Almatida Tarragona Ràdio
Ara passen gairebé 20 minuts de les 12 del migdia
i saludem a Jordi Giramé, responsable de la programació dels Teatres de Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Teatres de Tarragona, jo no m'acostumo a dir-ho així, eh?
Sempre ens surten... Parlem del Metropol, del Metropol i del Teatre Tarragona.
És clar, és normal, és normal.
Poc a poc l'hem d'anar assimilant nosaltres perquè, home, consolidat amb només una temporada d'obertura,
més o menys ja estava anant molt bé la temporada passada, no?
Doncs sí, la veritat és que sí, no?
I, de fet, això és el que ens ha esperonat i ens dona impuls i ens dona energia per encetar aquesta temporada de tardor.
Va anar molt bé, en fi, ja es va fer la valoració, però en tot cas només donar un parell de dades que donen idea, no?,
per on van anar les xifres, que a vegades sempre són molt fredes, però a vegades també diuen coses.
Van passar 46.000 espectadors pels dos teatres en quatre mesos.
Això, evidentment, s'assuma tant a la programació professional com a la resta de CIC i les activitats que fem,
que sabeu que són molt nombroses, no?
Però pel que fa a la programació professional es van exaurir 14 de les 24 funcions programades,
es van haver de programar dobles funcions, és a dir, hi va haver una resposta realment excel·lent
i que una mica ens reafirmava això que ja molts defensàvem,
que això era un àrea d'oportunitat pel projecte d'arts escèniques global de la ciutat,
i el Teatre Tarragona jo crec que ha caigut molt bé a la ciutat, la gent s'ho ha sentit seu,
fem aquesta tasca de treballar conjuntament amb les entitats i amb els grups de la ciutat,
i al final jo penso que s'està creant una dinàmica i una sinergia molt positiva
que fa que tot aquest paquet que comença a ser molt gran avanci amb bon ritme i amb moltes complicitats,
i per això parlem una mica d'èxit col·lectiu d'abonats, espectadors, mitjans de comunicació, patrocinadors,
és a dir, tota la gent implicada en l'esdevenir escènic dels teatres de Tarragona.
I a més a més no tan sols les xifres, sinó que una mica això que vam detectar un ampli grau de satisfacció a la ciutadania,
i això penso que també més enllà de les xifres és molt important destacar-ho.
Total, que aquest és una mica el punt de partença d'aquesta temporada de tardor.
A partir d'aquesta bona acollida de la primera temporada en què el Tarragona obria les portes,
en aquesta segona temporada, en aquesta temporada que ens ocuparà fins a finals d'any,
li heu donat més importància? Perquè ara mirava com està repartida la programació
i sembla que agafa prou pes, obrireu moltes nits, més nits que l'any passat pot ser el Tarragona.
Pot ser o és una sensació que tinc jo ara?
Si vols que et digui la veritat, tampoc no està comptat.
Com ho he repartit això?
No està comptat. Això ho vam explicar ja a la primera temporada.
El nostre projecte dels teatres de Tarragona és molt clar i està basat en tres potes.
Garantir una programació estable de qualitat diversa per a tots els públics a la ciutat,
som capital, i per tant això s'ha de garantir.
Dos, dinamitzar el teixit artístic i cultural de la ciutat,
incorporant les propostes més rellevants a la programació estable
i a la vegada donant-hi el suport que podem a través d'altres cicles,
escena a Tarragona, festival eclècnic, mostra de teatre jove, molts altres.
I la tercera, aquest apartat, que no perquè el digui la tercera ens sembla menys important,
aquest apartat més pedagògic, més formatiu, que fem a través dels cicles,
les escoles van al teatre, però també, sobretot, aquest cicle fòrum de l'espectador,
que el que fem és muntar un seguit d'activitats complementàries al voltant del fet escènic,
no tan sols anar-ho a veure com a espectadors passius,
sinó que moltes vegades organitzem aquestes xerrades o bé prèvies per poder-ne gaudir millor
o bé posteriors amb els artistes, amb el qual sempre són unes estones molt pleins.
Això ens està funcionant molt bé, ho fem en col·laboració, sobretot,
amb la delegació de Tarragona al Col·legi de Psicòlegs Oficial de Catalunya
i amb els amics de l'Opera Tarragona pel que fa a les activitats operístiques.
Et dic això perquè nosaltres partim d'aquestes tres eixos programàtics
de la qual la programació no és conseqüència.
Llavors, en aquests eixos programàtics hi ha coses que, quan anem a fer la programació,
queden més ben encaixades en un espai com el del Teatre Metropol,
un espai més reduït, més proper, més proximitat,
i altres que queden més bé en un espai com el Teatre Tarragona
que té més capacitat escènica, en aquest sentit és evident que hem pogut tornar
a recuperar el tema de l'òpera amb totes les de la llei perquè tenim un escenari que ho permet
o bé els espectacles de ballet o de dansa de gran format.
I també un altre factor que també és important,
aquells espectacles que igual són susceptibles d'anar en un lloc o bé en l'altre
perquè podrien estar encaixats en qualsevol dels dos teatres
tenint en compte el factor de poder de convocatòria.
