Fins demà!
Fins demà!
Sí, no, és important, ho comentàvem ara, no?
Les bars d'en Saga de Tarragona participen molt activament en la Festa Major,
a la Festa Sant Tegla, la Festa Sant Magí, però especialment per Sant Tegla amb els valls del Seguici, no?
Molts valls, no? Quins valls? Per exemple, estem escoltant el de Cossis.
Déu-n'hi-do, no sé si diré l'ordre d'aparició ara perfecte, però bé, el vall de Pastorets, tenim el vall gran i el vall petit,
el vall de Gitanes, també, gran i petit, el vall de Gitanes, el vall dels Set Pecats,
i anteriorment al vall de Set Pecats, el vall de Cossis, eh?
El vall de Cossis que, no sé si després ho tractarem també, probablement, doncs, aquesta propera festa
estem treballant intensament per poder treballar també la versió petita del vall.
I, bueno, hi ha banda després del Seguici, diguem, com a entitat, doncs, durant tot l'any pràcticament
s'estan fent activitats i actuacions, no?, pels grups de dansa, doncs, les seccions que tenim al cos de dansa,
que és on hi ha, doncs, el, diguem-li, la joia de l'esbar en quant a les danses i els balladors,
i després, pel davant i pel darrere, doncs, els infantils, els principians, els juvenils,
les diferents seccions que van creixent amb edat, doncs, van constituint una secció,
nois i noies, de balladors que a poc a poc es van incorporant i arriben al cos de dansa,
que és una mica la joia que deia de l'esbar. I també, i cal remarcar-ho això, doncs, els pares,
o abans deien veterans, el general Llinis també n'és protagonista, de gent de l'esbar,
socis i sòcies, doncs, que continuen també gaudint de la dansa i també fent les seves sortides,
les seves actuacions com a pares o com a veterans, eh?
Déu-n'hi-do, també, clar.
I, bé, després, al voltant de l'entitat, doncs, també hi ha la participació en diferents actes, doncs,
de tipus més social, no?, que sigui la castanyada, que sigui per Nadal, doncs, també, o cap d'any,
bé, diverses activitats socials, també, eh?
És que, clar, estem parlant de més de 30 anys, em comentàveu abans, de l'esbar d'en Saire,
i quants balladors o quants socis, perquè és el que dèiem, no tots els socis són balladors, no?,
quanta gent involucra l'esbar d'en Saire?
A veure, és això, una cosa són els socis, altres són balladors, balladors, estem sobre el 120,
entre totes les seccions que ha comentat el Carles, des dels més petitets,
perquè comencen als 5 anys, amb els principiants, fins al cos de pares, que li diem nosaltres,
que hi ha gent, doncs, de 60 anys, pràcticament.
Aleshores, dintre de tot aquest ventall som un 120, aproximadament,
però després, clar, com a socis sempre hi ha més, perquè, doncs, hi ha els familiars,
sobretot dels més petits, perquè, clar, el fet que un nen de 5 anys estigui a l'esbar
no és per voluntat pròpia, moltes vegades, sinó perquè els pares els hi agrada
i els hi volen introduir en aquest món, i nosaltres els hi agraïm molt.
Hi ha molta falera, no?, diguem, a Tarragona, no només per la Festa Major,
sinó també per això, per la dansa, la dansa tradicional.
Sí.
Ho veieu bé, vull dir, teniu cantera i la gent s'interessa.
Déu-n'hi-do, a vegades podem pensar això, no?, que la dansa tradicional,
a veure, no és que sigui, potser, no mou masses, potser mou més el nàstic, no diré que no,
o no ho sé, sigui una cofreria de Setmana Santa, per dir ara, entitats d'aquesta naturalesa,
però l'activitat cultural i l'estima per la dansa i les tradicions, doncs, hi segueix estant.
I, Déu-n'hi-do, els socis, com comentava el Josep Lluís, doncs, i les famílies,
perquè sempre parlem de soci familiar, perquè ho és la família, la sòcia,
com a entitat d'aquesta naturalesa pel foment que fem de la dansa tradicional.
