El monolit restaurat dedicat a Santiago Rosseñol
ja torna a ser a la muntanya de l'Oliva.
Ahir es feia un acte molt emotiu de col·locació normalment d'aquest monolit
que s'ha de restaurar, com dèiem, una recuperació que ha estat possible
gràcies a l'associació de veïns d'aquesta zona de la ciutat de l'Oliva
i que va ser també un homenatge que la coral L'Àncora va fer a Rosseñol
l'any 1928, és a dir, que ja en fa uns quants d'aquest homenatge.
Avui en volem parlar amb integrants d'altres entitats.
D'una banda saludem el Joan B.A., és el president de la coral L'Àncora.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Bé, acostem una mica el micròfon, si no els sentirem aquesta veu de coral.
Bon dia.
I en Pere Manel Llorenç, que és de l'associació de veïns de l'Oliva.
Pere, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia tinguin.
Per cert, com va anar ahir l'acte? Perquè hem vist avui algunes fotografies,
perquè va haver-hi actuació de la coral, vau oferir diferents peces,
i era d'alcalde, i era fets ballesteros, en fi, altres integrants d'associacions.
Com va anar?
Bé, bé, va ser un acte molt emotiu i no ens va acompanyar gaire el temps,
vam haver de suportar una mica de pluja,
però bé, bé, va ser un acte emotiu pel senzella raó de recuperar un padró
que des de l'any 29-28 que estava allí.
i l'acte, en general, va ser un acte molt emotiu, molt bonic.
I quin és el vincle de Rossinyol amb la coral, amb la coral, amb l'Àncora?
Bé, l'Àncora va ser mitjançant el seu gran amic, que era Josep Ixar.
I Josep Ixar era un fan, bueno, un entusiasta del cos de l'Àncora en aquell temps, no?
I va presentar Santiago Rossinyol.
I llavors l'Àncora ja va tindre una sèrie de relació amb l'escriptor
i al final vam fer Soci d'Honor i vam fer aquest padró
que avui dia torna a estar a l'Oliva.
Era recordant, això era l'any 1928,
és a dir, que si ahir plovia, no?, ja ha plogut encara molt més, no?,
des de llavors.
Arriba un moment que aquest monòlit, aquesta peça,
Pere, es decidís treure d'allà, no?
Sí, bé, en realitat el que succeeix és que l'any 2006
vam voler fer una recerca del monòlit
perquè el 2006 era l'any de Rossinyol,
que va ser des del 13 de juny del 2006
hasta el 13 de juny del 2007,
que es commemorava els 75 anys de la seva mort.
I llavors aquest esdeveniment el va comunicar la nostra associació
i va dir, escolteu, que se celebra l'any de Rossinyol,
seria qüestió de buscar el monòlit
perquè no hi ha cap associació ni res d'aquí a Tarragona
que faci alguna cosa,
perquè havien fet conferències i exposicions a Sitges i Barcelona.
Llavors vam començar la recerca, però in situ,
o sigui, buscant aviam a terra mateix el monòlit, el monòlit.
Bé, vam trobar un muro original,
no d'aquella època, sinó dels anys 80,
perquè la carretera s'havia asfaltat de nou
i s'havia repujat al terra.
I vam trobar el muret, però el monòlit no.
Bé, aleshores vam pensar, escolta, si no el trobem,
potser que ho preguntem al senyor Bea,
que és el president del Coro L'Àncora, i així ho vam fer.
I ens va dir que es havia tret en una època
que hi havia potser persones que no els agradava allò,
que tenien por que s'hagués perdut,
però en principi el tenien ell.
Però què va passar?
Doncs que les obres que es van fer a la cooperativa obrera,
la pedra no es va trobar.
Després d'això vam donar part al Museu d'Història,
i al Museu d'Història potser vam decidir
esperarem un temps prudent que pugui sortir aquesta pedra,
i si no pensarem en fer una recopilació,
o sigui, fer-ne una còpia.
I han passat uns anys, han passat uns anys,
i no fa gaires anys, potser mig any o una cosa així,
ha reparegut, el tornem a tindre entre nosaltres,
i això és el més important,
que Santiago Rosselló ha retornat a l'Oliva.
I és l'original, eh?
Exactament, sí, sí, sí.