Si sabem que som capaços d'omplir 700 localitats
i que per tant necessitem un espai més gran,
ho fem en el Teatre Tarragona,
encara que siguin espectacles que podrien funcionar en el Teatre Metropol.
Aquesta és una mica la variabilitat.
Llavors, quan tu dius, ens sembla més...
Realment, un dels nostres interessos no és anar comptant,
ho vam dir des del primer moment,
surt de manera fluïda,
és a dir, surt de manera fluïda
i llavors les proporcions jo crec que solen ser bastant equilibrades,
però no estem allò pensant de dir,
no, no, no, pensem en un programa cultural complet
i llavors quan anem a fer la programació anem encaixant una cosa aquí, una cosa allà.
Passa que m'has donat una bona pista,
dius, aquells espectacles en què sabem que més o menys podem omplir les 700 places,
clar, van per capacitat al Tarragona
i potser és aquesta la sensació que tenim
o el fet que, vaja, porteu molts, bé, bastants, diria jo, espectacles
que tindran molta tirada, que agradaran,
que la gent voldrà anar-hi, són com a caps de cartell, no,
blockbusters que diríem amb el cinema
i això fa, doncs, que potser veiem el Tarragona més actiu.
Bé, és que estem parlant de Echa Noves, de Maria Galiana...
Sí, veig aquí que estàs mirant el dossier...
De les Casanoves.
Sí, per exemple, és el cas, d'aquest espectacle inaugural...
Inaugureu una mica amb Echa Noves,
molt bé, a casa, eh?, que agrada molt.
Exacte, no?
I ahir ho vam destacar a la roda de premsa,
una mica tornant amb aquesta conversa que estàvem tenint ara.
Comencem, i si et sembla ja vam fer un repàs a la programació,
comencem amb un plat fort,
amb teatre, i amb teatre de molta qualitat,
amb un text de molta qualitat de Santiago Carlos Ovares,
que es va fer una pel·lícula argentina,
però mateix d'una altra qualitat que es diu Conversaciones con mamá,
és l'adaptació al teatre,
i amb dos a càrrec de dos intèrprets,
doncs, jo diria, de lo millor de l'estat, no?,
com és Juan Echa Nove i la Maria Galiana,
que aquells que no la coneixin és l'àvia del Cuéntame, no?,
per entendre'ns,
perquè és una senyora d'un llarg recorregut,
que, per exemple, jo recordo que l'havíem tingut al Camp de Mar,
fa ja uns quants anys amb unes troianes que venien del Festival de Mèrida,
i recordo, recordo que de tenir una trobada amb ella,
i em va semblar una senyora realment de molt fons intel·lectual,
molt culta,
i una senyora molt interessant,
a banda d'una actriu que no cal que ho descobrim, esplèndida, no?
Aquest espectacle, i ara que deies, no?,
torna a casa el Juan Echa Nove,
jo penso que el Juan és un vell amic de Tarragona,
sempre està encantat de tornar a la ciutat,
i sempre ho diu,
torna a la ciutat, al Metropol, i tal.
Aquesta vegada, no sé si li han fet una mala passada,
anirà al Teatre Tarragona,
però s'ho valia, no?,
i també tenim ganes que trepitgi el nou escenari,
que ens digui la seva opinió, com s'hi troba,
i aquest és una mica el cas, creiem que és un espectacle
que tindrà molt poder de convocatòria,
perquè, insisteixo, el text està molt bé,
és una comèdia...
És comèdia, eh?
És una comèdia romàntica, una comèdia dramàtica,
que es diu, amb el qual sucintament
hi ha el conflicte entre una mare
que té un pis de propietat
i un fill que té una família
de 50 anys
i que es queda a l'atur,
i, per tant, d'alguna manera o altra
creu que aquell pis li pertucarà,
llavors, per tant, aquí hi ha tot un seguit
de conflictes d'interessos,
el que són les dificultats de les relacions humanes
i que ens sembla
que amb un to
i amb dos intèrprets excel·lents, no?
Conversaciones con mamá
comença la temporada dels teatres de Tarragona
al Teatre Tarragona, dijous 24 d'octubre,
a les 9 del vespre, eh?
Maria Galiana i Juan Echanove.
Sí, ho fem, sí, amb això de l'horari,
també està bé potser que fem un comentari general,
habitualment les funcions nostres
de nit solen ser dos quarts de deu,
però quan coincideix que és un dia entre setmana,
però encara que siguin dijous,
bueno, avancem mitja horeta,
que sembla, doncs, que
per algú ha de córrer una miqueta més,
però a tothom li ve de gust, doncs, si pot retirar cap a casa una miqueta abans,
és només per això aquesta petita diferència, no?
Molt bé, molt bé, molt bé, està, està ben.
Intentem fer-ho amb aquest criteri, eh?
Està ben pensat.
Anem per gèneres, anem parlant per gèneres,
perquè...
Com vulgueu, com vulgueu.
Ja us dic, pel que fa al teatre,
doncs, parlarem de grans títols
que venen ja més de fer temporada,
de fer temporades molt exitoses.
Sí, si vols fem un repàs per gèneres, si vols, no?
A nivell de teatre, no?, que també venim d'un estiu
i de les festes molt musicals,
i normalment, en fi,
ens centrem també a garantir,
al llarg de l'any, aquesta oferta teatral,
amb l'oferta que fem als teatres de Tarragona,
tenim, sí, com bé dius tu,
grans títols molt contrastats per èxit i públic, no?
