,
com per exemple poden ser botelles,
això ja ho veurà, hi ha una peça que es diu Extreme Makeover,
hi ha botelles de cervesa afinades,
i hi ha samplers utilitzats diferents,
totes les noves tecnologies aplicades a la sonoritat de la banda,
i per tant...
Perdona, com s'afina una ampolla de cervesa?
S'afina, depenent la quantitat d'aigua que té,
pot anar produint les diferents notes,
també és un treball bastant interessant...
Friu, és que és bufant-les o tocant-les?
Bufant-les.
Bufant les ampolles,
igual que típic que suposo que haurà fet tothom
en la botella de cervesa o en la botella de refresc,
de bufar-la i que sona,
però així en les diferents altures hi ha un moment
en el qual utilitza aquest recurs una mica extra instrumental,
que realment l'instrument és tot allò que sona,
per què no una botella de cervesa?
Aquesta serà la...
Això és la primera part, no?
Sí, exactament.
La primera part...
Començarem en la banda de Reus,
que tocarà en aquesta peça de Johan de Meig,
l'Estrema i Cover,
després continuarem la banda,
la Unió Musical de Tarragona,
que tocarem una altra peça també de Johan de Meig,
que és la seva última sinfonia,
dedicada al planeta Terra,
que també té una mica les dues peces
que toquem tant la banda de Reus
com la banda de Tarragona,
té una mica relació en l'altra part que t'he explicat,
la part més clàssica,
perquè Johan de Meig el que fa,
tant a les dues peces,
tant a l'Estrema y Cover com a la sinfonia,
agafa com a referent grans compositors clàssics.
En el cas de l'Estrema y Cover,
ella agafa Tchaikovsky,
agafa tota música de Tchaikovsky
i el que va fent és un extrem makeover,
en anglès seria una transformació extrema
de la seva música
fins a convertir-la en un material completament nou.
I en el nostre cas,
en el cas de la banda Unió Musical de Tarragona,
la sinfonia de Johan de Meig,
la seva sinfonia,
el que fa la seva pretensió
és completar una obra anterior
de Gustav Halls,
que es diu Els planetes,
Gustav Halls a l'obra d'aquestes planetes,
el que fa és descriure tots els planetes
del sistema solar menys la Terra.
I una mica la idea de Johan de Meig
és, per arretre el homenatge a Gustav Halls,
és completar la seva obra,
completar-la ficant la Terra.
I una altra sinfonia que toquem
és Planeta Terra,
que seria una mica el planeta
que li faltava a Gustav Halls.
Tot en material d'ell
es basa en l'últim moviment
dels planetes de Gustav Halls,
agafa una cèl·lula harmònica
d'aquella peça
i a partir d'aquí crea una gran sinfonia
escrita per a banda.
Com som aquesta peça, la Terra?
Realment, ell ens transportarà,
que per això també utilitza
les noves tecnologies,
utilitza samplers per introduir-nos
com si estiguessin dins del mig de l'univers.
I l'espectador podrà,
a través d'uns samplers,
introduir-se dins de l'univers
en un Big Band,
sentiran, notaran com passen els planetes
al seu costat
fins que apareix la Terra,
que és que realment
quan comença a sonar la banda de música,
després del sampler
que estem passejant pel mig de l'espai,
comença a sonar la banda de música
i aquí és quan ell ens descriu la Terra,
la seva visió del que per a ell
és el planeta Terra.
Per això són un espectacular concert,
el d'aquest diumenge
i tot plegat a fruit d'un procés de formació
amb un personatge,
el Jesús Ignacio Pérez Perrazo,
que ha vingut a Tarragona aquesta setmana.
Exacte.
Què us ha imprès?
Què us ha transmès aquest mestre?
Sí, aquesta és l'altra part
del per què aquest concert és tan extraordinari.
La primera part és la part musical
que, com he dit, és molt important
per tot el repertori que toquem,
per la quantitat de gent que hi haurà a l'escenari,
però hi ha una altra part molt important
que és la part, una part que m'ha servit formativa
tant a nivell musical però també com a persones.