I sí que cada cop que sortim, sigui per Tarragona o fora de Tarragona,
també, moltíssim, doncs, hi ha una gran, dona impacte, no?,
la gent busca, també, i li agrada, i reconeix el valor de la dansa tradicional.
En aquest sentit, acabem de passar un cap de setmana
en què la gent que us dediqueu a la dansa tradicional us heu posat de cala,
el mudat.
Quina valoració n'heu fet des de l'Als Barra d'Ansaire?
Bé, doncs, és un cap de setmana intens, on reunim diferents entitats,
que estem al voltant de la música i la dansa tradicional,
llavors, cadascú, des del seu vessant i en alguns moments conjuntament,
doncs, intentem donar a conèixer aquesta feina que fem durant tot l'any,
doncs, tenir un cap de setmana on els protagonistes, d'alguna manera,
sí que és la dansa i la música tradicional.
Aleshores, doncs, la veritat és que, per el que respecte a la nostra part,
jo crec que ha estat bastant positiva.
hem fet dos actes, el divendres vam fer un mudat a la plaça,
que el que fem és, bueno, la nostra intenció sí que és que la gent vegi la dansa tradicional,
però també que l'aprengui i que és una manera de conservar-la.
Aleshores, allà, la gent pot venir i incorporar-se fent valls senzillets
i la intenció és que fer-lo tots plegats.
S'ajunten els principians, mentils, juvenils, pares i gent que vulgui
i fem d'allò a la plaça.
La veritat és que estava força plena.
I després, el dissabte, al Festival de Primavera,
on convidem altres cultures,
perquè veiem que hi ha altres llocs que fan el mateix que nosaltres
i que la seva forma de veure la música i la dansa és molt diferent.
Aleshores, bueno, és un moment de convivència
i de comprendre altres cultures.
I enguany hem tingut uns grups de la Provença, a França,
i uns de Ciudad Real, a la Manxa.
Contents amb la participació del públic?
Contents amb el format, també?
El dissabte estava a la plaça de la Font,
ben nutrida de gent, expressament assegut davant de l'escenari,
però també al voltant i aprofitant la bona temperatura
i el bon ambient que hi ha a la plaça,
l'expectació arribava a les terrasses properes.
I veus que tothom pot seguir amb la seva conversa,
però també gaudint d'un espectacle.
I això que dèiem que el Moodat serveix
no només per reconèixer les danses pròpies
i la música tradicional,
que és l'objecte del festival,
sinó també amb l'aportació que fem
en aquest festival de Primavera, a l'ESMAR,
és una manera també de reconèixer tu mateix
quan compares amb altres tipus de música i de dansa.
I, per tant, normalment val a fer gent,
perquè si un només se mira a si mateix,
a vegades acaba sense saber ben bé
què és el que fas de diferent.
I, a la diferència,
també hi ha el gust per aquesta diversitat i aquest reconeixement.
Molt bé, tot un èxit.
Sí, molt bé, molt bé.
Això ha sigut al Moodat en la quarta edició, em comentàveu.
Parlàveu ara de la voluntat que teniu
que la dansa arribi a tothom,
que la gent s'introdueixi, que ho provin, sense por.
En aquest sentit, i ara entrem ja les activitats d'estiu.
En tenim una de molt marcada.
al voltant de Sant Magí fer una activitat d'aquest tipus, no?
Sí, sí.
Bé, és un dels objectius, no?
És a dir, quan les barres marquen uns objectius a fer,
un és mantenir les danses,
i per això tenim el cos de dansa,
fem les exhibicions, els festivals, etcètera.
però també fem una part de recuperació,
com estan tots aquests valls del Seguici
i altres valls que hem recuperat d'altres poblacions del voltant,
però també està una mica la difusió,
és a dir, que la gent no només ho vegi,
sinó que hi participi.
La millor manera de conservar una cosa
és que la gent se la faci seva
i la faci servir cada dia.
Aleshores, és una manera de...
A veure, potser sí que és una mica anacrònic, no?
Ara estem una mica fora de lloc,
però, bueno, són les nostres tradicions
i s'hem de sentir orgullosos.