Conversatius com a mà n'hem parlat,
i a cap d'una setmana tenim,
en funció de diumenge,
el Bon agent, no?,
aquest text que va tenir dos premis Toni, crec,
i que dirigeix el Daniel Veronese
i que interpreten, amb els papers principals,
la Mercè Rànega i l'Àlex Casanova.
També és una mena de comèdia neocostumista
i també és una mena d'aprofundiment
en les relacions humanes.
De fet, jo diria que hi ha un fil conductor
en tota la temporada, pel que fa als dramàtics,
de les obres de teatre,
hi ha un fil conductor de relacions humanes
i de relacions de parella, sobretot.
No buscat, suposo, no?
O sí?
No buscat, no buscat expressament,
però sí que quan te'n comences a donar
trobes que també té la seva gràcia
donar-li aquest fil conductor
i, de fet, per exemple,
amb el Col·legi de Psicòlegs
que organitzen el Fòrum de l'Espectador
o estem treballant,
també perquè té aquest fil conductor
i, bé, segurament al llarg de la temporada
hi haurà moment per trobar
nexes, diferències, no?
Nexes d'unió i diferències
amb cadascuna de les propostes,
perquè, per exemple,
algunes les tenim més
des del punt de vista més
de comèdia dramàtica,
comèdia no acostumista,
com és aquest cas,
però, per exemple,
més endavant,
bé, aquest espectacle
és un espectacle deliciós,
dirigir pel Daniel Veronese,
que és un dels autodirectors argentins
que tothom busca per dirigir,
perquè imprimeix els seus espectacles
aquesta manera de fer
tan natural,
tan directa,
que a poc a poc
ens estem acostumant
a veure amb els espectacles argentins,
amb els obres de teatre
que venen d'allà.
Doncs, això és una obra,
una mare soltera,
amb uns suburbis de Londres
i que al final té una trobada
amb un vell amic
que ha marxat del suburbis
i ha fet una carrera
molt notable,
no?
que ara no recordo si és metge
o així,
i clar,
s'oblida una mica del passat,
aquesta senyora
li fa recordar el passat
i aquí no vull desvetllar més,
però hi ha un conflicte
molt interessant
i un missatge final
molt interessant,
no?
Però continuem
amb això que diem
de les relacions de parella,
també tenim
el Testímoig Perfecte,
ja et canviaré,
el musical aquest
de mig format
amb quatre intèrpretes
excel·lents,
que també ha tingut
un èxit a Calaparador
i aquí,
en tot cas,
les relacions de parella,
però des d'un punt de vista
més humorístic,
igual pot passar
amb el Don Juan Tenorio
que tenim
amb el Lloy Bertran
i el Joan Pera
que tornen ja
al mes de desembre
amb doble funció,
amb divendres,
amb funció de tarda
i funció de nit,
un espectacle...
Doble funció directa en línia.
Ja, sí,
perquè fem...
Per què enganyar-nos?
Sí, perquè,
perquè, bueno,
és això del Don Juan Tenorio,
però com podeu suposar,
el que fan és recuperar
la visió aquella
que van donar mítica
el Joan Capra
i la Mari Sampera,
amb el qual ells fan tots
els personatges
del Don Juan Tenorio,
jo diria que és més
una estracanada,
ells se senten molt a gust.
Explico que el mateix Joan,
el Joan Pera,
m'ho explicava
que ell creia
que des de l'estranya pareja
no recordava
que la gent ria tant
a l'escenari.
Vull dir que realment
és una cosa,
bueno,
com sempre diem,
que hi ha espectacles
de més contingut,
de més reflexió
i en canvi
també ja tenim espectacles
per desengreixar molt
com pot ser aquest cas,
no?
I ens ve molt de gust
incorporar-ho.
i acabem potser,
llavors parlaré
dels dos espectacles
en comoració
de l'any espriu,
però acabem també
el mes de desembre
el 21,
sota el meu punt de vista,
amb un plat fortíssim
i segurament
una de les perles
de la programació,
que és
la vinguda
novament a Tarragona
del Teatre de l'Abadia,
que jo crec
que és una de les companyies
amb més prestigi
i més notables
de l'estat
i que ens ve
amb un text,
per exemple,
una altra vegada
una adaptació cinematogràfica
de Maridos y Mujeres
de Woody Allen,
que és una de les pel·lícules
que fins i tot
ell reconeix
més com de les més
que se sent més a gust,
el Woody Allen,
i és una adaptació
al teatre
dirigida
per l'Àlex Rigola,
l'exdirector
del Teatre Lliure,
amb un repartiment
excepcional
i que també fan
un tipus d'espectacle,
el Teatre de l'Abadia
la feien
amb el públic
al voltant,
ara quan van de gira
el fan de posició frontal,
però també intenten
incorporar molt
al públic,
no fer-lo participar,
incorporar-lo
amb la dinàmica,
amb la dinàmica
de l'espectacle
i és un retrat...
a l'estil Woody Allen,
que semblava que la càmera
sempre va enrodó,
sempre te'ls veus
per tot arreu.
Veus, ara no recordaves,
és veritat,
és veritat.