Ens ha vingut a visitar el mestre Jesús Ignacio Pérez
és un mestre venezolà
i forma part del que es coneix com el Sistema.
El Sistema és una red nacional venezolana
més que escoles de música, d'orquestres juvenils
i una mica és un moviment que va sorgir
farà uns 30 anys, una cosa així a Venezuela
per a reivindicar una mica el paper de la música
com pot, la seva funció social.
Una mica la idea del sistema
és exportar la música.
Primer van començar en orquestres sinfòniques,
després ho van fent cors,
ara ho estan fent també en banda de música.
El que fan és anar als barris més pobres
o a qualsevol dels barris i implantar una orquestra
i així tota la gent jove,
sabem que Venezuela és un país que hi ha moltes desigualtats socials
i sobretot les classes més desafavorides
tenen un espai, tenen una orquestra,
aprenen la disciplina, aprenen el companyerisme
i a través de la música poden reintegrar a tota aquesta gent,
sobretot a la joventut, que és el futur,
els poden reintegrar a la societat.
Realment aquest moviment del sistema
és molt important a nivell mundial,
realment ha aconseguit èxits espectaculars,
hi ha gran quantitat de músics
a nivell internacional, reconeguts internacionalment,
per exemple el director Gustavo Dudamel,
que és un dels més importants que hi ha en l'actualitat,
va sortir del sistema,
però moltíssims altres.
I una mica el mestre Perazzo que ha estat estos dies
va fer este dilluns passat una conferència,
em va estar explicant com funcionava,
quins van ser els seus inicis,
uns inicis bastant complicats,
però que a base d'esforç i a base de lluita
han aconseguit treure tots aquests resultats magnífics.
I bàsicament el seu ensenyament ha sigut això,
que a través de l'esforç dona igual al país les circumstàncies,
que a nosaltres ara ens va molt bé també,
estem una mica de circumstàncies una mica complicades aquí a Europa,
pel tot el tema de la crisi,
però ell ens valorava que primer fem una cosa molt important,
que és fer música en tots els valors que comporta de companyerisme.
Fer música no la fas tu individualment,
o una banda de música que en són 80,
si no existeix aquest valor del companyerisme,
de l'esforç, és impossible.
I per tant, aquí ens han insistit moltíssim,
el fet de poder utilitzar la banda de música
com una eina social,
com una eina per a la ciutadania de Tarragona
o de la demarcació,
per a poder crear tots aquests vincles
i també aprendre tots aquests valors
que ens porta la banda de música,
a part de tots els valors musicals i culturals tan importants,
però una mica decant-se pels valors socials,
allò que implica formar part d'una banda de música.
Ell dirixirà, no?, una de les peces, no?
Sí, exacte.
La seva idea, quan va vindre, vam estar en contacte amb ell,
la seva idea era agafar,
la seva proposta va ser les dues peces que he explicat al principi,
tant la de Gustav Holtz com la de Berlioz.
Volia fer una mica d'homenatge a les primeres bandes de música.
Evidentment, ell és un gran enamorat de la formació,
en sí, de la banda de música,
igual que ho soc jo.
creem molt en aquest projecte, en aquest tipus de conjunt orquestral,
que és la banda de música,
i el que volia fer era una mica retro-homenatge
a dues de les grans figures de la banda de música,
com és Berlioz i Gustav Holtz.
Així ell també dirigirà les dues bandes
i realment el que farà és la part conjunta,
quan toquen les dues bandes,
la peça de Gustav Holtz i la gran sinfonia d'Hector Berlioz.
Són les 10 i 3 minuts.
Seguim parlant d'aquest concert, d'aquest espectacle,
la banda del segle XX al XXI,
amb 300 músics a l'escenari aquest diumenge,
a les 7 de la tarda, al Teatre Tarragona.
N'estàvem parlant, hem fet una mica de pròrroga,
perquè hem vist que el tema s'ho val,
i a més a més tenim una entrada doble per regalar-vos,
amb algú de vosaltres, el primer que ens truqui,
ara mateix, el 977-24-4767,
977-24-4767, aquest entrada doble per anar diumenge
al Teatre Tarragona, a veure aquest gran concert,
amb 300 músics a l'escenari,
i amb aquesta singularitat també.
