Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La restauració està dintre, com ja expliquem a la notícia, d'un conveni que es va signar a Mematza,
que consistia en la catalogació, digitalització i restauració de documentació
tant de l'administració de les aigües de Tarragona, de l'església del portal de Sant Magí
i del convent de Sant Magí de la Brufeganya.
Aquest era el marc general, eh?
Exacte, a partir d'aquí ja vam catalogar aquest fons i vam decidir quins pergamins s'havien de restaurar.
Com va ser aquest procés de tria, d'escollir, doncs, els que caldria?
Bé, la documentació que havia ingressat als anys 20 aquí a l'arxiu,
hi havia, pràcticament es pot dir que no hi havia una bona catalogació, vam decidir catalogar-la
i en el cas dels pergamins hi havia tota una colla que necessitaven ser restaurats per l'estat en què es trobaven
i uns altres simplement per posar-los en millors condicions.
Aleshores, vam triar 25, n'hi ha potser una dotzena més,
aquests 25 han estat convenientment restaurats
i esperem que en algun moment, durant aquest any, que també celebraran els 200 anys
de la metge de Sant Magí, en què Sant Magí, quan els francesos marxaven,
doncs, va impedir que volés la capella on estava,
suposem que hi haurà algun moment per poder-los mostrar a la població.
A més dels pergamins, llavors, a Som Més Crideners,
hi ha també una quantitat gran, uns 220 documents,
en base de paper, no?, i són també importants.
La idea és que quan tot això estigui digitalitzat,
s'hi pugui accedir directament a través de la pàgina web de l'arxiu
com s'accedeix a través de tantes altres coses.
Aquesta era la idea, no?, catalogar, restaurar, digitalitzar
i permetre l'accés des de casa, no només als tarragonils,
sinó, evidentment, a tots els usuaris que els hi pugui interessar.
Sí que es podria veure una mostra, no?, una exposició,
per tal de poder veure aquesta obra, aquesta restauració.
Esperem que hi hagi la possibilitat de poder-ho exposar d'una manera pública
perquè la gent, doncs, s'hi pugui acostar i pugui entendre
que la documentació, doncs, justament la tenim
perquè pugui ser gaudida i disfrutada pels usuaris
i pel públic en general.
Entre aquests 25 pergamins, si torno a la Neus,
perquè tu els has vist, els has trucat, els has vist,
els has catalogat, els has digitalitzat,
què contenen aquests pergamins?
Bé, com ja ha dit el Manel, la majoria són butlles papals,
algunes, per exemple, la de l'erecció de la parròquia,
feta per Clement Vuitè, el 1593,
alguna altra que concedeix 100 dies de perdó
als que visitin el convent,
hi ha privilegis reials,
hi ha diferents fundacions,
hi ha la Fundació de Beneficis...
Són molt variats, no?
Exacte, sí.
I d'importància, a manera de suposar que són documents d'importància, no?
Certament, són documents importants
perquè reflecteixen una època
i on la incidència del convent de Sant Magí
per tota aquella zona,
també per la zona de la que era la diòcesi de Vic
i fins a Igualada i més amunt,
era realment molt gran.
Existeix també el llibre de Sant Magí,
del Canonga CC,
de 1525,
que té una part en llatí,
després hi ha una versió al darrere catalana,
que recull també part dels miracles
i, per tant, reflecteix un món molt interessant
des d'un punt de vista també social
i fins i tot etnològic, no?
Penso que és una bona aportació,
que ja mossèn Sanz Capdevila i Felip,
el fundador de l'arxiu,
havia publicat ja unes primeres coses
a partir d'aquesta documentació
i anteriorment també mossèn Joan Segura,
a 1887,
i a nosaltres ens semblava
que valia la pena, doncs,
de posar-ho en sòlfa i d'acostar-ho.
Sobretot perquè ens hem trobat amb la sorpresa
que una gran part de la gent
creia que aquesta documentació
que s'havia utilitzat ja als anys 20,
mossèn Sanz Capdevila,
creien que amb la guerra s'havia fet fonedissa
i tanmateix, doncs, existeix.
Per tant, per nosaltres,
és molt interessant
de poder-la posar a l'abast.
Per què es fa la restauració
a Sant Pere de Puelas,
a Barcelona, al monestir?
Bé, nosaltres hem sigut
normalment per la restauració
de pergamins dues vies.
En alguna ocasió hem restaurat
pergamins a través de l'Escola
d'Art i Restauració
que la Diputació té a Tortosa
i, per exemple, els que eren del seminari
els vam restaurar d'aquesta manera
i en altres ocasions
els hem restaurat a través de les Puelas
perquè el treball que fan
ens agrada,
la tècnica, la dedicació,
i repartim una mica
entre els dos llocs,
entre les dues seus,
la restauració.