És que m'ha vingut
la imatge de la pel·lícula
en què, clar,
veus el que veu la càmera
i la càmera va fent toms,
això té un nom,
en si no té un nom,
aquest record.
Doncs això vol dir
que segurament...
Woody Allen ho fa servir molt.
Doncs això vol dir
que el Rigola segurament
igual...
Igual sí.
Això l'ha inspirat
per intentar...
L'hi preguntarem.
L'hi preguntarem
quan toqui.
li preguntarem
però us deia
que és un retrat
brillant i profund,
no superficial
de comediata,
sinó és un retrat
brillant i profund
sobre les relacions
de parella,
sobretot a partir dels 40
o així,
i bueno,
amb aquella cosa
també d'humor,
però a la vegada
que te les deixa anar
i que t'ho penses
dues vegades.
Adaptat, diu,
per primer cop
per l'Àlex Regola
al teatre.
Exactament.
I jo crec que és
una de les petites perles
i veus en aquest cas
ho fem al Teatre Metropol,
precisament per això
que dèiem,
perquè ho vam estar
parlant amb la companyia
i era molt més adequat
l'espai del Metropol
que el del Teatre Tarragona,
jo penso que serà
allò que dèiem,
aquells petites perles
i aquells petits gaudis.
I pel que fa
als espectacles centrats
a celebrar
i commemorar
l'any espriu,
tenim una proposta
de casa nostra,
el Tecle Smith,
que fa una narració,
Teresa que baixava
les escales,
i un altre fet
ara, si us plau,
aquesta revisitació
que va fer espriu
del clàssic,
però des d'un punt
de vista més irònic.
I Tecle Smith
és un grup
de casa nostra
que fa molts anys
que treballa al teatre
i al teatre de text
i molt bé,
i el que fa
aquí, doncs bé,
sumar-se
a l'any espriu.
Crec que,
curiosament,
amb un any espriu
al país,
obra de teatre
només és la de Tecle Smith.
Crec que la resta de gent
ha agafat espectacles
a partir dels poemes,
a partir de les narracions,
però queda teatre
amb aquesta,
perquè és un programa doble,
amb una altra feta,
si us plau,
i jo penso que val la pena
que la gent hi aposti
per veure el bon fet
de Tecle Smith,
dirigit pel sèrie Xirinacs
i amb un planter
d'actors de casa nostra.
I, d'altra banda,
l'espectacle
Flames a la Fosca,
que aquí veus
és el que dèiem,
el que aprofundeix
és en la relació pistolar
entre Rosselló Porcel,
la poeta mallorquí
que va morir prematurament,
i el Salvador Espriu
més jove.
Per tant,
per això una mica
destaquem
que la gent descobrirà
un espriu emocionat
i emocionant
de la primera joventut,
que a vegades
tenim una visió,
diguéssim,
de l'espriu més dens,
d'altíssima volada,
dels nostres autors
capdavanters,
però aquí
es recupera més
aquest espriu més jove,
i amb aquest to
més lleuger
i la relació
amb Rosselló Porcel.
Això ho fem
conjuntament
amb la Tarda Literària
i per comour
l'any espriu.
I crec que de teatre,
a banda dels Pastorets,
que evidentment
això és un clàssic,
el Ciclana de l'Ec,
amb els dos Pastorets,
a companyia La Bolfa
i a la companyia
de la Suja i la Salla,
em sembla
que no em deixo res
des del punt de vista teatral.
Si no,
ja ens disculparan
els oients,
poden ja consultar
la programació
a la pàgina web
i ja de seguida
sortint
en tots els materials
perquè tothom ho tingui.
Doncs,
havent parlat de teatre,
passem a parlar
de música.
El dia mateix,
ja el 26 d'octubre,
mira,
el 24,
encetem amb el teatre
i el 26,
l'Alida i en Pustina
visiten,
amb tota la seva secció
d'avents,
pel que estic veient,
visiten el teatre,
el Teatre Tarragona.
Sí, sí,
això és fruit
de l'intercanvi
de celebració
del 20è aniversari
de la Banda Unió Musical
de Tarragona
que han anat portant
diferents formacions
i ara estan a punyar
de cloure el 20è aniversari.
De fet,
el clourant
i em avanço una mica
amb la programació
el 23 de novembre
celebrant el tradicional
concert de Santa Cecília
al Teatre de Tarragona
però ells
tenien un intercanvi
pendent
amb l'Alida i Pustina
i nosaltres,
evidentment,
ho hem acollit
amb totes les ganes
en la programació
perquè és una de les bandes
senyeres
del país,
una de les millors bandes
de música
i curiosament
fan una obra
també molt interessant,
Bestiarium,
que és una obra
de nova creació
d'un compositor
contemporani
i que han tocat
diferents bandes
d'Europa
i que aquí
l'està posant
i l'està estrenant
l'Alida en Pustina.
Per tant,
em sembla que pot ser
un concert
que està molt bé
que la gent hi aposti
perquè es trobarà una sorpresa.
i veig ja que veus
el concert inaugural
de la temporada
de Càmera Música,
que també és una orquestra
d'aquí de casa nostra,
amb músics de casa nostra,
que bé,
la incorporem a la programació
amb un programa
molt i molt atractiu,
veig que t'estàs mirant,
però hi ha Copland,
Honegger,
Mozart
i fins i tot
hi ha l'Idili de Siegfried
de Wagner
que també ens serveix
per comemorar
una altra
de les efemèrides
d'aquest any,
que és el Bicentenari Wagner
i el Bicentenari Verdi.