S'ha netejat, el Museu d'Història ha tingut molta cura,
hem recuperat-la, i en fi, molt bé, ha quedat molt bé.
On estava?
Al mateix lloc, al mateix lloc.
Sí, sí, al mateix lloc.
No, no, no, de pericó, on estava, que no es trobava?
Això té una petita història, no?
Aquest pedró, que no és més que monolet, és un pedró,
va estar molts anys a l'Oliva, i va quedar soterrat,
i vam perdre la pista d'ell.
I un any, que vam anar als de la coral a veure si el trobàvem,
perquè hi havia el pedró i un llore, el llore va desaparèixer.
I llavors, buscant, el vam rescatar, el vam treure d'allí.
I llavors, en època de l'alcalde, del senyor Requesens,
es va tornar a col·locar el pedró amb un altre llorer,
i després d'un temps que, desgraciadament, a Tarragona,
com a tot arreu hi ha una sèrie d'actes vandàlics,
doncs ens el vam pintar, i llavors el vam treure per conservar-lo.
Llavors es va muntar una fira d'entitats,
a la Rambla, i aquest pedró hi va estar present.
Després el va guardar la família Soler,
i pràcticament hi van perdre una mica,
perquè el Ramon Soler, en Pau Descansi,
el tenia dins d'un magatzem, en aquell magatzem van fer noves,
es va pensar que s'havia perdut,
i no, afortunadament la família Soler el havia guardat.
I ara és quan l'han tornat a entregar,
i ja s'ha posat de manera definitiva allà a l'Oliva,
gràcies a les gestions del senyor Llorenç
i de tota la junta directiva.
És a dir, que allò és el lloc on havia estat originalment.
Exactament, sí, sí, sí.
Teniu pensat, o ho heu previst,
perquè també ho parlàveu ahir,
de fer periòdicament alguna activitat d'homenatge?
Sí, sí, sí.
El senyor Paco Inglada, president de la nostra associació,
doncs va dir que això no tenia que quedar així,
que progressivament cada 11 de novembre
es pogués fer alguna cosa,
inclús lectures al vespre de Santiago Rossinyol,
com no, les sardanes que es van fer ahir,
cosa inèdita a l'Oliva,
doncs en honor a aquest pedró que es va tornar a col·locar ahir.
Seria una bona cosa per a l'Oliva i per tot Tarragona.
Com ho valoreu, això, des de la Coral, Joan?
Com anem a nosaltres, molt positivament,
perquè és una part de la història d'una entitat
que per un milió i senzilla que és
arribarem als 154 anys seguits,
i no entre romputs ni a la Guerra Civil
va poder amb el Cor L'Àncora.
I nosaltres, en fi, és un cor de gent aficionada
que ho fem tot i donem tot el que podem,
però que també tenim amb la Silvia Virgili
una gran directora,
que és la que ens ha posat en primer pla, pràcticament.
I això de recuperar el pedró
és important dintre de la història.
Ara fa poc vam cedir tot el fons documental
a l'arxiu municipal
perquè tothom, perquè pensem
que un arxiu ha d'estar al servei del ciutadà,
no amagat amb col·leccions particulars i tot això,
perquè llavors no pots saber que tu la història de la teva ciutat,
si els arxius estan amagats
o són arxius privats.
Llavors vam entendre que l'Àncora
tothom té dret a qui ho vulgui consultar
i afortunadament està a l'arxiu municipal
molt ben col·locat, molt ben documentat,
en fi, que tothom i nosaltres,
el pedró, per nosaltres ha sigut
una alegria tornar,
que torni al lloc on ha d'estar.
A més a més,
quan se va fer l'homenatge a Rossinyol,
se li va entregar un banderí i un diploma
que està al Museu Cau Ferrat de Sitges,
perquè és el museu de Santiago Rossinyol,
que és molt interessant de visitar,
i allí amb un raconet hi ha el banderí
i també hi ha el diploma que se li va donar en el seu temps,
que va ser gràcies a l'amistat amb Josep Ixar.
A través de la Coral, a través de la Coral d'Àncora,
és a dir, que sempre hi ha hagut aquest vincle molt estret.