Estem parlant amb el director de la Banda Unió Musical,
que per cert, està en l'aniversari que en guanya 20 anys,
a dues dècades històries, amb l'Òscar Miguel Lozada.
Notarem una essència especial, no?,
en cadascun dels concerts que vindran, Òscar?
Exacte, sí, per a nosaltres és el 20è aniversari
i durant tot aquest any anirem seguint la rutina habitual
de concerts, que n'hi fem bastants,
i intentarem això, donar-li un toc especial
a cada un dels concerts.
Ja vam començar aquest mes de gener,
que vam participar en un cicle de bandes,
en l'emposta de Banda a Banda,
hem participat molt activament en tota la Setmana Santa,
en processons, també vam fer un concert de Setmana Santa,
i, evidentment, ara en aquest concert extraordinari,
en la visita del mestre Perazzo,
i bé, durant tot l'any,
tots els concerts que farem al Festival d'Estiu de Tarragona,
a Sant Magí, a Santa Tecla,
els intentarem donar un toc especial
per a poder celebrar aquest 20è aniversari.
Plantegeu, no sé, alguna estrena,
l'estrena de la peça dels 20 anys, o...?
Bé, ja veurem, estem...
Dansa, no?
Exacte, sí, sí.
Sí, de cara a Santa Tecla tenim previst fer una exposició
d'estos 20 anys al Teatre Metropol,
i veu una mica per a què la gent pugui veure
durant estos 20 anys quina és la nostra tasca,
quines han sigut les nostres activitats
que hem anat fent durant estos 20 anys.
Jo sé segur, Òscar, que en aquestes dues dècades
teniu molts seguidors, allò, habituals,
de la Banda Unió Musical.
Potser el que ha trucat, que vol les entrades,
que els podem regalar aquesta entrada doble
per anar a dimensió al concert,
és un d'aquests seguidors, o seguidora,
habitual de la Banda Unió Musical.
Hola, bon dia.
Sí.
El teu nom?
Rosent Reu.
Rosent Reu, què tal?
Com estem?
Doncs mira, soc bastant seguidora, eh,
dels concerts de les bandes,
de la Banda Unió Musical,
acostumen els a veure bastant.
Sí, sí.
Ja ens ha escoltat abans del que ens explicava l'Òscar,
no?, d'aquest concert de diumenge.
Sí, sí.
A més, ja ho vaig llegir amb el llibret que hi ha
d'allò de l'escena, diguéssim,
del Teatre Metropòli, del Teatre Tarragona,
i vaig pensar,
dic, és molt interessant.
Sí, sí, té de ser, vaja.
Doncs mira, tenim aquí l'Òscar,
el director, que si vol,
li pot explicar allò,
una pinçallada del que veurà,
o del més espectacular, eh,
del que veurà diumenge,
i a més el Teatre Tarragona, eh, amb aquesta...
Sí, clar, és un gran teatre,
un gran escenari,
i, bé, clar, són 300 persones
que estaran dalt de l'escenari,
i una mica la idea d'aquest concert,
de la seva espectacularitat,
de poder escoltar quatre obres
que s'escoltaran de gran dimensió,
dues obres de principis de segle XX
i dues obres de principis de segle XXI,
per tant, la gent tindrà l'oportunitat
de veure com quins van ser realment
els inèixis sinfònics de la banda de música
i com l'evolució de tot el segle XX
ens ha portat a l'actualitat,
incorporant hasta les noves tecnologies
a la sonoritat de la banda.
Vostè, Roser,
ha bufat mai una ampolla per fer música, o no?
A veure, això ho vaig veure una vegada
aquí a l'auditori...
No, jo no,
però ho vaig veure que ho feien
els de la banda Unió Musical,
amb algú amb botelles de cervesa buides.
Sí, sí.
No sé si era aquest any passat,
aquí a l'auditori del Camp de Mart,
però va ser molt maco
i per cert n'hi havia gaire gent
i vaig pensar que la gent no acudeix
a vegades a la cultura de les bandes.
Bueno, això és molt important,
la gent a veure si respon.
Clar.