Per tant,
també el 27 d'octubre,
diumenge,
concert de tarda
al Teatre Tarragona.
Jo penso que també
convidem a la gent
que conegui Càmera Música,
que ens sembla una orquestra
amb un nivell altíssim
i que val la pena
fer-hi confiança.
Parlem d'òpera ja,
directament?
Com vulguis,
sí, sí.
Escolta,
de les més populars,
diria jo,
agraïdes,
una òpera
amb un rarafons de comèdia
que normalment
són tràgiques
i aquesta d'un rarafons de comèdia
molt divertit,
La flauta màgica.
Molt bé.
M'agrada molt, Núria,
que ho destaquis
perquè és veritat.
És de les poques
que més o menys conec,
també t'ho he de dir.
No,
però m'agrada molt
que ho destaquis
perquè és veritat,
és a dir,
després de l'èxit fulgurant
que vam tenir
amb la Traviata
i que vam haver de programar
aquella segona funció
que hi havia molta gent
d'aquí,
el Ciclòpera Catalunya
està oferint
unes produccions
d'un nivell altíssim,
tant a nivell musical i vocal
com jo diria
fins i tot
la posada en escena.
Molt senzilles,
molt austeres,
però molt eficaces,
en la direcció
de Pau Monterde,
com és el cas
de la flauta màgica.
També fem doble funció,
per tant,
una funció de nit
el divendres 15 de novembre
i una funció de tarda,
per aquell que li vingui
més d'agost,
doncs anar a la funció de tarda
el diumenge 17 de novembre.
I per tant,
la flauta màgica
és un dels títols
més representats,
un dels títols
més estimats de Mozart,
d'aquests cinc espil
còmic,
fantasiós,
a la vegada
també molt espectacular
perquè tenim aquestes àrees
de la reina de la nit,
tenim aquestes àrees
del papaguen o la papagena,
els personatges
de la Pamina,
el Tamino,
el Sarastro,
per tant,
ens sembla que també
la flauta màgica
pot tenir molt bona rebuda
o tan bona rebuda
com va tenir la Traviata
i això farà
d'acabar de consolidar
l'avinguda de l'òpera
de manera regular
a la ciutat.
Ja ho anireu
consultant el programa,
de fet hi ha gent
que ja s'ha interessat
directament per l'òpera
que arriba aquesta temporada,
però tingueu en compte
que són això dos dies separats,
cosa que està també
molt ben pensada,
divendres 15
i diumenge 17,
una mica perquè n'hi hagi
per a tots els gustos.
També s'ha de dir,
agraeixo que està ben pensada,
el que passa és que també
ells necessiten un dia
de descans a nivell de veus
i llavors una mica,
clar,
no has de fer desmuntatge
sinó que ha de ser així,
és a dir,
quan fas dues funcions seguides
has de deixar aquest dia
de descans al mig necessàriament,
però ja ens va bé
perquè també fer una funció de nit
i una funció de tarda
d'alguna manera o altra
també hi ha un tipus de públic
que a vegades,
doncs pel que sigui,
doncs no li va més de gust
una tarda que no una nit.
Que vindrà introduïda,
que sempre fer greu.
Sí, abans nosaltres
hem fet comentari
amb el Fòrum de l'Espectador,
hem parlat del Col·legi de Psicòlegs,
però el monoporístic,
també ho he dit,
ens ajuda els amics
de l'Òpera de Tarragona
que estan involucrats
i per tant,
tindrem una xerrada
més extensa
a càrrec de Josep Maria Rota
a meitats de setmana,
per qui vulgui aprofundir,
vulgui anar allà
molt ben preparat
per gaudir a tope
de la flauta màgica,
però també segurament
tornarem a repetir
el que ja vam fer
aquesta última entrevieta,
que és,
qui no pugui anar
a fer aquesta explicació
extensa,
mitja horeta abans
de començar,
tant un dia com l'altre,
mitja horeta abans
al foyer del teatre,
que és un espai magnífic,
pots entrar tranquil·lament
mitja horeta abans
i el Josep Maria Rota
et dona quatre pinzellades
sobre les veus,
sobre allò que t'has de fixar,
sobre allò més interessant
per poder també gaudir millor,
allò,
mitja horeta,
quatre pinzellades,
això ho farem
i la veritat és que
estem molt animats
amb el Fòrum de l'Espectador
perquè estan sorgint
moltes idees interessants
de complementar
tota aquesta oferta
al voltant de...
al voltant dels espectacles
tant d'òpera
com de teatre.
La Flauta Màgica,
doncs,
és l'espectacle d'òpera
d'aquesta tardor,
seguim però amb més música
i música feta a casa
a la Banda Unió Musical
de Tarragona
farà el concert
de Santa Cecília
i clouran també
el 20è aniversari,
per tant,
serà un concert de gala
el dia 23 de novembre.
Molt bé,
sí, sí,
no cal que ens extinguem gaire,
és el concert,
no,
és el concert
que participen
les tres seccions
de la banda
i per tant
l'incorporem
perquè està molt bé
cloure'l,
i llavors tenim la Jocit
que potser molta gent
no ho coneix
però aquest és un projecte
nascut a Tarragona,
és la Jocorquestra Catalana
d'Instruments Tradicionals,
això neix molt
al voltant de l'aula
de Música Tradicional
de l'Escola de Música
però aquí fan un estatge
de dos o tres dies
amb músics
d'arreu
dels països catalans,
fan un estatge a Tarragona
i per tant
és una orquestra
que al final suma
gairebé 100 músics
i que ofereixen
en aquest cas
un programa molt atractiu
que és un programa
també d'estrena
igual que dèiem
que Càmera Música
fa estrena
una peça
de Carlota Baldrís
en aquest cas
també hi ha estrena
d'un compositor
de casa nostra
que és Xavier Pastrana
el títol
si no recordo malament
el cançoner
es diu
la peça
la composició
del Xavier Pastrana
que també dirigeix
aquest centenar
de músics
per tant també
aquelles petites sorpreses
posarem preus
molt populars
perquè la gent
hi aposti
el 8 de desembre
i no sé si de música
ens hem deixat
alguna altra cosa
bé la música pop
bé la música pop
sí sí
que a més a més
és un concert
que creiem
que tindrà
molt
poder de convocatòria
perquè es tracta
de dos dels grups
emergents
del pop català
amb més talent
i amb més èxit
d'una banda
Joan Daussà
i els tipus d'interès
i dels altres
els Blau Mood
amb dos cançons
que han tingut també
una repercussió
a les xarxes
i que les assent tothom
el Jo Mai Mai
del Joan Daussà
i el Pan Bol i Sal
aquella cançó
que al final
la tigra bastant
amb aquells xiulets
de fons
tan harmònica
dels Blau Mood
això és un programa
un concert doble
i per tant
una gran nit
de pop català
el Teatre Tarragona
el 14 de desembre
allò que es diu
col·loquialment
molt bon rotllo
i bé
per gaudir-ho bé
dins del teatre
i bé
ens fa molta il·lusió
de fer aquest concert
estar amatents
a les propostes
més emergents
amb aquest programa doble
ens ve molt de gust
i si et sembla
farem-ho del conte de Nadal
sí
la programació de Nadal
que podríem fer
un pack
si vols fem un pack
doncs fem un pack
al final
per tant
ens deuen faltar
els familiars
i el Ballet Nacional de Cuba
sí, esclar
és que hauríem d'haver començat
per aquí
és que esclar
el Ballet Nacional de Cuba
és un esdeveniment
és un esdeveniment
important
per la ciutat
que vingui
amb gira
és la gira europea
que fa cada dos anys
el Ballet Nacional de Cuba
per a tota Europa
Catalunya farà
els teatres més grans
i nosaltres ho tenim
el dijous 7 de novembre
ho podeu marcar a les agendes
amb Copélia
un títol també
com dèiem
és un títol
d'aquests
dels més representants
del repertori de Ballet
però a més a més
és un Ballet
amb to de comèdia
que passa
amb un poblet
i aquesta relació
que hi ha entre un artesà
i dos enamorats
ara entenc les vestimentes
és que representa
que està vestit
en un conte de Tachofman
per tant
ens porta cap a
cap a la mania
i per tant
diguéssim
també sí
és un títol
molt amable
que també
dona molt bon espita
això que
el mateix que deies
amb les òperes
el mateix passa
amb el Ballet
segurament
doncs
em dansa
això
si vas a Giselle
i tal
sempre té un toó
més tràgic
en aquest cas no
té un toó
molt desenfadat
i amb una capacitat tècnica
potser és el més destacable
del Ballet de Cuba
una capacitat tècnica excel·lent
la direcció general
sabeu que és de l'Alice Alonso
90 i pico d'anys
l'Alice Alonso
encara està una mica
al davant de la companyia
evidentment
en un segon terme
però està al davant de la companyia
que per cert
també estem muntant
una mena
igual que amb la flauta
o màgia
que estem muntant
una mena
d'operació
Ballet Nacional de Cuba
amb les escoles
de dansa de la ciutat
i que segurament
assistiran a la tarda
ja a la classe
d'escalfament
que fan els ballarins
un autèntic luxe
assistir-hi
com van fer amb el Ballet
Víctor Ullata
i al final
és el que dèiem
aquestes activitats
que estem tenint
del fòrum
de l'espectador
tenim una assistència
de 200-250 persones
és excel·lent
i la gent surt
molt satisfeta
de l'experiència
veuran aquesta classe tècnica
probablement
tindran possibilitat
de comentar
una miqueta
amb alguns dels ballarins
llavors aprofitarem
per presentar un llibre
ara que fèiem
de l'Alice Alonso
dels 70 anys
que fa
que Alice Alonso
amb l'American Ballet
va interpretar
el ballet Giselle
i segurament
la gent
en el món de la dansa
està recordada
com segurament
la millor Giselle
de la història
de la dansa
i hi ha un llibre
de l'Amai de Bustamante
que fa aquest repàs
amb fotografies
i tot
segurament
no aprofitarem
la mateixa tarda
per fer-ho
i bé
vull dir que serà
allò gairebé
entrar a les 5 de la tarda
i fer tot l'estar
ja no sortir del teatre
fins a gaudir
d'aquesta copèlia
que ens sembla
que també omplirà
de gom a gom
el teatre
i que ens ve
molt de gust
vam començar
amb Víctor Ullata
i continuem
l'Allà Nacional de Cuba
ens serà difícil
de mantenir
aquest nivell
de ballet
de gran format
però ens sembla
que val la pena
apostar-hi
amb la resposta
que vam tenir
amb el Víctor Ullata
a la temporada inaugural
això serà
el 7 de novembre
simplement
passem de puntetes
pel que és
la programació familiar
sí
en tot cas
només dic
que hi ha
un espectacle
la muntanya
perdona
la màquina màgica
que fem
al Teatre Metropol
juntament amb el Festival Teatre Màgic
és un espectacle
més de petit format
però molt graciós
de titelles
i ombres xineses
i llavors
al Teatre Tarragona
fem un espectacle
més gran
que està tenint molt èxit
que és de teatre musical
deliciós
l'espectacle
es diu
El Petit Dalí
i fa un cert repàs
a la infantesa
del Salvi
del Salvador Dalí
per tant
tot aquest món
d'imaginació
que llavors
plasmarem
veurem plasmat
més endavant
en la seva obra
pictòrica
i amb el surrealisme
això serà
l'1 de desembre
el diumenge
1 de desembre
en funció de tarda
per tant
ens sembla
que també
val la pena apostar-hi
i si vols
entrem
ah perdona
i tenim també
màgia humorística
a càrrec de
Jandro
el calp
de l'hormiguero
amb un espectacle
que es diu
Jandro TV
i per tant
això és un monòleg
però que fa màgia
i està fet
en col·laboració
en coorganització
amb el Festival Teatre Màgic
i això ho farem
el divendres
29 de novembre
a Alejandro
al Teatre Tarragona
molt bé
te saps ben bé
les dates
a veure
bé
hi ha molta feina
al darrere
i al final
encara que siguem
una mica més ells
al final ens queda
a partir del diumenge
22 de desembre
ja anem fent boca
anem fent Nadal
i comencen això
potser els espectacles
que més ressò de Nadal
tenen
n'hi ha de molt
entranyables
digue'ns
mireu
els pastorets
els pastorets
i el gran concert
sí
acabarem amb això
no no
els pastorets
no sé si hi hem d'aprofundir
perquè fa molts anys
que ho fem
i per tant la majoria
de gent ho coneix
la Golf
els fa
amb aquesta versió
de Josep Bergalló
basats també en Falqui Torres
per versió de Josep Bergalló
i el que fan
a més a més
és uns pastorets
molt tarragonitzats
ells diuen
perquè
en tot cas
posen l'accent més
amb les corrandes
i amb aquesta mena
de crítica social
del que ha passat
a la ciutat
i el que ha passat
al país
aquesta seria
la característica
i l'altra
la associació de la Salla
representa més
la versió
més tradicional
de la versió
de Josep Maria
Falqui Torres
i fins i tot
escenogràficament
amb decorats de paper
i representen
aquesta visió
més tradicional
i també
amb molt d'encant
i ho fan molt bé
tant uns com els altres
amb molt d'encant
per tant
tenim la possibilitat
de gaudir
de dues versions
diferents
complementàries
però molt interessants
això pel que fa
als pastorets
però començarem
el cicle nadalenc
el 22 de desembre
el diumenge
amb una altra estrena
una estrena
a més a més
una cantata
de l'Albert Guinovart
el pionista
i que estrenarem
a Tarragona
i és una cantata
basada
amb el conte de Nadal
de Charles Dickens
per tant
pot tenir molta gràcia
de recuperar això
i
és una setmana
de recuperar
el text
però vull dir
que és una estrena
la cantata
musicalment parlant
amb l'orquestra
càmera musica
i amb un cor
que serà una sorpresa
i que convidem molt
a veure
perquè és un cor
excepcional
que és el cor
de la Unió
és un cor infantil
el cor de la Unió
de Granollers
que va quedar primer
el festival
de Torrevieja
que és el festival
potser de més prestigi
de cors d'Espanya
que va quedar davant
de fins i tot
els cors adults
que es presentaven
per tant
sí, sí
llavors des d'aquest punt
de vista
us hem de dir
que aquest conte de Nadal
tenim moltes ganes
de fer-lo
en el Teatre d'Aragona
perquè pot ser una autèntica delícia
per encetar
tots aquests dies
de Nadal
i un altre clàssic
clar
el concert d'any 9
el 27 de desembre
això sí
molt bé
a càrrec
d'una de les produccions
que volta més
per Europa
de fet és la producció
que es podrà veure a Liceu
el 26
doncs el 27
la tenim a Tarragona
a l'Estraus Festival Orquestra
en Vallet
en Vallet
a més a més
sí
s'ha fet alguna altra vegada
aquest Vallet ja
al Palau de Congressos
nosaltres el farem
en el Teatre de Tarragona
no sé si era ben picat
però similar
però en tot cas
recuperem això
amb Coorganització
en Juventuts Musicals
de Tarragona
aquest concert
amb música
de la família Estraus
perquè sabeu que
sempre parlem
del Johan Estraus
i del
de Nubi Blau
però vull dir
que la família Estraus
com es fa
en el tradicional
concert de Viena
el dia 1
que estem tots llaganyosos
al dematí
i ens despertem
amb la música
de ja fa molts anys
és una tradició
doncs bé
això a la gent
li està agradant moltíssim
i ens sembla
que també
per aquelles festes
doncs també
pot ser molt plaer
i com que és el 27 de desembre
no contraprogrammeu a Viena
no contraprogrammeu
esclar
les dues coses
no volem fer competència
treure'ls i quota
de pantalla
i d'això
no el que passa
que ho podeu comprendre
això sempre passa
esclar
les dates de Nadal
igual que passa
els caps de setmana
són els que són
i al final
s'ha de trobar
un punt d'equilibri
el que sí que hem fet
és que veureu
que els pastorets de la golfa
són el 26 i el 28
una mica també
per bé
si hi ha algú
que prefereix
anar a les dues coses
doncs que no tingui problemes
pot anar el divendres
al concert d'Estreus
i el dissabte
als pastorets
doncs Jordi
venies per 20 minutets
i ha passat gairebé
tota l'hora
però això meneu vosaltres
clar jo l'hi vaig estirant
l'hi vaig estirant
clar és que
jo estic a la vostra disposició
i és un plaer
hem repassat
gairebé tota la programació
i l'hem repassat profundament
però crec que
valia la pena
a partir d'aquí cada setmana
parlarem amb els protagonistes
però vaja
tenim moltes ganes
com ens passa sempre
després de l'estiu
que diem
bé què?
quan obren?
quan obren?
jo jo aprenia
penso
bueno
ho destacaves tu
jo crec que
per això hem treballat
d'intentar mantenir
aquesta embranzida
i aquest nivell d'espectacles
de la temporada inaugural
i bueno
sembla que
pinta bé
i per tant
com que són espectacles
importants
em sembla que està bé
que tots plegats
i anem dedicant
tots els que hem de fer
de portaveus
i vosaltres anirem dedicant
el temps que es mereixen
perquè cadascun d'ells
ja ho veureu
es pot poar
es pot poar fons
perquè
tenen
tenen tots característiques
que val la pena
de ressaltar
no sé si vols que comentem
una miqueta el període
d'abonaments
abonaments nous
no?
ja ho anireu fent
una pinzelladeta
pinzellada molt ràpida
la setmana que ve
farem abonaments
els abonaments
renovació
els abonaments nous
per aquells
que tinguin ganes
d'acollir-se
si s'acullen
si no recordo malament
si s'acullen
a sis espectacles
tenen un 20% de descompte
els abonaments nous
aquell que tingui ganes
d'acollir-se
això
seran el dia 15
per tant
se m'agués dir març
d'aquesta setmana que ve
no
de la següent
en el Teatre Metropol
tindran la seva possibilitat
i el dia següent
el dia 16
ja serà qüestió
de l'inici
de venda d'entrades
a partir
de les 12 del migdia
simultàniament
a les taquilles
del teatre
i a Tarracotíquet
i en principi
estan tots els temes
resols
informàtics
no hi ha d'haver
cap mena d'inconvenient
per tant
el dia 16
dimecres 16
a les 12
en principi
hauria d'arrencar
la venda
amb molta normalitat
es preveu
que també hi haurà
molta allò
en primer moment
tothom volia comprar
les entrades
però en principi
ens asseguren
que el sistema informàtic
està preparat
per aguantar
aquesta demanda
i confiem-hi
que no hi hagi
cap mena d'inconvenient
perquè realment
hi ha molt d'esforç
al darrere
per tant
això s'ha de veure
d'alguna manera
compensat
que no hi hagi
gens de dificultats
per comprar
les entrades
i em sembla
que
ja déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
perquè a partir d'aquí
si voleu més informació
recupereu l'entrevista
a la nostra web
o aneu-vos
a la web
de l'Ajuntament
i allí trobareu
tot el programa
per descarregar
o feu-vos
un programa demà
i fins i tot
veuran que hem introduït
una petita novedat
ja només per acabar
que en cadascun
dels espectacles
hi ha un codi QR
i per tant
t'enllaça
amb un tràiler
de vídeo
promocional
de cadascun
dels espectacles
perquè fins i tot
intentar facilitar
una mica
que a banda
de la fotografia
el text
que nosaltres
hi posem
doncs bé
si algú diu
molt bé
però no em faig
una idea exacta
però aquest Joan Pere
què deu fer?
per exemple
no seria
no està pensat
especialment
en el cas
del Joan Pere
allà i Bertran
però sí
com algun altre espectacle
a vegades la gent
a veure quin olfacte té
d'això
ens sembla que és una manera
de donar pistes
i a partir de cadascú
que triï
segons les seves conveniències
Jordi Giramé
de nou
felicitats
per tota la feina
que hi ha al darrere
d'aquesta
recent
calenteta
i estrenada
i amb ganes de veure
temporada de tardor
que tenim als teatres
de Tarragona
felicitats
per la feina feta
i gràcies a vosaltres
sempre que ens doneu
aquesta ressò
i aquesta cobertura
i sobretot
aquest interès
i amabilitat
gràcies
gràcies