Sí, perquè sap recet,
el dia que es va inaugurar el pedró,
va sortir en comitiva a les 3 de la tarda
des de la cooperativa al coro,
van anar a la tomba perquè Ixar ja era mort,
van cantar el pàtre nostre del mestre Benages,
que el va fer expressament per l'Àncora
i que s'ha cantat durant molts anys per Sant Magí,
i que ara el volem tornar a recuperar,
i després es va anar a l'Oliveix,
va posar el pedró i se li va fer l'homenatge a Santiago Rossinyol.
Quina peça ho ha de tornar a recuperar?
El pàtre nostre de Casamillatí,
del mestre Benages,
que el va fer expressament per l'Àncora,
i que durant més de 100 anys
s'ha cantat la diada de Sant Magí.
Sant Magí, el cor a l'Àncora,
sempre puja al portal del carro,
canta el pàtre nostre, els gojos,
i un parell de peces més.
I això ho portem fent fa més de 100 anys.
A més a més,
que portem quasi 50 anys
també organitzant el concert de Santa Tegla,
i aquest any el tornarem a organitzar.
Recordem on serà per aquells que...
El concert de Santa Tegla serà
a les monges del Carmelites del carrer del Carme,
com cada any ho fem allí.
Quin dia el feu?
El 14 de setembre.
Sí, el 14 de setembre.
Tornem a l'associació,
perquè et dóna la impressió,
i de fet no,
és ben real,
que aquests dies,
aquestes darreres de setmana,
s'hem parlat força de la muntanya de l'Oliva,
no només per aquest acte d'ahir,
que va ser molt emotiu i molt especial,
sinó també per els diferents actes
que s'han fet des de les diferents associacions
del setge, no?
S'està, en certa manera,
dignificant aquest espai,
que havia sigut un espai
on s'havia vessat molta sang, no?
Anys enrere, segles enrere,
i que ara pot ser un espai diferent de pau, fins i tot.
Doncs sí,
doncs es puc dir
que des de l'associació de l'Oliva
i al mig de l'Oliva estem veient
una incrementació de persones
que pugen a l'Oliva
a visitar l'Oliva.
Degut a que hi ha hagut una divulgació,
tant sigui per
la fortida de l'Oliva,
que s'està recuperant,
hi ha molta part visible,
com les fonts de l'Oliva,
la guerra del francès,
o sigui, les dues plaques que hi ha,
les del primer i segon centenari,
després els revolts
que hi ha hagut
amb els monolits de la Guerra Civil,
en fi,
que l'Oliva
és una zona de visita,
no tan sols pel Tarragonit,
sinó per les persones que venen de fora,
i des d'aquests micròfons
vull invitar
a tothom que vulgui venir
a fer una passejada,
que vulgui conèixer
la història de l'Oliva,
que pugui coborar
tal com és ara,
que està,
gràcies als organismes
que s'han ocupat
d'endreçala,
doncs a Grils,
perquè l'Oliva està bonica,
i a més a més,
només hi faltava
el monolit de Santiago Rosinol,
que ens ha costat,
ja dic,
des del 2006,
i finalment
el tenim aquí
gràcies al coro L'Àncora
i a les administracions.
Moltes gràcies.
De fet,
en col·laboració amb vosaltres,
amb els veïns de l'Oliva,
també es fan com a rutes,
no,
de tematitzar,
visites guiades,
no?
Sí,
doncs miri,
precisament
tinc una carpeta
de les coses
que explico
amb les visites guiades.
jo com veí
de l'Oliva
la conec bastant bé
i precisament
aquest dissabte
a les 7 de la tarda
sortim des de les fons
del cementiri
perquè des d'allí
es comença a explicar
ja com arribava
l'aigua a Tarragona
des de l'acoducta
de les Arcades,
els dissenyo
l'antic dipòsit
que havia
tret d'un dibuix
del gran doctor Aleu,
que me'l va donar
personalment,
i explico
per on baixava
l'aigua,
l'aigua que anava
cap a la part baixa
de Tarragona
i l'altra que anava
cap al conducte
de les Arcades,
o sigui que
s'explica tota la història
de l'Oliva
i a més
se passa per una zona
que hi ha hagut
diverses associacions
que han vingut
a visitar-la,
una zona
que es desconeixia
que és una zona
a la vall
de l'Oliva,
la part de darrere
cap al mas Melendres
i la zona
dels hipòsits
que hi ha uns muros
de pedra seca
que la gent
desconeix
perquè són uns muros
que tenen
uns 30 metres
de llargada
per tres d'alt
i tenen
uns petits
desaigües
que la gent
que hi va passejar
desconeixia
tot això
i per nantos
ha sigut
una cosa
molt bonica
que la gent
hagi vist
i després
que m'oblidava
hi ha masos
que estan catalogats
com el Mas Tous
i el Mas
Valentinieres
o el Mas Mallol
o sigui
són masos catalogats
i els expliques
la seva història
qui hi ha hagut
allí
qui hi ha viscut
i la gent
queda encantada
en fi
que invito
des dels micròfons
que tothom
que vulgui
visitar l'Oliva
que es posi
en contacte
amb nosaltres
i gràcies per tot
Com poden fer-ho?
