Avui tanquem un concurs que ens ha vingut a acompanyar
durant aquestes darreres tres setmanes,
el concurs de l'ARPA de l'Associació de Restaurants de la Part Alta.
Durant 15 dies ens han ofert els seus menús que somreien a la crisi,
això vol dir que podíeu pujar a la Part Alta a dinar o a sopar
amb un preu més que raonable
i amb tota la qualitat dels restaurants de la Part Alta.
Tot això ha passat durant 15 dies i avui que tanquem a concurs
en què us hem estat regalant menús i també ampolles de vi,
volem fer una valoració amb la presidenta de l'Associació de Restaurants,
amb l'Òscar García. Òscar, bon dia.
Bon dia.
President, i ara ho explicarem, no?
Sí.
Perquè ens acompanya el Quintín Quinsac,
que també podem dir que és president.
Avui compartiu presidència de l'Associació de Restaurants.
Exacte, sí.
Aquí veurem relleu en la presidència i ja passareu el testimoni després.
El primer que ens ocupa, valoració d'aquesta segona edició
de la Part Alta a somreu a la crisi.
18 restaurants hi participaven, menús a gairebé meitat de preu,
ampolles de vi que podíeu regalar, que la gent s'emportava a casa,
per un conveni que heu fet en diferents cellers.
Com ha anat tot plegat?
Muy bien.
La verdad es que muy bien y las expectativas eran unas
y han sido muy superiores a lo que nos esperábamos.
Ha sido una aceptación por parte de la ciudad.
Bueno, se ha volcado, se ha volcado toda la ciudad en la parte alta,
la parte alta se ha llenado.
No solo los restaurantes, sino los comercios.
Todo el mundo, me lo han dicho, compañeros de comercios,
que la gente ya cuando subía, hacía sus compras,
ya aprovechaban para comprar durante, cuando subían a cenar.
Se ha notado también en las plazas, se ha notado en la serraza,
compañeros también que nos lo comentaban,
que la gente antes de ir a cenar ya aprovechaba para hacer el vermut de mediodía.
Perdón, cuando iban a comer a mediodía, van a hacer el vermut de mediodía.
y la verdad es que hemos ganado todos en la parte alta.
Porque ha anat millor que l'any passat
y fins i tot millor que lo que esperábamos,
que ya se esperaban bons resultados.
Exacto.
Perquè havíeu, no duplicat,
però s'havien incorporat molts restaurants nous, no?
Sí. Aquesta era una miqueta la por que teníem, no?
De que al ser més restaurants costaria más, no?
De llenar todos los restaurantes.
Pero, bueno, gracias a todo el esfuerzo sumado
por parte de todos en la difusión,
tanto en redes sociales como desde Turismo,
como desde Tarragona Astronómica,
que todos los Facebooks, todas las redes sociales,
Twitter han estado volcados.
También vosotros, gracias a vosotros también,
que os habéis volcado mucho la difusión de todo el...
con el concurso de todas las jornadas.
Eso ha ayudado a que llegue más la noticia,
llegue a más gente y conseguir llenar los 18 restaurantes.
Donem xifres, quan vulgueu.
Digues, digues, quín tira.
No, yo diría que lo que...
Yo creo que es demostra que Tarragona,
quan fas una acció i la fas bé i la fas amb ganes i amb cor,
costa...
Bueno, el primer any tens una velocitat,
el segon en tens una altra i vas a més, no?
La gent sembla com que ja ho esperava,
com que ja se'n recordava de l'any passat.
Ens ha passat amb altres accions que hem fet,
amb els focs, amb l'espineta,
amb accions que fem cada any,
doncs que el primer any és una cosa
i et fa una mica de por,
dius, ai, ai, ai, ai,
aquest any...
El primer any sempre fa por, no?
Però si continues i ho fas amb ganes i ho fas bé,
doncs la gent respon.
La gent respon.
Digueu-me xifres, que això per fer el titular sempre es va bé, no?
Quanta gent heu calculat que ha passat?
En total, 7.128 menús.
De vi, la meitat.
7.128 menús en total dinar i sopar durant aquesta quinzena de dies.
Tres caps de setmana.
Tres caps de setmana.
I ampolles de vi, em deies la meitat.
Calcula la meitat.
No tenim xifres, però calcula la meitat moltes.
Moltes, eh?
Sí.
Perquè...
La veritat és que el tema del vi...
També és una cosa que...
El tema del vi és una cosa que a la gent li ha agradat moltíssim.
El fet de marxar del restaurant amb una botella de vi sota el braç,
o millor dit amb una bossa,
doncs agrada.
El fet de posar-te una botella de vi a casa teva
que tu després pots disfrutar amb la teva parella, amb els amics,
és una cosa que la gent...
Hi ha molta gent que no té costum de tenir vi a casa.
I és una iniciativa molt positiva en aquest sentit, no?
Tu, doncs cap de setmana pots poder...
O el diumenge amb la família, saps que tens aquella botella
que ja s'ha estat, que t'ha agradat, que està bo,
que són vins que estaven tots molt bons.
Doncs sí, perquè això ha ajudat molt.
A més, la gent, això, el fet de poder portar-se el vi a casa
és un input molt important també per la bodega,
perquè el seu producte està entrant a casa del client.
És una publicitat directa.
Per tant, els cellers també contentíssims.
Alguns d'ells era la primera vegada, no?
Vull dir, s'han incorporat els cellers en tot plegat.
Nosaltres els hem passat una enquesta a post,
i molt contents, la veritat, és que sí.
La veritat és que molts han vist superades les seves expectatives també,
perquè el que ha començat per primer any,
doncs clar, potser no s'ho esperava,
però ho han entès molt bé com una promoció per ells.
A veure, nosaltres als restaurants,
o jo personalment com a restaurador sempre penso,
jo pagar per publicitat és una cosa que a mi no m'agrada,
per un anunci, no?
En canvi, donar el meu producte a casa d'algú
potser és més petitet, però és molt més efectiu.
I crec que els cellers això ho han entès.
És una publicitat directa que han fet.
Sí, sí, sí.
Les bodegues són esforços que han fet per entrar a casa
i a més per incentivar el fet que consumeixis vins a casa, no?
Parlem de l'esforç,
perquè realment ara les xifres són molt positives,
més de 7.000 menús heu servit,
però ha sigut una concentració d'esforç brutal
durant, doncs això, els 3 caps de setmana, no?
Jo entenc que la cuina devia treure fum,
perquè per a mi no parava de passar gent,
i en alguns restaurants potser no els hi ha estat,
o no és el ritme habitual que porten.
M'ha valgut la pena?
Què us han comentat?
Especialment aquests restaurants que s'incorporaven de nou,
els altres entenc jo que ja sabien el que anaven.
Clar, pensa que hi ha restaurants que diuen...
Alguns s'havien marxat de l'arpa,
ja l'han tornat.
Això són coses que passen, no?
Perquè potser, bueno,
nosaltres tenim una associació amb unes normes
i les has de complir,
i bueno, hi ha gent que ha tornat i s'ha apuntat,
i aquesta gent està molt, molt contenta.
Què hem fet alguns?
Com és el meu cas,
doncs només fer aquest menú.
Si vols assegurar la qualitat,
doncs nosaltres...
Hem buscat estratègies ja, no?
Clar, perquè és que la cuina...
Nosaltres hem fet moltíssima més gent
de la que fem habitualment.
Si ho vols fer bé,
doncs hem reduït la nostra oferta,
però assegurant la qualitat.
Si només fas un menú...
De fet, el 90% de la gent que venia
venia a tastar aquest menú.
I qui no ho sabia...
Disculpa.
I qui no ho sabia i venia,
doncs es trobava una oferta molt bona.
I també l'agafava
i al final també estaven contents.
A més, ja sabem que la part alta
és una zona gastronòmica.
Tots els nostres locals
ja ofertem una oferta gastronòmica
important i de qualitat.
Llavors, ens havíem de focalitzar
en aquesta jornada.
Jo, en el meu cas,
tinc una cuina molt elaborada,
però també és una cuina petita.
Llavors, jo no podia fer el degustació,
no podia fer la carta
i a més, almenys somriu.
Llavors, me vaig centrar només en aquest somriu
per donar millor servei.
Creieu?
Ara caldrà veure els resultats.
Se suposa que això ho fèieu,
o en certa manera,
per premiar aquells clients habituals,
de dir, escolta,
ven sempre a casa meva,
vine ara i ho tindràs a millor preu.
Però també per captar molta gent
que potser no hagués entrat d'altra manera
i és la manera de poder-los ensenyar
el que faríeu.
Això servirà?
Jo et diria que a mi a casa meva
ha vingut molta,
moltíssima gent que no havia vingut mai.
Clar, jo, per exemple,
tinc un perfil molt més car
i jo sé que a casa meva
la gent no ve habitualment
i a mi m'ha servit molt
per donar conèixer la meva oferta a la gent,
perquè la gent s'aprofiti
i s'aprofiti en plan positiu.
És a dir,
a mi ja em sembla molt bé
que vingui gent i conegui a casa meva
i jo diria que ha vingut més gent
que no havia vingut mai
que el client habitual.
Val.
Val.
I això sí que té un valor brutal.
Brutal.
Òscar, quin serial.
A més, també...
Estem parlant, perdoneu,
el Quintín, per si no el situeu,
de l'ACU,
i l'Òscar García,
del taller de cuina.
Perquè, a més, són dos models
en certa manera diferents
també pel tema i tot plegat.
Sí.
Diguem, diguem.
Nosaltres, per exemple,
també, bueno,
tots els restaurants
teníem un model,
una fulleta,
en el qual demanaven
el correu electrònic,
demanaven d'on véns,
l'edat,
per nosaltres tindrem un sondeu,
per saber on arribem,
fins on arriba la nostra publicitat
i a quin públic arriba.
Llavors,
era una manera també
de tantejar el terreny
de saber si havíem vingut
i, de veritat,
de cada 10 persones
que omplien la fulleta,
buit,
no havíem vingut mai jo,
no en el meu cas,
i era sorprenent,
no?
Molt bé,
la veritat és que molt bé,
perquè venia gent des de,
havia gent des de Terol
que havia arribat,
sí, sí,
des de Terol,
gent de Lleida,
gent de fora,
que jo m'interessava molt
d'on venien, no?
I gent de molt fora
per saber fins on arriba,
per televisió,
per la ràdio,
per la difusió que s'ha fet.
Però que havien vingut
expressament per això?
Déu-n'hi-do.
Sí, també.
Jo m'he trobat gent de Barcelona,
gent de Castelló,
que venien i...
A veure,
la gastronomia és una cosa
que mou.
És un tipus de turisme,
també.
Vamos,
jo soc un turista gastronòmic
i a mi,
i a moltíssima gent,
el que els mou és la menja,
és l'excusa per passar el dia
i Tarragona
té un munt de...
És a dir,
si tu només,
si tu vens a dinar
i de pas,
fas una volta,
doncs al·lucines amb Tarragona.
Agafa aquesta idea, no?
Fas una volta,
fas un vermutet,
vens a dinar,
que és la teva finalitat,
entre cometes,
i després continues la visita,
no?
Ostres,
Tarragona és un destí fantàstic.
En aquest sentit,
també teniu l'associació
de restaurants de l'apart alta,
no?
És que teniu l'enclau perfecta.
Esteu allà.
Nois,
valoració perfecta
més que positiva.
A partir d'aquí,
potser és molt aviat,
però quines idees
han anat sortint?
Què es pot millorar?
Què es pot fer de més
quan les coses funcionen tan bé?
No sé si al mes,
un entretema
que no hem tocat gaire,
no li hem donat molt de valor
i potser n'ha tingut.
El tema de l'aparcament,
que ens regalàveu dues hores
d'aparcament,
que és un dels problemes
que sempre heu reivindicat
de l'apart alta, no?
Si la gent ve en cotxe,
on el deixa?
Molt bé.
Noteu que la gent
ho ha aprofitat,
us ho ha demanat o no?
Mira,
jo crec que
ja no ens queixem,
ja no estem amb aquesta dinàmica,
no hi ha pàrquing,
no hi ha.
Farem tot el possible
perquè la gent
per ajudar la gent
a que pàrquing,
però no ens hem de quedar
amb això.
És a dir,
donem facilitats,
però de fet,
tots sabem que a Tarragona
si vols pots venir caminant
i tal.
No,
jo crec que no...
No ha sigut un impediment
ni...
No.
No té més importància
que aquesta.
De fet,
jo crec que tenia 100 tíquets
i m'ho han demanat
crec que 10 o 15 persones.
És a dir,
que no...
No ha sigut el ganxo.
Es pot omplir el restaurant.
Si tu fas una bona oferta,
pots omplir el restaurant.
Penso que la gent
ja està conscienciada
que a la part alta
has de pujar caminant
sí o sí.