Realment, la cultura és una de les formes
que tenim d'evolucionar la societat.
Evidentment, com deia abans,
estem en una època una mica de crisi,
però el que sigui no podem perdre mai
i aleshores perdrem recursos econòmics,
però la cultura realment és la base,
ens demostra què som i què volem arribar a ser.
Per tant, demano a tothom que ens apoyi al màxim,
que vingui a escoltar-nos,
que realment val molt la pena.
Sí, clar que sí.
Jo també m'ho apoio.
Vostè segur que hi serà.
Escolti'm, no pengi que li agafarem el telèfon,
que li direm com fer-ho per aconseguir la...
Entrar a doble.
Ja té clar amb qui a mirar, o no, Roser?
Sí, sí.
Ja està.
Bon cap de setmana.
Igualment, gràcies.
Deu dir-ne.
Doncs això, la Roser que s'emporta,
la Roser Andreu s'emporta a aquesta entrada doble
per anar diumenge a aquest concert de la banda del segle XX al XXI
i com ens deia el director de la banda Unimusical,
que en guany estan d'aniversari,
doncs això, veurem moments molt especials de la banda
i fent també categoria d'Òscar,
la gent que visqui la música de banda,
que la visqui, no?
Exacte.
La banda de música és una cosa que la ciutat viu molt
perquè realment la banda...
Tenim estes dos vessants,
que una és la vessant sinfònica,
que són tots els concerts,
però també tenim la vessant de carrer,
la vessant de música,
quan sortim al carrer a les festes del poble de Tarragona,
és una ciutat molt de festa al carrer,
agrada molt a Santa Tegra,
sempre esteu al carrer sortint en mil coses
i evidentment la banda sempre estem allí
i per tant aquesta complicitat en la ciutat ja la tenim
i ara el que volem és,
a través de la complicitat de la gent del carrer,
també portar-los als teatres,
als grans teatres que tenim aquí a Tarragona
per passar de la vessant més popular,
més tradicional,
passar de la vessant més sinfònica,
també una forma d'introduir la gent
a acostumar-se als teatres,
a escoltar música,
a veure cultura en si,
a consumir cultura.
Ja he pogut assajar, imagino que sí,
el Teatre Tarragona?
Sí, quan vam fer la inauguració,
el que passa és que em porten una programació molt gran
i van una mica apretats de feina,
aquest cap de setmana sí que el tindrem per a n'altres
i vam poder disfrutar-lo el dia de la inauguració,
va ser un petit tast
i ara tenim moltes ganes realment
de poder estar allí a aquest gran auditori.
Suposo que no estareu al Fussar?
No, no, serà a l'escenari, clar,
realment són 300 persones
i necessitarem tota l'amplitud de l'escenari
per a poder cabre.
Diuen que l'acústica és molt bona,
l'acústica del teatre.
Sí, el primer tast que vam fer,
de moment, parecia,
donava molt bones expectatives,
esperem que així sigui.
Doncs recordeu,
serà aquest diumenge,
aquest concert,
la banda del segle XX al XXI,
amb 300 músics a l'escenari,
i a les 7 de la tarda,
Teatre Tarragona,
una cita inaudible,
un parell d'hores, no?,
de durada, si més no,
7, 8, 9, no?,
fins a...
Sí, està a l'hora de sopar.
Això, eh?,
és a dir,
la manera de fer un bon tast cultural
abans d'anar a sopar aquest diumenge,
doncs amb aquestes diferents bandes,
la Sinfònica de la Unió Musical de Tarragona,
la banda Sinfònica de Reus,
el cor de la Rovira Virgili
i també el cor verge del Camí de Cambrils.
Òscar, no sé si vols afegir alguna cosa més,
però vaja.
Bueno, com que em dic,
convidar tothom a poder participar en este concert
i bé,
i a seguir la banda de música
que ja ens trobaran
durant totes les activitats culturals de Tarragona.
I si no, doncs a Santa Tecla
amb aquesta exposició dels 20 anys,
el 20 aniversari de la banda Unió Musical de Tarragona.
Òscar, Miquel Lossada,
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé diumenge.
Molt bé, moltes gràcies.