Hi ha algun telèfon
de contacte
perquè puguin trucar
perquè suposo que
convé a avisar abans
no?
Sí, sí, sí
per exemple
si són una associació
o són una colla
d'amics
poden trucar
al 977
21 76 26
i els atendré
molt cordial
Com va sorgir la idea
ara torno-la ancora
com va sorgir
és que
ja aprofito
que el tenim aquí
per preguntar-li moltes coses
com va sorgir
la idea
d'aquestes visites guiades
com va anar
que vau dir
doncs mira
hem de portar gent
de Tarragona
que vinc cap aquí
que coneguin
la zona de la muntanya
d'Oliva
doncs mira
l'explicaré
molt senzillament
la idea
va sorgir
perquè
un dia
anant
a jo
23
vaig veure
allà
les extraccions
de sang
i que posava
sortim a caminar
a la vora del riu
els dimecres
me penso que era
i dic
carai
surten a passejar
a la vora del riu
podríem pujar
a l'Oliva
i al mateix temps
jo els explico
l'Oliva
jo que visc
allà dalt
i vaig parlar
amb la senyora
Montse Juncà
per cert
que se'ns oblidava
ahir va haver
una ballada
també de sardanes
que com a fondo
la música
era del mestre Juncà
doncs
tornant a allò d'abans
la filla
del mestre Juncà
doncs
em va dir
molt bé
per Manuel
si et sembla bé
fem una sortida
a l'Oliva
i ens expliques
l'Oliva
la història de l'Oliva
doncs sí
va sorgir d'aquí
la idea
ja portem
5 visites fetes
dissabtes
o dominges
o si inclús
si entre setmana
si hi ha alguna entitat
que ho vulgui fer
doncs també
encantats
i així ho fem
ve de gent d'aquí
de Tarragona
de fora
hi ha una combinació
de...
doncs sí
no fa gaire
van vindre
uns senyors de Reus
que els interessava
conèixer
i sí
molt agradable
que per cert
si em permets
un incís
dins de l'Oliva
hi ha marcat
el GR
i el PR
que és direcció
que són unes caminates
molt boniques
que pots anar
per l'Oliva
cap al pont del diable
mas de l'Àngel
Font d'en Garrot
ho dic perquè
jo ho he fet
moltes vegades
i també
és camí
d'anada
de Tarragona
a Montserrat
sí
que és un lloc
que té molts
molts atractius
per descobrir
i és el que deia
el Pere Joan
que clar
el Pere Manuel
que tot això
a vegades queda darrere
no es veu
sí
has d'entrar
precisament
per un camí
que hi ha darrere
del Col·legi de Pax
i és un camí
molt bonic
perquè és verge
o sigui
veus els pins
sents els ocells
i de tant en tant
veus els quirols
que en tenim
d'esquirols a l'Oliva
o sigui
cosa rara
no?
sí, sí
però
a part de coloms
però n'hi ha
encara n'hi ha
d'animalets d'aquests
doncs és una nova ciutat
la muntanya d'Oliva
que s'ha anat dignificant
a través d'aquests
diferents actes
homenatges
cobrecions de plaques
senyalització
també i explicació
d'allò que va passar
que també era una mica
el que faltava
explicar també
allò que va passar
al setge del francès
sí, sí
precisament
la cara del francès
l'any passat
l'associació de milions
de l'Oliva
va voler col·laborar
i es va col·locar
una placa
en honor
dels defensors
del Fortí
sí, sí
qui va participar
l'Ajuntament
el senyor Zapater
va vindre a inaugurar
i l'associació
del setge
de 1811
també, sí, sí
Joan, 154 anys
heu dit, no?