Per altra banda,
la restauració dels pergamins,
segons amb l'estat en què es troben,
requereix bastant de temps
i de cara al finançament,
doncs, com que també
des que ho dones
a que t'ho tornen
tard una mica de temps,
ens permet també
anar recollint els diners
que necessitem, no?
i, bé,
fins ara estem contents
del servei que ens han fet
i han portat a restaurar també
coses en paper,
documentació molt diversa
i, bé,
és una mica...
no acabaríem mai de restaurar, no?
Perquè per restaurar
tenim moltes coses
però anem a poc a poc
també per una qüestió
fonamentalment, com sempre,
financera.
De fet,
veig que la feina
de digitalització
s'ha fet amb aquests documents
però també amb molts altres, no?
Porteu-me,
neus molt de temps, no?
Sí.
Treballant-hi,
en profunditat.
Sí, crec que va començar
el 2008
el projecte
i, bé,
no sé si hi ha gent
que ja ha accedit
als nostres fons
des de la web
però del que més hi ha
són dels parruquials,
de sèries sacramentals,
però sí, sí,
és la tendència
que seguim,
anar digitalitzant
documentació
perquè sigui accessible
des de casa
i per a tothom.
Ara estic a la web,
a la vostra web
i, de fet,
hi ha molt,
hi ha molt de document digitalitzat
que tothom pot visualitzar,
pot consultar
a través d'internet,
una cosa que fins ara
ja no es podia fer, no?
Fins no fa gaire,
com ens deia la Neus, no?
Era insòlit, no?
I ara, sí,
podem visualitzar-los.
Era insòlit
primer perquè
la documentació
en principi
té una finalitat administrativa,
que una aquesta finalitat administrativa
desapareix,
esdevé històrica,
la dificultat d'accedir-hi
sovint
és més que res
el desconeixement, no?
El fet de posar-la a la vasta
a través del web,
digitalitzada,
permet que
l'arxiu estigui obert
les 24 hores del dia
durant tot l'any.
L'únic que requereix
és que tinguis
les eines suficients
per poder llegir la documentació,
perquè el tipus de lletra
o la llengua
de vegades
crea unes dificultats,
però la majoria d'aquestes
dificultats
en pràctica,
en dedicació,
vull dir,
es poden
es poden
solventar.
Per altra banda,
com hem comentat
ja en alguna altra
circumstància,
és important
la digitalització
perquè permet
que la documentació
a partir d'aquest moment
ja no s'utilitzi
més de manera directa.
Per tant,
l'agressió
de consultar-la
una i una altra vegada
desapareix,
algunes d'aquestes pàgines
de vegades
estan
amb molt mal estat
i per altra banda
aconseguim
que existeixi
ara ja una còpia
de la documentació
que si mai
per algun motiu
la documentació
que tenim
patís
algun desastre
o es fes malbé,
doncs
hi podríem accedir.
Em sembla
que
és important
de dir que
exacte
des del 2008
estem al 2012
pràcticament
d'una manera
interrompuda
hem anat digitalitzant
diversos fons
la qual cosa
vol dir que
el que fem
és important
sempre a través
de convenis
amb parròquies,
amb empreses,
amb la diputació,
amb ajuntaments,
amb organismes diferents
i la fenya
doncs
no s'ha aturat.
També properament
ja en parlarem.
Hem començat
amb el de l'arxiu capitular
un altre dia
explicaríem
perquè també
amb el web
de l'arxiu capitular
quan arribi el moment
es podrà accedir
també
a documentació
de la catedral
de Tarragona.
En quina mena
de documentació?
Doncs documentació
que serà
des d'actes
des del segle XV
fins al segle XVIII
actes,
llibres de comptes,
de construcció,
molta altra documentació
d'aquest.
Això ja
quan arribi el moment
en parlarem.
Tant sigui
amb la mateixa línia
des de fronts diferents.
Jo m'imagino
que deu ser
més la informació
que està per digitalitzar
que la que està digitalitzada.
que sí,
la pila
diguem-ne
deu ser més gran
en aquell cantó,
no?
Sí,
per sort sí.
Hi ha feina per fer.
I tant,
molta.
És molt laboriosa,
és molt entretinguda
aquesta feina
de digitalitzar?
Bé,
nosaltres no digitalitzem
directament,
nosaltres el que fem
és la catalogació
i inventariació
de la documentació.
Però sí,
és laboriosa,
sí,
sí.
Suposo que
deueu trobar perles,
no?
O ja sabeu
que hi ha?
Tots són perles,
tot el que s'ha conservat
són perles.
Tot té el seu valor,
eh?
Exacte.
La feina,
doncs com dèiem,
continuara endavant
i anirem veient
els diferents fruits
a manera que em fica
que abansi aquesta tasca.
De moment tenim
aquest de Sant Magí,
no?
Que ja es podran visualitzar.
Queden moltes parròquies
per poder veure
tota la documentació
que encara consta?
Sí,
podríem dir
que potser
un 50,
un 60%
del que són
els llibres parroquials,
és a dir,
baptismes,
defuncions
i matrimonis,
de les parròquies
estan digitalitzats,
però el que no està
digitalitzat
és la resta del fons
que hi ha molta més documentació.
Hi ha algunes parròquies
que sí,
que hem pogut fer
els llibres sacramentals
i la resta de documentació
com fraries,
llibres de rendes
i altres.
Per tant,
queda molt
i del que és
de la documentació
de l'arquivis
va pròpiament,
també queda molt.
de totes maneres,
la nostra idea
és progressivament
anar incorporant.
Comencem sempre
per la documentació
que en principi
té més interès
pels usuaris,
per exemple,
els llibres sacramentals,
perquè hi ha
aquesta mena de febre
de la genealogia,
de saber d'on vens,
per tant,
hem començat
per aquests llibres,
però la resta
de la documentació
seguirà,
si Déu vol,
doncs,
aquest camí.
Diguem que
l'únic impediment
per fer-ho
fonamentalment
és econòmic,
sempre que es compleixin
les normes
que hi ha
de cara
a la cronologia
que es permet
accedir,
que amb molta documentació
per nosaltres
és d'un centenar
d'anys
que no es pot
difondre,
perquè,
sobretot
amb les qüestions
de genealogia,
no pugui en algun moment
algú dir
que hi ha alguna dada
seva personal
que corre
per la xarxa.
Aleshores,
cent anys
ens va semblar
que era una bona
mida,
perquè,
tot i que avui
és veritat
que hi ha
algunes persones
que viuen
més de cent anys,
en principi
cent anys
és un cert top,
per tant,
tot el que és anterior
a cent anys
perfectament pensem
que s'hi pot
accedir
i no viola
la llei
de protecció
de dades,
que avui
has d'anar
evidentment
molt en compte
perquè tu
t'ho mires
tot amb ulls
d'historiador,
però, clar,
les persones
s'ho miren
amb els ulls
de la seva
pròpia intimitat
i no sempre
els agrada
lògicament
que el que han fet
han deixat de fer
circulir
sobretot
per la xarxa,
no?
Per cert,
veig que també esteu
al Facebook,
eh?
Sí,
també,
també.
Això és important,
també seguir.
I al Twitter,
també.
I al Twitter,
també.
Estem aquí.
i heu fet
alçada
a les xarxes
socials.
Tant l'arxiu
com el Capitular,
eh?
Tots dos
tenen el seu Facebook.
I què aneu aportant
a través de les xarxes?
Què aneu explicant,
Neus?
Tot allò
que es va digitalitzar?
Sí,
quan entra un nou fons
a l'arxiu,
quan se digitalitza,
quan es cataloga
i està accessible
als investigadors,
si fem algun curs...
Exacte.
Enguany
farem un curs
de paleografia,
és a dir,
un curs
que ajuda
a aprendre
a llegir
doncs,
grafia antiga,
fonamentalment
el basarem
en el tipus
de lletra
que tenim aquí,
que és una lletra
entre el 13-14
i el segle XVIII,
que el farem
al mes d'abril.
Un curs
que serà obert
a tothom
i que ja donarem
en el seu moment
la propaganda.
És important
perquè a nivell
de la universitat,
dissortadament,
el fet
de la reducció
d'alumnes
i d'assignatures
fa que pràcticament
la paleografia,
que és una eina
fonamental
per a un historiador,
sobretot si no et dediques
a lo contemporani,
doncs com a assignatura
pràcticament desapareix.
Aleshores,
és per donar també,
no només als estudiants,
sinó en general
a la gent que vulgui,
eines,
vindrà un professor
de Barcelona
que és fill d'aquí,
que s'hi dedica molt
i té coneixements
per ajudar a introduir
en tot aquest món,
que pensem que també
és una de les tasques
de l'arxiu.
Carai,
doncs serà interessant.
A l'abril, eh?
Sí,
ja us ho farem saber.
De tota manera,
que segueixin el perfil
de Facebook
de l'arxiu,
que el trobareu,
si entreu,
busqueu la pàgina,
perquè vali molt la pena
a banda de la pàgina
de l'arxiu,
que la trobeu,
si feu en Google,
la trobeu de seguida.
Busqueu
Arxiu Històric de Tarragona,
Arxiu Disassà de Tarragona.
I des d'aquí podreu accedir
al perfil de Facebook
i d'aquesta manera
sabreu puntualment
quan es fan
les diferents activitats,
com en aquest curt
del qual en parlàvem.
De tant en tant,
sobre alguna informació
molt útil,
que, per exemple,
no fa gaire anys
vam fer el llibre
sobre la Guerra de la Francesa
i les defuncions
que va haver-hi
en l'època de la Guerra Francesa.
És a dir,
que són documents
que poden aportar
molta llum
sobre episodis històrics
que hem viscut
i que convé mirar-los
per saber com va anar.
Doncs, a veure,
amb això
tenim algunes novetats
perquè després d'haver intentat
fer el més exhaustiu
que podíem,
resulta que ens ha anat apareixent
nova documentació.
Si en algun moment
podem fer una segona edició
del llibre,
podrem augmentar
amb més documentació
sobre aquest fet
de la Guerra del Francesa.
És a dir,
que hem continuat investigant,
hem continuat apareixent
documentació
i amb aquesta línia
ens semblava
que l'arxiu
una de les coses
que podia aportar
era justament
publicacions
que donessin
a conèixer documentació
perquè altra gent
pogués estudiar.
Això
ho hem fet
amb aquest llibre
de la Guerra del Francesc,
ho farem també
amb altres llibres
que
publicaran
documentació
de l'arxiu
de tipus diferent
perquè permeti
acostar
als usuaris
l'estudi
sense necessitat
de llegir
ells mateixos
una lletra
que a vegades
té dificultat.
Vull dir,
el transcriure
es facilita
molt més.
I per altra banda
fem una cosa
que això ja és
potser una cosa
personal nostra
que mirem
de fer també
unes transcripcions
de com està escrit
que siguin fidels
perquè
això ja és
una queixa
de l'ofici.
Moltes de les transcripcions
que veiem
que hi ha gent
que fa que no coneix
l'ofici
doncs són realment
inexactes
o amb mancances.
Aleshores,
em sembla que
la nostra obligació
és posar-ho
d'una manera
que es pugui
llegir
entenedora
però que també
respecti
l'original.
Van ser 5.000 morts,
no?
Bé,
aquesta és
la gran pregunta.
Nosaltres
no ens en surten
5.000
però
quan vam fer
el llibre
tampoc volíem
polimitzar.
Nosaltres
l'interès
que teníem
era
de publicar
a partir
del que estava
documentat
els que hi havien
documentats
que no treu
evidentment
que puguin
haver més persones
però
jo
sense voler
polimitzar
amb ningú
no sé
si a partir
del que hem tret
m'atreviria
a dir
5.000 persones
no sé
no m'atreviria a dir
prefereixo dir
que el que nosaltres
hem documentat
són els que són
i
bé
les fonts
a vegades
parlen d'aquestes
quantitats
però també és veritat
que
com ja vaig explicar
en el seu moment
una gran part dels cadàvers
els cremaven
amb fogueres
que hi havia
a la plaça de la Font
i també davant
del que ara és la Diputació
i en altres llocs
per tant
no es van fer
les inscripcions
en aquell moment
sinó que es van començar
a inscriure
3 o 4 anys després
tant és possible
que hi hagués gent
que no inscrivissin
també és veritat
que havia vingut
gent dels pobles
a refugiar-se
i bé
no m'atreviria a dir
m'assembla
una mica exagerat
personalment
però bé
memòria del setge
i ocupació de Tarragona
volum 2
a veure
i les novetats
amb les novetats
però van per aquí
les novetats o no?
per arribar als 5.000
no
per baixar
diguem-ne
només s'ha dit el nombre
de morts
no
són diferents notícies
de l'entrada
dels francesos
tant a Tarragona
com als pobles
de l'Arxidiòcesi
hem trobat també
algunes sobre
alguns morts
hem trobat
però hem d'acabar
de concretar
però jo crec que
5.000
no crec que arribem
com van entrar
els francesos
per dir-ho allò
en pocs segons
com van entrar
no les novetats
sí aquestes
bàsicament
no
són diferents notícies
de com va afectar
l'estada
i entrada
dels francesos
a diferents institucions
és més aportació
documental
més que
que cap perla
que puguem buscar
sí
molt bé
m'han de fer entès
a Neus Sánchez
gràcies per acompanyar-nos
s'acaba el temps
ara obrim un parèntes
i no acabaríem
molt bé
moltes gràcies
un altre dia ho expliquem
moltes gràcies
com sempre
adéu