De fet,
nosaltres sempre l'anem
a la part alta
i remarquem la paraula puja.
Puja allà.
com que està a dalt,
el que no podem fer
és aplanar-la.
Això no ho podem fer.
Doncs nois,
que ara l'any venent
us preguntava, eh?
No sé si heu tingut
una plugida
i diies ja
de dir a veure
què podríem millorar
i què podríem fer.
Hi ha coses a millorar
aquest any.
Per exemple,
una cosa que no...
Jo,
mea culpa
i és posar només
els menús en català.
Molts,
molta gent.
Ho vaig fer,
ho vaig decidir per espai.
Res més.
Els menús que tenim,
no...
O sigui,
els que tenim allà
ho vaig fer per espai
perquè no m'hi cabia.
i havia d'escollir
el castellà o català.
Jo,
català,
que hi ha majoria
o no ho sé.
Doncs l'any que ve
ho hem de fer
perquè molts clients
que tenim de fora
jo m'he disculpat
i escolta,
mira,
que no ho tenim
en castellà i català,
jo t'ho trobeixo
al castellà
i ja està.
Però és una feina
que ja d'on has fet.
Que ja d'on has fet,
però sí,
perquè hem d'obrir
Tarragona a fora,
a la resta d'Espanya.
Però el que dieu,
la realitat
és que us ha vingut gent de fora.
Molt bé.
El més difícil
per nosaltres sempre
és la comunicació.
És molt difícil.
Aquest any,
gràcies a l'Òscar,
això ha millorat moltíssim.
Però és molt difícil.
Arribar a comunicar
el que tu estàs fent
és complicat.
Amb vosaltres
i amb més gent
aquest any
ha sigut més fàcil.
Però a mi ahir
m'ha trucat una persona
que venia a fer el menú aquest.
Bueno,
doncs es va enterar tard
i clar,
tu penses que tothom ho sap
i que el teu Facebook
està plegat i tal,
però al final
arribar a tothom
és molt difícil
la comunicació
avui dia.
Tenim tanta informació,
estem tan bombardejats
d'imatges
i de notícies
que al final
no sé
si algun dia
arribarem a comunicar
les coses bé,
però és difícil.
És com tirar pedres,
no?
mai saps on caurà,
si ha caigut,
si a qui li ha donat.
Vosaltres dediqueu-vos
a fer cuina
que és
la vostra.
Però per mi
és molt important
tot,
o sigui,
la notícia
som nosaltres,
la notícia
és la part alta,
la notícia
és les jornades,
però per mi
és molt important
que la notícia
arribés.
Tot i així,
home,
pel que dieu,
ha arribat,
perquè despistats,
de dir,
ai,
passava per aquí,
ai,
mira què fan aquesta gent,
pocs.
Sí.
No?
La gent ja venia direccionada.
Però jo,
sempre tinc
un aspecte
molt autocrític
i quan acaba una jornada
sempre nosaltres
ens reunim
i diem
a veure què és
el que hem fet malament,
perquè si no,
no estaríem on estem
i no avançaríem
i continuaríem
com fa quatre anys,
no?
Jo,
ho hem parat el cartell
i no es veia,
era molt negra.
I hi ha coses
d'aquestes tècniques
que un cop passades
dius,
hòstia,
aquí l'hem cagat.
Tot apuntat.
No l'hem cagat,
a veure,
s'ha anat bé,
es pot millorar.
Sí,
però jo crec que no
t'has de quedar
amb aquesta idea
és de ser crític
i tot i estar molt contents,
l'any que ve
ha de sortir millor.
Podeu assumir
que ha de sortir millor?
Poden absorbir
els restaurants
de la part alta
de l'associació
més de 7.000 persones
d'enguany?
Sí,
entre setmana
ha sigut...
S'ha concentrat
més al cap de setmana?
Sí,
sí,
ha sigut molt,
molt cap de setmana.
És a dir,
cap de setmana ha sigut...
Si, per exemple,
si el cap de setmana
estigués ple,
la gent hauria de sortir
el dijous,
m'entens?
Perquè realment
veies que era una oferta
i que la gent venia
i era una oferta...
Nosaltres hi hem abocat
totes les nostres energies
a fer-ho molt bé.
No era una jornada
en la qual dius
doncs mira,
saps què?
Li colaré aquí un menú
a 30,
quan no sé què...