de corau
i futur, eh?
per davant
bé, futur
els comencem
a fer una mica grans
ja, no?
i jo des d'aquí
ara, si m'ho permeteu
doncs faig una crida
de tota la gent
que dels 40
per amunt
vulguin vindre a cantar
doncs a Sant Llorenç
ens trobaran
cada dimarts
i dijous
des de dos quarts
de vuit
a les nou de la nit
i per reforçar
a veure si anem
poquet a poquet
rejuvenint
una mica la coral
perquè pugui durar
uns quants anys més
perquè després
de la real societat
arqueològica
és la més antiga
i llavors
doncs
hem de lluitar
perquè Tarragona
no es pot permetre
perdre una entitat
per humil que sigui
perdre una entitat
amb aquest prestigi
i amb aquesta antiguetat
no?
i parlant
de l'Oliva
si m'ho permet
doncs
és una muntanya
o un turonet
que ha patit
històricament
afers molt sagnants
i és bonic
que hi hagi un racó
de pau
d'amnistat
i sobretot
de cultura
i que
aquest
jo crec que
aquí a Tarragona
com a tot arreu
s'ha de lluitar
per la cultura
s'ha de tirar endavant
un país culte
abans
un país inculte
es queda enrere
doncs ja ho sabeu
per què més de 40 anys?
és per una qüestió de veus?
no, no
si volen vindre més joves
més joves
nosaltres millor
no, no, no
tenim edat
no, no
normalment
al Cor L'Àngua
som gent
ja grans
però si venen
joventut
millor
perquè
l'aniríem transformant
poquet a poquet
no hi ha cap problema
pot vindre qui vulgui
però clar
jo he dit de 40
pot ser de 30
de 20
però qui vulgui
hasta
doncs no sé
50, 60
perquè
però per anar canviant
la dinàmica
de la coral
simplement perquè
pugui continuar
molts anys més
Déu dir-ho
sí perquè
com deia
més
154 anys
doncs són
és molta trajectòria
molt de bagatge
i amb el
valor afegit
que
durant la guerra
quan hi havia els bombardejos
ells ensejaven
quan sonava la sirena
baixaven cap al refugi
i després
continuaven
assajant
l'únic que no hi havia
en actuacions
perquè clar
tot estava
com estava
i era molta gent
i una de les coses
que ha tingut
el Cor L'Àncora
és que
ha sigut una entitat
apolítica
perquè
sempre van entendre
que
cadascú pot opinar
el que vulgui
o pot
ser simpatitzant
del que vulgui
però dins
d'un moviment cultural
ha de quedar
només per la cultura
queda algú
que hagi viscut
aquella època
de la guerra
actualment
que és en actiu
no
quedava
el Ramon Soler
i desgraciadament
se'ns va
marxar
fa un parell d'anys
o tres
era l'únic que quedava
que havia viscut
el centenari
el 125
el 150 aniversari
i després ja va tindre
l'accident
i era l'únic que quedava
doncs la Cura
l'Ancora
que esperem
que vingui
molts més anys
l'anys
154
que l'estem escoltant
de tant en tant
com diria
Joan
quin diria
que és una mica
l'essència
el repertori
el conjunt
nosaltres som uns
defensors clares
del repertori català
nosaltres
tota la música catalana
que per cert
està bastant maltractada
perquè està molt oblidada
i puc dir
que hi ha peces
de gran valor
tan
de gran valor
tècnic
i artístic
no
i que
hi ha
una sèrie de corals
que
la tenen
per el que sigui
i s'han anat
els grans autors
internacionals
quan aquí a casa
tenim
un gran material
sobretot
musical
molt important
però pel que sigui
han anat
a buscar
grans autors
quan aquí
tenim també
peces molt importants
i que es podrien
transportar
a veus mixtes
perquè n'hi ha
algunes que són
només per curar el dòmens
però que es poden
fàcilment transportar
i pel que sigui
no s'ha fet
però tenim
un arxiu
o un bagatge
musical
molt important
que tornem nosaltres
el més important
és defensar el català
defensar la nostra cultura
ja ens posen prou
pals a les rodes
però som tossuts
i com que som tossuts
continuarem