De fet, si les oblidem, estem morts.
Vull dir, acabarem fent el mateix que a tot arreu, no?
I és una mica el que intentem a les nostres activitats.
En aquest sentit, convideu a tothom el dia 12 d'agost, no?
Amb un assaig obert per ensenyar-los al Vall de Sant Magí.
Sí, sí, al Vall Pla de Sant Magí.
És el dia 12 d'agost, a les 8 i mitja de la tarda,
allà a la mitja lluna, on tenim el local.
Aleshores, la intenció és que el dia 13,
que a la sortida de la novena farem la ballada.
Tota la gent que hagi anat el dia abans
s'incorpori i la pugui ballar, bueno,
de forma informal en aquell moment, no?
Intentar fer que la gent de Tarragona
pugui ballar aquest ball.
Que tot és especial, el Vall Pla de Sant Magí,
que intueixo que deu ser fàcil, perquè sí.
Sí, sí, sí.
No, a veure, els balls populars no són difícils.
A veure, és una cosa, si la ballava la gent del poble,
complicats no ho són.
Evidentment, necessita una mica d'assaig.
No te pots dir bé, ja m'hi poso.
Que, de fet, n'hi ha gent que s'hi posa, eh?
És a dir, no ho ha fet mai, s'hi posa, mira,
i a la segona vegada, com que normalment són balls repetitius,
que es va fent, i els punts tampoc són massa complicats,
s'allancen, i veus que quan estan acabant
ja són especialistes.
Especialistes, sí, sí, sí.
Però això va una mica també a la forma de ser de cada persona, no?
N'hi ha gent que per molt que ho porti tindrà vergonya,
i n'hi ha gent que diu, bueno, doncs, ja m'ho aprendré,
que de fet el poble ho feia així, suposo que la primera vegada
s'hi posaven allà, anàvem mirant, ho aprenien,
i ho seguíem ballant.
Doncs sí, és un ball senzillet, però, bueno,
una mica de preparació sí que hauríem de tenir
per anar sense la vergonya que ens pot fer,
que no s'hi posem.
Doncs, 12 d'agost, assaig obert, el dia 13,
aquest ball pla de Sant Magí, a la sortida de la novena.
I el dia 16 d'agost feu el Festival de Festa Major,
a la plaça de la Font, eh?
Sí, sí, és, bueno, amb l'altre esbar que hi ha aquí, Tarragona,
s'anem tornant, una vegada fem Sant Magí,
l'altra vegada fem Santa Tecla,
cobrim d'aquesta forma les dues festes majors de Tarragona,
enguany ens toca Sant Magí,
i, bueno, ja fa mesos que estem treballant en un festival,
doncs, que sigui variadet,
perquè d'aquesta forma els tarragonins
tinguin sempre algun al·licient d'anar-hi,
és a dir, a veure què ens portaran enguany els de les barres d'ençaire.
Quines danses portem en aquest festival?
No cal que me les desvellis,
però vull dir, van més enllà de les danses que veiem al Seguici, no?
Sí, sí, sí, evidentment.
Bé, és una mica de recull de danses del voltant.
Aleshores hi ha tot una...
Bé, un grup de danses que el que intentem és
donar una imatge general de lo que serien les danses catalanes,
així com unes pinzellades de diferents danses,
i de moltes danses n'hem fet una,
i estem treballant amb això,
perquè així en un momentet,
bueno, en un momentet tampoc,
però en 15 minutets,
un avís quantitat diferent de danses, no?
I després ja sí que ens dediquem a fer danses senceres
del voltant de les nostres comarques.
Molt bé.
Doncs això serà ja al mes d'agost, eh?
Al voltant de la festa de Sant Magí.
Abans, però, la setmana vinent,
us aneu, vaja, teniu un estiu ple de viatges, eh?
a Ciudad Real, després aneu a Àustria, Clagenfurt,
i després cap a Villaluenga de la Sagra?
Sí, sí, a Toledo, a Toledo.
El nom el posen complicat,
però bé, quan ho practiques, cap problema.
Doncs expliqueu-me, què fareu amb aquests viatges?
A veure, bé, més o menys són participacions en festivals
que fan grups d'aquests llocs.
Aleshores, una mica el que fem nosaltres al Mudat
és una forma que la gent vegi altres cultures
i altres formes de representar la música i la dansa.
Vull dir, són músiques molt diferents,
són danses diferenciades.
Aleshores, bueno, estan interessats
en què anem allà i ho anem a representar.
Això serien més o menys les dues que tenim a nivell d'Espanya,
que és la que tenim de Villaluenga de la Sagra
i la de Manzanares.
I la de Klagenfurt és un format també del mateix estil.
Les que ells fan, és sempre internacional,
ells tenen també dos o tres grups d'Àustria,
però després sempre porten grups d'altres països
en un festival que li diuen el festival de la pau del...
Bueno, una mica en el sentit d'això de confraternitat,
d'unir cultures, en aquest sentit.
I intenten portar grups de llocs molt diferents
perquè cadascú expliqui la seva forma de ballar
i d'entendre la dansa.
Ja heu estat mai a Klagenfurt en aquest sentit?
Sí, sí, sí.
Hem estat altres vegades.
Bueno, sabeu que Klagenfurt és una ciutat agermenada en Tarragona.
Tenim molta relació amb el grup d'allà,
el Kinderbolstowns Group de Klagenfurt.
I la veritat és que, sí, vull dir, de tant en tant
se'n recorden de nosaltres i diu, eh, si voleu venir...
I està bé perquè, clar, veus llocs molt diferents, no?
És una altra història.
Home, perquè hi sereu del 9 al 15 de juliol?
El temps que duria el festival?
Actuant sovint cada dia?
Sí.
No, no, no, no, s'actua cada dia.
Si està més que justificat, eh, que esteu allí tota la setmana.
Sí, sí, sí.
Bueno, el que passa és que no estàs tot el dia,
però sí entre recepcions,
bueno, després s'ensenyen la província...
És el que s'anava a demanar, no?
Com funciona?
A veure, en principi, a veure,
normalment balles o pel matí o per la tarda
i després l'altre són
intentar fer una mica de convivència
al grup que organitza
i intentar que facis coses
per allà a la vora,
t'ensenyen llocs que són típics,
també te deixen moments
per veure la ciutat,
bueno, normalment t'acompanyen,
te posen guies,
això normalment es tracten molt bé,
allà al costat tenen un llac preciós
que és molt gran,
te deixen que vagis a banyar-te,
és una altra forma
que coneguis la seva província,
la seva comarca, etcètera,
i llavors cada dia
normalment t'aporten a llocs,
doncs això perquè facis valls
en pobles de la comarca,
clar que en full ballem dos dies,
després ballem un altre dia
en un poble que hi ha al costat
de la frontera italiana
i després un altre en un poblet de muntanya.
Jo vaig tindre l'ocasió
d'acompanyar-los a les bars
fa dos o tres anys, també, no?
No, quatre o cinc anyets fa allà.
Passa el temps de pressa.
Passa de pressa, sí.
I la veritat, com que comentaves
la Núria, aquesta convivència
que tu comentaves ja amb Lluís
i que ara també aniran pares
i alguns familiars
acompanyant el grup.
Quanta gent us traslladreu?
No ho sé, al final...
Ho calcular?
Vora 45.
Autobús, avió?
Autobús, autobús.
Sí, sí.
És una mica més...
Vuit, deu hores?
Una mica més.
Bé, molt bé.
Una mica més, sí.
Sí, sí, perquè està a 1.500 quilòmetres,
que això m'ho miro moltes vegades,
i això...
Bé, però també fem una mica de paradetes,
anirem veient una mica
tot el que agafem pel camí,
parem, fem la visiteta
i, aleshores, se fa el viatge més portable.
Amb calma, eh?
Sí, sí, sí.
No, per comentar, jo no sé si hi ha
o després o posteriori,
si aquesta experiència també dels pares
acompanyant-hi
d'aquestes visites que també es fan,
que s'aprofita el viatge moltíssim
per conèixer indrets diferents
i gaudir, no?,
de l'espectacle també natural i cultural
que tenen a tot Àustria
i la regió de Klagenfurt, sí, sí.
En aquest sentit, que us anava a preguntar
si ja heu estat allà,
quines diferències o similituds hi ha
entre els danses tradicionals
que allà es puguin ballar?
A veure, sembla mentira,
però n'hi ha de relació.
Ells tenen un ball de cintes,
igual que tenim nosaltres al ball de gitanes,
sí, sí, és...
Bé, el ball de cintes és una cosa
que està molt estesa per tot arreu,
però el ballen
i alguns balls tenen certa similitud.
Home, no s'assemblen tant,
com per exemple l'altre dia
quan van venir els de Provença,
que aquí ja es veu alguns
que sí que són més a prop,
més semblants, no?
Els altres, a vegades,
són danses molt de muntanya,
són diferents.
Allò és el Tirol,
aleshores és una mica diferent,
però dintre d'aquesta diferència
sempre trobes alguna coseta
que et fa...
Bé, que et digui,
mira, no som tan diferents.
M'imagino que no només en la dansa
també deu ser molt diferent
de la indumentària,
la música,
possiblement també, no?
Els instruments que s'utilitzen.
Sí, sí, sí.
Bé, això sí, eh?
I amb això, vull dir,
això és el que més es nota,
és a dir,
amb els grups de dansa,
les danses són diferents,
però els vestuaris,
evidentment,
són superdiferents,
però el que és la música,
encara més.
això sí, a veure,
és això, no?
Quan tu vas a veure
un festival d'aquests,
clar, si només te quedes
a veure què fan,
però si vas veient
el vestuari,
per exemple,
l'altre dia,
quan van vindre els de Provença,
clar, això des de baix
el públic no ho veu,
però van estar dos hores
posant-se agulletes,
perquè portaven un vestit
que porten un mocador
amb un plec,
i cada plec
porta quatre agulles,
i diu que porten
sobre unes 200 agulles.
Mare de Déu!
I no ho poden portar
preparat de casa?
Bueno, fan el moment.
Sí, sí, sí,
ho fan allà,
perquè suposo que
com que deu anar posat amunt,
el primer és lligar-ho
i després ho van
fer un instant,
dues hores d'allò,
i cadascú té la seva,
d'allò,
quan van vindre els d'Ivisa,
va portar uns set faldilles,
i a l'escenari
ensenyen les set faldilles.
Veus una mica
la riquesa de vestuari
i la diferència que hi ha, no?
Tot això no és gratuït,
és que tot això,
i el mèrit que li trobo
també a la feina que feu,
és que hi ha un treball
de recuperació,
de documentació,
de veure d'on ve tot això,
d'on ve la tradició
de ser tan fidel com pugueu.
A vegades no és fàcil
trobar la documentació.
A vegades,
a vegades sí,
és complicadíssim.
I després, a veure,
de recreació,
vull dir que és molt...
Digueu-me alguna interioritat,
home,
de l'esbar d'ensenyar de Tarragona.
Així com ara
el que explicàvem
dels faldilles...
Ja no és la primera
que sempre recordem,
no?
En Salvador Fa,
Llimiana,
que va ser el fundador,
un dels fundadors
i director de les bars
doncs moltíssims anys
fins que va traspassar.
I...
M'ha vingut al cap
perquè per la documentació
aquesta que deu
el Josep Lluís
de recuperació,
no?
De documentació
que, bueno,
no ho sé ara,
els metres quadrats
que ocupa
tot el que ell disposava
d'aquesta investigació
i d'aquest treball
de recuperació,
i documentat, a més,
per poder ser fidel
a tota aquesta tradició,
no?
Perquè sigui correcta
i no...
sigui una cosa
doncs que de sobte
doncs ens inventem,
no?
Les coreografies
potser sí que poden
adaptar-se, no?
Fer-se unes noves versions
però la base
és la que s'ha trobat,
la que hi és.
Sí.
A veure,
per interioritat,
jo...
N'hi ha moltes,
però jo me'n recordo
quan estàvem recuperant
el Vall de Cocis
que el Jordi,
que ens feia el seguiment
i tal,
volia saber
de totes totes
per què...
A veure,
el barret,
com era,
per tal...
I no trobàvem
el sentit
de Vall de Cocis,
per què Cocis,
quin sentit tenia
i tal.
I aleshores,
clar,
aquí tenim una platja
dels Cocis,
però tampoc li acabàvem
de trobar
el sentit.
Teníeu documentat
que hi havia un ball
que es deia
Vall de Cocis,
però no sé jo per què.
Sí,
però no sabíem ben bé
com tenia que ser
el barret,
no teníem clar
per què es deia
Vall de Cocis,
no ho teníem clar
del tot,
no?
Aleshores,
bueno,
d'anar buscant,
vam trobar
que a Vinerós
també hi havia
una platja
que també es deia
Vall de Cocis,
vam poder contactar
amb la persona
que portava
tota la documentació
d'allà
i ens va explicar
que se li deia
Vall de Cocis,
ai, perdona,
que es deia
platja dels Cocis
perquè allà
era on portaven
els Cocis,
que eren com uns
tubs allargats,
bé,
més que tubs,
uns recipients
que tenien una entrada
però no tenien sortida,
els deixaven a dintre
de la platja,
a més,
és una platja
que és molt igual
a la que tenim aquí a Tarragona,
i allà entraven els pops
i els fiem servir
per caçar-los,
és a dir,
els teníem,
bueno,
per pescar-los,
en aquest cas,
trampes per pops?
Sí,
són trampes per pops,
els posaven allà
i on recuperaven el coci
i llavors
el d'allò
tenien ja els pops.
i mira,
així vam poder
veure una mica
d'on venia
i tal.
Perdoneu la ignorància,
on està la platja de Cocis
de Tarragona?
Doncs estaria
entre el Miracle
i la Rebassada.
Val.
Sí,
és la platja molt petita.
És molt petiteta,
és rocosa.
Clar,
hi veu per els pops.
Sí,
sí,
sí,
no,
després ho entens,
però li vam estar
donant voltes
perquè no hi havia manera
de trobar-ho,
i com vas buscant
i intentant
doncs trobar
les coses.
Doncs mira el Vall de Cocis
i acabarem l'entrevista així
ha estat enhorabona en guany
perquè va,
que ens avanceu
una notícia molt xula,
n'esteu preparant
una parçant de tecla.
Sí,
bueno,
de fet fan la desena sortida,
són del 2004,
per tant el 13
fan la desena sortida,
10 vegades
i els valls
sempre que fan alguna coseta
i si els 10 o els 20
intenten fer alguna cosa.
Ells ja feien anys
que tenien el cap
a part del barret,
tenien el cap
d'intentar treure els petits
i en guany
ja s'hi han posat
i treuran el Vall
de Cocis petit.
Vall de Cocis petit?
I segur que surtin
per tanta tecla?
Segur, home,
estan assajant
i els vestits
estan ja a punt.
Els Cossis
s'han fets dimensionats,
no?
Sí, són coixíssets.
Cossis petitets.
Escolta,
però no acabarem mai
amb aquest seguissi?
Bueno,
però aquest és el petit.
O sigui,
que ara el que hem d'intentar
és que el petit
vagi a la mida del gran.
Més recollidet,
però que vagin...
Home,
això és una manera
de fer cantera,
de fer pedrera
i que després
la gent
se vagi aficionant
i els fa il·lusió
i després...
A veure,
la gent se va enganxant.
En aquest sentit
potser no cal,
però bueno,
pot ser en algun moment
que això vagi a la baixa,
però mentre hi hagi coses d'aquestes
és difícil
que vagi a la baixa.
Doncs ja veieu
que estan en plena forma
i no us deixen descansar
a l'estiu,
però bueno,
aprofitem l'estiu.
Per fer de tot una mica.
Josep Lluís Penyalbert,
Carles Cepero,
president i sotspresident
de l'ESBAR d'en Saire Tarragona,
moltíssimes gràcies,
que passeu un molt bon estiu
i en parlem a la tornada.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.