No.
Era,
ho faré el millor possible,
el millor preu possible
i per això funciona.
No és dir,
mira,
a veure,
si cuela, cuela.
No,
la gent no és tonta.
I avui...
Jo, de fet,
el primer cap de setmana
volia tindre entre setmana
el meu menú
de migdia
per a aquells
que sempre venen
per a fer aquells menús
i és que no m'ho demanaven.
És que volien venir
expressament
amb l'anticrisi,
no?
Sí, sí, sí.
Amb el somriu de la crisi,
perdó.
I fora,
el vaig treure
perquè és una fenyada
tindre allò preparat
perquè ningú...
O sigui que la gent
venia focalitzada
ja per això.
Igualtat de funcionament
en tots els restaurants
més o menys
o hi ha hagut zones
o restaurants
doncs que...
Sempre hi ha qui treballa
més i més, no?
Però cap a cas excepcional
diria que en aquesta zona
no s'hi ha costat ningú.
Ah, no, no,
no s'hi ha costat zones.
El que important
és la valoració final
i tots hem parlat
i diria que
el 100% estan contents.
Cadascú amb la seva...
Bueno,
qui té un restaurant
que hi caben 15 persones
com un que té 6 taules
doncs clar,
no pot treballar el mateix
que un que hi caben 100.
Exacte, m'entens?
Jo.
Però aquest, per exemple,
ha fet doble torn
i ho ha omplert cada dia.
Bueno, doncs...
Però bueno,
encara que treballi molt
doncs ha fet molt menys
que un altre, no?
Però el que important
és que tothom està content.
I ARPA
el que sí que té
és la voluntat
que tothom
que estigui dintre
al final
tregui profit, no?
Sí, això de fet és una...
I quint té no usap.
És una de les funcions...
Bueno,
bàsicament la primera funció
del president
és
sacarse su chaqueta
de restaurador,
sacarse su chaqueta
i convertir-se en el president
significa això,
és treballar per ells.
Trabajar per...
És a dir,
¿cuántes vegades
me han dado
les dues de la mañana
durant les jornades
promocionando
tots els menús
de els demàns?
El meu també,
per suposo,
però promocionandolos...
O sigui,
treballar per ells,
perquè tot funcioni.
Si funcionen tot,
si funciones tu.
Jo llevo tota la setmana
porto el telèfon
traient fum
traient fum
d'agraïments
dels restauradors.
D'agraïments,
de veritat.
Jo els hi dono
les gràcies
també des d'aquí
perquè ha sigut
tot un plaer
treballar
amb ells
i per ells
durant tot un any.
Sí, com a president
es tires del carro,
i això t'ha passat a tu,
Quintin,
el Quintin també ja va ser president,
ara tornarà a ser.
Si es tires del carro
i llavors has de veure
que la gent,
dones la cara per ells,
doncs que la gent també
dona lo seu, no?
I si tots han complert,
tothom ha fet la millor cuina
que tenia.
Doncs ja està.
Ha sigut, de veritat,
tota una experiència,
un orgull
i, bueno, molt bé.
Doncs a veure,
anem tancant l'entrevista.
Proper amb volat,
en què us trobareu?
l'arpa.
L'arpa.
L'arpa.
seran els focs,
perquè van dir ahir
que tornava a haver
el concurs de focs.
O sigui que...
Cap al balcó.
Home, clar.
Cap al passeig de les palmeres.
Home, això està clar.
A oferir els sopars.
Aquest any són quatre dies,
van dir ahir.
Sí.
Suposo que farem cinc dies,
com l'any passat,
que van fer...
L'any passat van fer,
no sé si te'n recordes,
un dia abans i un dia després.
Sí, em sona.
Perquè eren tres dies,
aquest any són quatre,
imagino que farem
el dia abans,
que l'any passat van fer
la beguda gratis,
buscar una promoció
perquè la gent vingui
el dia abans,
que no hi ha foc.
Suposo que encara no ho hem parlat,
però per iògic
estarà el que tornarem a fer.
Això serà la propera acció
de moment que podem anunciar,
si no surt res més
pel camí.
D'això ja se n'encarregarà
la Quintin Quin Sac
que torna a la presidència
de l'ARPA.
En la Junta,
que som uns quants.
Ja parlarem.
A la Junta m'hi quedo.
A la Junta encara...
Home,
és que s'ha d'aprofitar
aquesta experiència.
No marxo de la Junta.
Òscar,
l'udarrer que tu has fet
com a president
ha sigut això,
els menús
de l'apartal
de Somriu a la crisi,
i l'udarrer d'arrer
ha estat la xerrada
en el Fòrum Gastronòtic
de Girona,
recordem-ho,
que et vam entrevistar
dilluns i anaves dimarts
a promocionar
els productes de Tarragona.
Com va anar?
que vam dir,
quan tornes ja farem valoració.
Molt bé.
I va haver interès...
Ha sigut una experiència
molt bona.
Llàstima que teníem,
darrere nosaltres teníem
una ponència
del Gaston Acurio,
bé, llàstima,
nosaltres vam anar a veure
també el Gaston Acurio,
i veies la gent
que ja volia
que acabéssim
per anar a veure
el Gaston Acurio,
i després,
gent que m'ho va dir,
hòstia,
me'n penedeixo
d'haver marxat
de la teva ponència
perquè era molt interessant.
Vam fer tres plats,
vam fer...
Bé, tot això
ens ho va demanar,
va ser una acció
que va aixecar Turisme,
ho hem de dir,
que això
ha sigut
per promocionar
la nostra marca Tarragona,
la marca de Tarragona
gastronòmica,
que és per allò
que volem treballar
i aconseguir,
i...
ja teníem la pancarta,
ja teníem tot el despliegue.
Tot el despliegue mediàtic.
També he dit des d'aquí
que ha sigut
una experiència increïble
el fet...
tot el treball
que hi ha allà
al Fòrum Gastronòmic
és impressionant.
Jo m'havia quedat tan petit,
tan petit,
de veure tota
la vocació
que hi ha allà
i la gent bolcada
i gent gastronòmica,
gent cuiners com jo
i gent allà bolcada
en fer les jornades
del Fòrum Gastronòmic.
Llavors vam fer
tres receptes,
vam fer
una ostra del Delta
que vaig convidar
també els productors
que van anar
a l'ostra del Delta
amb un aire
de xartrés.
Sí.
Vam fer també...
després vam fer
un arròs del Delta
a un arròs canaroli
amb romesco,
gamba de Tarragona
i calçots.
També estaven allà
els productors...
Bé,
el productor de l'arròs
quasi donant-me petons.
Perquè estava tan content
que vaig vendre...
Clar,
jo per mi
és molt important
l'arròs.
I jo vaig...
m'ha vaig cansat de dir
que després d'estar
tot el matí preparant
un sofregit,
un fond i tal,
que s'ha de fer un arròs
i el millor arròs
per mi
és el canaroli.
I clar,
ell estava
que no hi cabia la jaqueta.
Exacte.
Estava...
Bueno.
I després vam fer
un postre,
vam fer un menjar blanc
amb un...
Bé,
sobre...
O sigui,
un pa de pessic
d'Avellanes de Reus
amb un...
amb un menjar blanc
de Riudoms,
sí,
una escuma
de menjar blanc
de Riudoms
i una reducció
d'un vi
de mulle.
Bé,
tot producte d'ell.
I bé,
mentre cuinaven
vam promocionar
totes les productes
de Tarragona
i la veritat
me vaig adonar
que és que tenim...
Que no ens la...
No t'acabem.
No t'acabes Tarragona.
No t'acabes
els productes
que tenim aquí
no t'acabes d'acabar.
O sigui,
tenim moltes,
moltes,
moltes coses.
I la gent
estava molt,
molt interessada
perquè a més allà
tens tot el públic
amb el micro
que te van preguntant,
no?
I la gent
estava molt contenta
i molt interessada
de vindre a Tarragona
i de conèixer
la nostra ciutat.
Doncs això es tracta
de dur a fora
la gastronomia de casa
però també
de que els de casa
en gaudim cada cop més.
Això és una de les petites coses
que en petites accions
però molt importants
fan setmana
rere setmana
perquè no paren l'activitat
a l'associació de restaurants
de la part alta,
l'ARPA.
Òscar García,
ha estat un plaer
poder col·laborar.
Moltes gràcies
per confiar en Tarragona Ràdio
per promocionar
gràcies a tu
aquesta campanya.
I Quintin Quinsac,
benvingut tu i tota la teva junta
a partir d'ara.
Ja hi tornarem.
Molt bé, gràcies.