defensant la nostra cultura
Recordo que vam fer
un programa especial
ara no fa gaires mesos
de fet
a l'arxiu d'Ossassà
i ens explicaven
que allà
conserven partitures
catalanes
de Mestre Tacapella
dels segles XVII-XVIII
per autèntiques joies
que parlen
que les estan digitalitzant
estan fent un procés
de digitalitzar-les
per tal que es puguin
arribar a reinterpretar
properament
és a dir
que és una mica
amb el que deia
tenim un gran potencial
de composicions catalanes
a casa nostra
i nosaltres també
quan va desaparèixer
l'any 30
em sembla que va ser
l'Orfeu Tarragoní
nosaltres vam conservar
tot l'arxiu
que ara està
l'arxiu musical
de l'Orfeu Tarragoní
s'ha conservat
gràcies a que l'Ancora
el vam recollir
que estava llançat
per la cooperativa
el vam recuperar
el vam guardar
i ara està
l'arxiu municipal
i s'ha pogut
i hi ha peces
amb sis veus
i tot
o sigui que hi ha
coses molt importants
el per què no es recuperen
això ja
ja no ho sé el per què
motius diversos
Pere Manel
deixem alguna cosa
important
d'això
en principi
una mica
l'horitzó seria aquest
de cara a propers
aniversaris
no fer un acte
com cal
els voltants
de l'11 de novembre
ja siguin literaris
o amb corals
que no
quedi oblidat
més temps
el racó aquest
dedicat
a Santiago
Rosselló
de següent
aquest racer
a través d'aquesta peça
que ahir
es va tornar
a col·locar
al lloc d'origen
per tant
satisfacció
des dels veïns
de l'Oliva
i també
aquí volem
encoratxar-vos
a seguir endavant
felicitar-vos
per la iniciativa
per la cooperació
tant a vosaltres
com la cora
a l'Àncora
Joan
que anava a afegir
alguna cosa
que sé
sí
sí
no
jo només
volia afegir
donar les gràcies
a l'associació
de veïns
i a Pere Llorenç
per la dedicació
que hi han fet
per recuperar
aquest petit espai
de tranquil·litat
que hi ha a l'Oliva
i després
també felicitar-vos
perquè són ells
qui estan
cuidant l'Oliva
amb tot el jardí
i tot
són una sèrie de gent
que s'han proposat
recuperar aquell espai
tan bonic
i tan tarragoní
i jo francament
en nom del Coral
que us dono les gràcies
per tot
doncs recordem el telèfon
el 977217626
perquè si demà dissabte
a les 7 de la tarda
si podem vindre
podran
a les fonts del cementiri
es comença la visita
que allí es comença a explicar
qui van ser els primers habitants
de l'Oliva
en fi
qui van ser per cert
els primers habitants
bueno
hi ha un escrit
de l'Ajuntament
bastant antic
que diu
que posa les parcel·les
i posa inclús aigua
perquè la gent
pugui anar
a l'Oliva
perquè ja s'estan
fent uns merenderos
i hi ha un senyor
que ha posat un merendero
allí a la font
i clar
i es fa una mica
de propaganda
i llavors comença
a haver els primers
i llavors hi ha també
un escrit
que demanen
a l'Ajuntament
que ja que hi ha
els arbres plantats
a la carretera
de cementiri
demanen
que al camp de mar
també els hi posin arbres
per no patir
el sol de l'estiu
però hi ha una cosa negativa
que justament
la gent que marxa
cap a aquestes petites parcel·les
els diumenges
deixa el diumenge
buit d'activitat
a dintre Tarragona
m'entén?
o sigui
no hi ha esports
als centres recreatius
queda buit Tarragona
i això és la part negativa
de la història
que s'ho explicaran demà
dissabte a les 7 de la tarda
recordin
977-21
76-26
Pere Manel Llorenç
gràcies
records a la resta de veïns
i al president
moltíssimes gràcies a vostès
que vagi molt bé
i també gràcies al Joan Beal
president del Cor
l'Àncora
i per molts anys més
moltes gràcies
que s'encresca molta gent
i podeu allò fer
la coral encara més gran
i més històrica
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies